via "El Camí d'en Roi"

 

Avui, amb l'Ivan Falcón,  hem anat a fer aquesta via de la que fa unes setmanes em va arribar la ressenya de dalt.

Per la poca dificultat que deia la ressenya que tenia la via ens va semblar una bona opció malgrat que l'aproximació era llarga.

Avui l'aproximació i en especial el retorn al cotxe, amb una calor molt alta, ha sigut penosa.

La via és molt agradable de fer, la roca molt bona, i la dificultat fluctua entre el IV i el V grau.

Per arribar al peu de via es pot pujar fins la pedrera i pel camí que porta a prat de Reo deixar-lo abans d'arribar a la font i cercar el trencall que porta a la canal de pujada . Nosaltres hem aparcat a sota del Roget i des d'alli cal seguir en tot moment les marques blaves que marquen el camí que porta al peu de la gran Diagonal. Aquest camí passa pel mateix peu de via que està marcat amb unes CR.

Nosaltres ens hem equivocat en un trencall i hem anat a la dreta abans d'hora, pero si segui les marques no hi ha perdua. De fet jo hi he marcat unes CR en un trencall que pot portar confusió.

La via acaba molt aprop de l'inici de la gran Diagonal i tot i que les reunions estan equipades per poder rapelar, crec que és molt millor baixar caminant seguint les esmentades marques.

Pel que fa al material amb 8 cintes exprés i un joc de friends en tindreu prou. Les assegurances allunyen molt però la dificultat mai molt alta  i la bona adherència de la roca fan molt agradable l'escalada.

La via està equipada amb parabolts i algun pont de roca.

Les tirades tenen aproximadament 30,30,30, 40 i 30m

  zona d'aparcament. Per arribar-hi cal un 4x4.

                           El peu de via està senyalitzat amb CR 

   Primers metres de la via.

Via " Badalona" a la paret de Cabirols

El dissabte el Pany ens va proposar anar a escalar aquesta via que havia obert ell i en F. Suñol l'any 2.000, ara fa 18 anys, i que encara no havia repetit.
La via estava equipada amb espits i pitons i en Pany en volia reforçar o renovar les assegurances d'alguns passos, així que el Jordi, el Joanet, en Pany i jo ens varem dirigir per la massificada carretera del Pedra, plena de boletaires i excursionistes  fins aparcar a sota el refugi Estassen i començavem a fer l'aproximació al peu de via suant de valent a causa de la forta pujada per la tartera i la calor que va fer. El camí coincideix amb el de la gran clàssica  i repetida Civis Genis i únicament se'n separa un cop arribes a prop de la paret. Llavors cal anar a la dreta i continuar pujant tot grimpant per un arc molt marcat.
La via te 7 tirades però pot ser perdedora, com tota la cara Nord del Pedra, i a vegades pots fer reunions intermitges si no veus clar per on arribar a la següent reunió, a on sempre hi trobarem 2 espits.
La via ara ha incrementat els punts d'assegurances amb uns quants pitons més i 11 parabolts repartits entre totes les tirades. Tot i així encara trobarem passos exposats, principalment a la 6a. tirada, la més perdedora de totes si no interpretes bé la ressenya. Cal pujar per una fissura- diedre i, un cop superada, trobarem un pitó i llavors cal anar clarament a l'esquerra, intuint el camí fins a trobar un pito que ens fa veure que anem bé.
Una via en la que hi trobem trams de roca trencada a la 1a. i 4a. tirades, trams fàcils i trams molt difícils que ens faran escalar o tibar de les cintes.
Pel que fa a la dificultat de la via en la majoria de tirades hi trobarem passos que superen el V que marca la ressenya i poden arribar al V+ i 6a.
Material: amb 12 cintes exprés i un joc de friends en tindrem prou.
Descens: el farem caminat, no te pèrdua ni cap dificultat, mentre baixem ens anirem dirigint a la dreta fins a trobar el camí de la tartera.


Arribant al final de la tartera...per arribar al peu de via haurem de pujar grimpant per la diagonal que va a la dreta i que està a l'ombra.


Suats i cansats ens preparem per iniciar la via.

 la 1a. tirada ja ens ensenya com anirà la via i la roca.


A la R.3 hi trobem rovellons.

 El Pany iniciant la 4a. tirada...amb roca trencada a controlar


En Pany iniciant el diedre-fissura de la 6a. tirada.

En Jordi arribant a la reunió

 En Pany encarant els darrers metres de la via.

Foto cordades.

Mirador de Gresolet. via Terror Tactyl

Ressenya a ona climb

Aquest dissabte anuncien molta calor i decidim tornar a cercar l'ombra a la cara Nord del mirador del Gresolet . Ara ja coneixem una mica la paret i també el rapel de descens fins els peu de les vies.
Decidim baixar per escalar la via n.3 "Traffic", però a mesura que rapelem ens anem fixant en la línia i les assegurances de la via Terror Tactyl.
Així que amb tres rapels ens plantem a la base de la paret i cerquem a on deu començar aquesta via n.4.
Jo rapelant baixo fins força avall, però els primers metres son molt fàcils i el Toni quan baixa s'atura en un parabolt a on la via sembla començar. La primera tirada te 7 parabolts i nosaltres la comencem , fent servir de R0, el primer parabolt.
La 1a. tirada comença fàcil i poc a poc va agafant verticalitat però mai és torna massa difícil i ens permet gaudir en la presa de contacte amb la via.
La 2a. tirada comença amb passos molt difícils per superar un desplom que ens faran tibar molt fort, continua amb un tram amable de V i acaba amb una entrada molt difícil, de presa petita i adherència per entrar a la R.2
La 3a. tirada comença amb una sortida de la reunió explosiva V+ per continuar fins la R3. amb passos molt macos de V.
La 4. tirada no passa del IV+ i ens regala amb una escalada maca i plaent fins arribar a la R.4 a on hi arriba la corda fixa.
La que podríem anomenar la 5a. tirada comença amb uns metres fàcils de roca a controlar i acaba amb un tram d'herba fàcil.

Via molt recomanable, assegurada amb parabolts, amb roca bona, tot i que caldrà no abaixar la guàrdia i controlar les preses. Material: només ens cal portar 10 cintes exprés, tot i que si portem friends també en podrem posar algun. Les dificultats més altes, que les trobarem a la 2a. tirada i en la sortida de la 3a, poden disminuir sensiblement fent us d'un estrep i per tant podrirem graduar la via de 6a(A0/V+)

 En els primers metres, la paret encara no és massa vertical, i ens hi acompanya el sol del matí.

 El Toni superant un dels trams més dificils de la via.

Preciosa i plaent 3a. tirada.

 En aquesta tirada, tot i que està prou assegurada, hi podrem posar algun friend.

Agradable i plaent 4a. tirada.

 Darres metres, pujant al costat de la corda fixa, fins a l'arbre del costat de la barana del mirador.

Pedraforca. via " Ventana indiscreta"

Aquest dissabte cercàvem una via a l'ombra i hem anat al Pedraforca, en concret al mirador de Gresolet, per escalar la via  "Ventana indiscreta".
Nosaltres no teniem clar, tot i la ressenya que portàvem, quina línia és la millor per rapelar i finalment ens decidim per fer-ho seguint una corda fixa que ens porta a la darrera reunió de la via nº 4.
Anem trobant reunions equipades amb anelles i arribem a la part baixa de la paret a on cerquem l'inici de la nostra via.
Dos pitons ens marquen el lloc a on fer la R.0.
La primera tirada només te un parabolt. Arribem a la R.1 amb una escalada fàcil i agraïda.
La segona tirada és molt maca i mantinguda en el Vº.
La 3a. tirada és la més difícil i llarga. Trobarem una U a 4m del inici i dos parabolts que asseguren el tram més difícil. Sortir del 1er. parabolt i arribar al segon és realment difícil i no estan prou propers com per fer-se en A0. Si es va just de grau caldrà portar l'estrep i la tramposa.
Més amunt i torna a haver un pas de 5+ molt aeri i atlètic.
La 4a. tirada, tot i estar marcada a la ressenya com de Vº, te un pas desplomat al que no hi hem vist color i per tant l'hem superat en A0. Jo no he vist la manera de passar-lo en lliure.
A continuació cal superar encara un parell de passos verticals que ens demanaran decisió ja que el darrer parabolt ja no ens queda proper.
La 5a. tirada és fàcil però cal anar en compte amb la roca ja que les assegurances estan molt llunyanes.
La roca no propicia trobar llocs a on posar els friends i, tot i que a la 4a. tirada hi ha alguna fissura, nosaltres no hem posat cap peça.
Bé, de fet els hem posat a sota la barana, ja que els havíem portat i ens sabia greu no haver-los fet servir.😅😅😅😅
Una paret amb la roca típica de la cara Nord, a tenir en compte quan fa molta calor.
Si algú te informació de la graduació de la via nº 4 o te la ressenya de la nova via que hi ha entre la 1 i la 2 s'agrairà que ens la faci arribar.

 Inici de la via.

 Bonica segona tirada.

 R.2. la corda ens marca el recorregut de la 2a. tirada amb clara tendència a l'esquerra.

 El Toni a la tercera tirada un cop superats els metres més difícils de la via.

 Inici en flanqueig  de la 4a. tirada.

 Escalant la 5a. i darrera tirada, escalada fàcil però amb les assegurances molt allunyades.

 Com que no havíem utilitzat els friends, vàrem aprofitar la paret del mirador per treure'ls a passejar !😅😅

Aresta dels Cantinals

Aquest dissabte feia calor i cercabem un lloc a on escalar protegits del sol. Finalment el David ens va proposar anar a repetir l'aresta dels Cantinals, a on ell hi va perdre un camalot del 2 la darrera vegada que hi va anar, i volia buscar-lo per si, amb molta sort, el podia trobar.
A l'aresta dels cantinals, tot i que hi toca el sol, totes les reunions estan a l'ombra i la calor es fa suportable.
El David es va fer en lliure els passos que estan marcats com A0 i Ae i nosaltres també vam poder apurar en lliure algun dels A0.
Finalment no vàrem trobar el friend perdut del David, però vam gaudir d'una matinal d'escalada en un lloc preciós i tranquil, i quan més picava el sol, vàrem escalar a l'ombra de la cara Nord de l'agulla superior dels cantinals.
La via està força equipada però haurem de portar un joc complert de friends per algun dels trams que, al tenir bones fissures, permeten assegurar-se amb friends.
Aquesta escalada no te gens de continuitat ja que després de cada agulla podem trobar el camí, però és prou interessant com per dedicar-hi un matí i descobrir un lloc nou a on hi podem arribar en 10 minuts d'aproximació en baixada si aparquem el cotxe al final de la pista que porta a la cara Sud del Pedraforca.
 

 Inici de la cresta, una paret de 30 m molt maca.

 R.1

 2a. agulla.

 Superant el pas aeri de V+/A0

 Inici d'un tram amb força vegetació.

 Superant els passos d'Ae (6b) de la penultima agulla.

 Equipant amb friends la bona fissura dels darrers metres de l'agulla.

 Superant els primers metres de la darrera agulla.

 A0,(6a) a l'aresta final.

 

Escalant a l'ombra de la cara Nord de l'agulla superior dels cantinals.