Agulles. Cap del Guerrer. Via 40e. aniversari UME

 Aquesta ressenya ha estat modificada sobre la base de la que trobareu a la Noche del Loro

Aquest dimecres vam anar a Agulles a escalar a l'agulla del Cap del Guerrer. El Toni Gómez i jo ens varem posar a l'assequible i ben assegurada "UME 40e. Aniversari"  i el  Joan Asín i el Pep van anar a tibar fort i a patir una mica amb les assegurances de la via (2) " Pemeditación alevosia i nocturnidad".

UME. 40e. aniversari. 80 m. 6a/Ae
Equipada amb parabolts, la majoria molt rovellats !!!

1a. Tirada. Tot i semblar fàcil des del peu de via, un cop hi vaig ser posat, els primers passos per arribar al bolt els vaig trobar finets i molt difícils quan una panxa t'escup enfora per arribar al 4 bolt. Sense trobar-hi color vaig penjar-hi l'estrep per poder arribar al següent bolt i sortir d'aquest pas que jo diria que és més de 6a. Els darrers metres fins la reunió ja son fàcils.
15 o 20m . 6a / Ae. 7 o 8 parabolts.

2a. tirada. El Toni progressa amb elegància per una placa vertical i molt bonica que et fa gaudir de l'escalada i que te algun pas força finet i vertical que potser podria ser de V+.
30m V / V+. 10 o 12 parabolts

3a. tirada. Una nova placa, ara menys vertical però amb un pas a on haurem de parar atenció, ens farà gaudir de nou amb una escalada assequible i ben assegurada.
30, IV+/V 10 o 12 parabolts.

Material: Únicament necessitarem 10 o 12 cintes exprés.
Aproximació: Un cop arribats al refugi Vicenç Barber, cal continuar uns 75m i pujar per la canal que hi ha entre l'agulla de la Partió i la Màquina de tren. Uns 50m més amunt anirem a l'esquerra i enfilar-nos cap a la paret a on hi trobarem els parabolts de la via.

Descens. Amb un únic rapel de 55m arribarem al collet a on comença la via " Ocell Garratibat" i baixarem caminant fins a peu de via.

Via recomanable.

Inici de la via. Apretant en els passos finets abans d'arribar al pas clau de la tirada.

El Toni arribant a la R.1

Foto-cim de les dues cordades

Malanyeu. Via "Nadal"

El dissabte, després de fer la via " Tocant el cel" vam anar al centre de la paret del Devessó per on puja la via Nadal. Trobareu el nom escrit a peu de via.
Aquesta via la va obrir l'Amadeu Pagès ja fa molts anys i per tant les assegurances que hi trobarem son ponts de roca atrotinats i alguns burils rovellats pel pas del temps. Això i la dificultat de trobar les assegurances fa que sigui una mica difícil seguir la línia de la via. No fa gaire temps s'ha obert una nova via "La Maria de ca l'Anglada" que puja a la seva esquerra, assegurada amb ponts de roca, i que fa dubtar encara més a l'hora de seguir la línia de la via Nadal.
Per acabar-ho d'adobar, també trobarem que a l'esquerra hi puja una via assegurada amb parabolts "El recipiente del pecado" de 30m i Vº.
Nosaltres, que portàvem informació de totes aquestes vies, i que teníem la sort que el Jordi i el Joanet havien començat abans que nosaltres i que van acabar fent una reunió intermitja a l'esmentada R. de la via "Recipente del pecado" al no tenir clar per on anava la via, vam poder seguir la línia correcte de la via Nadal.

1a. tirada. Cal pujar recte a cercar un pont de roca molt petit i descolorit (negre) pel pas del temps, tot i que abans haurem pogut xapar el 1r. i, si es vol, el segon parabolt de la via de l'esquerra. A partir d'aquí nosaltres hem de continuar sempre recte amunt a cercar una savina que hi ha 25m més amunt i a la nostra esquerra podrem veure alguns ponts de roca de la via de la Maria de ca l'Anglada. Trobarem algun buril i més ponts de roca, algun dels quals nosaltres van renovar i/o reforçar per a futures repeticions.Un cop arribats a la Savina, la reunió de parabolts de la Recipient del pecado ens quedarà uns 8m a la nostre esquerra. Nosaltres hem de superar la savina per l'esquerra i continuar uns metres recte fins que ens desviarem a l'esquerra a cercar un buril. A partir d'aquest punt la paret es posa més vertical i un pont de roca i un altre buril ens asseguraran els darrers metres abans d'entrar a la R.1 fent un clar flanqueig a l'esquerra. Aquests son els passos més difícils de la tirada. És possible posar algun pont de roca més però, la verticalitat de la paret no et permet aturar-te gaire estona sense cansar-te.
50m V+. Uns 5  burils i 6 o 7 ponts de roca.

2a. tirada. La ressenya que portàvem del " Romàntic guerrer" ens marcava sortir per l'esquerra d'uns matolls, tot i que una fletxa que hi ha a la reunió indica recte amunt. Com que no es veia cap pont de roca ni pitó, només els de la via de la Maria de ca l'Anglada que estan a l'esquerra i van en direcció a una gran savina, el Toni va sortir per l'esquerra amb l'esperança de trobar el primer pont de roca darrera la planta. No hi era però n'hi va posar un que jo vaig deixar-hi. a continuació va tornar a la dreta per posar-se, ara si, damunt mateix de la reunió i, uns metres més amunt, hi ha un pont de roca molt vell que nosaltres vam renovar, i més amunt trobem 3 pitons i al mig un pont de roca. Sempre seguint una fissura que va en línia recte per sobre de la reunió arribarem a un punt a on la fissura s'acaba i la paret esdevé encara més vertical. Hi ha una possible escapatòria a la dreta per entrar dins del bosc. Ara ens trobem amb una placa molt vertical assegurada amb 2 burils. Per arribar al primer i segon burils farem els passos més verticals i difícils d'aquesta tirada (V+) i uns 15m més amunt entrarem al bosc a on farem reunió en una gran alzina.
45m V+. 3 pitons. 2 burils i 4 o 5 ponts de roca.

3a. tirada. Sortim en diagonal a la dreta per terreny trencat fins arribar a una placa on hi veiem uns pitons d'una altre via. Aquí hem d'anar a l'esquerra cercant la roca per dins la vegetació i intentant trobar la tercera reunió. Hi ha un pont de roca vell i difícil de veure uns 2m per sota de la R.2. Aquesta R. es fa en 2 burils en bon estat al peu d'una canal que ens permetrà fer la 4a tirada fins el cim.
25m. III+. 1 pont de roca.

4a. tirada. Una canal/diedre presidida per una gran savina que ens permetrà assegurar la nostra progressió.Hi ha un cordino vell. La roca cal tocar-la amb suavitat ja que no és del tot estable. Arribem a la R.4 a on hi trobarem els 2 únics parabolts de la via, després d'una escalada delicada.
20m. V+. 1cordino que llaça la savina.

Descens. Nosaltres hem utilitzat els 2 primers rapels de la via Neusnidó  (40m i 30m) que està uns 5m a la nostra esquerra, (mirant la paret) fins la R.2. de la via Roc Suave  que te una cadena amb ganxo. Un darrer rapel de 55m ens deixarà al peu de la paret.


Material. Per la primera tirada podem portar bagues per renovar i cercar ponts de roca. A les altres tirades podrem col·locar algun friend i cercar ponts de roca.
Nosaltres hem renovat/reforçat algun pont de roca que ajudarà a trobar-los i n'hi hem deixat 3 o 4 de nous. (esperem que els futurs repetidors no se'ls emportin)

Aquesta és una gran via que si les assegurances fossin noves i per tant més segures, tal i com estaven quan es va obrir,  es repetiria més.
Cal anar-hi amb convicció, escalar amb tranquilitat i portar una bona ressenya per no perdre la línia de la via.
Sense ser una via molt difícil, és una via exposada ja que una caiguda pot representar una volada molt llarga si tenim en compte la distancia de les assegurances i la precarietat de les mateixes. Ara la línia és més visible amb els ponts de roca nous i de colors més vius.
Via molt maca que està a l'espera de que l'Amadeu li faci una renovació de les assegurances.

 Escalant la 1a. tirada. El Jordi està a la R.1 de la via "El Recipiente del pecado" ( parabolts) i el Joanet es troba en els darrers metres abans d'entrar a la R.1 de la Via Nadal. La primera tirada és realment llarga (50 o potser 55m)

 El Toni iniciant la 2a. tirada.

En el tram de fissura a on hi trobarem els 3 pitons

 

 Els companys ens fan una foto dels del terra. 2a. tirada. El Toni ja ha arribat a1r. buril de la placa final.

 Canal diedre de la 4a. tirada. El Toni apunt d'arribar a la R.4

 Foto-cordada

Via " Tocant el Cel"

 Ubicació de les vies del costat esquerre (Oest) de la paret del Devessó.

Aquest dissabte Vam tornar a Malanyeu amb la intenció d'escalar una de les noves vies que l'Amadeu Pagès va obrir l'any passat a la part de l'esquerra de la paret del Devessó i una de les antigues i clàssiques de la paret, la Nadal . Amb el Toni vam començar per escalar la via " Tocant el cel" que ens havia de servir per escalfar braços i " coco" per després anar a la via Nadal, que feia temps que teníem a la llista però que no acabàvem de decidir-nos a fer-la, ja que les assegurances velles i la dificultat mantinguda en una paret molt llarga ens feien dubtar. La ressenya de la via Nadal en el següent post.

La via " Tocant el cel" no presenta grans dificultats i va cercant els trams de roca escalable per arribar a la cresta, allí hi trobarem una roca característica que, al tenir forma d'àliga amb les ales obertes, dona nom al sector.
1a. tirada. Marxa en diagonal a la dreta fins a posar-nos a sota d'una savina a on hi trobarem una baga llaçada al tronc. Superats uns metres més anirem clarament a l'esquerra per terreny cada cop més fàcil fins entrar dins el bosc a on farem una còmoda reunió en algun boix dels que hi ha sota la bonica placa de la segona tirada. Hi ha una fletxa marcada a la paret que ens indica que anem pel bon camí.
40m IV+ 1 baga llaçada en un arbre.

2a. tirada Un petit pont de roca i més amunt un segon pont de roca ens asseguren els primers metres d'una placa que un cop acabada ens fa anar a la dreta a cercar un pitó i a on hi trobarem els metres més díficils de la via.
30m.V. 2 ponts de roca i 1 pitó.

3a. tirada. Un flanqueix a la dreta, finet però amb bones mans, ens conduirà a la placa final de la via, molt maca i plena de fisures que ens permeten posar totes  les assegurances que volguem fins arribar al cim.
20m. IV. neta

Descens: Arribats al cim baixem a l'esquerra per una zona arbrada. Cal anar amb clara tendència a l'Oest cercant el millor lloc per on baixar.
Via distreta, que podem combinar amb d'altres de la paret, i que ens serveix per anar posant assegurances pròpies.

 Primera placa de la via. Llaçant la baga que hi ha en una savina.

 El Toni a l'inici de la segonatirada.

Arribat a la cresta, faig la 3a. Reunió amb friends aprofitant les fissures de les ales de l'àliga !!

Via "Tarannà Domèstic"

Aquest dimecres vaig pujar a Malanyeu amb el Xavi Solà amb la intenció de fer algunes vies noves que l'Amadeu Pagès ha obert a la part Oest de la paret del Devessó.
Acompanyats durant un tram del camí de la Neus que anava a caminar, vam arribar a peu de via després de tenir algun problema per travessar el torrent que, amb les darreres pluges, baixa molt fort.
La via la trobarem uns 10 m a l'esquerra de la via "Aina" i podrem llegir-hi el nom escrit a l'inici de la via.
La 1a. tirada te un pont de roca visible a uns 15m del terra i per arribar-hi farem un primer tram de IV. Passats aquests metres inicials arribarem a una lleixa i anirem a l'esquerra a on un nou pont de roca, que hi vaig deixar jo, ens senyala la continuació de la via per una placa maca amb roca a controlar. Arribem a un punt lleugerament desplomat, però que no és difícil, a on veurem un tros de corda que envolta una llastra i que ens assegura els darrers metres abans de la R.1 que farem en una gran alzina. 40m. 3 ponts de roca.

La 2a. tirada puja primer per un tram molt fàcil per després anar cercant les plaques amb millor roca fins que trobem una petita lleixa amb un pont de roca a on podem fer la R.2. 30m neta.

La 3a. tirada comença amb el pas més difícil de la via (V) que podrem assegurar molt bé i que te molt bona roca. Tot seguit arribem a la cresta de la paret, però encara podrem escalar uns 10 m més, fent una diagonal a la dreta, fins arribar a una sabina morta però resistent a on hi farem la R.3. 25m neta.

Descens: Uns 8 o 10m a la nostra dreta mirant la paret (Est) hi ha la R.3 de la via Aina que està equipada per rapelar. Només haurem de caminar per l'aresta per trobar-la.

Material: Un joc de friends complert i alguna baga savinera serà suficient per assegurar la via.

La via ens pot servir per complementar alguna altre escalada de la zona i per fer practiques de col·locació d'assegurances. Caldrà anar en compte amb la roca, que va millorant a mesura que es guanya alçada, fins que les futures repeticions netegin de preses inestables la línia per la que passa la via.

La Neus travessant el torrent aprofitant un arbre caigut que ens va fer de pont.

 Primers metres de la via. Jo vaig pujar per la dreta, per un tram força trencat però que varem netejar força. Per l'esquerra es veu més franc però la roca estava mullada. el 1er. pont de roca queda uns 5m més amunt.

 El Xavi, vist des de l'ombra de la gran alzina de la R.1,  muntant  la R.2

 Darrers metres de la via vistos des de la R.3

 El Xavi a la instal.lació de rapel de la via Aina.

 Un cop acabada la via, el Xavi volia fer alguna altre via més vertical i equipada i com que la via "Epirimountain", que era el nostre objectiu, estava ocupada, vam fer la via "Doraimon" també del Francesc Sunyol

Montroig: Vies "del Lluís" i "del Curset"

Aquesta setmana amb la colla vam pujar al Montroig , abans però varem passar pel bar de Bellcaire a on sempre és provable trobar-hi altres escaladors a qui saludar.( el Lluis i la Lourdes) ( Els Visas)
El Jordi i el Joanet van fer la via del Miqueluchi sortint pel diedre Blanqueta. Nosaltres, com que el Vicenç era la primera vegada que visitava la zona, amb ell i el Toni vam començar per fer la  "via del Lluís" per després acabar la jornada fent la "via del curset". Ambdues vies son de les més assequibles de la zona, estan ben equipades i la roca és prou bona, però no podem dir que son molt fàcils i en cadascuna d'elles hi ha passos a on caldrà tibar de valent i escalar concentrat.
Com que la 1a. via te quatre tirades i la segona dues, vam decidir que escalariem de primer dues tirades cadescun. Jo em vaig demanar les dues primeres, el Toni va fer les dues següents i el Vicençs les dues de la via del Curset.
1a. tirada. L'entrada a la via del Lluís per la via " Temps de Neu" et permet fer una tirada molt llarga, mantinguda en el V grau i ben assegurada.
La 2a. tirada és curta però força maca i amb molt bona roca. Com que només te 2 parabolts podrem incrementar les assegurances llaçant una sabina i amb algun friend.
La 3a. tirada la fa el Toni i també és força bonica.
La 4a. tirada te una sortida molt extraplomada que les ressenyes marquen com a V+ però que nosaltres no vam trobar la manera de fer-la en lliure i per tant vam haver de fer en A0. a continuació ens trobem un tram de diedre molt vertical i de bona roca, que podrem assegurar amb algun friend mitja o gran.
En definitiva una via molt maca i recomenable.

La  ressenya que portàvem de la via del Curset marcava que la primera tirada és de V i la segona te un tram de V+. Personalment trobo, després d'haver-la fet dues vegades, que a la primera tirada, si no segueixes bé la línia, pots trobar algun pas de V+ que et deixa collat al mig d'algun pas extraplomat, i en canvi a la segona tirada, tot i un desplom molt accentuat, si és fa amb tranquil·litat es passa força bé gràcies a les bones preses que t'hi vas trobant.
En definitiva una via també molt maca i recomenable.

material: per les dues vies en tindrem prou amb 14 cintes exprés i alguns friends per complementar les assegurances en algun tram.

 Entrada per la via "Temps de Neu" una tirada molt maca i mantinguda de V i amb un pas més finet que pot ser de V+

 2a. tirada, curta però bonica.

 El Toni a la 3a. tirada. Ara ja amb roca compacte i molt bona.

 El Jordi escalant la segona tirada de la via Miqueluchi.

 Nosaltres escalant la 3a tirada de la via del Lluís

 El Vicenç a la 1a tirada de la via del Curset.

 2a. Tirada. de la via, abans d'arribar al desplom.

El Toni en els passos desplomats de la 2a. tirada.

 Arribant al diedre

 Foto-cordada.

El Jordi i el Joanet sortint per la darrera tirada del diedre blanqueta..

Vies "Guzman" i "Rapsodia Bohemia" al Gorro

La tarda del dimecres varem anar a fer aquestes dues vies que el Joan i el Toni encara no hevien escalat.
La primera, la Guzman-Silva, és una via antiga que un dels seu creadors havia restaurat amb parabolts i que, no fa gaire algú ha decidit tallar-ne 3 o 4 que hi havia a la primera tirada..... Sort que és fàcil i amb tranquil·litat el Toni arriba a la primera assegurança que deu estar a uns 15m. A partir d'aquí ell se salta la R.1 i fa una tirada de 50m des del terra per arribar a la R.2. Decidim rapelar d'aquesta reunió i fer la via que puja per la seva dreta.
El Joan es posa a la Rapsodia Bohemia, que jo recordava que tenia uns passos inicials molt difícils, i veient-lo escalar em confirma el meu record de quan la vaig fer. Les assegurances allunyen, son velles i es mouen, segurament perqué ha haguantat més d'una caiguda, així que el Joan puja poc a poc, navegant per trobar les poques preses bones que ens han de permetre anar pujant. Passats els 15m primers, la paret es tomba una mica i les preses son més generoses, tot i que les assegurances encara allunyen més. La segona tirada és fàcil, molt semblant a la de la via anterior, a la qual creua abans de la seva R.2 per continuar uns quants metres més amunt. La 3a tirada te un pas extraplomat que a mi no m'ha sortit mai que l'he provat en lliure i que vaig tornar a resoldre penjant un estrep. Compte amb l'espit que hi ha, ja que és ta molt atrotinat i si peta tens una bona caiguda ja que és la 1a. assegurança des de la R.2. que està 10m més avall.
Tarda ben aprofitada.
També trobareu la ressenya i més fotos al bloc del Joan Asín

"Lo Puto Amo" i "Lo Gall Pinto "

Aquest dissabte vam tornar a l'Abella de la Conca per tastar les noves vies que els "Galls" han obert en aquell bonic indret.
Com que anàvem dues cordades, el Toni i jo ens posem a la via "Lo puto amo" de la qual en coneixíem només la primera tirada i el Jordi i el Toni escalen "lo Gall Pinto"

Mentre comencem a escalar, arriben una colla de "galls" encapçalats pel gall major ! Lo Sergi, que no para de donar explicacions al seu company mentre s'apropen a la paret.
Ells faran dues cordades i comencen per escalar la nova via que hi ha a l'esquerra i que ha obert el Miguel Àngel i de la qual encara no n'ha publicat la ressenya.

Pel que fa a la via de " Lo Puto amo" Cal dir que:
La 1a tirada és molt maca i potser la més variada.
La 2a. te una part fàcil i una placa final molt vertical.
La 3a. és quasi-bé un canvi de reunió que es fa caminant excepte els darrers 3m que cal escalar fent un pas de IV+. per arribar a la R.3 ( Es podria fer la R.3a sota d'aquest pas )
La 4a. tirada te una placa extraordinàriament maca i molt assequible tot i la seva verticalitat.
Una via Molt recomanable.

 Inici de la via. 

 2a. tirada.

 Un cop superat el diedre inicial , el Toni arriba a la bonica placa de la 4a. tirada.

Caldrà portar friends per complementar els parabolts i pitons que trobarem a les tirades de la via.
La darrera reunió, la del cim, ha estat xafada per un jove de la zona ( sembla ser que no es escalador) i per tant si porteu una xapa i una femella de parabolt de 10mm, podreu aprofitar un  dels espàrrecs dels 2 parabolts que hi ha.

Un cop al cim caminem tot baixant a la dreta fins a un collet i des d'allí, i amb molta cura de no relliscar, acabem de desgrimpar uns 10 m fins a terreny ja fàcil.

Tornem en 8 o 10 minuts fins a peu de via i ens posem a la via " Lo Gall Pinto"
La 1a. tirada, que  tot i començar a uns 10 m a la dreta de lo Puto amo, fa la 1a. reunió a tocar de la línia d'aquella via, després d'un llarg i aeri flanqueig, és ja una grata sorpresa que ens introdueix en aquesta via que serà molt variada i maca en totes les seves tirades.
La 2a. tirada passa per unes plaques llises i verticals a on les preses bonissimes, tot i estar amagades a primera vista, ens faran gaudir d'alló més.
La 3a. tirada és un flanqueig amb bones mans però completament llis de peus que ens farà tibar fort i acabar amb els braços inflats !! el darrer pas abans de la reunió cal fer-lo baixant uns centímetres per trobar un pitó amagat que assegura els darrers metres abans d'entrar a la R.3.
La 4a. tirada comença amb un sortida explosiva i complicada pels més baixets, per continuar per unes placa vertical però amb bona presa i arribar a una segona placa molt llisa que te una dificultat variable segons per on l'escalis.
La 5a. tirada és de transició que es fa caminant.
La 6a tirada és una placa extraordinariament maca que ens farà gaudir d'alló més.
La 7a. tirada te un tram molt fi, de preses escadusseres que ens farà cercar la millor manera de fer el pas, i continuarem amunt fent un flanqueig a l'esquerra, per anar a cercar la mateixa reunió del cim de la via de lo Puto amo.
Un cop al cim saludem a lo Nico i al Josep Anton que pujaven darrera nostre i tirem avall.
Cal felicitar als Galls de Lleida per l'obertura d'aquestes dues vies que donen molt de joc a aquesta bonica zona.
Via molt recomanable.

Escalant l'aeri i bonic flanqueig de la 1a. tirada

 Sortida de la 2a. tirada

Apretant fort de braços i adherència total de peus a la 3a. tirada

 Espectacular i vertical 4a. tirada després de l'explosiva sortida de la R.

 La 6a. tirada. Una placa de somni !!

 7a. tirada. metres finals de la via flanquejant per anar a cercar la reunió compartida.

 Reunió xafada al cim de la paret !! Si portem una plaqueta i una femella de 10mm podrem refer-la.

Foto de les dues cordades