5 de maig 2011

Agulles: La Boteruda i la Saca Gran



Aquesta tarda del dimecres he tornat a Agulles acompanyant al Joan i al Toni. Passejar i escalar a agulles entre setmana, amb bona temperatura i força tranquiltat , és un plaer que ve molt de gust assaborir i compartir.
Les dues agulles escalades son força interessants. La Boteruda, tot i ser fàcil, te un pas molt vertical que et demana decisió a apretar una mica. Uns primers metres ben assegurats et porten a una reunió opcional i al pas més difícil de la via. Pots fer-ho per la dreta de la reunió, a on un espit assegura el pas i, al no ser tant desplomat, sembla més fàcil. o bé pel mig de l'aresta a on cal estirar-se per trobar molt bones preses que t'ajuden a fer el pas.
Tot seguit es xapa un nou espit, que és el darrer de la via, almenys jo no en vaig veure cap més, i a pel per terreny fàcil cal arribar al cim d'aquesta bonica agulla.
Un rapel de 10 m d'un sol espit ens deixarà al camí d'agulles.
Via recomanable.

A continuació anem a la Saca Gran a fer la via Estephanie. Aquesta via te 3 tirades però es poden empalmar les dues primeres, tal i com va fer el Toni. Els primers metres son molt finets i si no et col·loques bé, diries que estàs fent un V+. La unió de les dues tirades fa que sigui una escalada llarga, amb passos fins i verticals en els 2/3 inicials i més suau i fàcil al final.
La segona tirada és realment difícil i cal portar una tramposa per poder xapar el quart espit i poder fer A0, o del contrari ens caldrà penjar un estrep. La sortida te un pas de V+ que és la cirereta final i que et deixa bon regust de boca.
Via Recomanable.



Primers metres de l'Aresta Brucs de la Boteruda

En els pas díficil, per sobre de la R.1 ( opcional)

El Toni lluitant amb la finura dels primers metres de la via Estephanie.

El Joan sortint del tam més difícil de la darrera tirada.

Els 3, molt contents dalt del cim de la Saca

5 comentaris:

llembresku ha dit...

Ei Joan, felicitats per les vies!! La guia d'Agulles treu fum... i el que li queda per treure!! Salut!

Joan Prunera ha dit...

Hola Joan B. Aquesta via Stephanie la van obrir unsamics meus, Jose Luis Rubio i en Josep Miro, aquest ultim, malauradament, es mort i es de l'any 88. Jo sempre l'he fet amb un pas d'estreps. Es una bona pció a la Aresta Brucs.
Això, a veure si un dia coincidim i podem escalar junts!

Salud i mosquetons!!!

Llorenç ha dit...

Veig que no perdeu el temps quan pujeu a agulles! cal aprofitar aquestes aproximacions al maxim! Veig que la guia fa furor! hauré de começar a mirar-me-la...(la guia!)

Jaumegrimp ha dit...

Una tarda ben aprofitada joan! llàstima de no poder coincidir, avui amb el l'altre Joan hem anat també a agulles i hem estat ben sols!
Felicitats als tres!

Joan B ha dit...

Agulles torna estar de moda i l'aproximació no és tant llarga com pot semblar !!

salut i a tibar