
Com ja comentàvem, la via tot i que està força neta, encara li calen repeticions per que caiguin algunes llastres i preses inestables. Nosaltres varem colocar algun friend petit i un tasco.
La primera tirada és fàcil i t'ajuda a posar-te en situació sense patir. La segona tirada ja és força vertical i les assegurances hi son més properes i abundants. En els darrers metres cal fer un clar flanqueig a la dreta (5m) a on trobarem un clau, que des del darrer espit no es veu, i que ens deixarà al mig d'uns arbres no gaire valents, dels quals farem la segona reunió.
La tercera tirada és realment bonica i te el seu punt culminant arribats a un petit desplom, a on cal escalar un metre més sense veure el següent espit, però amb bona presa.
Un cop a la R3 podrem descarregar-nos del que portem a sobre ja que, un cop feta la darrera tirada, farem un curt rapel que ens tornarà a la R3 i a partir d'allí baixarem per una canal que està senyalitzada amb fites i que ens conduirà a la canal dels llorers, uns 50 m. per sobre del inici de la via.
La darrera tirada és la que te els passos més difícils i verticals. Es pot assegurar l'inici de la tirada amb un tascó petit.
El cim de l'agulla és petit i força descompost, cal anar en compte, però les vistes son molt maques.
Com que la via està molt ben ressenyada, jo em centraré en donar informació que pot ser útil a aquells que encara no coneixeu la zona.
Aproximació: Deixarem el cotxe a la pista que hi ha entre Collbató i la Vinya Nova.
El camí que seguirem és el mateix que ens porta al Frare baix i també a la Pastareta.
De fet si portes un 4x4 es pot pujar uns 400m més per la pista que puja pel costat d'uns camps d'oliveres fins a un segon punt d'aparcament. En aquest punt comença el corriol que haurem de seguir i que està marcat amb senyals blaves.
Quan arribem a aquest punt, les senyals blaves continuen per la dreta i nosaltres haurem de seguir les senyals grogues que marxen a l'esquerra. Uns metres després arribarem a un coll i el camí baixa durant uns metres, passant per la sortida de la canal / ferrada de les Dames que veiem a l'esquerra marcada per una fita.
Uns metres més endavant deixem el camí de senyals grogues per trencar a la dreta (fita) i prendre la canal dels llorers.
Arribarem a uns primers passos equipats amb graons.
Aquest és el peu de via. Hi ha una petita inscripció a la paret ( al costat de la ma que tinc recolzada a la paret)
7 comentaris:
Felicitats Joan. No vam tenir molt fred? em sembla que la via va per la cara NO.
Nosaltres vam estar el diumenge a la Plantació, vam fer la Pell Roja i la caçadors de mamuts, molt maques les dues.
Salut i bones escalades pel proper any
Veig que darrerament tothom va per la plantació... Com és? Potser és una zona tranquil·la?
La via té bon aspecte, i segur que l'aproximació també!
Bones festes Mingo i Joan.
La veritat és que la Plantació és un indret solitari i bonic. Es mereix més d'una visita !! i tant la via com l'aproximació s'ho valen.
Bones escalades i esquiades pel 2009
Apuntada queda!! Com diu en Mingo: No vau passar fred?
Bona via, com la majoria dels germans Masó! ja la tenia ullada i l'haurem d'anar a tastar. Felicitats per l'activitat i Bon any, a veure si deixa de ploure...
Bon any 2009 a tots.
En resposta als que ho heu preguntat, aquell dia no varem tenir gens de fred, la temperatura era ideal.
i think the archive you wirte is very good, but i think it will be better if you can say more..hehe,love your blog,,,
Publica un comentari a l'entrada