30 de set. 2013

"Via Bavària" a la cua del Bacallà. i via "Llimac Groc" a la carena del Dumbo




Aquest dissabte anunciaven pluges arreu i varem voler assegurar el tret i quedar-nos a Montserrat. De fet el dia va estar força tapat però no va ploure i unicament vam quedar molls per la suada de l'aproximació.
La via Bavària feia dies que la tenia a la llista de pendents.
A la meva ressenya hi he posat els graus de dificultat que a mi em va semblar que tenia aquesta via i que estan 1/2 grau per sobre de la majoria de ressenyes.

1. Tirada. 35m 7 parabolts. Ae.V+.  L'inici és molt vertical i la roca no dona gaire confiança. Amb l'Ajuda d'una tramposa vaig poder fer els 3 passos en A.0, però per sortir d'aquest tram i arribar al 4r. parabolt ja cal apretar, i la continuació fins el següent parabolt, que queda molt lluny, és molt fina i difícil. A mesura que vas pujant la tirada perd dificultat però sempre cal estar atent a la roca.

2a. Tirada.35m 5 parabolts i 1 baga. V.  La xemeneia es fa foça bé si no vas per dins, cal anar una mica per l'esquerra dels bolts per pujar més còmodament. Un darrer muret abans de la R.2 ens fa fer un pas força finet.

3a. Tirada. 40m  4 parabolts i 1 espit. V+ . Únicament trobarem un pas difícil a la sortida de la R.3, la resta és una agradable placa que es fa molt bé.

4a. Tirada 10m 2 parabolts. V-. Tirada curta que sembla molt fàcil però que cal para atenció amb la roca.

Material.  7 cintes exprés. Nosaltres no varem posar res més però algun friend petit pot ser útil per la 1a. tirada.

Descens: Un cop al cim cal baixar fins el coll Nord i tombar a l'esquerra( Oest) per baixar per la canal que ens separa de l'Agulla del Pas del Príncep fins el camí.
Via recomanable.


 Inici de la via. Vertical i de presa petita, quan surts del tram d'Ae, cal apretar i pujar amb decisió.


 El Toni a l'alçada del 3r. bolt que assegura el tram de xemeneia.

 Superat el pas de sortida de la R.2, la placa es tomba i ens proporciona una escalada fàcil i agradable.

 Inici de la darrera tirada.

 R.3 vista des de la R.4 

 Els companys ( Jordi i Joanet) fent la 3a. tirada.

 Mentre esperem als companys pugem fins l'aresta del bacallà, però el fort vent que bufa ens treu les ganes de fer equilibris per anar al cim. Hi haurem de tornar !!


Cercant el descens pel costat equivocat... cal anar per l'altre. Els companys a la R.3

 Foto-cordada i amb els companys a la R.4


Un cop acabada la via i com que el temps aguantava, vam tornar a anar a la zona d'Agulles per fer aquesta via, que jo ja havia escalat un parell de vegades, per poder acabar de completar la jornada.

Via Llimac Groc.

1a. Tirada. 25m 7 parabolts. V.  Escalada vertical i agradable, sobre bona roca.

2a. Tirada. 15m. 3 parabolts- V- Inici de la tirada amb un parell de metres finets, i a continuació la paret va perdent verticalitat.

Material: 7 cintes exprés.
Descens: Nosaltres, com que volíem tornar al cotxe pel coll d'Agulles, vam anar flanquejant fina a trobar la paret de l'Agulla M.Garcia i baixar fins l'Encantada.

Via Recomanable.

 El Toni a la 1a. tirada.

 Com que encara portava a la motxilla l'Estelada del dia de "la Via Catalana", vam aprofitar l'ocasió per onejar-la, ja que el dia 11 de setembre no vam poder fer cap cim i afegir-nos a iniciativa del Xavier Clotet " Estelades al cim"






24 de set. 2013

Culebres 3.051 i Vallhiberna 3.056


Aquest cap de setmana vam fer una sortida familiar a Pirineus per fer un 3.000. El cim escollit va ser el Ballibierna de 3.056m que alhora et permet fer un segon 3.000, el Culebres de 3.051m  i  posar una mica d'emoció a la sortida fent " el pas del cavall", que és més impressionant que difícil. Aquest tram però cal tenir-lo present ja que fa tirar endarrere a aquells que tenen una mica de vertigen o son aprensius a les alçades.
Jo havia fet aquest cim en diverses ocasions, tant a l'estiu com a l'hivern amb esquis, per un costat i per l'altre, però l'edat et fa oblidar alguns detalls i , un cop decidit que ho faríem per la vessant sud, la que passa pel poble d'Aneto i una carretera et puja fins la presa de Llauset  , dubtava per quina ruta seria més adient de pujar i baixar del cim. Navegant per la xarxa vaig veure que la majoria de gent ho feia pujant per la vall de l'estany de Botornàs,  arribant així primer al Vallhiberna per després passar al Culebres fent el "Pas del cavall", baixar al coll de Llauset  i tot recte tornar a la presa a on es deixa aparcat el cotxe.
Finalment el guarda del refugi de Conangles, que és on vam fer nit ( i vaig poder veure per la TV un tros del partit del Rallo- Barça  0-4  !!!) ens va recomanar fer-ho al revés, pujar per la vall de Llauset,  que és molt ràpid i gens perdedor, i baixar per la de Botornàs, que és més llarg però vas trobant força llacs.
Fent-ho així has de grimpar un parell de vegades abans d'arribar al cim però la pujada és fa en 2h:30'
El temps emprat per aquesta excursió va ser de 6h, anant  tranquil·lament i fent diverses parades. E s fan uns 975m de desnivell acumulat.
Una parella d'escaladors de Valls amb qui varem coincidir al cim, ens va explicar que havien pujat per l'aresta de les Roques Blanques, que comença al mateix estany de Botornàs i que, amb algun tram de IIIº, estava molt bé.  Al baixar ens hi varem estar fixant i aquesta ruta tant directe sembla molt interessant, ho tindrem en compte per a la propera vegada que hi anem.

 Travessant el pont que hi ha al inici de l'embassament de Llauset, i que una allau ha fet una mica malbé.

 La lluna ens observa des de la carena que porta al coll de Llauset.


 Un cop superat el coll de Llauset, farem un parell de grimpades abans d'arribar al cim del Culebres.

 Al Cim del Culebres.

 La Carla passant "el pas del Cavall"

 L'Aina fent-hi equilibris....

 La Neus fent honor al nom del pas, si va voler asseure.

video
La Judit fent una mica de tot !!

 Al cim del Ballibierna amb l'Aneto darrera.

 Iniciant la baixada per la cresta, fàcil però molt aèria.

 Durant el descens als estanyets de Coma Arnau i el Ballibierna al fons.

Ja de retorn a la presa de Llauset.

19 de set. 2013

Via "l'Últim Flutter" i intent de la " 18 de gener"


 Aquest dimecres per la tarda amb el Miquel vaig anar a repetir aquesta via que feia anys ja havia escalat i de la que recordava que hi ha un tram força difícil, tot i que en algunes ressenyes li marquen "V" !!
La 1a. tirada comença amb una placa d'escalada fàcil i plaent fins que arriba a una fisura a on cal colocar-se bé per fer el primer pas díficil de la via. Superat aquest tram ens apropem a la paret desplomada que te un inici engrescador amb molt bona presa però que tot seguit presenta uns passos molt difícils i desplomats que nosaltres vam fer en A0. La segona tirada és fàcil i agradable de fer, hi trobarem dos parabolts i podrem reforçar les assegurances amb friends i llaçant algun merlet.
La via es pot descendir amb un sol rapel de 60m, però nosaltres vam preferir fer-ne dos ( 28m i 25m) per evitar que s'enganxessin les cordes.
Via equipada amb parabolts tot i que algun friend ens anirà bé per la segona tirada.
Via recomanable

A continuació ens varem posar a la via del costat " 18 de gener" que cap dels dos havíem fet.
La primera tirada comença amb uns metres molt fins de V+ assegurats amb 2 parabolts i,  un cop superats, la placa va perdent verticalitat fins arribar molt fàcilment a la R.1 que es fa sota del desplom.
La segona tirada està graduada com a 7a i nosaltres la vam fer amb Ae. És una placa desplomada que està resseguida per una fissura a on es fan uns passos molt atlètics i que te una sortida obligada de 6a.
Aquí nosaltres vam topar amb la por a caure, tot i que està ben assegurada, i tant el Miquel com jo no van ser capaços de fer el pas de sortida del Ae per entrar a la R.2 i per tant queda pendent per un altre dia.
És un pas desplomat a on cal posar-se a l'ultim graó de l'estrep i aguantar l'equilibri per sortir-ne.
La tercera tirada coincideix amb la segona de la via de l'Últim Flutter i per tant ja l'havíem fet.



Via, " L'Últim Flutter"

 El Miquel iniciant la via.

 El Miquel escalant el tram de 6a/Ae de la 1a. tirada.

 A la segona tirada.


via " 18 de gener"

Recorregut de la via

 Un cop superats els metres inicials.


El Miquel mirant de fer la sortida del Ae.

Un servidor pujant per intentar el pas que es resistia i que tampoc vaig fer.

17 de set. 2013

"Barreja de vies"

 

Aquest dissabte tenia la intenció d'escalar una via nova que l'Amadeu Pagès ha obert al costat esquerra de la via Doraimon ( del F.Suñol) però un cop a peu de paret, com que només es veu un pont de roca de la primera tirada i no teniem clar per on anava la via, es van canviar els plans i els companys van preferir assegurar el tret fent vies més assegurades.
Hauré d'esperar que l'Amadeu em passi la ressenya per anar-hi.

Amb el Vicenç vam fer la nova via de l'Escorpí que arriba a la R.1 de la via "Amics de Malanyeu", i a continuació vam seguir amunt resseguint un tram de la Francesc Suñol, per després anar a la dreta fins a la R.3 de l'Amics de Malanyeu.

Com que portàvem una corda de 50m, vam aprofitar els rapels que estaven muntant els companys que havien fet la  via "Montse Curtó" i tot seguit vam fer una via d'esportiva que hi ha a la dreta de la F.Suñol i tot seguit ens posàvem en la F. Suñol que va ser la darrera via que vam escalar, tot i que la varem començar per una línia de parabolts que hi ha uns metres a la seva esquerra, la via "Virgi" i que també ens porta fins a la R.1.
Matí ben aprofitat i tranquil. La calor encara va apretar força però vam escalar prou bé.

 escalant la via de l'Escorpí.

 El Vicenç en el tram de la 2a tirada que coincideix amb la Francesc Suñol.

 El Toni arribant a la R.3 de la Montse Curtó.

 El Joanet a la 1a. tirada de la F. Suñol.

 El Vicenç arribant a la R.1 de la F. Suñol per la via "Virgi"

3 de set. 2013

Via de l'Escorpí.




Amb l'ajuda i la paciència de la Neus i el Miquel, que m'han assegurat metres equipava, he obert un via nova a Malanyeu que en realitat és una variant d'entrada a la R.1 de la via "Amics de Malanyeu" que varem obrir amb el Francesc Suñol l'abril del 2011.

La via porta el nom de l'escorpí que ens va sortir darrera d'un roc quan baixàvem rapelant la via !!!

La via te 2 tirades a on la primera és la més equipada, amb una dificultat de V grau tot i que algun pas podríem donar-li V+. La segona ressegueix un esperonet que cal equipar i quan es troba la via  “ Amics de Malanyeu” fa un flanqueig a l’esquerra per no trepitjar-la i entrar a la R. compartida per un tram de roca verge.



Dades generals.



- Via: “ Via de l’escorpí ” 35 m V+,  (V obligat)

- Oberta:  per Joan Baraldés el setembre del 2013

- Zona: Malanyeu. Paret del Devessó

- Orientació:  Sud

- Equipament: Parabolts, ponts de roca i 1 pitó.

- Material necessari: 8 cintes exprés. Algun friend petit i mitjà i els tascons ens seran útils per millorar les assegurances en els trams a on allunyen.

- Aproximació: Des de l’aparcament del camp de futbol cal seguir la pista que baixa direcció a l’església i seguir-la fins que després d’1Km arriba a la tanca d’entrada d’una casa, allí prendrem un corriol que puja a la nostra dreta al costat d’un torrent, i que ens farà guanyar uns 40 m de desnivell, planejarem per un bosc i baixarem a creuar una riera i, amb una curta pujada, ja estarem a peu de les vies.  L’inici de la via es troba a la part baixa d’un característic munt de roques de color blanc que hi ha a l’esquerra de la paret, 2 ponts de roca visibles. Total 15 minuts

1a. Tirada. 25 m ( V+) , Placa fisurada amb bona roca que es va posant vertical a mesura que guanyes alçada, . Equipada amb 3 ponts de roca, 3 parabolts i 1 pitó. Els friends ens aniran bé per assegurar-nos entre el 1r. i 2n. parabolt. Algun pas pot resultar-nos més difícil i arribar al V+ si no sabem trobar les preses amagades.



2a. Tirada. 10 m ( V), Segueix un esperonet molt fàcil d’assegurar fins arribar a un parabolt de la via Amics de Malanyeu. En aquest punt flanqueja a l’esquerra per poder entrar a la reunió compartida per un tram verge de roca.

Trobarem un parabolt  i un pont de roca.




Descens: La via te anelles de rapel a la R1 i a la R2. si es continua amunt per fer la via Amics de Malanyeu és millor aprofitar els rapels de les vies veïnes, la “Doraimon” a la dreta o la “Francesc Suñol” a l’esquerra.



 El Miquel fent la 1a. repetició de la primera tirada ja equipada.


 posant un friend a la sortida de la R.1.

 Arribant a la R.2 que és en realitat la R.1 de la via "Amics de Malanyeu"






2 de set. 2013

Sant Llorenç de Montgai. Aresta de la coma de Gelis


Aquesta és una escalada diferent de les que fem habitualment, divertida i bonica, que sense ser difícil et fa escalar en algun tram i, on l'estretor d'algun tros de l'aresta i la roca a vegades trencada, farà que ho facis concentrat.
La via està prou equipada, però hi posarem algun friend per millorar-ne la protecció.
Alguna tirada és molt llarga i les cordes tindran molt rossec, haurem de portar cintes llargues.
La millor tirada és la darrera.
Via recomanable, amb vistes esplèndides de Sant Llorenç i el Montroig.

 Primers metres de l'aresta.

 El Miquel a la segona tirada.

 3a. tirada.

 El Miquel a la 4a. tirada.

 Interessant diedre de la 5a. tirada.

 El Miquel a la R.6.

 Escalant la darrera tirada, la més interessant i difícil de la via. Molt bonica tot i l'aspecte de la roca.

 foto-cim