26 de juny 2012

Puntal de la Magdalena Sup. via " Charlot" restaurada



Ressenyes de l'època en que es va obrir la via



Aquest dilluns va ser una data històrica ja que la casualitat va fer que els 2 escaladors, que fa 28 i 30 anys que van obrir vies a la Magdalena superior, repetissin alhora les seves respectives vies.
Per un costat en " Manolo" Muñoz , que l'any 1984 havia obert la via "Charlot" al puntal de la Magdalena superior i que mai més havia repetit, va tornar a fer, un cop restaurada, la seva via 28 anys després.
A la mateixa hora va arribar, quan nosaltres estàvem fent la 1a tirada de la Charlot, en "Lete" i un company de cordada, per repetir la via "Amistat d'Estiu" que ell havia obert fa 30 anys. Ells van fer la via original, ja que la que darrerament tothom anomenava "Amistat d'estiu" i que estava molt equipada amb espits, era una via nova que va trepitjar la original i que algú ha desequipat !!
Veure escalar al "Lete" per la seva via original que només està equipada amb algun buril vell, feia posar els pels de punta. Jo em vaig oferir, com en el seu dia vaig fer amb el Manolo, a acompanyar-lo a fer la via i a canviar els burils per parabolts i, com que a ell li va encantar la idea, suposo que aviat quedarem per fer-ho.

Però anem a la via Charlot. Aquesta via la vaig descobrir l'abril de l'any passat i em va sorprendre molt favorablement, ja que tot i semblar que puja per un pany de roca dolenta, a mesura que vas pujant la roca millora molt i acaba siguen molt bona en els darrers metres.
Ja llavors vaig comentar al "Manolo", l'escalador que l'havia obert feia 27 anys, que li calia una restauració dels vells espits que hi havia, ja que estaven totalment rovellats. Aleshores el Manolo em va dir que tenia pensat fer-ho ben aviat.
Els mesos havien passat i fa pocs dies vaig tenir la oportunitat de tornar a contactar amb el Manolo i va ser quan em va dir que encara no ho havia pogut fer perquè no tenia cap trepant. Així fou com li vaig oferir acompanyar-lo a restaurar la via amb el meu material i aquest cap de setmana la via ha quedat restaurada.
Hem posat parabolts de 10mm i algun de 8mm inox. al costat dels espits vells ( que ara caldrà anar a treure) i hem reforçat totes les reunions. Encara hi queda algun espit o buril vell que estava força bé i que assegurava passos poc difícils, però s'han canviat el 90% de les expansions.
Si aneu a repetir-la estic segur que tindreu aquesta sensació de començar a escalar una via poc atractiva però acabar-la amb un bon regust de boca.

Aproximació: Per arribar al peu de via cal seguir el camí dels Gorros i quan estiguem a sota la cara N de la Magdalena superior, grimpar per un pany de roca tumbada, en diagonal cap a l'esquerra, com si anessim a fer la via Amistat d'estiu. Un cop al peu de l'inici de les vies de la Magdalena superior, haurem d'anar a l'esquerra, passar per sobre d'un tronc caigut, que ens permet pujar al inici del Puntal de la Magdalena i grimpar 10m fins la R.0.
material: amb 7 cintes en tindrem prou. ( o 13 si enllacem les dues darreres tirades)
Descens: Un rapel de 30m

Un parabolt nou al damunt de l'espit vell amb maillon rovellat de la R.0


El Manolo escalant la 1a. tirada i arribant a la R.1

El Manolo Arribant a la R.2

El "Lete" apretant a la sortida de la R.2 de l'Amistat d'estiu

El "Lete" a la R.3 de l'Amistat d'estiu


Un servidor iniciant la 3a. tirada de la Charlot.

25 de juny 2012

Trescant pel Cadí. Costa Cabirolera. 2.606 m


El dia de Sant Joan vam fer, amb la Neus, una passejada pel Cadí. Aquesta vegada vam anar a pujar el Costa Cabirolera de 2.006m, que queda darrera del Pedraforca i aprop del Comabona.
Amb el cotxe, si pugem per Saldes, anirem resseguint tota la pista de la cara Nord del Pedraforca fins arribar al punt a on aquesta ja deixa endarrere la mítica muntanya i s'encara cap a Gisclareny i Bagà
El Camí l'iniciem des del mateix punt per on aniríem al Comabona però, després d'uns 40' de pujada, el deixem per anar a l'esquerra i baixar per un corriol molt costerut fins la vall que ens portarà al cim.
Aquesta ruta, en la que farem uns 1.000 m de desnivell acumulat, es pot fer en 2h per arribar al cim i 1'5 de tornada al cotxe, i te l'unic inconvenient que al pujar has de perdre alçada i a la tornada recuperar-la, però a banda d'això és ràpida i molt maca i, com els seu nom indica, és molt possible que es pugui veure molt bestiar ( isards, cabirols....)
Trobareu aigua en uns abeuradors a mig camí.
El Track el trobareu a Wikiloc.

A la pista a on aparquem el cotxe amb el cim darrera nostre.

Després d'haver baixat la franja rocosa, i amb els abeuradors al darrera, iniciem la pujada cap el cim seguint un GR.

Dalt del cim amb les muntanyes ceretanes i andorranes al darrera.

Baixant per la variant de la cresta


baixant del collet per les pendents herboses

Recorregut de la variant de baixada.

Recorregut de la pujada i la baixada.

Arribant a les darreres pendents per retrobar el cotxe, amb el Pedraforca al darrera

21 de juny 2012

Gorros. Magdalena Inferior. Vies : "La que hi faltava" i " Benson"





Aquesta tarda del dimecres, tot i que ja feia molta calor, varem anar a escalar a la cara nord i Oest dels Gorros, a on hi ha l'ombra assegurada.
Ens adreçarem a la Magdalena Inferior i, mentre que el Joan Asín i en Ramon feien la Sebastià Patiño, en Toni i jo vam fer " La que hi faltava"
Per a mi la Sebastià Patiño és la via més exigent de les 3 clàssiques que pugen per aquesta cara de la Magdalena, ja que els espits allunyen molt i la segona tirada te un tram molt vertical.
La que hi faltava està assegurada amb parabolts verds molt més propers que en l'altra via i cerca una línia de la pared menys obligada, tot i que també et fa escalar.
Material: Només cal portar cintes exprés
Descens: un rapel de 30 m ( si es fa amb tendència a l'esquerra mirant la paret al baixar)

Ambdues vies son molt recomanables.


A continuació, i com que el dia allarga molt, En Toni i jo fèiem la via "Benson", que te els parabolts pintats de color blau i comença al capdamunt de les escales de Jacob, i el Joan i el Ramon la via "Apià" que puja uns 10 metres a l'esquerra i te els parabolts de color verd.
Sembla ser que s'han pintat els parabolts de les vies d'aquesta zona per tal de diferenciar les vies.
A l'esquerra de la Benson hi pugen parabolts grocs que deuen ser de la via " Llibertat Positiva" i a la dreta parabolts verds que suposo que son de la via " Augusta" i més avall, uns quants graons més, els de color vermell de la via " Bi-Potens".
Vies molt recomanables

3 cordades, fotografiades un altre dia, fent les vies Sebastià Patiño, La que hi faltava i Rataplan

Iniciant les dues vies. Aquest és el tram de paret a on la roca és menys agraïda.


El Toni iniciant la 2a. tirada i el Ramon a la R1., que va fer més amunt, aprofitant la R.1 de la Via Mingo Arenas .


Escalant la 3a. tirada.


Traçat de la 1a. tirada de la via "Benson"


Iniciant la segona tirada que el Toni enllaçaria amb la 3a. fins el cim


foto-cim



19 de juny 2012

La Codolosa: "29 de Febrer" i " Any de traspàs"



El dilluns a la tarda, quan ja no toca el sol a la Codolosa, amb el Xavier hi varem fet una escapada per escalar aquestes dues vies que ell encara no havia fet.
Un cop al cim es pot rapelar amb una sola corda de 60m fent dos rapels de 30m, i així no s'embolicaran les cordes amb la vegetació de les vies. El primer des de la R.3 de la via Any de traspàs, que te 2 anelles, i el segon de la R.1 de la via 29 de febrer.

Gorros. Vies : Stromberg i García Lorca

Ressenya de l'Eduard

Aquest diumenge, amb en "Mikimiau" varem anar a Gorros a fer la via Stromberg, del Guillem Arias, una de les grans clàssiques de la zona i de la que trobareu molts comentaris arreu.
A continuació vam voler fer una nova via del Manuel Muñoz que ha obert a la Magdalena inferior, al costat del rapel i de la seva via "Quebrantahuesos", i que pot servir per acabar d'arrodonir la jornada, ja que és una via curta, fàcil i molt equipada.
Aquesta via comença al punt a on acaba el rapel de 30m que es fa al baixar de l'agulla, i quan arribes a la R.1 els parabolts que veus et donen dues opcions per continuar, o bé seguir recte, que és el que va fer el Miquel, o bé flanquejar a l'esquerra per després tornar a la dreta, i que sembla ser que és la línia correcte de la via, segons la ressenya del "Manolo"

El Miquel gaudint del mar de grans preses de la 2a tirada

14 de juny 2012

Agulles. Portella Gran. Via " Lapònia"

La ressenya és dels Kutrescaladors.

Ahir varem tenir Fred !!!

Amb el Joan Asín vam anar a agulles amb la intenció d'escalar en una cara Est tot cercant l'ombra, però al arribar a can Massana, els núvols amenaçadors que hi havia ja ens van fer veure que ens caldria cercar el sol !.
Així fou com varem canviar d'objectiu i ens varem dirigir a la Portella Gran per fer la via Lapònia, però el fort vent que bufava i els núvols que tapaven el sol van fer que ens haguéssim d'abrigar i que acabéssim la via amb el nas rajant-nos pel fred !!

Tots dos ja haviem fet aquesta via feia uns quants anys i per tant sabiem a on ens ficavem. Tot i això sempre tens alguna sorpresa, i la primera fou que a diferencia del dia que hi havíem anat, ara el camí d'aproximació està molt més net i resulta més fàcil transitar-hi.
A la primera tirada, en el tram de la cova, la roca no és gens agradable i hi ha un pas molt difícil i obligat per arribar al parabolt a partir del qual ja comencem a sortir fora de la cova.
A la segona tirada no vaig saber trobar la manera de superar el pas difícil i vaig acabar fent un A0.
El vent quasi ens arrancava de la paret a la tercera tirada, i tant el Joan com jo varem quedar ben glaçats.
La darrera tirada és realment bonica i plaent, llastima que sigui tant curta.
Pel que fa al material no cal portar res més que cintes exprés.
La via ha estat restaurada hi s'han canviat uns quants parabolts originals de 8mm per altres de 10mm.
Nosaltres vam rapelar pel rapel original de la cara sud que està reforçat amb un parabolt de 12mm, i amb uns 50m et deixa a peu pla.
Via recomanable.


El Joan navegant per l'interior de la cova en busca de la llum !!

Arribant al pas difícil de la 2a. tirada.



A la tercera tirada, el fort vent feia que els estreps del Joan estiguessin en posició horitzontal !!


El Joan enfredorat a la R.3. Darrera podem veure el Dau d'agulles i llastra de la via CADE


Iniciant la 4a. tirada


Escalant la darrera tirada.



La instal.lació de rapel antiga, ara reforçada amb un parabolt. La trobarem uns 5 m a la dreta de la darrera reunió de la Lapònia, sota una vella savina que encara conserva uns filferros rovellats






11 de juny 2012

La Pastereta. via "Viatge Apatxe"

Aquest dissabte cercàvem l'ombra de la Pastereta i una mica més i tenim fred!!
La via, "el viatge apatxe" que vaig fer amb el Toni ( ex-mòmia) ja que segons m'ha dit ha estat excomunicat per un dels veritables "Mòmies" de Badalona i ara ja no pot ostentar el títol de "Mòmia"...... coses de la vida,
La via és maca però te passos molt durs a la darrera tirada, d'aquells en els que jo em vaig agafar a tot arreu i que, al anar de segon, vaig dubtar si de primer, i amb estreps, els hagués pogut passar.
La via comença amb una tirada fàcil, de IV- que no surt a la ressenya i que només està assegurada amb un bolt. La segona tirada va marxant de costat i és molt bonica i et fa gaudir molt ja que la dificultat és assequible i quan et trobes el pas clau de la tirada, si no ho veus clar pots fer A0. La 3a. tirada és molt vertical i difícil. Jo la vaig fer amb uns quants A0. La 4a. comença molt vertical, jo hi vaig fer un pas d'A0, i a mesura que vas avançant perd dificultat i el bolts s'allunyen..... La 5a. i darrera tirada és realment difícil i te un traçat força sinuós que fa difícil arribar a les xapes i que obliga molt. Jo més que gaudir-la, aquesta tirada la vaig patir per la seva dificultat i perquè, quan vas de segon, sempre escales com pots.
Al baixar varem fer un rapel  de 20m fins la R.4 i tot seguit un de 60m fins la canal que puja a l'esquerra de la via. Això va ser una errada ja que ens va obligar a desgrimpar la canal, molt inestable, i al recuperara les cordes es van encallar en una savina  i vam haver de tornar a pujar un tram per recuperar-les. Suposo que és millor aprofitar els rapels de la Kraken que baixen més per la placa.
Els altres companys, en Joanet, El Jordi i el Vicenç van fer la Stargate i una cordada, que també va venir a la zona, amb la Maika i el Jans, van pujar per la Kraken.


 A la primera tirada, comuna de totes les vies de la part superior.

A la bonica segona tirada, vertical però assequible i que et fa gaudir.



La Maika fent la Kraken i els 3 companys a la Stargate

 
 Superant el 6a de la 3a tirada
 Gaudint en la verticalitat de la 4a. tirada


El Toni mirant-se el passos difícils de la darrera tirada

Amb el Toni, (ex-mòmia) i ara Toni "de Barcelona" je je je


7 de juny 2012

La Codolosa. Via " Joans's"




La ressenya base pertany a Kpujo

Ja hi ha una via més a la Codolosa, i encara que no ho pugui semblar, no trepitja les altres vies i ofereix la possibilitat de fer passos força variats.
La via neix d'una idea del Joan Asín i d'una tarda calorosa en la que varem optar per anar a escalar a l'ombra de la Codolosa.
Aquesta és una paret en la que a l'estiu t'hi pots fregir, però a partir de les 4, quarts de cinc, quan hi entra l'ombra, és ideal per passar-hi la tarda i fer-hi varies vies, ara que el dia s'allarga molt.

Després de fer-hi força neteja, tot i que encara cal que la pluja hi netegi la sorra que hi ha quedat, ha sortit una línia força atractiva que s'acava amb uns passos molt dificls en lliure, i que vaig equipar en Ae, a desgrat del Joan, que hagués preferit anar a cercar un esperó que puja per la dreta per tal que tota la via es pogués fer en lliure.

A la via, a part dels parabolts que hi hem posat, s'hi podran posar alguns friends, especialment a la segona tirada, i hi trobarem un tasco vell empotrat en una fissura i un parell de bagues que llacen un arbust i un pont de roca.
La via es pot rapelar des de totes les reunions, i si ho fem des de la R.3, amb 60 m en tindrem prou i de sobres.
La via te el nom escrit en els primers metres de la paret.

Esperem que la gaudiu i que les critiques siguin totes constructives.

Dades generals.

- Via: “ Joans’s ” 65 m V+/Ae ( V/ Ae obligat)

- Oberta: per Joan Asín i Joan Baraldés el juny del 2012

- Zona: Montserrat. Paret de la Codolosa

- Orientació: Sud-est

- Equipament: Parabolts

- Material necessari: 10 cintes exprés. I joc de friends

- Aproximació: Aparcarem el cotxe en els carrers que hi ha sota el dipòsit d’aigua de Collbató i prendrem el corriol marcat que ens porta a la paret de la Codolosa. Fins al peu de via. 10’

- Descens: Un cop a la R.3 farem un rapel de menys de 60m

Les reunions estan equipades per rapelar la via

1a. Tirada. 30 m ( V+), Inici de l’escalada pujant per un tram molt difícil a on de seguida hi trobarem un tascó i un parabolt . Arribem a una feixa i escalant uns metres fàcils arribarem a uns metres desplomats amb bona presa i tot seguit una placa no massa difícil fins arribar a la R. ( 7 parabolts, 1 tascó, una baga i 1 pont de roca)

2a. Tirada. 20 m. ( V+) Comença amb un tram no massa difícil a on podrem colocar un friend fins arribar a un tram molt fi assegurat amb 2 parabolts. Superat un tram terrós i fàcil, la via continua per una placa molt vertical i de bona roca d’uns 8 o 10 m. fins arribar a la R.2 ( 5 parabolts)

3a. Tirada. 15 m. ( Ae) Comença amb un tram fàcil fins arribar a un mur molt desplomat que farem en Ae. Superat aquest tram anirem a l’esquerra, per terreny fàcil, a cercar la R.3.(3 parabolts)




Escalant i equipant a l'ombra de la Codolosa