22 de febr. 2017

Una més a Odèn.



El dissabte vàrem tornar a Odèn per acabar de fer alguns retocs a la via nº 5, varèm escalar la nº 6 "els gossos del call d'Odèn" i degut a uns problemes amb les cordes, que es van quedar  trabades  al rapel i ens van obligar a remuntar la via per poder-les alliberar, vam acabar iniciant l'obertura de la que serà la vuitena via.
Mentrestant, el David i el Xermi escalaven les vies 7, 4 i 6 i el David hi posava el grau en lliure als passos que nosaltres fem en Ae/A0.



 El Toni a la primera tirada de la via 6 un V/V+

 El David superant en lliure l'nici (6b) de la via nº7, "L'ultima de l'any".

 El Toni a la segona tirada encarant el tram de 6a+ /A0.

 Els darrers metres de la via, la 3ª tirada de V+.

 Obrint els primers metres de la que serà la via nº 8


12 de febr. 2017

Vies Mossèn Ramon i Mossèn Tronxo






Fa 4 anys ja vàrem escalar aquestes vies. Aquí hi trobareu la ressenya complerta
Però com que el Xermi, El David i el Jordi no les havien fet, ens van demanar tornar-hi.
Les dues vies tenen una tirada preciosa, les darreres, i només per aquestes dues tirades val la pena fer-les.
Pel que fa a la dificultat, a nosaltres ens va semblar que el grau de la darrera tirada de la via Mosssèn Ramon és de V/V+, i la primera tirada de la Mossèn tronxo és de IV/IV+, però com sempre passa, el grau d'una via és totalment subjectiu.

 El Toni en les primeres assegurances, molt precaries i que no suportarien una caiguda.

 En el flanqueig per fer el canvi de paret i trobar la màgnifica darrera tirada.

A la R.2 o la R.3 segons si fas les dues primeres tirades en una de sola.

 Preses molt bones a la darrera tirada.

 Al fer el rapel se'ns va quedar enganxada una corda i el Toni va haver de pujar fins el rapel intermitg obrint la primera tirada del que pot ser la via del rapel.
 1a. tirada de la mossèn tronxo. difícil de seguir-ne la línia ja que costa de veure les bagues que hi ha.

 2ª. tirada, que només te uns metres d'escalada.

La preciosa i llarga 3a. tirada

Raquetes al Port del Comte


Aquest diumenge tota la familia hem anat al Port del Comte a fer una excursió amb raquetes. Hem sortit des del parquing de l'Estivella hi hem anat a fer el Padró dels quatre batlles, però el fort vent i la boira ens han fet girar cua quan ja ens faltaven pocs metres per arribar-hi.
Tot i aquest contratemps, ha sigut una passejada molt maca (quan estavem a raser del vent)

video


8 de febr. 2017

Intensiu a la Codolosa






El dissabte passat haviem de triar a on anar a escalar en funció d'unes previsions de fort vent arreu  i nevades al Pirineu. Finalment vàrem decidir quedar-nos a Montserrat i trobar-nos a Collbató. Al bar Anna hi varem coincidir amb les cordades sabadellenques del Toni i el Jaume i més tard va arribar el Joan Prunera.
Nosaltres varem anar a la Codolsa per escalar a raser del fort vent que bufava. Allí ens vàrem dividir en tres cordades, el Xermi, l'Ernesto i el David feient la via dels Indignats, el Xino i el Jordi la via del Pi i el Toni i jo la Campions. Un cop a dalt varem continuar pujant per fer la via del balcó de la Codolosa  i una d'esportiva del seu costat, i acababem de pujar per la darrera tirada de l'Àtic de la Codolosa. Quan baixavem pel la dracera del fra Garí encara vàrem animar-nos per anar fer les vies "29 de febrer" i "Any de traspas". En definitiva una bona matinal amb 200m d'escalada.
L'endemà tornava a la Codolosa, aquesta vegada acompanyat del Xavi i el Pere Joan, per fer la integral Independència i tornar a gaudir, a raser del vent, d'una bona matinal d'escalada.














El clau de Sant Fèlix que dona nom a la via






22 de gen. 2017

Poquer de vies a la Formiguera



Aquest dissabte el Toni estava una mica engripat i vàrem decidir anar a Sant Llorenç de Montgai a escalar a la paret de la Formiguera, un indret que et dona la possibiltat d'escalar vies molt maques, ben equipades i que ronden el Vº.
Comencem per la via de lo Pep, i un cop a dalt ens dediquem a rapelar fins la R.1 de les altres vies i així poder escalar les dues darreres tirades, les més verticals i interessants d'aquella paret.
Dàquesta manera podem escalar la via Normal, la variant directa de la normal, la Savina Wall i la Memòria Selectiva.
Acabem la matinal amb un munt de metres escalats i contents marxem cap el forn d'Artesa de Segre a fer-hi un mos. Allí hi trobem, una setmana més, al Josep Santasusana i als seus companys de cordada.










Foto cim de les dues cordades

16 de gen. 2017

Olga Frontera




Aquest dissabte el Xermi, el David, el Jordi i el Xino venen amb nosaltres amb la intenció de repetir les vies d'Odèn i posar-hi grau. Un cop arribem a l'aparcament comprovem que allí, tot i que la paret està orientada a Sud, hi bufa un vent gelat que no convida gens a escalar, així que decidim baixar a Perles a veure si allí s'està mes a raser del vent, però al arribar-hi comprovem que el vent també hi bufa fort i decidim tornar cap a terres més baixes i escalar a Montserrat. Però tot baixant direcció a Ponts els proposo provar d'anar a Alòs de Balaguer i aquesta vegada per sort ho encertem, a la paret hi toca el sol i no fa vent.
El Xino i el Jordi es posen a la via "el pal de la W", el David i el Xermi a la "Lo Nic-gall Lastir" i el Toni i jo anem a fer la via "Olga Frontera". Ara farà 20 anys que vaig escalar aquesta via per primera vegada i, tot i que un parell d'anys més tard la vaig tornar a repetir, no recordava que estava poc equipada i que els passos de V+? de la 4a. tirada eren , tot i estar ben assegurats, tan difícils. Jo, anant de primer els vaig superar en A0.
També em va sorprendre que tot i les nombroses repeticions que te aquesta via tan clàssica, hi ha trams de paret a on la roca encara no es estable i algun bloc ens pot donar algun ensurt.
Tot i això vàrem quedar contents d'haver pogut salvar el dia d'escalada repetint aquesta gran clàssica, i alhora ens va servir per veure per on podríem fer acabar la nostra via, el pal de la W , que actualment te una darrera tirada sense cap mena d'interès.

 El primer bolt de la via està molt amunt.

 A la segona tirada, l'unic bolt que hi trobarem també està força lluny.

 La magnifica placa de la 3a. tirada.

 Iniciant el diedre de la 4a. tirada.

 El Toni en els primers passos, fàcils però exposats ja que la caiguda seria de factor 2, de la 5a. tirada.

 El David, que havia arribat a la R.3 de la via Lo Nic Gall- lastir, decideix baixar ja que el sol ja no toca a la línia de la via i s'estava quedant glaçat.
 Escalant la darrera tirada de la via.

 El Toni, "cavalcant" a la cresta metre esperem als companys que pugen pel Pal de la W.

 El Xino arribant al cim. Finalment van acabar escalant els darrers metres per la línia de la via "els misteris de lo pepe gall"  fent així l'escalada més interessant i continua.