22 de jul. 2018

Escalant per agulles. Portella Petita, Gep Llarg i agulla del Capdamunt.





Ressenya del Joan Asín




Ressenya de l'Eduard.



Aquest dissabte el temps que preveien no era gaire segur i vàrem estar dubtant fins a darrera hora per decidir a on anar. Finalment ens vàrem decantar per anar a agulles, a on feia força temps que no hi escalàvem , i fer algunes vies curtes.
Quan passàvem per sota la portella petita vam decidir començar per la clàssica aresta GAM, tots havíem escalat aquesta via però ens venia de gust repetir-la.
El Pany i jo fem una cordada, i el Jordi i el Joanet una altre.
Com sempre ens passa darrerament, vàrem trobar els passos claus de la via més difícils del que recordàvem...ens fem grans i no millorem pas el nostre grau.
Mentre esperàvem que els companys acabessin la via vaig preparar el rapel i, un cop a peu de via, vaig pujar en top rope la via del rapel, un V/V+ mantingut i molt vertical en el qual algú hi ha tret la primera xapa.
Un cop les dues cordades ens retrobem a peu de via els hi proposo anar a fer la via que puja a l'esquerra  de la normal del Gep Llarg. Es una via fàcil de 55m que es pot fer en dues tirades o com nosaltres en una de sola.
Un cop a dalt desgrimpem per la cara nord i baixem uns metres pel camí per anar a parar al peu de l'agulla del Capdamunt. Un cop allí iniciem la via que puja directa fins a la R.1 de la via normal i continuem fins el cim per aquesta via.
De nou rapalem i, mentre esperem als companys, el Pany i jo escalem l'aresta nord d'aquesta agulla, una via fàcil, amb molt bona roca, a on però només i trobarem un espit i un pont de roca.
I així, un cop escalades 3 agulles i de fer 9 tirades, decidim donar per acabada la jornada d'escalada.

 En Pany a la segona tirada de la GAM de la portella petita.


Arribant a la R.2.



Escalant en top rope la via rapel de la portella petita mentre esperem als companys.

 El Pany i en Jordi escalant la via de l'esquerra al Gep Llarg.


Intententant superar els pas difícil de la 1a. tirada de l'agulla del Capdamunt.

 En Pany a la segona tirada.


E Joanet i el Jordi.


 En Pany a l'aresta nord de l'agulla del Capdamunt.















15 de jul. 2018

Torrent del Grau de l'ós



Aquest dissabte hem fet una caminada amb la família que ha començat a la boca Nord del Túnel.
Aquesta ruta és molt interessant ja que surt d'un espai molt humanitzat...el túnel del Cadí, i s'endinsa a un torrent totalment amagat del mon...perdut en plena natura, ombrívol i fresc, que et permet ascendir sense passar calor i gaudint d'unes formacions rocoses espectaculars, i en el recorregut fins i tot hi hem vist alguna via d'escalada equipada amb parabolts. Tot pujant per la llera d'aquest torrent sec només trobarem un pas difícil, equipat amb una escala i una cadena, una mica rovellades per la humitat del lloc, i en el qual hi caldrà parar atenció i pujar amb cura i decisió ja que la roca hi és molt relliscosa. Si anem amb canalla o gent poc habituada a grimpar, portar una tros de corda de 10m. pot ser interessant. 
El track que trobareu a sota dibuixa línies poc lògiques ja que el torrent és molt tancat i te poca cobertura pel gps. Els metres de desnivell de pujada acumulats sembla que no son tants com marca la ressenya.

Aquí hi trobareu el track

 Nosaltres hem aparcat a la zona d'oficines que hi ha abans del peatge i travessem la carretera del túnel del Cadí per un pas soterrat.

 Abans d'entrar a la part interessant de la ruta caminem uns metres pel costat de la carretera.

 Ja dins del torrent, les parets ens mostren unes formacions esculpides per l'aigua molt interessants.

 En alguns trams les parets estan a tocar i la frescor , si es fa la ruta a l'estiu, es d'agrair.

 Pujant per l'escala del pas equipat.


Escala i cadena que faciliten la progressió del pas...que caldria renovar ja que per aquí i sol baixar aigua i ha rovellat els espits que la fixen a la paret.


Sortint de l'escletxa.


Una de les vies d'escalada que ens hem trobat a les parets del barranc.


Caminant per la llera del torrent


Algun pas a on cal grimpar.

A la meitat de la ruta, a la part més alta d'aquesta passejada, hi trobem el refugi de les Esposes, pas obligat de la ruta Cavalls al vent.

9 de jul. 2018

Serrat d'en Muntaner. Via "Abierto hasta el atardecer"


Ressenya Escalatroncs



Aquest dissabte cerquem l'ombra d'una cara Oest per poder escalar una mica. La calor que fa ens deixa xops de suor només fent la curta aproximació fins la paret, i un cop allí la xafogor continua fent-nos patir, però ja és suportable.
Aquesta vegada som 6 i decidim fer dues cordades. Mentre el Jordi, el Joanet i el Pany comencen la via, El Xermi, el David i jo ens posem a la que hi ha a la seva esquerra per no haver d'esperar. No en tenim gaire informació, jo només recordo que te dues tirades i em sembla que la ressenya marca V- i V... però no n'estic segur.
Fem la primera tirada d'uns 40m, assegurada amb 3 parabolts  i un cop a la reunió no veiem cap més parabolt a sobre nostre.... Després de buscar veiem que hi ha una línia de parabolts a la dreta...resulta que la via continua per una magnifica placa que hi ha a la dreta però veiem que te uns passos que intuïm difícils i això no ens quadre a un V que ens pensavem que tenia la 2a. tirada.....Un cop a casa consulto el llibre de ressenyes del Luichy i resulta que és la via Papa Krestas i que hi ha un tram de 6b.



Com que els companys ja han fet la primera tirada de la via que volíem fer, decidim rapelar i començar la via al seu darrera.
La via te un inici molt potent, que jo diria que és 6a. La segona tirada també trobarem un pas molt difícil que el fem amb l'estrep. La tercera tirada no te cap complicació.



La cordada d'aquest dissabte.
 Encarant els passos de la 2a. tirada.

 Coincideixo amb el Jordi en la 2a. reunió.
Assegurant al Xermi que escala la 3a. tirada

2 de jul. 2018

via Tasmania, i tastet de l'Anonymous i Roy Brian







  
 Ressenyes Escalatroncs

 
 ressenya de'n Joan Asín
 


Aquest dissabte vàrem cercar poder escalar a l'ombra i ens vàrem decidir per anar a la Vinya Nova i pujar a la paret del Pont a repetir la via Tasmània i alguna via més mentre no toqués el sol a la paret.

Comencem per la via Tasmània , que te una primera tirada molt llarga i sinuosa, amb uns passos de V+ que bé podrien ser de 6a-. La segona tirada és més fàcil però les assegurances allunyen més. La tercera és la tirada més fàcil i el Toni decideix allargar-la fins a fer reunió en una alzina i controlar més bé els passos de la darrera tirada. Un cop a la R.3 veig que hi ha una línia que marxa en diagonal a l'esquerra de la Tasmania i, com que ni el Toni ni jo l'haviem escalat, em decideixo  a resseguir-la i abandonar la línia de la Tasmània. Aquesta via també te un pas desplomat però amb unes bones preses que fan més assequible superar-lo (V+)

Rapalem la via i en posem uns metres a l'esquerra per fer la via Anonymous. La primera tirada és assequible (V) però en 30 metres només hi ha 4 parabolts....
A la segona tirada només veiem un parabolt i el Toni fa una reunió intermitja.
La 3a. tirada comença amb uns passos desplomats assegurats per dos parabolts i continua per un esperó molt maco assegurat amb 2 parabolts més fins que arriba a sota un desplom. Queda la ultima tirada amb un desplom inicial que cal superar en Ae i ens fa mandra i decidim baixar a peu de via.
Un cop a peu de via ens desplacem a la dreta a cercar l'inici de la via Roy Brian que encara esta a l'ombra.
La primera tirada és molt sinuosa i llarga i fa que les cordes tinguin molt fregament i costin d'arrossegar en els metres finals, quan son més difícils.
La següent tirada és molt més fàcil. quan jo he fet uns quant metres perdo la línia i xapo un parabolt de la via Tasmània i acabo fent reunió a la seva R.2.
Puja el Toni i donem per acabada la jornada després d'haver fet 9 tirades quasi sempre a l'ombra.

 1a tirada Tasmània

  2a tirada Tasmània.

  3a tirada Tasmània.

 Variant de la 4a. tirada de la Tasmània...?


  1a. tirada Anonymous.

 2a. tirada Anonymous.

 3a.tirada Anonymous.

 1a. tirada Roy Brian.
 

2a. tirada Roy Brian.

25 de juny 2018

Aguda petita i Aguda gran. La Nou









Aquest dissabte no tenia clar a on anar a escalar per por de la calor. Finalment vàrem pujar a la Nou de Berguedà a escalar a l'Aguda Gran.
Comencem per escalar l'aresta de l'Aguda petita, per una línia que vaig equipar una mica més a  l'esquerra de per on l'haviem fet per primera vegada ara fa dos anys cercant la verticalitat dels darrers metres.
A continuació anem a peu de paret de l'Aguda Gran per tal d'iniciar la via del Quico 
La primera tirada te una passos desplomats que conviden ha agafar la cinta per superar-los però, si cerques a l'esquerra, hi ha una bona presa que et permet tibar fort i evitar el A0. És una tirada molt maca que et deixa un bon regust de boca. A la segona però ja no hi veiem color i molts dels passos els faig en A0 o Ae. De fet un cop a la reunió veiem que, ens els darrers metres, si la via hagués anat una mica a la dreta possiblement es podria fer en lliure.
El mateix passa a la sortida de la tercera tirada, un curt tram molt fi que a partir del segon parabolt, si vas un metre a la dreta es pot fer en lliure, però les assegurances  fan anar, al que va de primer, a l'esquerra i conviden fer uns passos d'A0.
La quarta tirada ja no te gens de dificultat i només ens serveix per arribar al cim.
Nosaltres, un cop a dalt vam decidir baixar desgrimpant i rapelant per l'altre costat i així poder escalar de nou l'agulla per la variant de la via Baldiri.
La via es fa en dues tirades i una grimpada final. A la primera tirada, si no trobes la presa que hi ha a l'esquerra del pas clau, s'haurà de superar en A0. El Toni la va trobar i li va sortir en lliure.
La segona és més fàcil i no supera el Vº. i la tercera tirada és una grimpada que et permet arribar al cim de l'agulla a on hi ha el pal, ara sense bandera ja que el vent la malmès.
Tornem a rapelar per segona vegada la via i baixem fins al cotxe.



El Toni en els metres finals de la via de la Neus. a l'Aguda petita.


Inici de la via del Quico.

 A la segona tirada, inici dels passos més verticals.

Superant els desplom amb Ae.

 Inici de la 3a. tirada. Els bolts et fan anar a l'esquerra....i en canvi és puja molt millor 1m a la dreta.

 Inici de la variant de la via Baldiri.

Darrers metres de la segona tirada.