29 set. 2016

Continuem treballant



Aquest dissabte tornem a coll Roig a on coincidim i podem saludar al Santi Sanz, el gran treballador de la zona, que ens explica que està restaurant una via oberta fa molts anys.
Nosaltres continuem netejant i equipant la via que estem obrint i que, per evitar passar aprop de les altres vies, ens porta per terrenys a on hi cal fer molta neteja. La tercera tirada que hem obert puja per unes canaleres molt maques i assequibles fins a sota d'un diedre que ens farà treballar de valent.

 Netejant la segona tirada.

 Obrint pas per fer el canvi de la R2 a la R.2 bis.

 Obrint la tercera tirada per unes canaleres que, un cop netes, han quedat molt guapes.

19 set. 2016

obrint via a Coll Roig



Aquest dissabte hem tornat a Coll Roig . Voliem fer les dues primeres tirades de la via Patxaran Litrako que la setmana passada no haviem fet al equivocar-nos de peu de via. Alhora ens voliem mirar el pany de paret que hi ha a l'esquerra de la Derzu Uzala per obrir-hi una via nova.
Un cop fetes les dues tirades, vàrem remuntar la canal caminant i vam rapelar la paret tot mirant quina podria ser la millor línia per obrir. Un cop a peu de paret ens varem desplaçar uns 5m a l'esquerra de la Derzu Uzala i vam começar a obrir i netejar la línia. Molta feina netejant, i la que encara haurem de fer, ens van permetre obrir dues tirades, una de 30m i la segona de 20m, equipades amb bagues i un parell de parabolts per tirada, que ens van deixar a la feixa superior, uns 5m per sota la R.2 de la Derzu Uzala.
La idea és continuar la via fins a dalt, però caldrà molta neteja.
continuarà.

 1a. tirada de la Patxaran.

Sortint de la R.1

12 set. 2016

Coll Roig. Variat de vies






Aquest dissabte feia dos anys de la nostra darrera visita a Coll Roig i vàrem decidir tornar-hi amb l'esperança que l'alçada i algun nuvol ens fes soportable la calor que encara fa.

La pista fins a Coll Roig està una mica arreglada ja que hi treballen per treure fusta del bosc i es pot pujar relativament bé amb el cotxe.

Ens adrecem a la paret i preguntem a una cordada quina via feien i això ens va confondre de manera que ens posem al inici de la via " Només hi ha funcionaris i Jubilats" pensant-nos que era la Patxaran Litrako... i això que jo ja l'havia escalat .... Una cordada que arriba més tard ens fa adonar de la nostra confusió ja que ells si que pugen per les dues primeres tirades de la Patxaran.
La primera tirada és molt maca i assequible. La segona puja amb la mateixa tònica fins que arribes a un punt, a on s'apropa molt a la Derzu Usala, allí cal anar a la dreta i pujar per un diedre cada vegada més difícil a on hi ha un pas de 6a+ que jo vaig fer en A0.
Un cop a la R.2 resseguim uns metres l'aresta i baixem per la canal fins a trobar l'inici de la 3a. tirada. Allí coincidim amb l'altra cordada que, per no haver-se d'esperar, decideixen pujar per la via de l'esquerra, la Nil Marin.
La 3a,. tirada te en els primers metres un pas molt fi de V+  que requereix de molta fe en l'adherencia dels peus de gat, per continuar amb una escalada variada però en la que hi trobem molta vegetació tapant les preses.
La 4a. tirada, despres dun canvi de reunió, és la tirada més difícil. Un tram de 6b a on les assegurances allunyen molt més que en els trams de V, cosa que no s'enten. La dificultat d'aquests metres  fa que tregui els estreps, l'antena i amb un tasconet i un alien blau els pugui superar en A1  fins que la roca torna a ser generosa en preses abans de la R.4.
La darrera tirada comença pel mig de la vegetació, per fer un canvi de reunió al peu del darrer esperó. Nosaltres per guanyar temps vam continuar fins a dalt sense fer el canvi de reunió. Als darrers metres hi ha un pas graduat de 6a, però que si ets alt i l'agafes per la dreta és relativament fàcil.
El descens el vàrem fer desgrimpant la canal i anant a cercar el camí tal i com indica la ressenya.
Un cop al peu de via, i desafiant els nuvols de tempesta que s'apropaven, vàrem decidir escalar les dues primeres tirades de la Derzu Usala i rapelar-los rapidament per tornar al cotxe minuts abans que comences la pluja.

 1a. tirada de la via " Només hi ha funcionaris i jubilats"

 Superant els metres difícils de la 2a. tirada. Una cordada puja a la nostra esquerra per la Derzu Uzala.

 Abans del pas difícil de la 3a. tirada.

 Treballant i equipant en A1 el tram difícil de la 4a. tirada.

 Darrer espreró de la via.

 La segona tirada de la Derzu Uzala.




29 ag. 2016

La Nou de Berguedà. Escalades a l'Aguda Gran i a l'Aguda Petita

Ressenya original amb l'apreciació personal del Ae de la segona tirada. A la 3a. tirada hi he deixat el V+ però si es segueix la línia d'assegurances el grau és més alt (es pot fer en A0)




Aquest dissabte no tenia clar a on anar a escalar per por de la calor. Finalment vàrem pujar a la Nou de Berguedà a escalar a l'Aguda Gran. A les 9 del matí el sol encara no toca a la via del Quico i vam poder fer a l'ombra les dues primeres tirades, ja que la paret està orientada al Sud-Oest.
La primera tirada te una passos desplomats que conviden ha agafar la cinta per superar-los però, si cerques a l'esquerra, hi ha una bona presa que et permet tibar fort i evitar el A0. És una tirada molt maca que et deixa un bon regust de boca. A la segona però ja no hi veiem color i molts dels passos els faig en A0. De fet un cop a la reunió veiem que, ens els darrers metres, si la via hagués anat una mica a la dreta possiblement es podria fer en lliure.
El mateix passa a la sortida de la tercera tirada, un curt tram molt fi que a partir del segon parabolt, si vas un metre a la dreta es pot fer en lliure ( jo de segon vaig demanar al Toni que tregués la cinta del 3r. parabolt i em va sortir en lliure V+), però les assegurances  fan anar, al que va de primer, a l'esquerra i fer uns passos d'A0.
La quarta tirada ja no te gens de dificultat i només ens serveix per arribar al cim.
Remirant la paret vàrem veure que a uns 5 metres a l'esquerra de la via del Quico hi puja una via més vella assegurada amb espits i que possiblement s'acaba trobant amb la del Quico, ja que a la segona tirada hi trobem pitons vells i algun espit. He cercat informació a la xarxa i no he sabut trobar cap informació d'aquesta via.
Nosaltres, un cop a dalt vam decidir baixar desgrimpant i rapelant per l'altre costat i així poder escalar de nou l'agulla per la via normal N-E.
La via de l'Aresta Nord-Est (o la variant del Baldiri), ja que te uns passos que cerquen la dificultat que possiblement la via normal evitaria, es fa en dues tirades i una grimpada final. A la primera tirada, si no trobes la presa que hi ha a l'esquerra del pas clau, s'haurà de superar en A0. El Toni la va trobar i li va sortir en lliure.
La segona és més fàcil i no supera el Vº. i la tercera tirada és una grimpada que et permet arribar al cim de l'agulla a on hi ha el pal, ara senses bandera ja que el vent la malmés.
Tornem a rapelar per segona vegada la via i baixem per un camí ample i còmode fins el peu de l'Aguda petita. Un cop allí veiem que a l'aresta nord no hi toca el sol i sembla prou fàcil com per escalar-la, així que despleguem les cordes i ens hi posem. Com que no portavem friends ni tascons, per assegurar l'escalada ens vàrem haver de conformar en llaçar els arbustos que anavem trobant. Començo jo hi pujo 25 metres fins a un gran pi a on hi faig la R.1. El Toni continua pujant 30m més, deixant-hi posats un parell de ponts de roca, fins un segon pi a on hi fa reunió, uns 3m per sota del cim de l'agulla. Jo pujo a l'aresta i cerco alguna instal.lació per on rapelar però no hi vaig trobar res, així que muntem un rapel del segon pi fins el primer, a on hi muntem un altre rapel fins a peu de via.
És molt possible que per allí hi hagués pujat algú abans que nosaltres, però la veritat és que no hi vàrem trobar cap rastre del pas d'escaladors. Ara si voleu fer aquesta via "Esperó Nord" hi trobareu una baga amb maillon a cada pi que us servirà per fer-hi reunió i per rapelar. Pot ser un bon complement per després d'haver escalat una altra via de l'Aguda gran.
En definitiva va ser una matinal ben aprofitada, ja que vàrem poder escalar tres vies i força estona a l'ombra.

 El Toni iniciant la via del Quico.

 En els passos d'A0 de la segona tirada.

 Inici de la 3a. tirada. Si segueixes les xapes acabes fent A0, si vas un metre a la dreta surt en lliure.

 Grimpant per una alzina de la 4a. tirada.

 Caminant fins el pal de la bandera que hi ha al cim.

 1a. tirada de la via de l'Aresta Nor-Est.

 2a. Tirada


AGUDA PETITA



 El Toni en el pi de la R.1

I aquí en l'altre pi, el de la R.2 i que ens van servir per rapelar.

22 ag. 2016

Montserrat. Pollegó Oest. "Los Mares del Sur"


 Ressenya de l'Eduard.

Aquest dissabte tornem a una cara Oest de Montserrat a cercar l'ombra, però la suada de l'aproximació és brutal i arribem xops a peu de via. Sort que després podem escalar a l'ombra tota la via i finalment ens refresquem perquè comença a ploure quan recolliem les cordes.
Repetim aquesta via que te trams molt bons ( 5a. tirada) i altres amb una roca molt delicada i perillosa, especialment les llastres de la 4a tirada. i una de sobre de la R. de la 5a. tirada.

 El David iniciant la via.
 Superant el desplom de la 1a. tirada.

 Primers metres de la segona tirada.

 Arribant al 1er.espit amagat de la 3a. tirada.

 Navegat entre llastres gens fiables de la 4a. tirada.

 El Toni a la recerca del 1er. bolt de la 5a. tirada.

 Escalant els darrers metres de la via.

19 ag. 2016

La Pastareta. Vertic i Vilmanbar.




Ressenya del Natura 100%

Aquest dijous cerquem l'ombra de la pastareta, però arribar-hi comporta una bona suada que ens deixa ben baldats.
Com que està nuvol comencem a la cara Est escalant la via Vertic, una via fàcil i amb roca extraordinaria que ens fa gaudir i apujar els ànims. A continuació fem en top rope una via que puja a la seva dreta, amb trams desplomats que es fan molt durs.
A continuació passem a la cara Oest a fer la via Vilmanbar, una via dura, que el Toni es treu neta empalmant les dues primeres tirades, 45m, i que jo faig ajudant-me de les cintes en els passos més difícils.




17 ag. 2016

Stromberg

Aquest dilluns voliem escalar a l'ombra i pujar a gorros sense suar, però la vaga dels treballadors dels Ferrocarrils de la Generalitat de Montserrat ens ha impedit pujar amb el funicular de Sant Joan i per tant hem fet una bona suada per arribar a peu de via.
La via Stromberg, una classica de Montserrat, l'he repetit 4 vegades i tot i aixó sempre ve de gust tornari, però el pas de v+ de la primera tirada m`ha costat de fer i els de la 3a. encara més. El desplom de 6a (?) de la darrera tirada l'he tornat a trobar molt difícil, fins hi tot tibant de les cintes !! En anteriors ocasions l'havia superat anant per la dreta, però ara ha caigut un bloc de pedra i el pas és més difícil i ja no és tan bona opció.
Aquesta via va ser restaurada pel Guillem, el seu autor, ara ja fa uns quants anys i els parabolts estan molt rovellats. Com que és una gran via i per tant molt repetida, caldria animar al Guillem a fer una segona renovació amb parabolts inoxidables i deixar-la perfecte per molts anys.

 El Toni iniciant la via.

 Gaudint de la fàcil i bonica segona tirada.

 Iniciant la tirada estrella.

 Empalmant la 4a, i 5a, tirades.