27 de des. 2008

Montserrat. La Plantació. Via Canvi Climbàtic

El dissabte 20 varem anar amb el Jordi Martínez i el Kiki, a la Plantació. Jo era la primera vegada que escalava en aquesta zona, (deixant a banda les escalades al Sentinella). La via escollida va ser "Canvi Climbàtic". Aquesta és una via nova dels germans Masó que lògicament li manquen repeticions perquè la roca estigui més neta però que és molt maca , força assegurada i del tot recomanable.


Com ja comentàvem, la via tot i que està força neta, encara li calen repeticions per que caiguin algunes llastres i preses inestables. Nosaltres varem colocar algun friend petit i un tasco.
La primera tirada és fàcil i t'ajuda a posar-te en situació sense patir. La segona tirada ja és força vertical i les assegurances hi son més properes i abundants. En els darrers metres cal fer un clar flanqueig a la dreta (5m) a on trobarem un clau, que des del darrer espit no es veu, i que ens deixarà al mig d'uns arbres no gaire valents, dels quals farem la segona reunió.
La tercera tirada és realment bonica i te el seu punt culminant arribats a un petit desplom, a on cal escalar un metre més sense veure el següent espit, però amb bona presa.
Un cop a la R3 podrem descarregar-nos del que portem a sobre ja que, un cop feta la darrera tirada, farem un curt rapel que ens tornarà a la R3 i a partir d'allí baixarem per una canal que està senyalitzada amb fites i que ens conduirà a la canal dels llorers, uns 50 m. per sobre del inici de la via.
La darrera tirada és la que te els passos més difícils i verticals. Es pot assegurar l'inici de la tirada amb un tascó petit.
El cim de l'agulla és petit i força descompost, cal anar en compte, però les vistes son molt maques.



Com que la via està molt ben ressenyada, jo em centraré en donar informació que pot ser útil a aquells que encara no coneixeu la zona.
Aproximació: Deixarem el cotxe a la pista que hi ha entre Collbató i la Vinya Nova.


El camí que seguirem és el mateix que ens porta al Frare baix i també a la Pastareta.


De fet si portes un 4x4 es pot pujar uns 400m més per la pista que puja pel costat d'uns camps d'oliveres fins a un segon punt d'aparcament. En aquest punt comença el corriol que haurem de seguir i que està marcat amb senyals blaves.


Quan arribem a aquest punt, les senyals blaves continuen per la dreta i nosaltres haurem de seguir les senyals grogues que marxen a l'esquerra. Uns metres després arribarem a un coll i el camí baixa durant uns metres, passant per la sortida de la canal / ferrada de les Dames que veiem a l'esquerra marcada per una fita.



Uns metres més endavant deixem el camí de senyals grogues per trencar a la dreta (fita) i prendre la canal dels llorers.


Arribarem a uns primers passos equipats amb graons.

Aquest és el peu de via. Hi ha una petita inscripció a la paret ( al costat de la ma que tinc recolzada a la paret)

17 de des. 2008

Dinar de "feina" a la Mola

Aquest dimarts, amb uns quants companys de la feina, varem fer el ja tradicional dinar a la Mola. Al Bloc del Joan Carles hi podreu trobar el seu relat. Varem anar amb la furgona del Pep Molins i el cotxe de l'Ignasi fins a can Poble i, des d'allí, amb una passejadeta de 40 minuts arribàvem a la Mola a on ja ens esperaven amb la taula parada.
Ens varem fer un tip de riure amb les anècdotes del Pep i també gràcies al vi dels porrons del dinar, el moscatell i el ron del JC.
Una vetllada molt maca, amb unes bones vistes del Pirineu ben nevat i del mar brillant a l'horitzó. Llastima que no va nevar, sinó la tarda hagués estat complerta !!!

















14 de des. 2008

Caminant per Agulles

Aquest matí he rebut un missatge del Jordi en el que em deia que no comptes amb ell per anar a escalar. Vist això i el mal temps que feia, he proposat a la Neus d'anar a fer una passejada per Montserrat. L'indret escollit ha sigut la Regió d'Agulles i la volta ha sortit de can Massana per anar al Refugi d'Agulles, Coll de Porc i tornada al cotxe. Al Wikiloc hi podreu trobar el trac. Aquesta és una caminada que es fa, sense córrer, en dues hores i que et serveix per matar el cuc d'anar a muntanya i passejar per uns corriols que, tot i ser coneguts, no deixen mai de sorprendre't. Quan hem arribat a l'aparcament de can Massana queien algunes volves de neu i a mesura que anàvem pujant la nevada s'ha incrementat. Tot i que en cap moment ha caigut massa neu, el contrast de veure els pobles de les valls amb sol i a Montserrat nevant, era força espectacular.


A l'arribar als peus de les Portelles, es veia una mica de neu enganxada a les plantes que hi ha a la roca.

I quan gripavem per la canal que mena al coll de les portelles, la neu encara era més visible.

La solitud del Refugi Vicenç Barber a Agulles la font de l'Esllevissada


Caminat pels corriols d'Agulles


Passant per sota del sostre de l'agulla de la Cadireta El contrast del sol a les valls i la neu a Montserrat

video

13 de des. 2008

En btt pel Bages

Avui dissabte la previsió del temps tornava a ser de pluja i per tant hem decidit quedar-nos prop de casa per fer una volta en btt.

Quan hem sortit aquest matí estava núvol i feia fred (5º) però aquesta nit no ha gelat i per tant, ben abrigats el fred era suportable.

La volta d'avui. podreu trobar el trac al Wikiloc

Un conjunt d'edificacions restaurades al costat de la riera den Mura ( o St. Esteva)

Una de les moltes vegades en que es travessa la riera


Quan a la riera i baixa força aigua, es fan trams de més de 50 m per dins l'aigua.


Al costat del camí hi veurem indrets realment macos


La masia de St. Esteva, que també dona nom a la riera de Mura.



Pels camins propers a la colònia Jorba








La masia de les Tàpies




Un dels trams de la sèquia pels que es passa.


10 de des. 2008

Quin cap de setmana !!

Aquest cap de setmana no podia sortir més rodó.

El dissabte al matí varem anar a fer dues vies d'escalada precioses a Coll de Nargó que ens van deixar amb molt bon gust de boca.

El dissabte al vespre pujàvem a l'apartament que el Toni i la Montse tenen a Esterri d'Aneu i veiem guanyar el Barça 4 a 0 al València !!!!
I el diumenge i dilluns esquiàvem a Baqueira amb sol, una neu bonissima i sense cues, tot i que hi havia molta gent.

Va ser un cap de setmana en família i amics d'allò més aprofitat i bonic ( gràcies Montse i Toni )

La Carla fent de "Mama" amb el bitxo del Bernat que es va destapar com un fitipaldi de les pistes
Esmorzant d'entrepà al costat dels "pijus i madriles" que abunden a Baqueira.

La colla, menys el Toni que feia la foto, en posició de curset !!

video
Provant la neu verge de fora pistes

video

I ara per les pista.

video

El dilluns semblava que tothom havia marxat de les pistes i en alguns moments baixàvem sols !!

El dilluns a la tarda els núvols van arribar també a la Vall d'Aran i anunciaven una setmana de més nevades !!!

Amb la Carla abans de tornar al cotxe, cansats d'esquiar amb molt bona neu.

9 de des. 2008

Coll de Nargó. Vies Àfrica i Manelet


Aquest dissabte amb el Jordi varem pujar a Coll de Nargó a fer dues vies molt maques, ben assegurades i amb una roca molt bona.


A les 10 del matí, i amb el cel enteranyinat, encara fotia un fred que pelava. Però una mica més tard el sol ja començava a escalfar i nosaltres ens preparàvem per anar a peu de paret.
Quan nosaltres ja estàvem escalant,va arribar una cordada de veterans que venien a fer la via del costat. Amb l'Emili Martínez de Manresa, el Joan Oliva i l'Antoni Cespedes, varem compartir paret i escalada.

Mentre nosaltres estàvem a la paret, un ramat d'ovelles va envoltar els cotxes i semblava que se'ls volguessin menjar. Més tard van arribar a peu de via i llavors varem patir una mica per les motxilles que havíem deixat abaix.


La primera via que nosaltres varem fer va ser l'Àfrica. Aquesta via et fa fer passos en diedre, en adherència, en regletes i atlètics. Vaja ,que fas de tot i disfrutes molt.


La primera tirada comença per un diedre que si vols et permet posar alguna cosa abans d'arribar al primer bolt.

La segona tirada comença amb uns passos finets que et fan buscar bé les preses.

La tercera tirada és potser la més variada i acaba amb uns passos molt verticals i atlètics, ens els que hi cal anar amb decisió.

En definitiva una via molt recomanable i que serveix per preparar-te per la següent via, que és més difícil.


Descens: Amb dues cordes de 60 m es pot baixar fent un 1r rapel de 30m fins a la R2 ( però compte perquè és molt just !!!) i un segon de 50m. fins a peu de via




La via del Manelet comença amb uns primers passos molt finets per una roca extranya fins el primer bolt i uns passos molt atlètics per xapar i sortir d'un desplom. Si bé la ressenya marca 6a, podria molt bé ser un 6a+ ( els inicis de via sempre costen més del compte). Tot i això, el pas es pot fer en A0. Aquesta primera tirada acaba amb uns passos molt verticals en els que no es veu el darrer bolt i a on cal anar-hi amb decisió però hi ha molt bona presa, encara que d'entrada no ho sembli.

La segona tirada és la que te el pas més difícil i jo, que em tocava anar de primer, el vaig fer en A0. El Jordi el va fer molt bé en lliure buscant-se la vida per unes preses a la dreta del pas.

L'entrada a la reunió és molt maca.
Aquí varem coincidir amb la cordada de veterans que baixaven fent rapel.


La 3a. tirada, tot i que és la més fàcil, te uns passos molt verticals i finets abans d'arribar a la R3. que el Jordi va fer molt bé.

En resum podem dir que és una via molt maca i disfrutona, d'aquelles que et deixen un bon regust de boca i que recomanes als companys.

El descens es pot fer amb un rapel de 30 fins a la R2 i un de 55m. fins a peu de via.