17 de gen. 2012

Agulles. Roca Dolça. via Vacances Frustrades.


Tot i estar tapat i fer fred, el diumenge amb en Miquel vam pujar a agulles a fer aquesta via que tenia a la llista des de feia temps.
Aquesta és una via ràpida, que està assegurada amb parabolts distants en la primera tirada i que t'obliguen a escalar, i en canvi a la segona tirada és poden fer en A0 els passos de 6b i 6a.
La roca es força bona, tot i que sempre hi ha alguna presa que cal controlar. La primera tirada, tot i no ser molt difícil, cal escalar-la concentrat i navegant per trobar la millor línia. Algun dels últims parabolts, que ja no estan pintats de verd, al tenir sicadur de color gris/blanc a sobre, poden ser difícils de veure.


Per arribar-hi anirem fins el refugi Vicenç Barber i allí agafarem el corriol que surt a l'esquerra i que ens porta a l'avenc dels Puetons i a la canal de les Bessones. Passarem per sobre de l'avenc i uns 100 metres més endavant trobarem el peu de via a la nostra dreta, uns 5m per soobre del corriol. ( parabolts pintats de color verd)
Via recomanable.

Primers metres de la via

Arribant a la R2

Un cop al cim, un grup de cabres desgrimpaven els passos de IV+ de l'agulla del Pingüí

Codolosa. Indignats i Reincidents






Amb el Xavi només teniem temps de fer una matinal a la Codolosa i vam fer la via Indignats, del Joan Asín, de la que jo encara no havia fet de primer la segona tirada. La via te dues tirades molt maques i, al meu parer, una tercera curta i sense gaire interès. Però si es fa la 2a reunió en un còmode replà 8m a sota d'on està actualment, podrem assegurar molt millor aquest darrer i díficil tram de l'actual 2a. tirada, i ens quedarà una tercera tirada més llarga i interessant.

A continuació fem l'oblidada però molt interessant via dels germans Masó, " Reincidents" que puja a l'esquerra de la via Alimera.
Per aquesta via, que només està semi-equipada, caldrà portar friends bagues per ponts de roca i els tricams poden anar bé.
La segona reunió només te un clau i per tant l'haurem de reforçar amb un parell de friends.
Per baixar haurem de caminar o bé rapelar per la via Alimera.

Dues vies molt maques i ràpides de fer.

16 de gen. 2012

Cogulló del Turp.



Trobareu la ressenya en el bloc del seu autor, en Guillem Arias

Material. La via està molt assegurada amb parabolts grocs. Només calen 12 cintes.
La roca en algun tram no es gaire de fiar i cal anar molt en compte. Els bolts, al estar oberta des de dalt, a vegades no estan en el lloc que ens aniria més bé per xapar-los.
Les tirada més difícil és la 3a, però en totes hi trobarem algun pas tonto.

Per arribar-hi cal passar els pobles de Perles i les Sorts i, abans d'entrar al de Llinars, quan ens trobem el retol de " Solsonès", 10m abans cal agafar una pista a la dreta, que més endavant està cimentada, i seguir-la fins el final. Allí continuar per la pista que surt a la dreta, més endavant trobarem un trencall, cal continuar pel camí de la dreta i en el següent trencall que trobem agafem el de l'esquerra. Finalment, després d'una curta baixada, aparquem el cotxe al costat de la pista i continuem a peu uns 300m fins que pugem per un corriol cap el bosc i, seguint fites i cintes grogues, arribarem a peu de via. 25'



El retorn el farem pel corriol que des del cim ens baixa al coll a on hi ha la pista en la que més avall hem deixat el cotxe. 25'


Inici de la via

darrera tirada

Amb en Panyella

Arribant al cotxe amb la paret al fons

13 de gen. 2012

Roca dels Arcs. via Navarro

El dissabte 7 de gener vaig anar amb els " Momies" a la Roca dels Arcs. En Jose i jo vam fer cordada per fer la Navarro, mentre que el Toni, el Francesc, el Joanet i el Jordi van anar a la Camel.

Aquesta és una via clàssica que està molt poc equipada, però a on els friends i tascons entren molt bé, i els passos més verticals de la via estan equipats amb un buril o espit.
A la 4a. tirada tenim una variant que surt de la reunió recte amunt i que, si es fa, suposa el pas més difícil de la via.
La 5a tirada està completament desequipada però es pot assegurar molt bé.

Via molt maca, a on podrem practicar posant tot tipus d'assegurances, i que tot i la verticalitat pròpia d'aquesta paret, es deixa fer molt bé. Tot i això, jo a la meva ressenya hi apujo mig grau la dificultat que posen la majoria de les ressenyes.

1a tirada. amb les cordes que pugen fins la R.1

El Jose després de superar un desplom de la 2a tirada que et tira endarrere, i a on no val a encantar-se, però que hi trobes molt bona presa

El Jose mirant-se el pas extra-plomat de la 4a. tirada que queda per sobre de l'alzina a on es fa reunió.

Equipant la bonica 5a. tirada

Una més a la butxaca !!
Via molt maca

10 de gen. 2012

Serrat dels Monjos. Via Insubmissió

Abans de les vacances de Nadal, amb el "Momies " de Badalona, vaig anar al Serrat dels Monjos a fer la via Insubmissió. Aquesta comença en el mateix punt que la via " El Ultimo sueño" i en el seu tram central s'apropa força a la via "Alta Fidelidad" per on hi escalaven el Joanet i el Jordi.



Foto treta del Bloc dels Kutres on hi trobareu, com sempre, una bona ressenya.

Nosaltres, a diferencia dels Kutres, a les dues darreres tirades varem anar molt a l'esquerra escalant una variant que va obrir el Jose per la placa, per tal d'evitar la canal final que te molta vegetació, i varem sortir per la darrera tirada de la via planetes transparents.
La via està equipada amb espits i es pot reforçar amb friends i tascons. La 6a. tirada, amb el seu flanqueig poc equipat, és la més exposada tot i no ser molt difícil.
Sembla ser que la 7a. tirada comença amb un llarg flanqueig a l'esquerra que va a buscar una canal amb molta vegetació i terra que, amb dues tirades, et porta al final de la via. Nosaltres varem optar per escalar per la placa de l'esquerra i sortir cercant sempre la roca.

Via recomanable.

Primers metres de la via. A la roca hi veiem pintat el nom de la via el ultimo sueño.

Bonic esperó de la 3a tirada.


El Jose iniciant la 4a tirada.


5a. tirada


El Toni en l'aeri flanqueig de la 6a. tirada


El Jose, escalant la 7a. tirada, ha deixat la canal herbosa de la seva dreta i puja cercant la roca de la placa de l'esquerra, per una variant que ens conduirà a sortir per la via Planetes transparents.

Un servidor, el Toni "momia" i el Jose "Momieta"

Via "New York 2012". al Mirador de Sant Joan.








El dia 4, amb el Miquel vam pujar a Sant Joan a fer una via dels germans Masó que feia temps que teníem a la llista. La Integral Josep Barberà.
Aquesta és una via maca i recomanable que et porta a escalar dues agulles de la part alta de la Plantació.

Al fer les dues darreres tirades de la via, les que pertanyen a l'agulla del " Mirador de Sant Joan" em va semblar que al seu costat hi podria anar una via de característiques similars i, com que l'aproximació des de Sant Joan és molt curta, em vaig proposar tornar-hi per obrir-la.
Així que l'endemà, acompanyat per la Neus i amb un fort vent que semblava voler-nos arrancar de la paret, vaig obrir aquesta via en record de la nostra estada a Nova York per visitar a la nostra filla Aina que hi està vivint.

La via te les mateixes característiques que la Josep Barberà però, al anar a la seva dreta, he trobat una mica més de verticalitat en les plaques de les seves dues tirades.
Caldrà portar un joc de friends per assegurar la primera tirada, ja que els parabolts allunyen en el tram més fàcil.

L'aproximació des de Sant Joan és la mateixa que per la Integral J.Barberà però molt més curta ja que ens quedem a mig camí, seran uns 12' des del funicular.
Uns 25 m abans d'arribar a peu de via, podrem veure els parabolts grocs de la via " La Torna" que ha obert fa poc en Guillem Aries i que, dibuixant una clara diagonal a l'esquerra per plaques molt tombades i fàcils, acaba a pocs metres d'aquesta via.

El descens el farem caminant i en 5' estarem a Sant Joan.