12 d’ag. 2020

Matagalls

 Després de molts anys, aquestes vacances hem tornat a fer una caminada al Matagalls.

pujada pel camí normal de Coll Formic i baixada per anar a trobar la pista de Sant Segimon.

669m de desnivell.

Aquí trobareu el track.




5 d’ag. 2020

Vies "Èlia i COVID-19" a Coll Roig


Fa uns quants dies varem pujar a Coll Roig per tal que en Pere conegués la zona ja que no hi havia estat mai. Per començar vàrem fer la via Malalts de roca, ràpida, assequible i equipada amb químics, després que en Santi fa un temps substituís els parabolts i els ponts de roca originals per químics.
Un cop a dalt ens adonem que a la placa de la darrera tirada, la més maca de la via, hi toca l'ombra fins a les 13h...i això ens fa pensar que podriem obrir-hi un parell de línies que permetin escalar uns metres mes un cop feta aquesta via, o qualsevol de les altres de la zona.
Així que aquest dimarts hi pugem amb en Pany i ens dediquem el matí en equipar i netejar aquestes dues vies que pugen a dreta i esquerra de la 5a. tirada de la Malalts de roca.
La dificultat de les vies és més alta però no podrem concretar-la fins que la sorra de la neteja , que ara embruta les preses, ens permeti escalar-les de nou.
Les dues vies es poden fer en Ae./V+ i ambdues tenen passos de 6a i més,  però la dificultat en lliure l'hauran de marcar els que la repeteixin i tinguin el grau per fer-les.
Les dues vies estan equipades i només necessitarem 11 cintes exprés.
Via Èlia. 25m.V+Ae  (6a+?)
Via COVID-19 30m V+Ae (????)
descens rapel de 25m.

Inici de la via Êlia.


Inici de la via COVID-19


Els 2 metres finals, Ae...o ????



19 de jul. 2020

Puig-Llançada i la Tossa d'Alp en btt elèctrica.



Aquest diumenge hem fet una ruta amb les bicis elèctriques que feia temps que teniem en l'imaginari. Hem sortit de l'aparcament de la pista llarga de la Molina per pujar al Puig-Llançada, baixar fins aprop del llac de la Molina per tornar a pujar , ara fins a coll de Pal, i resseguint pistes i camins forestals pujar al niu de l'àliga i la Tossa d'Alp, i retornar al cotxe tot resseguint de nou pistes d'esquí i camins forestals.
Una ruta que segons el GPS ens ha fet guanyar 1.800m de desnivell positiu en uns 33km.
Molt recomanable !!!
I no us enganyeu, tot i pujar amb les bicis elèctriques, ens caldrà pedalar de valent i ens cansarem força, doncs cal estalviar bateria per poder fer tota la ruta abans no s'esgoti.
Aquí trobareu el track


Preparats per començar a pedalar. Els Sumwats estrenem mallot !!
 Reparant la bici.....


Cim del Puig-Llançada



Cim de la Tossa d'Alp

12 de jul. 2020

La via Escorpí arriba al cim



L'any 2013 vaig obrir la via de l'escopí, una via de dues tirades que acabava a la R.1 de la via Amics de Malanyeu que havia obert amb en Francesc Suñol l'any 2011.
Ara, 7 anys més tard, amb el Pany hem canviat les bagues ja velles dels ponts de roca per parabolts i hem continuat la via fins el cim, tot separant la nova línia de la via Francesc Suñol excepte en un petit tram.
Les dues primeres tirades es poden fer en una de sola.
La R.3. només te un parabolt, però està a l'ombra !!! important en dies de calor com la d'aquests dies. :-)

Si es fa en quatre tirades amb 8 cintes en tindrem prou.
Per baixar , tot i que les reunions de la via estan equipades per rapelar (excepte la R.4) es millor fer-ho per la via Francesc Suñol ja que amb trres rapels  i una sola corda de 60m arribarem a peu de paret.
Salut i a escalar

29 de juny 2020

Cresta de Corbera






Recull de les vies que hem obert a la paret. Les dues línies de color negre ja estaven obertes.

Aquest dissabte amb en Pany i en Joanet anem d'exploració. Volem fer tota la cresta de de Corbera i veure si per la cara Oest hi ha possibilitats d'obrir alguna cosa.
A peu de via ens trobem amb en Jordi Clop i la seva companya que pugen per la via Escaladors bucòlics.
Nosaltres ens enfilem per la Joan Francesc, que només te una tirada,  continuem per la Bona Feina i acabem pels darrers metres de l'escaladors bucòlics a on tornem a coincidir amb en Jordi. Nosaltres comencem a recorre la cresta, al principi grimpant i més endavant superant passos d'escalada de IV i grimpades i desgrimpades.
Una cresta en algun tram molts estreta i aèria que ens farà anar en compte i assegurats.
Hi hem deixat 1 pitó i algun parabolt per assegurar algun dels passos o fer reunions.
A mitja creta hi hem trobat una reunió amb anelles que suposem que deu ser el final d'alguna via que puja per la cara Est...
En definitiva una excursió vertical que ens farà recordar com escalar per una cresta i que podrem assegurar al gust.
Nosaltres hem baixat per la cara Est a buscar la pista que ens porta de nou al cotxe a peu de via, però possiblement es pot baixar més ràpid per la cara Oest.






















23 de juny 2020

El Llaç lila, (final) i En Joan en fa 50








Aquest dissabte tornem a Vilanova de Meià, al pas nou, per acabar d'equipar la via del llaç lila, la darrera que varem obrir abans del confinament.
Ens acompanya el Joanet que ens ajuda a pujar el material fins a dalt, son molts metres carregats i repartir el pes va molt bé.
La primera i la segona tirada ens les saltem tot grimpant per la dreta, així anem més ràpids per arribar amb temps a la part alta i poder equipar els darrers metres fins a la carena.
De fet anem prou ràpids i aconseguim acabar la via equipant la 8a. tirada , de 35m que es pot desdoblar en dues, 25 i 10m, en el punt a on hi ha un canvi de roca.
Un cop a la carena, es deu poder baixar caminant però nosaltres optem per fer-ho rapelant i des-grimpant allí a on es pot.
Totes les reunions estan equipades per rapelar amb una corda de 60m, en algun cas arriba just, però cap problema.

Recordatori de la via.

Comença a peu de carrereta, al costat del punt a on solen aparcar la majoria dels cotxes que escalen a la Roca dels Arcs. Una fletxa groga indica l'inici d'una canal que anirem resseguint en bona part de l'escalada, i uns punts grocs ajuden a trobar el recorregut que és molt sinuós i que te diversos canvis de reunió.
La via està tallada per diverses feixes que li prenen continuïtat. L'interès d'aquesta escalada rau en fer molts metres, trobant plaques d'escalada interessant, per arribar fins la carena. Els escaladors que cerquin verticalitat continuada, com a l'altre vessant de la Roca dels Arcs, no la trobaran interessant.

La primera tirada comença amb un desplom de 5 m que sembla més difícil del que és degut a la verticalitat. Un cop superat continua amb una grimpada de II durant 30m fins a trobar el segon pany de paret a on hi ha diverses vies curtes.
La segona tirada supera aquesta placa tombada de IV per la part mes a la dreta possible, quan ja no hi ha cap mes via de les antigues.
La 3a. tirada és una placa molt maca amb algun pas de V/V+ que ja ens farà gaudir de l'escalada.
Hem obert una nova tirada que puja per la placa de la dreta de la canal i que va a parar a la mateixa reunió. la via del Joanet en fa 50, J50.
La 4a. tirada torna a ser de transició, només te una curta placa al principi i la resta, uns 40 m. son de grimpar II
La 5a. tirada ja torna a ser una placa guapa a on hi trobarem algun pas de 6a-
La 6a. tirada continua amb la mateixa tònica i de nou haurem d'escalar amb passos de V+/6a-
La 7a. tirada comença després d'un flanqueig caminant uns 40m a l'esquerra per tal de cercar el punt de la paret per on superar els grans desploms que ens barren el pas damunt de la R.6. Una tirada preciosa amb passos de 6a- i que ens deixa al peu d'una feixa amb tartera.
La 8a. tirada comença amb una placa vertical de roca molt bona, a on trobarem la dificultat de 6a. en els primers 4 metres. La resta fins a una petita feixa és un gaudi continuat. Arribats aquí, podem fer reunió o continuar amunt per una roca ja no tan bona fins que, 10m. més amunt s'acaba la paret i veiem el que sembla un niu de metralladores del temps de la guerra civil.






14 de juny 2020

3 mesos més tard






Després de tres mesos de no tocar la paret, aquest dissabte amb en Pany hem tornat a escalar. Per fer-ho hem escollit la paret del santuari de Corbera a on hi tenim 7 vies obertes i que son ideals per tornar a entrar en contacte amb la roca.
En els primers metres tinc una sensació estranya, em fa la impressió que els peus de gats em relliscaran, però a mesura que fem metres retorna la confiança i gaudim del retorn a les parets.
Fem 4 vies, "Bona Feina", "Escaladors Bucòlics", "Aresta de Corbera" i " La via del sostre"  i quedem satisfets, 220m d'escalada ens deixen contents i cansats.
A la paret hi hem coincidit amb dues cordades, en Jordi Francesc  de Bagà i els seus companys de cordada, i l'Oriol " Tranqui", un company del mon dels blogs, i la seva companya.