29 de maig 2011

Pedalant pel Vallès Oriental. Cardedeu

El diumenge passat varem anar al Vallès Oriental, a on la Pilar i el Jaume ens esperaven per fer una volta molt maca pels voltants de Cardedeu. Trobareu el track a Wikiloc
El recorregut és de 25 km i combina trams de carretera asfaltada, pistes de sauló, corriols ombribols i un petit tram d'un corriol que no és ciclable.
Les pujades son curtes però intenses i per tant, encara que la volta és curta, no és per fer-la amb canalla ni gent poc habituada a anar en bicicleta.


El paissatge del Vallès Oriental, tot i que ha perdut la verdor de fa unes setmanes, continua sent preciós.





"Campions"







El divendres vaig anar a la Codolosa i amb la col.laboració del Miquel vaig començar a obrir les dues primeres tirades d'una nova via que puja a la dreta de "La Rampa"
Tenia molt clar per a on havia d'anar la via, però dubtava de si aniria massa propera a les altres vies.
El que si tenia clar és com s'havia de dir la nova via : " Campions" ja que aquest cap de setmana el Barça jugava la final de la lliga de campions i estava segur que la guanyaríem ( tot i que com a bon "culer" no vaig estar tranquil fins a la fi del partit )
El dissabte, vaig acompanyar al Joan Asín i al Jaume a acabar d'equipar la "via dels Indignats" que el Joan ha obert a l'esquerra de la Rampa i, un cop acabada la feina, el Joan em va acompanyar a mi per acabar la 3a. tirada de la via " Campions"

La primera tirada. 35 m. V. Puja per un diedre de blocs que hi ha a la dreta de la Rampa i a l'esquerra de la Full Equip. Veureu un parabolt i pont de roca a uns 10m. Aquesta tirada acaba coincidint amb la rampa a l'alçada de la 1a. reunió i la ressegueix durant uns metres fins a la 1a Reunió de la via Campions.
La segona tirada. 15 m. Ae. V+. Comença amb un pas molt vertical equipat per fer-lo en Ae i continua per una placa molt maca i amb bona presa fins a la R2.
La tercera tirada. 20 m. IV+. Va a buscar una gran llastra que fa una mica de basarda, i puja per un esperó amb roca delicada però molt assegurada.

Via Campions.
70 m. V+ Ae equipada amb parabolts de 8mm i 10 mm i dos ponts de roca.

Descens. Es pot rapelar la via o bé continuar grimpant fins a trobar el corriol que ens portarà a la drecera del Fra Garí.

Equipant la 1a. tirada
El Joan Asín testant la 2a. tirada


El Joan arribant a la R3.

26 de maig 2011

Equipada una zona d'iniciació a Gorros




La FEEC i el Patronat de Montserrat han equipat una zona d'iniciació a l'escalada a la Miranda de Sant Joan.
Segons informa la FEEC, com que encara no s'ha fet la inauguració oficial d'aquest nou equipament, encara no n'han donat més dades al respecte dels graus de les vies, però diuen que van des del IV fins el 6c i Ae.
Salut i a tibar

Pedalant pels castells de la Segarra.

Aquest diumenge hem fet una volta de 50 Km i 570 m. de desnivell acumulat tot resseguint els castells de la vall del Sió a la comarca de la Segarra.
Aquí en trobareu el track

La ruta, que l'hem iniciat i acabat al petit poble de Castellnou d'Oluges, passa pels castells i pobles de Malgrat, Castellmeià, el LLor, Guissona, Castell de les Sitges, Florejacs, Les Pallargues, Sisteró, l'Aranyó. Castell de Montcortés i la Cardosa.

És una volta llarga, però planera, a on el desnivell és fa de forma progressiva i unicament trobarem un parell o tres pujades que no van fer que les bicioses paressin de "xarrar"












21 de maig 2011

Agulles. Aresta Brucs del Dumbo.

Ressenya de l'Eduard

Avui amb el Xavi Solà hem anat a fer l’aresta Brucs del Dumbo. Llegint diverses ressenyes dels blocs vaig tenir clar que era una via que calia fer. Tothom explicava que era una via molt maca, amb bona roca, poc asseurada però amb una dificultat assequible. I ara que l’hem fet opino que tenien raó. En la majoria de comentaris que havia llegit també es comentava que les assegurances de la via eren velles i que els hi convenia un canvi. Així que varem decidir agafar el trapant i restaurar la via.

De fet unicament hem posat un parabolt a cada reunió i n’hem tret el burils més vells i atrotinats. A la segona tirada hem canviat l’unic buril que hi havia per un parabolt i a la segona també hem canviat un buril vell per un parabolt, els altres estaven encara prou bé i no els hem canviat, tot i que el Xavi ha eliminat un parell de burils vells , que han saltat només tocar-los, del forat que hi ha a sobre de la 2ª. reunió. ( encara n’hi han quedat 2 ) Ell opina que també hauriem d’haver canviat el darrer espit de la via, però a mi m’ha semblat que estava prou bé.

Per escalar aquesta via cal estar atent i cercar la millor línia a seguir tot calculant cada moviment, ja que les assegurances no estan a tocar, i alguna, com el clau de la segona tirada, costa de veure.

Un cop arribes al cim de l’agulla, tens aquella agradable sensació d’haver escalat una via molt maca, no massa difícil, però potser per això, molt plaent i gratificant.

1ª. tirada: Jo diria que te algun pas de III+. Continua sense cap expansió. En els primers metres es pot llaçar un marlet i colocar un friend mitja. Més amunt podem llaçar un altre merlet, no gaire bo, que ens permet arribar a la R1 més segurs.

2ª. tirada: Es flanqueja a l’esquerra a cercar un bon marlet per llaçar i per sobre d’aquest, en un altra gran presa, es pot colocar un tascó petit. Uns metres més amunt hi ha un parabolt i 4m més amunt un pitó amagat en una fisura que ens queda a l’esquerra i que assegura els darrers metres fins la reunió.

3ª. tirada: Se surt a la dreta a xapar un espit d’una via que creua l’aresta Brucs i arribem a un gran marlet que podem llaçar. A sobre i trobarem el segon bolt substituit de la via, que assegura el pas més difícil de la tirada. Més amunt trobarem un forat a sobre del qual hi ha 2 burils junts i uns metres mes amunt, a l’esquerra, un espit. Finalment un pont de roca que es pot reforçar amb un friend, ens permet arribar segurs al cim.

Material: 6 cintes exprés. Cintes per llaçar marlets. Friends petits i mitjans. 1 tascó petit

Descens: Es desgrimpa.

Via Molt recomanable.



El Xavi en la primera tirada

El Xavi treballant amb el martell per eliminar un buril vell

Arribant al cim

19 de maig 2011

Escalada nocturna.





Aquest dimecres varem tornar a fer una escalada nocturna amb lluna plena però, la lluna, no la varem veure per enlloc !! .
Durant tota l'escalada ens varem estar preguntant a on cony era la lluna i na va ser fins que marxàvem de Montserrat i havia fet un Km amb el cotxe que la vaig poder veure, gran i lluminosa com era d'esperar. Suposo que les agulles i/o els núvols que teníem més a l'Est ens la tapaven, però encara ara no ho acabo d'entendre, je je je.
Al final va ser una escalada nocturna amb llum de frontal a la via Om mani padme hum de l'agulla de l'Arbret.
Abans, metre esperàvem que arribés el Toni, vam fer una de les variants de l'aresta Brucs de la Maquina de Tren i he de confessar que a mitja tirada, per poder superar una panxa, hi ha un pas molt finet que a mi em va costar molt.
També vam fer l'Aresta Brucs de la Podrida i, tot i que com diu el nom de l'agulla te trams de roca podrida, és una via que val la pena de fer (potser perquè va ser re- equipada amb bolts que la fan menys expo).

Una bona ressenya de la via Om mani padme hum la trobareu al bloc de l'Eduard

En definitiva va ser una agradable tarda/nit d'escalada en companyia del Toni i en Lambert, que només es va veure estroncada pel fet de no poder gaudir de la llum de la lluna i haver d'escalar amb els frontals.

En Lambert escalant a la Màquina del Tren

En Toni iniciant l'escalada nocturna quan encara hi havia una mica de llum.



En Lambert escalant en la foscor

Iniciant la darrera tirada.

Els tres noctambuls !!

16 de maig 2011

Sant Llorenç. "Crestas Tio Maria"


En aquesta visita a St. Llorenç vaig fer la via " Crestas Tio Maria" i després la Sabina Wall a la paret de la Formiguera.

La primera la tenia a la llista d'escalades pendents des de feia uns quants mesos i la segona feia poc que l'havia fet però, com que el Joan Prunera encara no la coneixia, i vaig tornar ja que és molt maca i ràpida de fer.

La meva primera intenció, quan el Joan Prunera em va trucar per proposar-me sortir el diumenge, era anar a Rubies a fer alguna de les vies que el Llorenç i el Joan hi han obert, però quan va arribar el company a Vilanova em va dir que com que s'està recuperant d'una lesió a l'espatlla li semblava que seria millor anar a fer alguna via en la que no s'hagués de tibar gaire. Així fou com varem canviar de plans, i amb un cop de cotxe ens traslladarem a Sant Llorenç.

L'Aresta del Tio Maria és una via molt equipada, a on no necessitarem res més que cintes i que convina passos d'adherencia, fisures i grans blocs. En general és fàcil però te dos punts a on la dificultat també i és present. A la segona tirada hi ha un flanqueig amb bona presa de ma però sense peus, que et fa apretar força, i a la 3a tirada , una fisura vertical a on cal encastar-hi el puny, també la vaig trobar molt difícil, tot i que no és obligada i es pot superar en A0.

Via molt equipada, ràpida i agradable de fer.


Abans d'arribar al V de la 2a. tirada.


Iniciant la 3a tirada



El Joan Prunera a la 2a tirada de la Sabina Wall


Escalant la bonica i vertical 3a tirada.






12 de maig 2011

Les dues Portelles. Parella d'Asos


Una altra tarda escalant a Agulles i aquesta vegada hem pujat a les dues Portelles. Aquestes dues agulles potser son les més emblemàtiques de la Regió, encara que només sigui perquè tots hi hem de passar per sota cada vegada que hi anem a escalar.




Les ressenyes estan tretes de la Web del Balcó de la Lluna. A la de la Portella Gran hi he modificat mig grau la dificultat, ja que em sembla que s'adiu més a la realitat.

L'aresta GAM de la Portella Petita és una via que, si bé ja fa anys havia fet 2 o 3 vegades, tenia moltes ganes de repetir perquè sempre que passes per sota sembla convidar-te a que l'escalis.
A la via Normal de la Portella Gran hi vaig anar quan tenia 17 anys, amb bota rígida i amb la corda lligada al pit. Llavors va ser per mi una escalada de dificultat, vaig aguantar amb l'esquena una caiguda del company quan estava escalant al tram d'artificial i vaig patir molt en els extraplomats metres de la darrera tirada, Hi tenia una mena de deute pendent i ahir me'n vaig refer amb un bon regust de boca i satisfacció.

Portella Petita. Via Gam.

1a. tirada 35m. III. No varem veure cap assegurança. tirada fàcil

2a. tirada 25 m. A0/V. Inici del tram vertical en A0 per a continuació pujar per una placa de V mantingut a on trobarem prou expansions fins a la reunió.

3a. tirada 30m. A0/V. Comença amb un pas d'A0 potent i una sortida fina. A partir d'aquí la paret s'aplana i l'escalada és fàcil tot i que cal fer-la amb compte perquè únicament hi trobarem 2 expansions abans d'arribar a la R.3
Material : nosaltres varem emprar unes 10 cintes exprés i algun friend petit.

Portella Gran. Via Normal

1a. tirada 10 m. II. Molt fàcil, es pot pujar desencordat.

2a. tirada 20 m. A2e / IV+ Per arribar al primer cap de buril i posar-hi una plaqueta recuperable cal fer un pas d'esptalles o bé aprofitar l'esparrec d'un parbolt i posar-hi un plaqueta i un cargol. En els 10m d'A2e les assegurances que hi ha son ferros molt vells i bagues atrotinades, però de moment aguanten. La sortida en lliure no és difícil gràcies a una sabina que hi ha. La R2 original crec que es feia a sobre mateix de l'artificial, però jo vaig pujar uns metres més fins a trobar els troncs secs de dues sabines i una fissura a on colocar un bon friend.

3a. tirada 15m. IV+ Nosaltres varem pujar per un diedre fins a l'alçada del barret somital per després flanquejar a la dreta a buscar la sabina que serveix per fer la R.3. No varem trobar cap expansió ni cap clau, però es poden llaçar dues sabines i posar un friend. Sembla ser que la via original flanquejava una mica per sota de per on ho varem fer nosaltres.

4a. tirada 15 m IV+. Sortida molt vertical que et tira endarrere però amb bona presa. Passats el 5m inicials, l'escalada esdevé més fàcil. No hi ha cap assegurança i, tot i que es pot posar alguna cosa, és millor no aturar-se i fer ràpid els passos inicials. Abans d'arribar al cim podrem colocar un bon friend.

Material: Cal portar bagues llargues, friends i tascons

Descens: 1 rapel de 50 metres per la mateixa via ens deixa al peu de l'agulla.

Dues vies recomanables de fer


En Lambert a la 2a. tirada de la GAM que va empalmar amb la 1a. tirada

En els passos d'A2 de la portella Gran

En Lambert a la 2a. tirada de la Normal de la Portella Gran

L'aresta GAM vista des de la Portella Gran

El recorregut de la Normal de la Portella Gran

8 de maig 2011

La Pastereta. via " Anoiram"




Aquest dissabte, tot i l'amenaça de pluja, amb el Miquel hem anat a fer la via Anoiram, que fa poc el Joan Asín va obrir a l'esquerra de la Pastereta i que va dedicar a la seva filla Mariona, el que no se és per què li va posar el nom al revés, ell ja ens ho explicarà, el que sí sé és que hem sigut els primers repetidors, ja que a la R3 hi vàrem trobar la placa d'assegurar que el Toni havia extraviat i que suposem que se la va descuidar quan ell i el Joan van fer la primera integral per completar-ne l'equipament.
Tot i que la pluja ens va fer dubtar a cada tirada si la podriem acabar, finalment vàrem sortir per dalt contents d'haver aprofitat bé el matí del dissabte. Qui no s'arrisca no pisca !!

La via és maca i, tot i no pujar per una placa com la que té a la seva dreta, té força ambient. En els trams difícils està ben assegurada amb pitons, algun espit i parabolts de 8 mm, i en els trams fàcils, no hi ha res i cal llaçar sabines o bé posar friends, tot i que no sempre trobes el lloc a on fer-ho i cal fer força metres a pèl.
Pel que fa a la roca, les repeticions l'aniran sanejant i quan hagi caigut tot el que ara encara sembla inestable, quedarà força bé,

La 1a tirada és fàcil, únicament trobarem un pont de roca però es poden llaçar 2 sabines i col·locar 2 o 3 friends. Pel que fa a la R.1, com que els 2 bolts que té no es veuen fins que hi arribes, costa una mica de trobar.

La 2a. tirada comença amb un flanqueig fàcil però amb roca trencada que et porta cap una canal pel mig de la qual s'inicia un esperó. Uns metres més amunt es veu una expansió, però abans ens trobarem 2 pitons que asseguren els passos per una roca no gaire bona. La part més vertical està molt ben assegurada, i quan la dificultat baixa ja no trobem res més fins que arribarem a la reunió, que està al mig de l'esperó i al costat d'una alzina.

La 3a tirada comença pujant per una placa vertical de roca compacta que és molt maca. Passats aquest 15m inicials, la via continua flanquejant a l'esquerra per terreny fàcil fins a trobar la R.3. En aquesta tirada trobarem 3 parabolts i una baga en una alzina.

La 4a tirada puja per una fissura/ diedre i comença amb uns passos molts difícils però ben assegurats. En algun tram la roca és força bona i en algun altre encara es trencadissa. Com sempre, els darrers metres, quan baixa la dificultat, les assegurances també s'allunyen més.

Una via maca que amb el pas de les cordades millorarà.

El descens el vàrem fer continuant carena amunt uns 8 0 10 minuts, fins a topar-nos amb el camí de marques blaves que puja a Sant Joan, i que a partir d'allí ens baixarà fins el cotxe amb 30 minuts.



El Miquel a la primera tirada.

En el flanqueig de la segona tirada.

El Miquel arribant a la R.2

Escalant la 4a. tirada.

A la cresta cimera, amb la Vinya Nova al fons.