Puntal de la Magdalena Sup. via " Charlot" restaurada

Ressenyes de l'època en que es va obrir la via

Aquest dilluns va ser una data històrica ja que la casualitat va fer que els 2 escaladors, que fa 28 i 30 anys que van obrir vies a la Magdalena superior, repetissin alhora les seves respectives vies.
Per un costat en " Manolo" Muñoz , que l'any 1984 havia obert la via "Charlot" al puntal de la Magdalena superior i que mai més havia repetit, va tornar a fer, un cop restaurada, la seva via 28 anys després.
A la mateixa hora va arribar, quan nosaltres estàvem fent la 1a tirada de la Charlot, en "Lete" i un company de cordada, per repetir la via "Amistat d'Estiu" que ell havia obert fa 30 anys. Ells van fer la via original, ja que la que darrerament tothom anomenava "Amistat d'estiu" i que estava molt equipada amb espits, era una via nova que va trepitjar la original i que algú ha desequipat !!
Veure escalar al "Lete" per la seva via original que només està equipada amb algun buril vell, feia posar els pels de punta. Jo em vaig oferir, com en el seu dia vaig fer amb el Manolo, a acompanyar-lo a fer la via i a canviar els burils per parabolts i, com que a ell li va encantar la idea, suposo que aviat quedarem per fer-ho.

Però anem a la via Charlot. Aquesta via la vaig descobrir l'abril de l'any passat i em va sorprendre molt favorablement, ja que tot i semblar que puja per un pany de roca dolenta, a mesura que vas pujant la roca millora molt i acaba siguen molt bona en els darrers metres.
Ja llavors vaig comentar al "Manolo", l'escalador que l'havia obert feia 27 anys, que li calia una restauració dels vells espits que hi havia, ja que estaven totalment rovellats. Aleshores el Manolo em va dir que tenia pensat fer-ho ben aviat.
Els mesos havien passat i fa pocs dies vaig tenir la oportunitat de tornar a contactar amb el Manolo i va ser quan em va dir que encara no ho havia pogut fer perquè no tenia cap trepant. Així fou com li vaig oferir acompanyar-lo a restaurar la via amb el meu material i aquest cap de setmana la via ha quedat restaurada.
Hem posat parabolts de 10mm i algun de 8mm inox. al costat dels espits vells ( que ara caldrà anar a treure) i hem reforçat totes les reunions. Encara hi queda algun espit o buril vell que estava força bé i que assegurava passos poc difícils, però s'han canviat el 90% de les expansions.
Si aneu a repetir-la estic segur que tindreu aquesta sensació de començar a escalar una via poc atractiva però acabar-la amb un bon regust de boca.

Aproximació: Per arribar al peu de via cal seguir el camí dels Gorros i quan estiguem a sota la cara N de la Magdalena superior, grimpar per un pany de roca tumbada, en diagonal cap a l'esquerra, com si anessim a fer la via Amistat d'estiu. Un cop al peu de l'inici de les vies de la Magdalena superior, haurem d'anar a l'esquerra, passar per sobre d'un tronc caigut, que ens permet pujar al inici del Puntal de la Magdalena i grimpar 10m fins la R.0.
material: amb 7 cintes en tindrem prou. ( o 13 si enllacem les dues darreres tirades)
Descens: Un rapel de 30m

Un parabolt nou al damunt de l'espit vell amb maillon rovellat de la R.0

El Manolo escalant la 1a. tirada i arribant a la R.1

El Manolo Arribant a la R.2

El "Lete" apretant a la sortida de la R.2 de l'Amistat d'estiu

El "Lete" a la R.3 de l'Amistat d'estiu

Un servidor iniciant la 3a. tirada de la Charlot.

Agulles. Agulla dels espeleòlegs. Aresta Brucs

ATENCIÓ, EL DIA 4 DE FEBRER DEL 2013 M'INFORMEN QUE LA VIA HA ESTAT DESEQUIPADA

Equipant l'aresta Brucs

Aquest dijous vaig tornar a Agulles per tal de restaurar l'aresta Brucs de l'Agulla dels espeleòlegs . Aquesta és una via que ja havia escalat feia força anys i de la que recordava, tot i l'escàs i deteriorat equipament, una bonica escalada amb uns passos força verticals a la sortida de la R1. Fa uns quants dies que me la vaig tornar a mirar per si algú l'havia restaurat, i veient que encara estava igual, vaig decidir tornar-hi i fer-ho jo.

Amb l'ajuda del Miquel he canviat les velles expansions per parabolts de 10mm sense afegir-hi cap assegurança de progressió. Únicament hem reforçat amb un parabolt la R1. Algun dels vells caps d'espit es van trencar només iniciar a descargolar-los.

Via recomanable per la que només ens caldrà portar 6 cintes exprés.

Descens. Per la mateixa via amb un rapel de 50m.

Trobareu una bona ressenya al bloc de l'Eduard.

Directissima a la Gorra Marinera.

Sembla mentida però es pot passar fred en una calorosa tarda d'estiu. Si aneu a la Gorra Marinera per la tarda hi trobareu l'ombra assegurada i possiblement un airet que, si escaleu en màniga curta, us pot semblar que porteu poca roba.

A la Gorra Marinera hi podreu enllaçar un seguit de vies assegurades amb parabolts, espits, i burils molt vells que us permetran pujar directament al cim d'aquesta agulla amb una escalada assequible i, en alguns indrets molt vertical i amb una roca excel.lent.

Iniciem l'escalada per una via d'esportiva que, assegurada amb parabolts, puja uns 3 o 4 metres a l'esquerra de la vauma per on va la via Directa Incerta ( assegurada amb espits ). Arribats a una primera reunió que està a 15 m del terra i que no fem, continuem per una línia d'espits que ens portarà a una reunió de parabolts ( la vella d'espits ha estat eliminada i només hi queden les femelles). A partir d'aquí continuem seguint uns parabolts que, amb una corda de 60m, ens deixarà arribar just a la 2a. reunió, ja que també ens en saltem 1 o 2 que trobem pel camí i que no fem.
La tercera tirada és la cirereta del pastis, comença amb uns metres molt verticals que tant son de la via Sargantanes com de la Directa Incerta i que estan assegurats amb espits i un buril vell. La nostra línia continua recte amunt sense flanquejar a l'esquerra com la Sargantanes, per anar a trobar un parabolt nou, més amunt un buril molt vell i díficil de veure i una sabina que ens permetrà assegurar els darrers metres abans d'arribar a una reunió de burils i espits vells que es pot evitar ja que, per arribar fins el cim de l'agulla ja només ens quedaran 4 0 5 m. verticals i de roca delicada, assegurats amb dos parabolts. Un cop superats aquests darres metres difícils, trobarem ja en terreny pla, un parabolt vell amb una placa i anella, i ja caminant arribarem a la Reunió de 2 químics que hi ha al cim de l'Agulla.

Aquesta combinació de vies i línies et permet fer una escalada divertida i força assegurada, a on només cal portar cintes exprés, tot i que també es poden llaçar alguns marlets i una sabina en la darrera tirada.
Via recomanable

Codolosa. més vies noves.

Aquest cap de setmana ha plogut força però nosaltres hem pogut escalar. El dissabte amb el Xavi vam anar a la Codolosa a repetir la via " Campions", ara que ja està sanejada i amb les 3 reunions equipades, i un parell de vies més de la zona d'esportiva de l'extrem esquerra de la paret.
A la zona de la via Campions i la Indignats, oberta recentment pel Joan Asín, hi havia varies cordades, de manera que vam saludar a vells coneguts: al Jordi de Badalona ( un momia) que anava amb el seu fill, el Moragues i la Imma, que s'està recuperant d'una caiguda, el Paco Garcia i una colla d'amics seus i també vam conèixer a altres escaladors, entre ells en Josep Antoni Diaz, que fa anys va obrir la via GESAM a la Paret de l'Aerí i que ens va dir que l'ha restaurat amb parabolts i ens convidava a que l'anessim a fer.
El diumenge vam anar a Vilanova de Meià amb el Miquel Haro pensant que allí hi trobaríem bon temps, però també hi plovia una mica i la paret estava molt mollada. Així que varem girar cua i de nou cap a Montserrat a on ja havia acabat de ploure. Abans però, vam passar per Manresa a recollir a la Mònica i , tot i que les parets de Montserrat encara estaven mullades, varem estar escalant i equipant noves vies a la zona d'esportiva de l'extrem esquerra.
El Miquel es va estrenar com equipador i va obrir una variant d'entrada a una de les vies existents i més tard va obrir la seva primera via. "la via de la Mònica" 25m IV.
Jo, per no ser menys, vaig obrir una nova variant d'entrada a una de les vies existents, en la que hi trobareu un pas inicial de 6a i uns metres de V.
Ara a quedat una micro-zona d'escalada esportiva / iniciació a on entretenir-s'hi una bona estona.


El Xavi a la 1a. R de la via esperant que una cordada, que ens havia precedit i ja baixava, acabi el rapel.

Un servidor iniciant la bonica via que puja per un diedret.

El Xavi superant el pas difícil d'aquesta via

Agulles. Aresta Brucs del Dumbo.

Ressenya de l'Eduard

Avui amb el Xavi Solà hem anat a fer l’aresta Brucs del Dumbo. Llegint diverses ressenyes dels blocs vaig tenir clar que era una via que calia fer. Tothom explicava que era una via molt maca, amb bona roca, poc asseurada però amb una dificultat assequible. I ara que l’hem fet opino que tenien raó. En la majoria de comentaris que havia llegit també es comentava que les assegurances de la via eren velles i que els hi convenia un canvi. Així que varem decidir agafar el trapant i restaurar la via.

De fet unicament hem posat un parabolt a cada reunió i n’hem tret el burils més vells i atrotinats. A la segona tirada hem canviat l’unic buril que hi havia per un parabolt i a la segona també hem canviat un buril vell per un parabolt, els altres estaven encara prou bé i no els hem canviat, tot i que el Xavi ha eliminat un parell de burils vells , que han saltat només tocar-los, del forat que hi ha a sobre de la 2ª. reunió. ( encara n’hi han quedat 2 ) Ell opina que també hauriem d’haver canviat el darrer espit de la via, però a mi m’ha semblat que estava prou bé.

Per escalar aquesta via cal estar atent i cercar la millor línia a seguir tot calculant cada moviment, ja que les assegurances no estan a tocar, i alguna, com el clau de la segona tirada, costa de veure.

Un cop arribes al cim de l’agulla, tens aquella agradable sensació d’haver escalat una via molt maca, no massa difícil, però potser per això, molt plaent i gratificant.

1ª. tirada: Jo diria que te algun pas de III+. Continua sense cap expansió. En els primers metres es pot llaçar un marlet i colocar un friend mitja. Més amunt podem llaçar un altre merlet, no gaire bo, que ens permet arribar a la R1 més segurs.

2ª. tirada: Es flanqueja a l’esquerra a cercar un bon marlet per llaçar i per sobre d’aquest, en un altra gran presa, es pot colocar un tascó petit. Uns metres més amunt hi ha un parabolt i 4m més amunt un pitó amagat en una fisura que ens queda a l’esquerra i que assegura els darrers metres fins la reunió.

3ª. tirada: Se surt a la dreta a xapar un espit d’una via que creua l’aresta Brucs i arribem a un gran marlet que podem llaçar. A sobre i trobarem el segon bolt substituit de la via, que assegura el pas més difícil de la tirada. Més amunt trobarem un forat a sobre del qual hi ha 2 burils junts i uns metres mes amunt, a l’esquerra, un espit. Finalment un pont de roca que es pot reforçar amb un friend, ens permet arribar segurs al cim.

Material: 6 cintes exprés. Cintes per llaçar marlets. Friends petits i mitjans. 1 tascó petit

Descens: Es desgrimpa.

Via Molt recomanable.

El Xavi en la primera tirada

El Xavi treballant amb el martell per eliminar un buril vell

Arribant al cim

Gorros. via Mingo Arenas/ Sorolla

Després de la restauració d'algunes de les assegurances de la via que va fer el Toni, el dissabte varem anar a fer-ne la repetició.
El problema d'aquesta via, a part de que alguns els burils i espits eren molt vells i estaven deteriorats ( no tots), era que un cop a la 1a reunió no es veia per a on anava la via. Cal fer un flanqueig en diagonal a l'esquerra, per després pujar verticalment. Alguns dels parabolts nous es poden veure millor que els antics burils i aixó facilita seguir la línia de la via.

Aquesta via és una altre petita joia de la paret de la Magdalena inferior, amb una primera tirada fàcil i bonica però amb roca una mica trencada( varem fer caure força llastres inestables), una segona tirada molt maca i vertical però que no es massa difícil en cap moment, i una tercera tirada fàcil que acaba ajuntant-se amb les altres vies de més a la dreta.

Via molt recomanable. Està ben assegurada tot i que te els burils o parabolts una mica separats

L'inici de la via es troba un cop s'han pujat uns 8 0 10 graons de les escales de Jacob.


El Toni a la R1, i una cordada per sobre d'ell fent la Sebastià Patiño.

El peu de via i el recorregut de la primera tirada vista des de la R1

Inici de la segona tirada.


Pot caresteristic que trobarem uns metres per sobre de la sortida de la R2


El Toni a sobre del pot. A la 3a. tirada