29 d’oct. 2010

Material vell i/o curiós

Recull de fotos de material vell i o curiós d'escalada.



En aquest post i aniré afegint les fotos de material vell i/o curiós que ens trobem escalant vies classiques.

Reunió a la paret del Pas Nou. Vilanova de Meià. 2015

 Pitó a la via Africa del Gerro . Zona del Vermell. febrer 2014


Buril i plaqueta de la via Canet-Rosales-Alonso de la Paret de Sant Jeroni



Clau trencat que trobem al fer el rapel de la via "Dioni" a la Roca dels Collars.

Flor de pitons a la via "camí den Barberà" a l'agulla de la Roca d'en Barberà. Sant Benet.


Escarpa amb cinta molt vella, integrada en la vegetació i la roca. Montroig. Punt de trobada de les vies Brothers Ruiz, Lluis, Mariola Motors.


Sant Llorenç del Munt. Cap de Mort Oest. Al costat de la R1. de la via Maya


Montserrat. Agulla del Pla del Ocells. Via Guzman/Silva. Pitonisa amb filferro.

Montserrat. Trencabarrals. Via a la cara Est. Flor de pitons

Pitonisa, sense filferro, a la Punsola-Reniu del Cavall Bernat

Instal.lació de rapel a la Portella Gran d'agulles

Plaqueta reforçada que trobarem al cim de la Bessona Superior. Agulles.


Trio de vies a Sant Llorenç

La tarda d'aquest dijous potser ha sigut la darrera que podrem aprofitar per escalar abans del canvi d'hora. Amb el Jaume vam anar a St. Llorenç, a on jo no hi havia escalat gaire, i em va portar a fer tres vies per fer un tast de la "roca" de Sant Llorenç.



Vàrem començar per fer la normal de l'agulla de l'Esquirol, a on tot i que la roca no em va donar gaire confiança, a poc a poc t'hi vas acostumant.
La via està assegurada però es poden posar friends de totes mides per millorar la seguretat.

El Jaume a la 1a. tirada.

Un servidor fent el primer tast d'aquesta roca.

Fent la segona tirada que és molt curta. te 2 pitons i es pot posar un microfriend.


Per pujar al cim de l'agulla, cal fer una grimpada fàcil però tenint cura de la roca.


A continuació varem anar a la cara Oest del Cap de mort a fer la via Maya que , segons el Jaume tenia molt bona roca. Jo la veritat és que els primers metres els vaig trobar força difícils i amb la roca que es descrostava una mica, a mesura que vas pujant la roca millora.
Per mi aquesta via te passos de 5+ tant en la primera tirada com en la sortida de la R1.
Via recomanable. Està ben assegurada amb bolts. R rapelable.

El Jaume entrant a la R1.


Sortida de la R1. Te un pas força difícil tot i que la roca aquí és molt bona.


Finalment varem acabar fent la canal central del Cavall Bernat. Una via molt maca i ben assegurada que em va deixar un bon regust de boca d'aquest visita a Sant Llorenç.

La via està ben assegurada amb espits, bolts, pitons i pont de roca.

Un cop al cim de l'agulla, el sol s'acabava de pondre darrera Montserrat i la manca de llum ens feia adonar que calia baixar i tornar a casa després d'una tarda ben aprofitada i molt agradable.

25 d’oct. 2010

2a. escalada nocturna a Montserrat.

Per fer aquesta segona escalada nocturna, l'agulla que finalment varem escollir va ser la Gorra Marinera.
Varem anar a la cara nord per quedar protegits del vent, ja que havíem estat escalant durat la tarda a la part alta dels gorros, i la boira i el vent ens havien fet abrigar.

La primera tirada, que és fàcil, la vaig fer a pel ja que no vaig trobar cap parabolt fins una mica abans de la reunió.
A partir d'aquí vàrem seguir una línia de parabolts que puja recte tal i com indica la ressenya de la foto.
El Toni i el Xavi, que pujaven de segons, van escalar gairebé sense necessitat dels frontals i jo, en algun tram senzill, tampoc el vaig encendre.
Si bé al principi hi havia boira i feia un ventet força fred, quan ens hi varem posar a 2/4 de 8, la lluna il·luminava força bé i la temperatura era fins hi tot càlida ja que va parar el vent i el cel es va aclarir del tot.
De nou va ser una experiència extraordinària. Poder escalar veient el perfil de les altres agulles retallades al cel i amb les llums de la plana com a taló de fons, és una imatge impagable que cal viure almenys una vegada.




El Xavi fotent-li a la garnatxa amb la lluna de testimoni.

Inici de la segona tirada.

Arribant a la R2.


El Xavi i el Toni arribant al cim de l'agulla.

Foto dels 3 components de la cordada al cim de l'agulla a les 21:30

A la tarda, quan encara hi havia llum, amb el Xavi vam fer la via "Àpia" a la Magdalena inferior i la via "Atila" a l'Ullal de la Magdalena superior.


El Xavi a la 1a. tirada de la via Àpia.





Montserrat. Els Graus



El divendres per la tarda amb el Mingo varem aprofitar les dues hores de llum que encara teníem per anar als Graus a tibar una mica.
Al final vam marxar, quan ja no hi havia llum, ajudats pel frontal tot entrenant-nos per la nocturna que volíem fer el dissabte.








19 d’oct. 2010

Codolosa.




Dilluns tarda amb el Jaume hem anat a la Codolosa. Ell encara tenia pendent la via Alimera i després hem fet una via que hi ha a una paret de la part baixa de la Codolosa, a sota mateix de l'Alimera.
He aprofitat una foto del bloc dels Puretas per dibuixar-hi aquestes vies. Hi ha tres vies curtes equipades amb parabolts i que estan entre el 5º i 6a. Una bona opció per completar una jornada.

Inici de la via Alimera.

Segona tirada, la més maca.


3a. tirada. Un cop a dalt es pot fer un rapel fins a la R1.

Imatge de les 3 vies equipades amb parabolts i reunió amb anelles.


1a. via de la Codolosa baixa. V grau fàcil.

Per aprofitar el temps, un cop a la R, el Jaume passa a la via del costat i pot pujar uns metres mes amunt.

18 d’oct. 2010

Passejant per la Garrotxa.

Aquest cap de setmana vàrem anar a la Garrotxa. La família ens havia regalat, amb motiu de l'aniversari de la Neus, un estada a l'Hotel "les Cols" que és un lloc molt especial.
Les habitacions son de vidre pels 6 cantons i, quan ets al llit, pots veure els estels i sents els ocells que hi ha als arbres de l'entorn.
Una experiència molta maca i interessant.

Dormint envoltats de vidre per tots cantons.

Ben servits amb l'esmorzar al llit.

Pujant cap a Santa Magdalena


Atravessant una fageda preciosa.

Les Olletes, una cova santuari que trobes a mig camí.

l'Ermita de Santa Magdalena i el Pirineu amb les primeres neus de l'hivern al fons.

L'Hostal a on es pot deixar el cotxe i que va ser l'inici i final del camí.