4 d’oct. 2010

Sant Llorenç de Montgai. El Cilindre i la Formiguera.


Aquest diumenge amb el Jaume ens varem apropar a sant Llorenç de Montgai. Jo tenia dues vies a la llista que volia fer i al Jaume li va semblar bé la proposta.
La 1a ja l'havia fet feia molts anys i com que només recordava que em va agradar, tenia ganes de repetir-la.
La Ribes Sabaté al Cilindre és una via molt maca, que sense ser molt difícil et fa escalar molt i està ben assegurada.
Nosaltres, com que no portàvem una bona ressenya i la meva memòria ja falla molt, la varem anar descobrint i la varem fer en 4 tirades, així en vam fer dues cada un i, si no tens pressa, no és una mala idea.
Roca bona o molt bona.
Assegurada amb parabolts, es pot posar algun friend petit i mitjà per millorar les assegurances en els punts a on allunyen.
Dificultat que gira entorn del Vº, a la primera tirada te un parell de trams més difícils als que jo li posaria un +.
Via Molt recomanable


El Jaume en els passos més dificils de la 1a. tirada.

!a. tirada

El Jaume sortint de l'arbre a on varem fer la 1a. reunió amb 1 bolt, un clau i l'arbre.

El Jaume fent els passos finets de la nostra tercera tirada.

Un servidor a la nostra R2.

El Jaume arribant a la R.3


Iniciant la 4a. tirada. A la part superior no veus clar per on continua la via. Nosaltres varem anar a la dreta, la roca és més vertical però més bona i varem posar algun friend fins a trobar de nou el darrer parabolt de a via a l'esquerra de l'esperó final.

R.4 al cim de la paret del Cilindre.



Tot seguit varem anar a la paret de la Formiguera tot resseguint la cresta i més tard baixant per un corriol que ens porta a creuar la riera i la via del tren.
Aquesta via, més difícil que la Martineti, feia temps que la tenia a la llista però els passos difícils que te m'havien fet decantar per la seva veïna.
Ara que l'he fet puc dir que realment és més difícil però que es deixa fer, tot i que la calor que varem patir-hi i que ens va angoixar força.
Via ben assegurada amb espits del 10 la primera tirada i parabolts a la resta.
Via molt recomanable.

Jo, per escalar una mica més la 1a. tirada, vaig fer la R1 més amunt del que toca i vaig estar incomode. És millor fer la 1a. tirada curta i muntar la R1. en dos espits que et trobes en el replà, abans que la paret sigui del tot vertical.

Primers metres de la via. La Martineti queda 6 o 8 m a la nostra dreta.

La nostra R1. Havia d'haver-la fet 5m més avall del peu de la foto


El Jaume en els passos de 6a de la segona tirada.


El Jaume a la R2. Te una entrada molt difícil que es pot resoldre millor per la llastra/fissura que hi ha a la dreta.

Arribant a la R2.

En els passos de V+ de la tercera tirada. Una panxa que t'escup enfora però que te una fissura per l'esquerra que et permet superar-la.
El descens el varem fer resseguint el camí de la creta en direcció a la via del tren.
Aquella tarda varem veure passar 2 trens !! Cal anar en compte si es vol travessar el túnel.

7 comentaris:

Mingo ha dit...

Ostres que bé; em fa il.lusió que aneu a escalar a la meva primera escola. Mira que és guapo, bé segurament no sóc massa objectiu. Enhorabona per la via, si no heu fet la normal al Cilindre, val la pena (entrant per la variant de V+), és un bombonet. NO m'enrollo més una abraçada als dos

Jaumegrimp ha dit...

Ens ho vam passar molt bé malgrat la calda que vam patir, Mingo a veure quan ens fas d'anfitrió per aquestes parets!

Joan B ha dit...

Mingo,
Quan parles de la normal et refereixes al diedre Vidal Farreny ?

joan asin ha dit...

Ei dues bones vies ara la Directe del Cilindre un altre bona via.

JAUME ORS ha dit...

... jo aquí també vaig fer el meu primer curset hi tinc ganes de tornar !!! Ah ... i respeta Savassona només la visita ja val la pena !!! Resenyes al blog d´en Ferran Guerrero http://rotpunktholds.blogspot.com/

Abraçades.

Mingo ha dit...

Si si Joan, demà precisament vaig a escalar amb en Vidal. Ara esta equipada la via, quan la van obrir no havia expansions i havia un pas molt expo.

Llorenç ha dit...

Bons records de les dues vies, sobretot al cilindre, el vas voltant buscant sempre el camí més fàcil. el primer llarg es el que recordo amb roca més delicada pel grau que si mou.