4 de juny 2012

via "Punsola - Reniu" al Cavall Bernat


Aquest cap de setmana vaig celebrar el meu aniversari, ja en tinc 53 !! i per celebrar-ho em vaig fer un regal, vam anar a fer la Punsola-Reniu del Cavall Bernat. Jo ja feia 7 o 8 anys que l'havia repetit per segona vegada i tenia ganes de tornar-hi, i quan el Jordi Pardo em va dir que en Jordi Segui tenia moltes ganes de fer-la i em va proposar acompanyar-los, no m'ho vaig pensar dues vegades i vaig fer cordada amb el Francesc Jiménez.
Ara la via està restaurada amb parbolts inox de 8 mm, però alguns d'ells estan fluixos i la plaqueta es mou, caldria portar una clau per cargolar les femelles.
Vam fer dues cordades i varem entrar a la paret passada la 1 del migdia per tal que no ens toques gaire estona el sol. Davant hi teníem unes cordades molt amunt, i una que acabava de començar. Per sort dues cordades que estaven a peu de via, veient la gentada que hi havia, es van posar a la via " La Gran Il·lusió " que puja uns metres a l'esquerra, i amb ells varem estar compartint paret i parlant una mica.
De seguida varem veure que més amunt i passava alguna cosa estranya ja que la cordada, que quan varem començar nosaltres ja estava a la R.4, no avançava i finalment la del nostre davant la va atrapar. Resulta que estaven fent practiques d'escalada en via llarga/ artificial i anaven molt lents. Total que varem estar aturats en totes les reunions i finalment 1h parats a la R.4. Sort que ens varem poder distreure parlant amb la Núria i el Martin, que eren la cordada que anava davant nostre, i fent-nos fotos amb les cordades que pujaven per la "Gran Il·lusió" i que ens van anar avançant.

De la via em va sorprendre, perquè no ho recordava de les 2 escalades anteriors, l'estat força dolent de la roca i les nombroses llastres , algunes a les reunions, que semblen que han de caure en qualsevol moment.
En les 3 primeres tirades les assegurances allunyen força i cal escalar cercant el millor camí, i en la resta de tirades els bolts estan prou junts com per poder-ho fer en A0 quan la dificultat supera el V grau.
Un cop al cim el vent era tant fort que quasi ens tombava.
Material: portàvem 17 cintes exprés i algun friend que es poden posar en les primeres tirades.
Descens: Nosaltres portàvem una corda de 70 m i vam fer 1 rapel d'uns 2om des de la Mare de Deu fins el cim de la berruga, i un de 35m molt just fins l'arbre. Com que el vent era molt fort, en varem fer un més des de l'arbre fins el peu de la via normal.

Via recomanable ( però a poder ser entre setmana per evitar les aglomeracions)

El Francesc i el Jordi a la R1. apunt d'atrapar l'ombra salvadora

El Francesc i la Núria esperant-se a la R.3 i la resta de cordades al darrera o a la via del costat.

El Xavi i el Claudi, la cordada que pujava per la via "la Gran Il·lusió" a la R.4

El Francesc apretant en lliure els passos de la 5a tirada.

Penjats com butifarres a la R.


Material, possiblement dels que van obrir la via, que vaig trobar a la 5a. tirada !!

Un servidor a la R.6, foto gentilesa de la Núria.

El Francesc iniciant la 7a. i darrera tirada.


Un cop al cim, amb la feina feta, fent els honors a la " Moreneta"

Les altres cordades rapelant la via i nosaltres dalt del Cavall esperant als companys

Els dos Jordis, ja contents apunt d'acabar la via


Nosaltres abrigats després d'una hora d'espera tot ventilant-nos dalt del cim, i el Jordi valent i encara calent després d'escalar la darrera tirada





7 comentaris:

Joan Prunera ha dit...

Joan, felicitats per la via i pels 53 anys! Bona escalada. Quan baixavem en Guillem i jo de la Territori Dakota que seria dsobre les 3 de la tarde vaig estar irant la punsola i vaig imaginar qu e series un de les moltísimes cordades que hi habien.
Salut i a tibar!!!

Jaumegrimp ha dit...

Per molts anys Joan! i pujar al Cavall ha estat un bon autoregal no?

Eduard ha dit...

Per molts anys!!! Nosaltres dissabte corríem pels Flautats i al·lucinavem amb l'aplec que hi havia a la Punsola, no regalaven res?? ;)

Joan B ha dit...

Gràcies companys !!
La veritat és que tot i les cues a la paret, anar al cavall va ser un bon regal i a sobre vam fer-hi coneixences !1
salut i a tibar

joan asin ha dit...

per molts anys Joan, déu n'hi do la gentada....

indretsdescalada ha dit...

Quin dia Joan!!!! i jo que venia caminant des del Monestir! al final tanta patejada (3 hores) va valdre la pena tot i la cua que vam fer a la Punsola!

Em va agradar molt compartir reunions amb vosaltres, de veritat :)

Tant de bo jo estigui com vosaltres als 53 anys ;)

Mingo ha dit...

A veure si en un altre ordinador tinc més sort.
Joan primer que res 53 estirades d'orella, felicitats pels anys i pel regalet que t'has fet, el Cavall és una pedra amb pedigri i sempre fa il·lusió pujar-hi.
Una abraçada