13 de set. 2009

Peus de Foc

Aquest pont de la Diada Nacional de Catalunya hem anat a trescar pel Parc Natural de Sant Maurici i Aigües Tortes.
El primer dia varem pujar al refugi JM Blanc per després baixar per la vall de Monestero fins a Sant Maurici i tornar a l'aparcament de l'entrada del Parc. Aquí trobareu el trac.


Pujant per la pista que porta al JM Blanc amb les pales de l'Estació d'Espot al fons

Els 3 homes sobre la natura morta... o tres morts sobre la natura !!


Sortida del túnel que trobem en el tram pla de la pista, després d'haver fet una forta baixada i perdre uns metres d'alçada que havien costat molt de pujar !!!


El Toni consultant el mapa i l'Antonino recordant-nos que ell està de vacances i que aquestes caminades haurien d'entrar per la Seguretat Social.

Arribem a llac a on hi ha el refugi JM Blanc


Una truita de considerables dimensions va dinar amb nosaltres

Després d'una estona de menjar pa amb tomàquet, ja pesava mig kilo més !!



El Refugi vist quan en marxàvem


La Neus pujant la forta rampa que hi ha darrera el refugi



El Toni travessant la passarel.la

Indicadors del camí que havíem de seguir per anar al coll de Monestero


video video

Posant la senyera al coll per celebrar la diada nacional de Catalunya i reivindicar la Independencia del nostre país.

Baixant cap a Sant Maurici, el Toni va retratar aquesta parella de marmotes.


Ja de tornada al cotxe, passejant per la passarel.la que hi ha al costa de l'aparcament.




El segon dia varem tornar a sortir de l'aparcament d'Espot per anar al refugi de Colomers passant per Sant Maurici, Amitges i el port de Ratera. Aquí trobareu el trac.

La pujada fins Amitges va ser en alguns moments força desagradable pel pas constant de taxis amb gent amunt i avall.

Inici de la sortida, quan encara no ens enpassavem la pols i el fum dels taxis !!

A l'Estany de St. Maurici en un moment en que no passava cap turista pel davant !!

Pujant a Amitges amb la vall del Monestero per on havíem baixat el dia abans


Fent una aturada tècnica al refugi d'Amitges. l'Antonino s'havia de prendre la cervesa que li havia receptat el metge !!

Un curiosa fita al port de Ratera

Posant la senyera. VISCA CATALUNYA LLIURE


Els núvols començaven a amenaçar-nos amb un fort aiguat que finalment va caure quan ja havíem arribat al refugi !!
El nou Refugi de Colomers

Consultant el mapa per la següent etapa. La Neus i l'Enric van fer nit amb nosaltres però ells anaven en direcció contraria.... i corrent molt més que nosaltres !!!



El diumenge hem sortit de Colomers per anar al refugi de la Restanca i baixar fins l'aparcament que hi ha més amunt d'Arties. El trac no el puc penjar perquè se'm van acabar les piles del gps.

Sortida del refugi amb un cel amenaçador i el terra ben xop de la pluja de la nit anterior

Pujant cap el port de Caldes amb els llacs del circ de Colomers al darrera

La senyera en el Port de Caldes


Fent petar la xerrada al costat de l'estany de Monges

Baixant al refugi de la Restanca

L'equip de suport, la Judit i el Jordi, ens esperava amb el cotxe i el dinar apunt

3 comentaris:

Mingo ha dit...

Sembla que ara puc fer-te un comentari al matí quan el feia suposo que tu hi estaves treballant pq de sobte ha desaparegut.
Enhorabona per l'activitat, mira que n'és de guapo tot això, a mi és dels llocs de Pirineu que més m'agraden potser pq va ser dels 1ers llocs que vaig anar. Llàstima que ara hi hagi tanta gent i anar a un refugi sigui tan complicat, de totes maneres la gent sempre està en els mateixos llocs, carros,Montarto,... pq nosaltres el dissabte vam anar al Drac del Tumeneja i no vam trobar ningú, per cert us devieu mullar el dissabte a la tarda.
Salut

Joan Carles Reina ha dit...

Ostia, aquest estiu teníem pensat pujar al Montarto, des de la restanca, però el Guillem es va fer unes bullofes al peu i vaig haver de quedar-me a l'hotel jugant a paddle (quina merda de joc, és per jubilats). A veure si l'any que ve podem, si no no podrem dir mai que som aranesos!!!

Gatsaule ha dit...

Em sembla que és la primera vegada que et veig que te'n vas a caminar..., tot i que no vau triar precisament un indret solitari!!