21 de febr. 2010

Malanyeu

Aquest dissabte, aprofitant una finestra de bon temps, com diríem si estiguéssim d'expedició, l'Eduard " Escalatroncs" m'ha acompanyat a escalar a Malanyeu i alhora ha descobert un indret que, per la seva bellesa, no deixa indiferent a ningú quan el coneix.
Els "blocs" tenen coses molt positives i una d'elles és que et permeten conèixer a nous companys de cordada amb qui compartir alló que a tots ens agrada, l'escalada. Amb l'Eduard, a qui fins ahir no coneixia personalment, havíem quedat per mail per anar a escalar junts i comentàvem, quan ja de nit arribàvem al cotxe, allò que tots vosaltres segur que heu pensat més d'una vegada, poder passejar per la muntanya un capvespre, després d'un bon dia d'escalada, quan la llum dona un color especial a la roca i el cansament de la jornada esdevé, fins i tot agradable, és un luxe que la gent que fem muntanya podem gaudir i valorar.
Una mica egoistament he portat a l'Eduard a fer un intensiu de les vies que vaig obrir a Malanyeu i, com que a mi em fa mal el braç, l'he "obligat" a anar de primer, així podrà criticar amb més coneixement de causa la feina d'equipador que vaig fer l'any passat.

Varem començar per la via fàcil, "la Carla se'n va a la Selva" per tal que l'Eduard tastés la roca especial de Malanyeu i gaudís d'uns metres d'escalada a on no pateixes en cap moment.
Varem fer la via original i la variant del rapel, total 4 tirades.

L'Eduard ens els primers metres de la via

l'Eduard assegurant-me des de la R3 de la variant del rapel

A continuació varem anar a fer la via "Neusnidó" amb passos més difícils i a on ja cal escalar força més.
Per saber que li va semblar a l'Eduard escalar a Malanyeu i les dues vies esmentades, haurem de llegir el seu bloc.
Jo, esperant que les critiques a les meves vies no siguin gaire severes, amb quedo amb la satisfacció d'haver conegut un nou company de cordada i d'haver gaudit d'un bon dia d'escalada que segur que repetirem.

l'Eduard superant els passos difícils de la 1a. tirada de la Neusnidó

l'Eduard sortint de la R2, la que es fa aprofitant la R. de la via Rock Suave.

l'Eduard superant el sostre de la darrera tirada fent honor al seu alies "d'Escalatroncs"

Iniciant el rapel amb les darreres llums de la tarda.

15 de febr. 2010

Montserrat. Collbató. 2n. Pis

Aquest dissabte vaig quedar amb el Jordi Martínez i el Kiki per anar a Montserrat. A mi em fa una mica de mal un braç i hagués preferit fer via llarga i no tibar gaire, però finalment varem fer esportiva a la zona esquerra del segon pis.
En el bar Muntanya de Collbató varem coincidir amb el Toni Aymami que anava sol i el varem convidar a escalar amb nosaltres, però com que no disposava de gaire temps va optar per fer alguna cosa ràpida a la part baixa dels graus.

Mentre pujàvem pel GR ( drecera) que porta a la gran estelada que hi ha pintada a la paret, ens varem parar al primer pis a fer un 5e per escalfar, a les 10 del matí encara feia un fred que pelava, els dits estaven insensibles i el 5e semblava un 6e. !!

Varem optar per pujar una mica més i anar a la zona esquerra del segon pis. Allí el sol va començar a escalfar i varem poder fer 6 vies més.
Per arribar-hi cal deixar el GR uns 50 m. més amunt un cop passat un pas estret entre dues agulles. Dallí surt un corriol a l'esquerra, marcat per una fita, i es va flanquejant i trobant les vies. Et trobes un tram equipat amb una corda fixe d'uns 8m.
Les vies estan ben equipades i la roca en general és molt bona.
Jo, que no podia tibar gaire, vaig ressentir-me del braç i una de les vies ja no la vaig fer.


Vista de la zona des de l'aparcament del diposit.

La ressenya de les vies i més informació la podreu trobar a: Kpujo

El Jordi fent la primera via del dia amb un fred que pelava !!

El Jordi en el pas de 6a de la via n. 10

Un servidor pujant en top rope

El Kiki assegurant al Jordi a la via n. 7


El Jordi assegurant al Kiki a la via n.1.

8 de febr. 2010

Aniversari de la Neus




Aquest cap de setmana hem celebrat el 50 aniversari de la Neus i hem anat a la Vall d'Aran per tal de poder practicar un parell d'activitats que habitualment no podem fer. Conduir un trineu de gossos i motos de neu.
L'estada la varem fer en un "petit gran hotel" que la Neus havia descobert feia temps i al que sempre havia desitjat anar. L'hotel Mauberme és una maravella, i el tracte que et dispensen la Mª Angels i el Joaquim son encara millors.

L'experiència del trineu ha sigut inoblidable, d'aquelles que val la pena fer i recomanar.
Les motos són una altra història i la veritat és que no és comparable.

Tant per fer una activitat com per l'altra, l'empresa que les organitza, Montgarri Outdoor, té la seva base a l'aparcament de Beret i des d'allà es surt per anar a Montgarri i tornar, quedar-se a dinar o si vols a dormir.

Nosaltres vàrem començar per fer l'excursió amb trineu de gossos. Els guies ens van acompanyar fins a l'aparcament d'estiu que hi ha sobre el refugi i santuari de Montgarri.
Més tard amb les motos vàrem arribar fins el mateix refugi i vàrem dinar allà.

Tot plegat va estar força condicionat per la Marxa a Beret que es va celebrar aquest diumenge, ja que els circuits ja estaven marcats i, tot i ser dissabte, hi havia molta gent esquiant pel camí de Montgarri.



video video video video



La Neus al costat del seu trineu, preparant-se per sortir i amb un temporal de neu que ni els de la Pirena !!

L'Andreu acabant de guarnir un dels 4 trineus que varem sortir.


Un servidor moments abans d'arrencar !!


La sensació de portar el trineu és molt maca.

Aquí ens varem aturar perquè un dels trineus havia sortit del camí i calia ajudar.

De tornada de Montgarri

Un moment de repòs dels mushers.

Mentre ens esperàvem per començar la següent activitat varem fer una caminada per la pista de Montgarri i va sortir el sol.


Ara ja amb les motos.


Inici de la sortida

Creuant-se amb un dels molts esquiadors de fons que hi havia.

Sortint de Montgarri

A l'entrada del refugi de Montgarri.

Dinant amb una parella de Sant Sebastian, la Maite i el Franc.

4 de febr. 2010

Montserrat. Collbató. El Jardinet

Aquest diumenge no podíem anar gaire lluny i amb el Jordi varem quedar a Collbató per anar a escalar les vies del Jardinet.



Si deixes el cotxe al costat dels dipòsits i comences a caminar de dret cap a les parets seguint el GR, de seguida veus la zona i en 10 minuts arribes a peu de via.
La zona és ideal per iniciar a nous escaladors ja que disposa de 3 vies de IV molt assequibles, una de V que ja et fa escalar una mica, i 3 de 6a i 6a+ que ja et posen a to.
Les vies estan molt ben assegurades amb bolts i la roca és bona.
Nosaltres les varem fer totes. Les de 4 i 5 e. et serveixen per escalfar, principalment quan la roca està tan freda i no hi toca el sol com passava aquest diumenge, i les de 6a, ja et fan escalar de valent i tibar fort en els passos difícils.
Vaja, que si tens la sort d'estar-hi sol o ben acompanyat, la zona val la pena per passar-hi un matí o una tarda.

La ressenya de les 7 vies actuals 3 de IV 1 de V i 3 de 6a / 6a+ les trobareu a Kpujo i també a onaclimb

El Jordi fent la primera via de IV

Un servidor en la via de V

El Jordi descansant després d'haver superat els passos difícils de 6a.