9 de des. 2020

via del Guillem i via de l'Escorpí

 



Aquest dilluns ens acompanyava en Xavi Solà i varem pujar a Malanyeu amb la incertesa de si podrem escalar, ja que el temps pintava malament.

Finalment vàrem poder repetir un parell de vies que en Xavi no coneixia.

El fred ens va deixar glaçats els dits pero va valdre la pena sortir i no quedar-nos a casa.

Força cordades van tenir la mateixa idea i la paret del Devesso estava ben animada.

Nosaltres coincidim amb una cordada que feia la via Francesc Suñol i fem petar la xerrada tot compartint la paret.

24 de nov. 2020

Via "Stradivarius"

 



El dijous passat vàrem tornar a Montserrat amb la intenció de fer alguna via a Sant Benet.

Mentre pujàvem per les escales decidim anar a la via "Area de Servei" però al arribar-hi veiem que hi ha dues cordades a la via, i una encara no ha començat. Per no pujar graons amunt ens decidim per repetir el camí de l'alzina.

Un cop a dalt el vent bufa molt fort i ens fa desistir d'anar a fer la via del cabra, a la panxa del bisbe, i els proposo anar a fer la via Stradivarius que fa anys havia fet i de la que en tenia un bon record.


Ens posem a la via i fem la primera tirada, de roca molt bona i de 55m que et fan escalar entre assegurances i que te un parell de desploms que son realment difícils. ( es poden superar en A0)

A la segona tirada ens decidim per continuar per la via aresta del violí que és menys difícil. Tot i això te uns metres sense cap assegurança fixa que son molt exposats. Crec recordar que abans hi havia un tercer parabolt que assegurava millor aquests metres.



Aquest dijous ens van acompanyar en Pere i en Jordi.




13 de nov. 2020

Vies " Arnau Oleguer" i " Queraltina"

 





L'abril del 2017 varem fer aquesta combinació de vies que hem repetit aquest dijous.

Aquesta és una bona combinació que et permet escalar molts metres, en general amb bona roca i ben assegurats, tot i que a la via Queraltina, les argelagues ja comencen a tapar fissures i forats que abans eren bones preses.

Per la Queraltina ens caldrà portar friends per assegurar alguns trams, especialment als primers metres del inici de la via per arribar al tercer parabolt ja que en cas de caure arribarem al terra.


En Pany.

En Jordi Puig júnior

 

Joan



7 de nov. 2020

Retorn a Montserrat. vies: "Camí de l'alzina" i " Guzman Silva"

 


Aquest dijous amb en Pany pugem al Monestir, després de molts mesos de no escalar a Montserrat, i anem per les escales dels pobres a l'agulla del pas del francesos per fer la via del Camí de l'alzina.

Sembla mentida però, tot i haver escalat molt a Montserrat, quan fa temps que no hi escales, les preses semblen més petites i relliscoses que abans....

Comencem per aquesta via i la boira i el vent humit del Nord ens fan passar fred. A gorros les agulles es veuen ben tapades per la boira i el vent i bufa fort.

Al principi ens costa tornar a agafar el tacte de les preses montserratines, però al final gaudim de valent amb les dues ultimes tirades.

Veiem una cordada escalant la via colorantes permitidos a l'Elefantet, una via que fa anys va obrir en Pany i que és de les clàssiques de la zona.

Acabem la via i anem en direcció a la panxa del bisbe i al pla dels ocells. Jo fa anys que havia fet la via Guzman-Silva i com que en Pany havia de ser d'hora a casa li proposo fer-la ja que és curta i ràpida de fer.

Un cop a sota l'agulla, des del camí es veu pintada una senyera a la roca, jo no recordo per on va la via així que començo a escalar en aquella direcció.

Arribo a la senyera i m'hi trobo una reunió de dos espits desequipada i un espit uns tres metres mes amunt protegint un desplom.

No em sona que anés per aquí la via i començo a cercar a dreta i esquerra alguna assegurança. Finalment vaig molt a l'esquerra i acabo veient una reunió de parabolts amb anelles fruit de la restauració de la via que van fer els aperturistes i / o companys,  fa un anys.

Aviso en Pany que ja pot pujar i continuem per la que serà la segona tirada, la més maca de la via. 

La tercera tirada fa un flanqueig amb roca dolenta a controlar i envolta l'agulla per trobar una reunió que em salto per arribar ja fins el cim.

Un rapel de 15 m. ens deixa al coll de la cara Nord i baixem per la canal de l'oest, una mica bruta de vegetació, fins el camí.


Primera tirada. Cal portar algun friend per assegurar-la.

En Pany superant els metres mes difícils de la via que trobarem al inici de la segona tirada.

Després d'un tram caminant per entre la vegetació ens trobem la placa de la 3a. tirada amb un flanqueig final força espectacular.

En Pany iniciant la 4a. tirada.

Primers metres, molt finets, de la 5a. i darrera tirada.


Via "Santboiana"

En Pany a la segona tirada.



Arribant a la R.2



La mostra de les antigues assegurances que encara trobem a la via.




Inici del flanqueig de la tercera tirada.

Foto cim. Amb les ombres montserratines que ens acompanyen.


24 d’oct. 2020

Via " Joan / Francesc" Abella de la Conca

 


Avui hem fet la 1a. repetició de la via que hem estat equipant aquests darrers dies. Ens hi ha acompanyat en Xavi Solà i la cordada d'en Pere Joan, la Montserrat i la Clara ens han anat al darrera.

Aquesta via la trobareu en el punt a on acaben les vies d'esportiva que omplen la paret i abans de començar a pujar la darrera rampa per trobar les clàssiques: Malalts de Roca, Pantera Rosa, Llaç groc i Marta.

La via està equipada i només calen 12 cintes exprés. Això no vol dir que un joc de friends sempre ens poden ajudar en algun pas.

Els  4 0 5 passos de V+ i un de 6a. que hi trobareu no son obligats si porteu un estrep.

La via travessa diverses feixes i no te una escalada de continuïtat, tot i que les plaques a on escalarem son força maques, de la mateixa tònica de les altres de mes amunt.

Per baixar farem 5 rapels i des grimparem dos trams marcats amb fites. 

Els rapels es poden fer amb una sola corda de 60m.

En Pere Joan entrant a la R.1


En Pany atacant el desplom de la 2a. tirada.

Inici de la 3a. tirada.


En la preciosa placa diedre de la 4a. tirada
En Pany iniciant la 6a. tirada assegurat pel Xavi.

En Xavi escalant la 7a. i darrera tirada de la via.
La cordada convidada a fer la segona repetició, Montserrat, Pere Joan i Clara.


27 de set. 2020

Via desconeguda i esportiva a l'Abella.

Aquest dissabte hem pujat a l'Abella de la Conca a investigar per on va una via que fa temps que teníem ganes d'escalar. La via comença a on acaben les vies d'esportiva del sector església i abans de començar a pujar per trobar el sector a on hi trobareu la malats de Roca, la Pantera Rosa, la Llaç groc i la Marta. La trobareu uns 10m a l'esquerra de la n.1 i podreu veure un pitó clavat en una fissura uns 4m per sobre del camí.

Nosaltres hem fet 4 tirades i no sabem si continua més amunt. la via esta poc equipada, amb un parell de pitons, alguna baga i algun parabolt. Les reunions es fan en arbres i els rapels també els hi hem fet. No hem sabut trobar informació d'aquesta via, que deu fer força anys que està oberta ja que alguna de les bagues son molt velles.

Un cop de nou a peu de camí ens hem desplaçat uns metres a la  dreta i hem escalat les vies nº1,2 i 3 a on hem coincidit amb una cordada de Cardadeu, La Claudia, una polonesa molt simpàtica i el seu company en Ruben.

l via nº1 esta molt equipada i, tot i que la ressenya marca de IVº, hi trobareu passos de V.

La nº2 te dos trams de 6a...o més.

La nº és, com diu la ressenya 6a+.

A l'entrada del poble hi trobareu un rètol que anuncia que l'escalada hi està prohibida. Sembla ser que van caure pedres a les cases del poble, tot i que es difícil pensar que hagi sigut per causa de l'escalada. Tots i així, en Nico ens va informar que la prohibició afecta a la zona de sobre el poble i per tant trobareu escaladors a les vies que hi estan lluny.




Inici de la via de nom desconegut.

fissura de la 2a. tirada.

En Pany a la 4a. tirada, uns moments abans de fer un petita caiguda sense conseqüències gràcies a un dels pocs parabolts de 8mm que hi ha a la via.



Inici de la via nº1. Educació popular.

Na Claudia i en Ruben

9 de set. 2020

3 vies desequipades a Coll Roig

Fa unes setmanes varem equipar dues vies, que tenen una sola tirada, al costat de la darrera tirada de la via Malalts de roca, amb la intenció que els escaladors, un cop acabessin qualsevol de les vies existents, pugessin fer un parell més de tirades abans de baixar.
Alhora fa uns quants dies varem obrir una via de dues tirades a la dreta de la part superior de la via Tardor calenta.

Pel que sembla algú ha decidit que aquestes vies no les podíem obrir, i les han desequipat.

Per tant ara només hi trobareu els esparracs dels parabolts enfonsats i per tant sense cap assegurança.
Quan estàvem obrint la darrera via, la "Mecaguntu" varem coincidir amb en Santi Sanz, l'escalador que ha equipat o restaurat amb químics moltes de les vies de la zona, entre ells la que varem obrir " Malalts de roca", i varem estar comentant el tema de l'obertura de les vies.
Es de suposar que qui ho ha fet deu ser de la zona i possiblement pensa que no tothom hi pot obrir vies en aquelles parets.....
Li vaig demanar a en Santi que en sabia d'aquest afer i em comenta que no sap qui pot haver desequipat les vies.
Com que ell hi ha treballat molt i de valent en aquella paret i mai ningú l'hi ha desequipat cap via, li hem proposat que, ara que les línies estan netes de vegetació, sigui ell qui les restauri, seguint els seus propis criteris, i potser així ningú hi tindrà cap inconvenient i les respectaran.

Salut i a escalar.

 Les dues vies desequipades son : Èlia i COVID-19