22 ag. 2016

Montserrat. Pollegó Oest. "Los Mares del Sur"


 Ressenya de l'Eduard.

Aquest dissabte tornem a una cara Oest de Montserrat a cercar l'ombra, però la suada de l'aproximació és brutal i arribem xops a peu de via. Sort que després podem escalar a l'ombra tota la via i finalment ens refresquem perquè comença a ploure quan recolliem les cordes.
Repetim aquesta via que te trams molt bons ( 5a. tirada) i altres amb una roca molt delicada i perillosa, especialment les llastres de la 4a tirada. i una de sobre de la R. de la 5a. tirada.

 El David iniciant la via.
 Superant el desplom de la 1a. tirada.

 Primers metres de la segona tirada.

 Arribant al 1er.espit amagat de la 3a. tirada.

 Navegat entre llastres gens fiables de la 4a. tirada.

 El Toni a la recerca del 1er. bolt de la 5a. tirada.

 Escalant els darrers metres de la via.

19 ag. 2016

La Pastareta. Vertic i Vilmanbar.




Ressenya del Natura 100%

Aquest dijous cerquem l'ombra de la pastareta, però arribar-hi comporta una bona suada que ens deixa ben baldats.
Com que està nuvol comencem a la cara Est escalant la via Vertic, una via fàcil i amb roca extraordinaria que ens fa gaudir i apujar els ànims. A continuació fem en top rope una via que puja a la seva dreta, amb trams desplomats que es fan molt durs.
A continuació passem a la cara Oest a fer la via Vilmanbar, una via dura, que el Toni es treu neta empalmant les dues primeres tirades, 45m, i que jo faig ajudant-me de les cintes en els passos més difícils.




17 ag. 2016

Stromberg

Aquest dilluns voliem escalar a l'ombra i pujar a gorros sense suar, però la vaga dels treballadors dels Ferrocarrils de la Generalitat de Montserrat ens ha impedit pujar amb el funicular de Sant Joan i per tant hem fet una bona suada per arribar a peu de via.
La via Stromberg, una classica de Montserrat, l'he repetit 4 vegades i tot i aixó sempre ve de gust tornari, però el pas de v+ de la primera tirada m`ha costat de fer i els de la 3a. encara més. El desplom de 6a (?) de la darrera tirada l'he tornat a trobar molt difícil, fins hi tot tibant de les cintes !! En anteriors ocasions l'havia superat anant per la dreta, però ara ha caigut un bloc de pedra i el pas és més difícil i ja no és tan bona opció.
Aquesta via va ser restaurada pel Guillem, el seu autor, ara ja fa uns quants anys i els parabolts estan molt rovellats. Com que és una gran via i per tant molt repetida, caldria animar al Guillem a fer una segona renovació amb parabolts inoxidables i deixar-la perfecte per molts anys.

 El Toni iniciant la via.

 Gaudint de la fàcil i bonica segona tirada.

 Iniciant la tirada estrella.

 Empalmant la 4a, i 5a, tirades.

14 ag. 2016

Pels Empedrats al refugi sant Jordi



Caminada preciosa i ombribola des de la casa de la natura de la Salle fins el refugi de Sant Jordi, resseguint el torrent de la font del faig i passant pel Empedrats.
Aquí trobareu el track


 Per les passarel.les del bullidor de la llet, que avui baixava sec.

 Triant el menú del dinar al refugi sant Jordi.

Banyant-nos en l'aigua glaçada del salt d'aigua dels Empedrats

12 ag. 2016

Doble doblet a Gorros


Aquest dijous vàrem pujar a gorros a fer una integral. Mentre el David i el Xermi feien la via infidel i  a continuació la via Optima, una integral que amb el Tonia haviem fet ara fa un any, nosaltres varem començar per la via Escalada Virtual i vàrem continuar per la via Ana Maria Correia. Escaldes a l'ombra que son d'agrair en el mes d'agost, tot i que ahir la tremuntana ens portava un airet fresc que va enfredolar als meus companys que cercaven el sol com les sargantanes :-))





 Ressenya del Joan Asín

 El Toni superant els dificils passos de l'inici de la via Escalada Virtual.

 El David a la Reunió de la via Infidel.

 Superant el diedre de la 4a. tirada.

 El Toni iniciant la 4a. tirada de la via Ana Maria Correia.

Escalant la darrera tirada

25 jul. 2016

Sant Llorenç i Camarassa



Aquest dissabte no tenia gens clar que pogués escalar, un dolor lumbar em feia temer que no podria fer-ho. Per sort el Josep Estruch m'havia demanat si sortiriem i es va apuntar a venir amb nosaltres, de manera que si jo finalment no podia escalar, el Toni tindria company de cordada.
Vam anar a Sant Llorenç de Montgai pensant-nos que hi hauria nuvols i que no faria massa calor. Al arribar-hi vaig demanar als companys que abans de posar-nos en el diedre Vidal Farreny fecim per començar  una via molt fàcil (Per la canalla) per tal de veure com responia la meva esquena.
La Vidal farreny comença amb una tirada no gaire difícil, però la segona tirada te un pas desplomat que jo vaig haver de fer en Ae, mentre que el Josep el va fer molt bé en lliure.
Veient que la calor començava a apretar, vàrem decidir anar a la presa de Camarassa per poder escalar a l'ombra. Allí varem escalar el puro per la via Jopuma entrant per la directa Gutierrez.
Finalment una matinal ben aprofitada.







18 jul. 2016

Narieda Oest. Via "El Baron Rojo"




Aquest cap de setmana la previsió de la meteo ens deia que la calor apretaria de valent i, seguint una recomenació del Pere Joan, vaig proposar al Toni d'anar a la cara Oest de la Roca Narieda, en concret al sòcol que queda a sota de la via Xelo Bam.
Des de la carretera, davant d'una petita esplanada a on s'hi poden aparcar 3 cotxes, surt un corriol que anirem seguint amb clara tendencia a l'esquerra ja que la nostra via, El Baron Rojo, és la que queda més a l'esquerra. Tant l'aproximació com l'escalada la farem totalment a l'ombra i això potser és el que més em va satisfer de la via. Trobar el peu de la via ens va costar una mica ja que només portavem una ressenya d'un dibuix de l'Armand Ballart que havia sortit publicat en un monogràfic de la Roca Marieda. Nosaltres hi hem deixat un parell de fites en el punt a on cal deixar el corriol i atravessar uns metres de vegetació per arribar al peu de la paret.

La via està equipada amb espits vells i rovellats. El primer el trobarem a uns 8m del terra i costa de veure. La R1. és nova i nosaltres la vàrem deixar equipada per rapelar. Al seu costat n'hi ha una altre de vella i 5m més amunt una segona també molt vella i que segurament era la original. Des d'aquesta R.1 es pot arribar al terra amb rapel de 30m molt just.
La primera tirada, amb força  vegetació que ens tapa les preses, es deixa fer amb una dificultat de V i algun pas de V+.
La segona tirada, és molt més vertical i difícil.  I tot i que la ressenya que portavem deia que era de Vº, jo hi vaig fer diversos passos d'A0.  A la seva dreta hi veurem espits d'una altra via i que acaba a la mateixa R.2.
Nosaltres hi vàrem deixar un maillon i cordinos nous per poder rapelar amb més seguretat.

 El Toni en els primers metres de la via.

Sortint de la R.1