30 de set. 2009

Navegant per la Costa Brava.

Com que aquest és un bloc d'escalada, no podia deixar de fer una referència al meu somni d'escalar el Cavall Bernat de les Medes, que espero que algun dia podré realitzar. Us hi deixo un comentari tret d'un fòrum a on s'hi dona informació d'una de les vies.
Si algú en te la ressenya o més informació, us agrairé que me la feu arribar.
Re: Cavall Bernat. illes Medes
04-July-2005 11:53
El 3/4/1999 vaig pujar el Cavall per la Via "Esperó Oest". En vista dels comentaris de la gent del parc, a partir d'ara m'hauré de considerar poc menys que un delinqüent. No obstant això, durant la nostra ascensió, cap responsable del parc ni cap "Gavià de potes grogues", ens va cridar l'alto.

La via "esperó Oest", és la via que va ressenyar en Joan Jover al seu llibre de la col·lecció Aetos. Malauradament, no tinc scanner (el tinc espatllat) i no us la puc passar. No obstant, us en puc fer 5 cèntims. Que jo sàpiga, hi ha una altra via, però aquesta puja pel costat de llevant (costat de mar), i per tant està més exposada a les inclemències de la marinada. La via "Esperó Oest", està molt més protegida contra el temps i el mateix peu de via també. M'explico. El peu de via, és el més important en aquesta ascensió. En concret la logística per arribar-hi i el mateix fet de plantar-s'hi. Necessiteu en primer lloc algú que us hi vulgui apropar. Heu d'anar al peu del cavall pel costat de terra (sempre l'Estartit a l'esquena). Veureu que és un indret amb l'aigua relativament calmada, doncs entre el Cavall, i altres illots que hi ha al voltant, fan com un petit golf, a recer del mar obert. Al bell mig d'aquest golf, hi ha una boia dels barquers que porten submarinistes amunt i avall. Ull! no us hi estigueu gaire, sinó us esbroncaran. Un cop a la boia, teniu 2 alternatives: a) anar nedant a peu de via b) anar-hi en una petita barca inflable, lleugera.
Nosaltres varem optar per la segona opció i ens va anar molt bé. El peu de via és bastant evident, doncs a uns 2 metres del terra es veu un vell pitó clavat al mig de la roca. El peu de via és molt estret, i no hi ha a penes espai per gaires equilibris. Nosaltres, varem entrar a peu de via per torns, i un cop enfilats tots 4, el darrer va hissar i penjar el bot inflable del clau que hi ha a peu de via (sinó, l'onatge l'hauria pogut rebentar).
Un cop superat la part "més difícil" de la via, entrem de ple en una escalada en molt bona roca, però molt poc equipada (3 ó 4 pitons en tota la via). L'itinerari comença allà on us he explicat, amb un tram una mica desplomat però fàcil, per anar en tendència cap a la dreta a buscar una reunió de 1 ó 2 pitons (no recordo exactament). D'allà, se surt fàcilment, més o menys pel dret, fins a buscar el fil de l'esperó (nova reunió). El tercer és el llarg més difícil, doncs no recordo que hi hagués cap assegurança, i havies d'anar-te protegint la via. No obstant, és el llarg més bonic, doncs en aquest punt, tens la perspectiva de terra, i la de mar oberta. Un final de via preciós. Per baixar, 2 rapels.

Material emprat: tascons, friends i bagues savineres.

Bones escalades.


Nosaltres, aquest cap de setmana ens varem limitar a navegar i sospirar mirant d'aprop les esveltes roques de les Illes Medes.
Amb el Toni com a Patró, la Montse com a Sra. del Capità, Un servidor com a primer Oficial, la Neus com a Mascaró de proa, El Màxim com a Bussejador, la Conxita com a ......terratrèmol constant, sunami amb potes i cap de cuina, la Teresa com a marinera i el Jordi com a Armador, ens varem endinsar en una mar a vegades plana, altres arrissada i a estones força moguda, que ens va fer xalar d'allò més però a alguns també marejar i fins i tot patir per la integritat del vaixell i de la tripulació que escoràvem més de 30º al vell mig de la Badia de Palamós !!!.

El divendres, els primers que varem arribar a Palamos ja varem sortir a fer un tast del que seria un llarg cap de setmana de navegació amb un vaixell de 11 m d'eslora.

Esmorzant en el vaixell abans de començar la navegació


Un servidor enfilat a la botavara nuant un cap ( aquí no es pot dir corda !!!) per fer un ris a la vela en previsió d'haver de navegar amb fort vent.


Després d'ancorar a Tamariu, el dinar va començar amb un plat d'ostres gràcies al Màxim, e nostre bussejador oficial.

Navegant tranquil.lament amb el Màxim portant el timó

La Neus, el nostre mascaró de proa, exercint com a tal.

Un servidor governant el vaixell i exercint de primer oficial !!

El menjador, el camarot de proa i el servei, tot molt juntet i coquetó.


Els 4 grans a vista d'ocell.



La tripulació, tranquil·la i contenta, navegant en una mar llisa


Apropant-nos a les Illes Medes, abans de fer port a l'Estartit i veure com guanyava el Barça 0 - 2
al Màlaga

De tornada a Palamós el vent comença a bufar i el vaixell ja escora una mica

Els tres mariners marejats salten a terra, amb cara de pomes agres, per posar fi al seu patiment !!

19 de set. 2009

Montserrat.Serrat de'n Muntaner. " Via Alberto Gonzalez"


ressenya treta de Batalló Alpí
ressenya del Kpujo



Avui la meva filla Carla ha volgut anar a escalar i per tant he escollit una via fàcil i d'aproximació ràpida.
Hem anat a Montserrat, al Serrat de'n Muntaner, a fer la via "Alberto Gonzàlez" 80 m. de 4+
La via te dues tirades i està equipada amb parabolts que tenen sicadur a sobre per evitar que els robin i que fa que estiguin dissimulats i es faci una mica difícil de veure. Com que la via no és difícil, els parabolts estan a uns 6 o 7 metres de distancia.
Via recomanable per portar-hi gent que es vol iniciar a l'escalada.

A l'esquerra hi puja la via Pizarro, equipada amb espits. Poc equipada, només 3 espits a la primera tirada i 2 a la segona, i que comparteix reunions amb l'Alberto González.

La Neus i la Carla en el camí d'aproximació al serrat de'n Muntaner

La Carla fent un mos abans de començar la via


La Carla fent la primera tirada.

La Carla fent els darrers metres de la primera tirada


Pare i filla al cim de la via.

15 de set. 2009

Nova Via a Malanyeu



Avui he rebut per mail la ressenya d'aquesta nova via a Malanyeu per tal que se'n faci difusió.
Els seus creadors en son alhora aperturistes de grans clàssiques de la zona i per tant segueixen un estil propi d'equipar que demanen que es respecti.

Aquí us la deixo per tal que tingueu una excusa més per anar a escalar en aquest indret tant maco del Berguedà.
Jo no la he fet i per tant encara no en puc fer cap comentari.

Hi he penjat aquesta foto amb la línia aproximada de la via, per tal d'orientar a aquells que no conegueu Malanyeu
Aquí podeu veure el peu de la paret i el punt a on cal enfilar-se a la feixa, per entre els boixos, per arribar al peu de via


Aquesta és la primera tirada, amb el 1r. pont de roca ben visible, i un altre uns 7 o 8 m més amunt

13 de set. 2009

Peus de Foc

Aquest pont de la Diada Nacional de Catalunya hem anat a trescar pel Parc Natural de Sant Maurici i Aigües Tortes.
El primer dia varem pujar al refugi JM Blanc per després baixar per la vall de Monestero fins a Sant Maurici i tornar a l'aparcament de l'entrada del Parc. Aquí trobareu el trac.


Pujant per la pista que porta al JM Blanc amb les pales de l'Estació d'Espot al fons

Els 3 homes sobre la natura morta... o tres morts sobre la natura !!


Sortida del túnel que trobem en el tram pla de la pista, després d'haver fet una forta baixada i perdre uns metres d'alçada que havien costat molt de pujar !!!


El Toni consultant el mapa i l'Antonino recordant-nos que ell està de vacances i que aquestes caminades haurien d'entrar per la Seguretat Social.

Arribem a llac a on hi ha el refugi JM Blanc


Una truita de considerables dimensions va dinar amb nosaltres

Després d'una estona de menjar pa amb tomàquet, ja pesava mig kilo més !!



El Refugi vist quan en marxàvem


La Neus pujant la forta rampa que hi ha darrera el refugi



El Toni travessant la passarel.la

Indicadors del camí que havíem de seguir per anar al coll de Monestero


video video

Posant la senyera al coll per celebrar la diada nacional de Catalunya i reivindicar la Independencia del nostre país.

Baixant cap a Sant Maurici, el Toni va retratar aquesta parella de marmotes.


Ja de tornada al cotxe, passejant per la passarel.la que hi ha al costa de l'aparcament.




El segon dia varem tornar a sortir de l'aparcament d'Espot per anar al refugi de Colomers passant per Sant Maurici, Amitges i el port de Ratera. Aquí trobareu el trac.

La pujada fins Amitges va ser en alguns moments força desagradable pel pas constant de taxis amb gent amunt i avall.

Inici de la sortida, quan encara no ens enpassavem la pols i el fum dels taxis !!

A l'Estany de St. Maurici en un moment en que no passava cap turista pel davant !!

Pujant a Amitges amb la vall del Monestero per on havíem baixat el dia abans


Fent una aturada tècnica al refugi d'Amitges. l'Antonino s'havia de prendre la cervesa que li havia receptat el metge !!

Un curiosa fita al port de Ratera

Posant la senyera. VISCA CATALUNYA LLIURE


Els núvols començaven a amenaçar-nos amb un fort aiguat que finalment va caure quan ja havíem arribat al refugi !!
El nou Refugi de Colomers

Consultant el mapa per la següent etapa. La Neus i l'Enric van fer nit amb nosaltres però ells anaven en direcció contraria.... i corrent molt més que nosaltres !!!



El diumenge hem sortit de Colomers per anar al refugi de la Restanca i baixar fins l'aparcament que hi ha més amunt d'Arties. El trac no el puc penjar perquè se'm van acabar les piles del gps.

Sortida del refugi amb un cel amenaçador i el terra ben xop de la pluja de la nit anterior

Pujant cap el port de Caldes amb els llacs del circ de Colomers al darrera

La senyera en el Port de Caldes


Fent petar la xerrada al costat de l'estany de Monges

Baixant al refugi de la Restanca

L'equip de suport, la Judit i el Jordi, ens esperava amb el cotxe i el dinar apunt