11 de febr. 2018

Mirandes de Sant Pere, Sant Joan i de Santa Magdalena




Aquí informació de l'aproximació






Aquest dissabte el vent bufava molt fort i la sensació de fred era molt alta. Nosaltres havíem decidit pujar a Gorros a cercar alguna paret arrasarada del vent, però vàrem donar moltes voltes fins que finalment varem dirigir-nos a la miranda de Sant Pere. El David i el Xermi encaren la via directa JB i nosaltres ens posem a la via Piula.  Un cop a dalt, el vent ens fa decidir cercar un altre lloc i anem a la miranda de Sant Joan. Allí, ara ja més a raser del vent, pugem per dues de les moltes vies de l'escola d'escalada que hi ha, i que ens permeten arribar fins un cable d'acer que, seguint-lo a l'esquerra, ens porta fins a la via de l'aresta que no sabem del cert de quina es tracta.
Desgrimpem la miranda per la cara nord i anem ara a la miranda de Santa Magdalena per fer, nosaltres la via la canaleta de les Ninfas i el David i el Xermi, la via Ilbera que puja a la seva esquerra.
Per totes aquestes vies només ens caldran cintes exprés ja que estan equipades amb parabolts.

Escalant la piula i Directa JB










Escalant les vies d'escola de la miranda de Sant Joan
 










 Escalant a la miranda de Sta. Magdalena.





4 de febr. 2018

Barranc fondo. via " Malalts de Roca"





ressenya de laTotxa Petra.
Aquest dissabte tornem al barranc fondo a on la setmana passada hi vàrem veure un parell de vies. Amb informació trobada a la xarxa ens hi apropem pel camí de Vilanova de la Sal. El camí és una pista, en un estat regular, que en 2,4km des de la carretera ens mena a un punt marcat amb una fita a on aparquem, i en 10 minuts arribem al final de les vies a on hi trobem els tres rapels separats uns 5m els uns dels altres.
Laltre manera d'arribar a les vies és seguir el cami de la ferrada Cagate Lorito i continuar uns 150m més(35 minuts)
 Informació de l'aproximació

Fem un rapel de 60m per la via "l'Adoptada" i escalem la via Totxa Petra.
La veritat és que la via puja per trams de roca molt dubtosa i et fa escalar en compte i sense confiança en les preses. Per sort la via està molt equipada i això li treu exposició i risc.
Un cop a dalt tornem a rapelar i netegem una línia de la que serà la nova via equipada, uns 8m a la dreta de la via l'Adoptada.
La nova via es diu "Malats de Roca" i te dues tirades. de 27m i 30m.
La via està equipada amb ponts de roca i parabolts.
La primera tirada la farem en lliure (V) excepte l'entrada a la R.1 a on hi hem fet un parell de passos d'A0. A mitja tirada hi trobem un tram de roca a controlar.
La segona tirada comença escalant en lliure un diedre fins a trobar una placa vertical i llisa, de roca molt compacta i bona, que superem amb 5 passos d'Ae. (i per tant algú que escali millor que nosaltres l'hi haurà de posar el grau en lliure) fins que finalment podem continuar en lliure (V/V+)
Aproximació: 10 minuts fins l'inici dels rapels.
Retorn: 8 minuts.

 Primers metres de la via Totxa Petra.

 El Toni, que no és gaire alt, amb problemes per xapar el primer parabolt de l'inici de la 2a. tirada.

 La 3a. tirada amb roca a controlar i no gaire interessant.

VIA."MALATS DE ROCA"

 El Toni equipant els primers metres de la via.

Equipant la placa molt vertical de la segona tirada.

22 de gen. 2018

La Gran Manitú



Aquest dissabte hem torna a roca Narieda després de molt de temps de no escalar-hi. Jo havia de ser a casa a les 6 i hem triat una via coneguda i no gaire llarga.
El camí d'aproximació a la paret ara està mol fresat i resulta més còmode i molt menys perdedor que quan varem visitar la zona per primera vegada ara farà 10 anys. 
La via està equipada amb parabolts de 8mm i totes les reunions estan equipades per rapelar.
Tot i que podem fer la via només amb 13 cintes, és recomanable portar un joc de friends i que segur que els farem servir, ja que en alguns trams les assegurances allunyen força.

Inici de la via. En aquest punt també hi comença la via Per Tutatis, que comparteix recorregut amb la Gran manitú fins a la meitat de la segona tirada.


 2a. tirada.

 El Toni escalant la 3a. tirada.

 Com que la 4a. tirada és molt fàcil, el David i jo la pugem junts per estalviar temps.

  Aquesta vegada em demano fer de primer la 5a. tirada, la més llarga i difícil de la via (50m de V+), ja que en l'anterior visita m'havia tocat fer-la de segon.


 El Toni a l'inici de la 6a. i darrera tirada. que segueix amb la mateixa tònica que l'anterior.

El Toni decideix fer la R.6 en un parabolt reforçat amb un pont de roca, a la sortida del desplom, tot i que 20m més amunt hi trobarem la reunió amb 2 parabolts.

 El David, que ens ha cedit totes les tirades, sortint del darrer desplom. Per ell, que ja fa 7b, aquesta escalada ha sigut una excursió vertical.


 A sota nostre els núvols encara o tapaven tot. Per sort nosaltres hem escalat a l'escalf del sol.

Com que totes les reunions estaven equipades per rapelar (el David i el Xermi les havien equipat amb bagues i maillons en la seva visita anterior) hem decidit baixar rapelant. Més còmode per més lent que fer-ho caminant.

17 de gen. 2018

La cabra de Collbató



Fa uns quants dies, aprofitant les festes de Nadal, amb el Toni vàrem fer una matinal a la Codolosa per escalar aquesta variant de les vies que hi ha al sector Est de la Codolosa.
Una via de dues tirades que aprofita uns diedres, encara verges entre les ja obertes en aquells panys de parets, i per la que haurem de portar alguns friends per completar les assegurances que hi han.

 Al arribar a la Codolosa ens va rebre un mascle impressionant.

 Vàrem començar a escalar pujant per la via de l'Esperó Blocaire per tal de reposar una xapa que feia temps que havia desaparegut de la primera tirada. Una important esllavissada de roques ha afectat aquesta zona i caldrà anar en compte amb els blocs que puguin quedar inestables.


Arribant als diedres d'aquesta via que puja entre la Reincidents (esquerra) i la Diedre (dreta)

Sortint de la Reunió per anar a buscar els darrers 20 metres de la via i fer la reunió final d'un arbre del qual podrem rapelar o sortir caminant per dalt.

14 de gen. 2018

Tornem a Sant Corneli


Tornem a Sant Corneli i aquesta vegada ens acompanyen el David i el Xermi. Ells no coneixien l'indret i, mentre esperavem que el sol escalfés una mica, els hi ensenyem el sector de vies d'esportiva que hi ha al grau de la Mola, uns 500m abans del nostre sector.
Escalem les tres vies , els hi fem algun retoc final i mirem una nova línia per equipar a l'esquerra d'aquestes.

 Escalant la magnifica placa de les segones tirades de les vies copa i lliga.

 a la primera tirada de la via la lliga.

 fissura inicial de la segona tirada de la lliga.

 Inici de la via La que ens faltava.
 Inici de la segona tirada de la que ens faltava

Magnifica roca dels metres finals de la via