Com que aquest és un bloc d'escalada, no podia deixar de fer una referència al meu somni d'escalar el Cavall Bernat de les Medes, que espero que algun dia podré realitzar. Us hi deixo un comentari tret d'un fòrum a on s'hi dona informació d'una de les vies.Si algú en te la ressenya o més informació, us agrairé que me la feu arribar.
| Re: Cavall Bernat. illes Medes 04-July-2005 11:53 |
La via "esperó Oest", és la via que va ressenyar en Joan Jover al seu llibre de la col·lecció Aetos. Malauradament, no tinc scanner (el tinc espatllat) i no us la puc passar. No obstant, us en puc fer 5 cèntims. Que jo sàpiga, hi ha una altra via, però aquesta puja pel costat de llevant (costat de mar), i per tant està més exposada a les inclemències de la marinada. La via "Esperó Oest", està molt més protegida contra el temps i el mateix peu de via també. M'explico. El peu de via, és el més important en aquesta ascensió. En concret la logística per arribar-hi i el mateix fet de plantar-s'hi. Necessiteu en primer lloc algú que us hi vulgui apropar. Heu d'anar al peu del cavall pel costat de terra (sempre l'Estartit a l'esquena). Veureu que és un indret amb l'aigua relativament calmada, doncs entre el Cavall, i altres illots que hi ha al voltant, fan com un petit golf, a recer del mar obert. Al bell mig d'aquest golf, hi ha una boia dels barquers que porten submarinistes amunt i avall. Ull! no us hi estigueu gaire, sinó us esbroncaran. Un cop a la boia, teniu 2 alternatives: a) anar nedant a peu de via b) anar-hi en una petita barca inflable, lleugera.
Nosaltres varem optar per la segona opció i ens va anar molt bé. El peu de via és bastant evident, doncs a uns 2 metres del terra es veu un vell pitó clavat al mig de la roca. El peu de via és molt estret, i no hi ha a penes espai per gaires equilibris. Nosaltres, varem entrar a peu de via per torns, i un cop enfilats tots 4, el darrer va hissar i penjar el bot inflable del clau que hi ha a peu de via (sinó, l'onatge l'hauria pogut rebentar).
Un cop superat la part "més difícil" de la via, entrem de ple en una escalada en molt bona roca, però molt poc equipada (3 ó 4 pitons en tota la via). L'itinerari comença allà on us he explicat, amb un tram una mica desplomat però fàcil, per anar en tendència cap a la dreta a buscar una reunió de 1 ó 2 pitons (no recordo exactament). D'allà, se surt fàcilment, més o menys pel dret, fins a buscar el fil de l'esperó (nova reunió). El tercer és el llarg més difícil, doncs no recordo que hi hagués cap assegurança, i havies d'anar-te protegint la via. No obstant, és el llarg més bonic, doncs en aquest punt, tens la perspectiva de terra, i la de mar oberta. Un final de via preciós. Per baixar, 2 rapels.
Material emprat: tascons, friends i bagues savineres.
Bones escalades.
Nosaltres, aquest cap de setmana ens varem limitar a navegar i sospirar mirant d'aprop les esveltes roques de les Illes Medes.
Amb el Toni com a Patró, la Montse com a Sra. del Capità, Un servidor com a primer Oficial, la Neus com a Mascaró de proa, El Màxim com a Bussejador, la Conxita com a ......terratrèmol constant, sunami amb potes i cap de cuina, la Teresa com a marinera i el Jordi com a Armador, ens varem endinsar en una mar a vegades plana, altres arrissada i a estones força moguda, que ens va fer xalar d'allò més però a alguns també marejar i fins i tot patir per la integritat del vaixell i de la tripulació que escoràvem més de 30º al vell mig de la Badia de Palamós !!!.
El divendres, els primers que varem arribar a Palamos ja varem sortir a fer un tast del que seria un llarg cap de setmana de navegació amb un vaixell de 11 m d'eslora.
Esmorzant en el vaixell abans de començar la navegació
Un servidor enfilat a la botavara nuant un cap ( aquí no es pot dir corda !!!) per fer un ris a la vela en previsió d'haver de navegar amb fort vent.
Després d'ancorar a Tamariu, el dinar va començar amb un plat d'ostres gràcies al Màxim, e nostre bussejador oficial.
Navegant tranquil.lament amb el Màxim portant el timó
La Neus, el nostre mascaró de proa, exercint com a tal.
Un servidor governant el vaixell i exercint de primer oficial !!
El menjador, el camarot de proa i el servei, tot molt juntet i coquetó.
Els 4 grans a vista d'ocell.
La tripulació, tranquil·la i contenta, navegant en una mar llisa
Apropant-nos a les Illes Medes, abans de fer port a l'Estartit i veure com guanyava el Barça 0 - 2
al Màlaga
De tornada a Palamós el vent comença a bufar i el vaixell ja escora una mica
Els tres mariners marejats salten a terra, amb cara de pomes agres, per posar fi al seu patiment !!
3 comentaris:
Joderrrrrrrrrrrrrrr Joan això és millor que escalar, be quan quedem?
Doncs a mi si que no m'hi veureu per aquí, que es mou massa!
Ei Mingo, que tu ets d'un poble de la costa i això de navegar segur que ho fas més sovint que jo !!!
Si tens embarcació, ja podem quedar, aquesta era de lloguer i això només es pot fer de tant en tant !!
I si vols quedar per escalar, només has de dir-ho.
Tens raó Joan quan dius que això es mou massa. Si et mareges acabes patint molt, però si aguantes, és tant bonic com fer muntanya.
Publica un comentari a l'entrada