24 de set. 2013

Culebres 3.051 i Vallhiberna 3.056


Aquest cap de setmana vam fer una sortida familiar a Pirineus per fer un 3.000. El cim escollit va ser el Ballibierna de 3.056m que alhora et permet fer un segon 3.000, el Culebres de 3.051m  i  posar una mica d'emoció a la sortida fent " el pas del cavall", que és més impressionant que difícil. Aquest tram però cal tenir-lo present ja que fa tirar endarrere a aquells que tenen una mica de vertigen o son aprensius a les alçades.
Jo havia fet aquest cim en diverses ocasions, tant a l'estiu com a l'hivern amb esquis, per un costat i per l'altre, però l'edat et fa oblidar alguns detalls i , un cop decidit que ho faríem per la vessant sud, la que passa pel poble d'Aneto i una carretera et puja fins la presa de Llauset  , dubtava per quina ruta seria més adient de pujar i baixar del cim. Navegant per la xarxa vaig veure que la majoria de gent ho feia pujant per la vall de l'estany de Botornàs,  arribant així primer al Vallhiberna per després passar al Culebres fent el "Pas del cavall", baixar al coll de Llauset  i tot recte tornar a la presa a on es deixa aparcat el cotxe.
Finalment el guarda del refugi de Conangles, que és on vam fer nit ( i vaig poder veure per la TV un tros del partit del Rallo- Barça  0-4  !!!) ens va recomanar fer-ho al revés, pujar per la vall de Llauset,  que és molt ràpid i gens perdedor, i baixar per la de Botornàs, que és més llarg però vas trobant força llacs.
Fent-ho així has de grimpar un parell de vegades abans d'arribar al cim però la pujada és fa en 2h:30'
El temps emprat per aquesta excursió va ser de 6h, anant  tranquil·lament i fent diverses parades. E s fan uns 975m de desnivell acumulat.
Una parella d'escaladors de Valls amb qui varem coincidir al cim, ens va explicar que havien pujat per l'aresta de les Roques Blanques, que comença al mateix estany de Botornàs i que, amb algun tram de IIIº, estava molt bé.  Al baixar ens hi varem estar fixant i aquesta ruta tant directe sembla molt interessant, ho tindrem en compte per a la propera vegada que hi anem.

 Travessant el pont que hi ha al inici de l'embassament de Llauset, i que una allau ha fet una mica malbé.

 La lluna ens observa des de la carena que porta al coll de Llauset.


 Un cop superat el coll de Llauset, farem un parell de grimpades abans d'arribar al cim del Culebres.

 Al Cim del Culebres.

 La Carla passant "el pas del Cavall"

 L'Aina fent-hi equilibris....

 La Neus fent honor al nom del pas, si va voler asseure.

video
La Judit fent una mica de tot !!

 Al cim del Ballibierna amb l'Aneto darrera.

 Iniciant la baixada per la cresta, fàcil però molt aèria.

 Durant el descens als estanyets de Coma Arnau i el Ballibierna al fons.

Ja de retorn a la presa de Llauset.

5 comentaris:

Joan Prunera ha dit...

Guapa l'ascensió!!! jo la he fet a l'hivern i es prou "durilla" i crec que es Vallibierna i en català Vallhiberna.
Salut company

Jaumegrimp ha dit...

Que bé poder fer en familia una travessa tan maca Joan! amès us va fer un dia perfecte.

Joan B ha dit...

Ei Joan, Gràcies per l'aclariment, ja he rectificat el nom

Salut i a escalar

Gatsaule ha dit...

Tot i ser una clàssica, és una volta molt interessant. Sobretot per la pila de fonts d'aigua ferruginosa que et trobes a la baixada!!

Anònim ha dit...

La toponímia d'aquesta muntanya no és cosa pacífica... Vallhiverna, Vallibierna, Ballibierna, Vall-hiverna... (Malibièrne, en alguns mapes francesos)
Ni tan sols l'enciclopèdia catalana ens ho aclareix, atès que malgrat no hi ha cap entrada específica referida a aquesta muntanya, és citada altres entrades (Maladeta, Tuca d'Arnau...) indistintament com a pics de la Vall Hiverna o com a pic de Vallhiverna. En moltes publicacions aragoneses apareix com a Ballibierna, per la forma escrita (amb "B") de "vall" i "hivern" en el català de la Vall de Benasc.
Pel problable origen etimològic del topònim, en escriure'l en català, sembla més correcte Vallhiverna, quan parlem del cim i Vall Hiverna quan parlem de la vall afluent de l'Éssera (la Vall sí que té una entrada a l'Enciclopèdia, amb aquesta forma)

Rollos toponímics a banda, és una muntanya magnífica que mai no et canses de pujar.
Salut i muntanyes.

Joan