21 de maig 2017

Via Pepe Álvarez



Recorregut de la via vist des de la carretera que porta al Castell

El grau de dificultat de les tirades que he posat a la ressenya és, com sempre, una opinió subjectiva.

Aquest dissabte hem pujat a Oliana per escalar la via Pepe Alvarez a la Serra de les Canals.
Aquesta és una via fàcil, amb la roca força sanejada, tot i que haurem d'anar amb compte a on ens agafem, i prou equipada amb parabolts i algun pitó. Tot i això haurem de portar un joc de friends per completar les assegurances en els trams fàcils a on no hi ha parabolts.
La via te algun pas de V+/6a però no son obligats. En general la dificultat de la via ronda el IVº i per tant és una bona opció per conèixer aquesta paret i gaudir de les precioses vistes de la comarca.
La llargada de les tirades que marquen les ressenyes que portàvem eren superiors a la que realment és. Per exemple la primera tirada només te 35m i no 45. Això ens permet fer el darrer rapel desde la R.2 fins a peu de via (57m)
El descens l'hem fet en 6 rapels, però jo crec que baixar caminant pot ser una opció millor i més ràpida.

Inici de la via marcat amb una fletxa. Arribant a on hi ha el primer parabolt.

Sortida de la 2a. tirada amb passos finets.

 3a. tirada. Molt fàcil.

 4.a tirada. Amb un curt tram interessant d'escalada.

 Superant els passos més difícils de la via. inici de la 5a. tirada.

 Inici de la 6a. tirada. Fàcil però molt bonica i sostinguda en el IV+

 Fàcil inici de la 7a. tirada.

 Darrera tirada de la via.

Foto-cim de les dues cordades.







14 de maig 2017

Canvis a la via Neusnidó


Aquest dissabte hem pujat a Malanyeu.
Mentre els David, el Xermi i l'Ernesto escalaven la via Rock Suave, el Toni i jo pujàvem per la Neusnidó.
Aquesta va ser la segona via que vaig obrir a Malanyeu, era l'hivern del 2.009, i per aquella època tenia un trepant que pesava 4,5kg i la via la vaig obrir des de dalt.
La via en general ha agradat força als qui l'han escalat, però ja des de que la vaig obrir, algun escalador havia comentat que els darrers parabolts de la 2a tirada estaven desplaçats massa a la dreta i feien de mal xapar. Alhora, si la segona tirada es volia partir en dues, cali aprofitar la R.2 de la via Rock Suave, molt penjada i incomoda.
Així que aquest dissabte, quan el Toni em va proposar escalar la via Neusnidó, jo vaig acceptar amb la intenció de fer-hi alguns retocs.
El Toni va pujar tota la via de primer, escalant amb molta solvència en lliure tota la via, i jo vaig pujar de segon carregat amb el trepant i tot el material per equipar.
Al pujar vaig canviar alguna de les vagues velles dels ponts de roca,(encara en queden per canviar) vaig reforçar les reunions i en vaig muntar una de nova dos metres per sobre de la R.2 de la via Rock Suave, força més còmode, de manera que ara ja no cal compartir-la. Vaig canviar alguns dels parabolts de 8mm per altres de 10mm i vaig desplaçar la línia dels darrers metres de la R.3 uns centímetres més a l'esquerra amb la intenció de fer-la més lògica.( no se si ho hauré aconseguit, els repetidors m'ho diran)

 El Toni treballant en els passos difícils de la primera tirada.

 l'Ernesto iniciant la via Rock Suave.

 El David i l'Ernesto en la incomoda primera reunió de la via Rock Suave.

 El Toni sortint de la nova 2a. reunió i iniciant la magnifica 3a. tirada.

 El Toni barallant-se amb la savina que ajuda a superar el desplom de la 4a. tirada.

7 de maig 2017

Kin Pont de Rock



Ressenya del blog de la noche del loro

Aquest dissabte hem pujat a l'Abella de la Conca a escalar una via del Remi i el Luichi. "Quin Pont de Rock" que feia dies que teníem a la llista de pendents.
L'aproximació molt curta i l'entorn de la via ja fan que aquesta escalada sigui interessant.
L'inici de la via està marcat per una fletxa i queda a l'esquerra d'unes vies fàcils que pugen per unes plaques tombades al costat del camí de baixada.
La primera tirada és fàcil i unicament la humitat de la paret, fruit de la pluja que ha caigut a la nit, hi han afegit un punt de dificultat. Jo he enllaçat aquesta tirada amb la segona, (60m) arribant així fins al peu del diedre de la 3a. tirada i fent reunió en un arbre.
Encaro amb respecte la 3a. tirada que puja al costat d'un marcat diedre. No hi trobareu cap assegurança, tot i que, si es vol, es poden xapar un parell de parabolts de la via esportiva que puja a la seva dreta, però el friends hi queden molt bé i per tant es pot pujar força assegurat. La R.3 la trobarem uns metres per sota de l'inici de la via ferrada.
La 4a. tirada ressegueix uns metres la via ferrada, sense gaire dificultat, fins que marxa a l'esquerra i ens planta cara un petit desplom, assegurat amb un parabolt, que és el pas clau de la tirada.
La 5a. tirada comença amb una fissura que escalarem amb bavaresa  i acabarem amb passos molt fàcils per arribar al peu del gran pont de roca per on passa el camí de baixada.
La 6a. tirada puja aprofitant els parabolts d'una via esportiva que li donen una dificultat molt més alta que la de les anteriors tirades trencant una mica la tònica de l'escalada tant pel que fa a les assegurances com a la dificultat.
La 7a. tirada et fa escalar unes plaques llises però trencades per unes fissures horitzontals que et faciliten la pujada i el poder-te assegurar.
Durant tota la escalada ens ha acompanyat un fort vent que ens ha fet desistir de fer el rapel volat que marca la ressenya. Hem iniciat un llarg flanqueig per anar a buscar el final de la via "bon voyage parmis les anges" i així poder baixar caminant, però hem arribat a unes plaques llises i amb molta vegetació que ens barraven el pas i hem decidit tornar a la R.7 i equipar-la per rapelar fins la R.6 i d'aquesta fins al camí de baixada.
Una via interessant, que per escalar-la haurem de portar un joc complert de friends i 10 cintes.

 Inici de la via. una fletxa ens el marca.

 Magnifica segona tirada que ens haurem d'equipar.

 Esperonet de la 3a. tirada. La ferrada puja per la seva dreta.

 La 3a. tirada ressegueix un bon tros la via ferrada fins que marxa a l'esquerra a cercar un desplom.

 Fissura de la 4a. tirada que escalarem en bavaresa.

 El Toni assegurant al David a la 5a. tirada que comença en el gran pont de roca.

 El David superant els passos de 6b amb molta solvencia.

 El Toni treballant en els passos difícils de la tirada.

 El David, ben abrigat pel fort i glaçat vent que ens va bufar durant tota l'escalada.

 El Toni superant els darrers metres de la via. Nosaltres finalment vàrem decidir equipar per rapelar aquesta tirada i també l'anterior per arribar així al camí de baixada.


29 d’abr. 2017

Vies "Arnau Oleguer" i "Queraltina"







Ressenya i aproximació del blog Topo-roc

Aquest dissabte hem anat a Berga per fer la via "Arnau Oleguer" i enllaçar-la amb la via "Queraltina". Aquesta és una molt bona combinació que et permet escalar uns 300m amb una roca d'una qualitat bona a molt bona, excepte alguns petits trams, i amb una dificultat que ronda el V grau en la primera via, i que quan el supera no és obligat.
La Queraltina és més difícil i haurem d'assegurar amb friends algun tram.
En resum, unes vies de les que et fan gaudir de l'escalada.
Aquest pensada també la tingut en Xavi Diez i els seus companys de cordada i, un cop a  peus de la via Queraltina, hem coincidit amb el Jordi Martínez i el Kiki, que ja marxaven, i també amb l'Emili Martínez i els seus companys de cordada que escalaven per damunt nostre.
També hem tingut l'oportunitat de conèixer al Jordi Farràs, un dels escaladors que han obert la via Queraltina, i que estava obrint una via nova a la seva esquerra. Un cop feta la via, i havent gaudit de valent, hem pogut felicitar-lo per haver obert aquesta preciosa línia,  i per la gran feinada de neteja que hi han fet.
Com que hem gaudit de valent en totes dues vies i son molts recomanables, em permeto fer algun comentari amb ànim de critica positiva. Pel que fa a la via Arnau Oleguer, jo diria que la graduació de les dues primeres tirades i de la sexta és correcte, però la resta tenen una dificultat més baixa del que marca la ressenya. La instal.lació del rapel, un cop feta la 4a. tirada, està muntada al reves, la xapa amb l'anella hauria d'anar al parabolt de sota i no al de dalt, però això és fàcil de rectificar, només cal canviar-les de lloc.
Pel que fa a la via Queraltina, jo diria que la segona tirada és de Vº i la tercera potser de V+ o 6a-.
Però cal dir que la graduació d'una via és totalment subjectiva i, el que un dia et sembla fàcil o assequible, un altre dia no saps com t'ho vas fer, i a l'inrevés.
Fets aquests comentaris, vull tornar a felicitar als escaladors que han obert les dues vies i animar-los a que continuïn obrint línies com aquestes.
Vies molt recomanables.

 Inici de la Via Arnau Oleguer. Una corda fixe ens ajuda a pujar a peu de via.

 Encarant els passos clau de la segona tirada.

Sortint de la R.2, son els passos més difícils de la 3a. tirada.

 La 4a. tirada, fàcil i de transició.

 Instal·lació del rapel a la R.4.

 Arribant a la R.5. Una tirada amb roca molt adherent.

 El Toni cercant per on va la 6a. tirada, la més estranya de totes.

 Fent el llarg flanqueig de la 7a. tirada

Quan acabem la via, la cordada del Xavi Diez arribant al rapel.

 El Toni en uns passos espectaculars de la 1a. tirada de la via Queraltina.
 El Jordi Farràs netejant i equipant una nova via del costat.

 Escalant la tercera tirada mentre la cordada de l'Emili baixa fent rapel.

 Contents de l'escalada. foto cim-cordada.

 Vistes de Berga.




 


23 d’abr. 2017

descobrint el sòcol del Montroig



Aquest dissabte amb el Toni vàrem decidir anar al sòcol del Montroig. Jo encara no hi havia escalat mai i volíem fer la via "Indis de ponent" que tothom diu que és molt maca.
Aparquem al cotxe a peu de carretera i veiem clarament el nostre objectiu, però al apropar-nos a la paret perdo els punts de referència i acabem en un punt a on no veiem cap pont de roca a mitja tirada que és la referencia de la primera tirada.
Hi ha una via equipada amb 2 parabolts, que per tant no pot ser la nostra, i a la seva dreta una via desequipada amb una fletxa al seu inici, que és per on comencem tot i no estar gens convençuts d'anar bé. Més tard, ja a casa consultant internet, descobrirem que eren la via Joaquim Sabina i la Pic, pic, i per tant la indis de ponent estava uns metres més a la dreta......
La primera tirada és fàcil, IV i sense cap assegurança, però es pot assegurar fàcilment amb friends. Després de 25m arribem a una feixa i camino a l'esquerra per fer reunió amb un parabolt que veig a la paret, que resulta pertanyer a la segona tirada de la Joaquin Sabina.
Continuem per la segona tirada de la Joaquin Sabina, IV /V i un pas de aeri potser de V+. assegurada amb parabolts i ponts de roca i fem reunió a sota l'agulla del Sòcol.
Continuem amb una tercera tirada de IV resseguint un esperonet, assegurada amb ponts de roca . Arribem al peu d'una placa partida per tres fissures a on hi ha un clau vell amb anella per fer-hi reunió.
No hi ha cap assegurança per protegir els primers metres, que son els que semblen més difícils, i com que no portem cap friend dels m`és grans, decidim anar uns 15m a l'esquerra per pujar per una fissura menys difícil, tot i que tampoc fàcil i sense cap assegurança.
La 5a. tirada la fem, flanquejant 20m a la dreta per una placa/fissura que queda amagada i a l'ombra a on hi ha un pitó vell que assegura els primers metres i una reunió amb anella 15m més amunt. V+(A1)
La 6a. tirada la farem per una placa esperó, després de caminar uns 10m a l'esquerra, al inici de la qual hi ha un pont de roca IV+. Fem reunió en dos ponts de roca.
La darrera tirada, la 7a. V, la fem per una placa/fissura assegurada per un pitó i un pont de roca, dibuixant un gran arc a l'esquerra per acabar l'escalada a la feixa. Fem reunió en un arbre i a sobre mateix i trobem el camí que ens portarà a la canal de baixada.
Descens: caminem uns 100m direcció Oest fins que una fita al costat del caminet  ens marca un corriol de baixada que ens portarà, 100m més avall, al punt a on hi ha la instal.lació de rapel.
Podem fer un rapel de 60m  o bé dos, un de 40 i un de 20m ( o desgrimar aquest darrer tram)
Per la línia dels rapels hi puja una via assegurada amb uns quants parabolts.
A partir d'aquest punt un corriol ens portarà fins la carretera.

En definitiva, varem fer una via combinant diferents vies i algun tram verge. Una divertida manera de conèixer un indret per mi nou.

 Primera tirada.

 El pas clau de la segona tirada, de la via Joaquin Sabina.

 Tercera tirada, un cop sobrepassada l'agulla del sòcol. Fàcil i assegurada amb algun pont de roca.

 Escalant la fissura alternativa de la 4a. tirada.

 La placa, a l'ombra, de la 5a. tirada. A dalt hi han dos parabolts, un d'ells amb anella...?

 Inici de la 6a. tirada.

7a. i darrera tirada.