8 de maig 2011

La Pastereta. via " Anoiram"




Aquest dissabte, tot i l'amenaça de pluja, amb el Miquel hem anat a fer la via Anoiram, que fa poc el Joan Asín va obrir a l'esquerra de la Pastereta i que va dedicar a la seva filla Mariona, el que no se és per què li va posar el nom al revés, ell ja ens ho explicarà, el que sí sé és que hem sigut els primers repetidors, ja que a la R3 hi vàrem trobar la placa d'assegurar que el Toni havia extraviat i que suposem que se la va descuidar quan ell i el Joan van fer la primera integral per completar-ne l'equipament.
Tot i que la pluja ens va fer dubtar a cada tirada si la podriem acabar, finalment vàrem sortir per dalt contents d'haver aprofitat bé el matí del dissabte. Qui no s'arrisca no pisca !!

La via és maca i, tot i no pujar per una placa com la que té a la seva dreta, té força ambient. En els trams difícils està ben assegurada amb pitons, algun espit i parabolts de 8 mm, i en els trams fàcils, no hi ha res i cal llaçar sabines o bé posar friends, tot i que no sempre trobes el lloc a on fer-ho i cal fer força metres a pèl.
Pel que fa a la roca, les repeticions l'aniran sanejant i quan hagi caigut tot el que ara encara sembla inestable, quedarà força bé,

La 1a tirada és fàcil, únicament trobarem un pont de roca però es poden llaçar 2 sabines i col·locar 2 o 3 friends. Pel que fa a la R.1, com que els 2 bolts que té no es veuen fins que hi arribes, costa una mica de trobar.

La 2a. tirada comença amb un flanqueig fàcil però amb roca trencada que et porta cap una canal pel mig de la qual s'inicia un esperó. Uns metres més amunt es veu una expansió, però abans ens trobarem 2 pitons que asseguren els passos per una roca no gaire bona. La part més vertical està molt ben assegurada, i quan la dificultat baixa ja no trobem res més fins que arribarem a la reunió, que està al mig de l'esperó i al costat d'una alzina.

La 3a tirada comença pujant per una placa vertical de roca compacta que és molt maca. Passats aquest 15m inicials, la via continua flanquejant a l'esquerra per terreny fàcil fins a trobar la R.3. En aquesta tirada trobarem 3 parabolts i una baga en una alzina.

La 4a tirada puja per una fissura/ diedre i comença amb uns passos molts difícils però ben assegurats. En algun tram la roca és força bona i en algun altre encara es trencadissa. Com sempre, els darrers metres, quan baixa la dificultat, les assegurances també s'allunyen més.

Una via maca que amb el pas de les cordades millorarà.

El descens el vàrem fer continuant carena amunt uns 8 0 10 minuts, fins a topar-nos amb el camí de marques blaves que puja a Sant Joan, i que a partir d'allí ens baixarà fins el cotxe amb 30 minuts.



El Miquel a la primera tirada.

En el flanqueig de la segona tirada.

El Miquel arribant a la R.2

Escalant la 4a. tirada.

A la cresta cimera, amb la Vinya Nova al fons.

8 comentaris:

mikimiau ha dit...

una mica dificil de trovar la primera reunio, ja ja , si i si no que m'ho diguin a mi eh!!! Joan, com dius s'ha de fer caure molta pedra encara, i tot i ser molt trencat el segon llarg te un encant per les vistes que tens a ma esquerra conforme guanyes metres.
Miquel

joan asin ha dit...

Ei gràcies per repetir la via i recuperar l'assegurador de l'Antoni.
La via si és va repetint pot quedar força bé. Teniu una cervesa pagada.

Jaumegrimp ha dit...

Molt bé Joan, aquest dissabte amb el temps que fèia encara la vau encertar. A mes fer una primera repetició fa il.lusió, tot i que amb els inconvenients de trobar-t'ho encara per "sanejar".

Joan B ha dit...

Joan, Gràcies a tu per haver obert la via !!
Pel que fa a la cervesa esperò que ens la veurem plegats ben aviat

salut i a tibar

JAUME ORS ha dit...

anirem a fer-la !!! Bona feina compoanys !!!

Llorenç ha dit...

Veig que no has estat ràpid! així que te bona pinta la via??? i que no està tant malament com diu l'aperturista??? je je je!

aixó vol dir que podem anar-hi!

merci!

Gatsaule ha dit...

Tinc ganes d'anar-hi alguna tarda, tot i que a les fotos es veu molta herba, si dius que és bona la provarem!

Joan B ha dit...

Gent, la roca no és cap maravella però, per un matí d'estiu o una tarda d'hivern val la pena.
I així valorem la feinada que el Joan i el Toni han tingut per obrir-la.

Salut i a tibar