22 d’abr. 2018

2 birres i unes braves.


Ressenya del Llorenç.

Jo he trobat el grau ajustat en algun punt i he posat al costat el que a mi em sembla que te ( opinió totalment subjectiva )

Aquest dissabte amb el Toni, el Xermi i el David varem tornar a Vilanova de Meià amb la intenció d'escalar a Rubies i decidim anar-hi per la pista que puja per la cara Nord. La nostra sorpresa va ser que la neu i alguns arbres caiguts ens van fer deixar el cotxes un bon tros abans d'arribar a la portella blanca. Així que ens carreguem el material a l'esquena i caminem uns 50 minuts fina arribar a la portella blanca a on hi trobem dos cotxes !!!. Suposem que deu fer uns quants dies que hi sonabandonats ja que la pista està intransitable i no en podran sortir fins que la neu es fongui i es tallin i retirin els arbres que barren el pas.....
 Baixem fins el nostre peu de via i Comencem a escalar les dues cordades a la mateixa via ja que el David i el Xermi encara no coneixien la zona.


La 1a. tirada comença per un diedre i un cop fets uns 20m fa un flanqueig a l'esquerra per anar a buscar una còmoda lleixa a on fa una reunió d'un parabolt i un ferro casolà. Aquesta tirada no és difícil però te algun pas força vertical.

La 2a. tirada comença per terreny trencat i de seguida passa a una placa a on hi trobarem dos trams molt difícils, amb poca presa de peu i a on caldrà decisió per continuar amunt. Farem reunió a sobre d'un arbre.

La 3a. tirada te una sortida una mica exposada fins arribar al 1r. espit. Més amunt ens fa fer un flanqueig molt aeri que ens porta a sota d'un desplom amb un pas molt dur que jo vaig fer amb l'estrep ( 6a / Ae). Un cop a sobre queda una tram encara vertical i assegurat per un espit, que jo vaig agafar per la placa de l'esquerra i que en realitat va per la fissura de la dreta... fets aquests metres cal flanquejar molt a la dreta per terreny fàcil però descompost.

La 4a. tirada ressegueix un diedre a la nostra dreta. Aquesta tirada la vam fer força ràpid perquè no és massa difícil.

La 5a. tirada te uns primers metres molt macos i quan arribes a la fissura final, vam treure els estreps i en A.1 vam fer els 4m que son molt difícils i a on hi ha abandonat un friend que en facilita la progressió. La sortida és molt vertical però amb unes preses extraordinàries.

Material. Cal portar algun friend petit i mitja per complementar les assegurances.
Bona via. Recomanable.

Acabem al bar Cirera prenen una birra i unes braves !!!



Inici de la via. El David va fer caure la llastre que es veu a l'esquerra i que representava un perill pel peu de via.
 Primers metres de la 2a. tirada.

Superant en Ae. el petit sostre de la 3a. tirada.

 A la R.4

 El Toni en el diedre de la 4a. tirada.

  Escalant en Ae. els darrers metres de la via.

 El David, que es va treure... amb una volada, la darrera tirada en lliure.

 El Xermi arribant al cim.

Les dues cordades al cim.
Al fons a l'esquerra, la pista per on vàrem arribar...caminant. I a sota a la dreta, la pista per on habitualment hi haviem anat, i que una cordada que escalava aprop nostre ens va dir que estava en bones condicions.

18 de març 2018

La Formiguera. Los chichos i pupurri de vies




Aquest dissabte vàrem pujar a Sant Llorenç de Montgai i ens vàrem decidir per escalar a la zona de la Formiguera. Varem escalar la via Los Chichos  i un cop feta la via vam rapelar la darrera tirada per escalar la darrera tirada de la via els 50 del Guti que comparteixen la reunió de la feixa. Després de tibar fort en aquestes dues darreres tirades, ens decidim per acabar amb un parell de vies més fàcils que ens deixen un bon regust de boca, la sabina Wall i la Memòria selectiva.

 1a. tirada de la via Los Chichos
3a. tirada de la via los Chichos.

darrera tirada de la via els 50 del Guti.


 Sabina Wall

Memòria selectiva

13 de març 2018

Via "CDR"




Fa unes setmanes el Toni em va proposar escalar una línia que ell i l'Ernesto havien resseguit dies abans per terreny verge aprofitant les reunions d'altres vies de la paret de la Codolosa Est.
És una línia que ha quedat semi equipada amb ponts de roca, dos tacs  i un clau i que te una dificultat que ronda el Vº, similar a les seves veïnes.
Ells l'ha batejat com la via CDR ( Comitès de Defensa de la República)
La via està força equipada però per tal de completar les assegurances ens caldrà un joc complert de friends.
La via comença a la dreta de l'esperó blocaire i marxa en clara diagonal a la dreta fins que s'adreça per anar a cercar un pany de paret més vertical.
Per fer la segona tirada canviarem de reunió per anar a trobar la R.2 de la via de les cabres i sortirem per la fissura que hi ha a la dreta. Haurem d'assegurar-la amb friends petits al principi i més grans després. Farem la R.2 aprofitant la R.2 de la via Esperó blocaire. D'aquí sortim en tendència a l'esquerra per acabar arribant a la R.3 de la via de les Cabres.
La gràcia d'aquesta línia que van resseguir el Toni i l'Ernesto és que no toca les assegurances de les altres dues vies que l'envolten.
Recomenable fer 3 rapels de 30m.

28 de febr. 2018

Trio de vies a Malanyeu





Aquest dissabte vam pujar a Malanyeu a on encara hi havia força neu a la part obaga del poble.
Fins que no va tocar el sol a la paret, a 2/4 de 10, el fred era intens, però a partir de llavors la temperatura va ser agradable i l'escalada plaent.
Varem dedicar-nos a repetir  vies ja conegudes i així vam començar per la via de la drecera que te una sola tirada, i la vàrem enllaçar amb les dues que te la via Salvadora.
Un cop a peu de via saludem a la colla de l'Emili Martínez , Oliva, Abril, Frontera i companyia que estaven escalant al costat nostre i ens encarem amb la via del Roc, que te una primera tirada llarguíssima i molt maca.
Rapalem de nou i per acabar ens posem a la nostra via Incondicionals de Malanyeu per acabar la jornada.
Una matinal ben aprofitada.




Inici de la via " La Dracera"


 Darrers metres de la via Salvadora.

 La primera tirada de la via del Roc.

 2a. tirada de la via del Roc.

Els nostres veïns d'escalada pujant per la via Directa Carla Alarcón.

11 de febr. 2018

Mirandes de Sant Pere, Sant Joan i de Santa Magdalena




Aquí informació de l'aproximació






Aquest dissabte el vent bufava molt fort i la sensació de fred era molt alta. Nosaltres havíem decidit pujar a Gorros a cercar alguna paret arrasarada del vent, però vàrem donar moltes voltes fins que finalment varem dirigir-nos a la miranda de Sant Pere. El David i el Xermi encaren la via directa JB i nosaltres ens posem a la via Piula.  Un cop a dalt, el vent ens fa decidir cercar un altre lloc i anem a la miranda de Sant Joan. Allí, ara ja més a raser del vent, pugem per dues de les moltes vies de l'escola d'escalada que hi ha, i que ens permeten arribar fins un cable d'acer que, seguint-lo a l'esquerra, ens porta fins a la via de l'aresta que no sabem del cert de quina es tracta.
Desgrimpem la miranda per la cara nord i anem ara a la miranda de Santa Magdalena per fer, nosaltres la via la canaleta de les Ninfas i el David i el Xermi, la via Ilbera que puja a la seva esquerra.
Per totes aquestes vies només ens caldran cintes exprés ja que estan equipades amb parabolts.

Escalant la piula i Directa JB










Escalant les vies d'escola de la miranda de Sant Joan
 










 Escalant a la miranda de Sta. Magdalena.





4 de febr. 2018

Barranc fondo. via " Malalts de Roca"





ressenya de laTotxa Petra.
Aquest dissabte tornem al barranc fondo a on la setmana passada hi vàrem veure un parell de vies. Amb informació trobada a la xarxa ens hi apropem pel camí de Vilanova de la Sal. El camí és una pista, en un estat regular, que en 2,4km des de la carretera ens mena a un punt marcat amb una fita a on aparquem, i en 10 minuts arribem al final de les vies a on hi trobem els tres rapels separats uns 5m els uns dels altres.
Laltre manera d'arribar a les vies és seguir el cami de la ferrada Cagate Lorito i continuar uns 150m més(35 minuts)
 Informació de l'aproximació

Fem un rapel de 60m per la via "l'Adoptada" i escalem la via Totxa Petra.
La veritat és que la via puja per trams de roca molt dubtosa i et fa escalar en compte i sense confiança en les preses. Per sort la via està molt equipada i això li treu exposició i risc.
Un cop a dalt tornem a rapelar i netegem una línia de la que serà la nova via equipada, uns 8m a la dreta de la via l'Adoptada.
La nova via es diu "Malats de Roca" i te dues tirades. de 27m i 30m.
La via està equipada amb ponts de roca i parabolts.
La primera tirada la farem en lliure (V) excepte l'entrada a la R.1 a on hi hem fet un parell de passos d'A0. A mitja tirada hi trobem un tram de roca a controlar.
La segona tirada comença escalant en lliure un diedre fins a trobar una placa vertical i llisa, de roca molt compacta i bona, que superem amb 5 passos d'Ae. (i per tant algú que escali millor que nosaltres l'hi haurà de posar el grau en lliure) fins que finalment podem continuar en lliure (V/V+)
Aproximació: 10 minuts fins l'inici dels rapels.
Retorn: 8 minuts.

 Primers metres de la via Totxa Petra.

 El Toni, que no és gaire alt, amb problemes per xapar el primer parabolt de l'inici de la 2a. tirada.

 La 3a. tirada amb roca a controlar i no gaire interessant.

VIA."MALATS DE ROCA"

 El Toni equipant els primers metres de la via.

Equipant la placa molt vertical de la segona tirada.