18 de des. 2010

Montroig. Via Brothers Ruiz i Via del Curset


Les ressenyes i més informació ho trobareu al bloc de l'Eduard
Aquest dissabte, amb el Jaume i el Josep, hem pujat al Montroig.
Tot i que al principi hi havia molta boira i feia força fred (vam estar apunt de marxar) finalment es va esvair la boira i va sortir el sol.
La primera via que vam fer, la Brothers Ruiz, tant el Josep com jo ja l'havíem escalat, així que varem ser "generosos" amb el Jaume i va poder fer tota la via ded primer.
Se la va treballar molt bé, tenint en compte que les vies del Montroig tenen, el que els habituals del lloc en diuen un grau ajustat i que jo , amb la meva escassa experiència i molt particular valoració, opino que cal incrementar en mig grau el que diuen les ressenyes.
Per mi la primera tirada te passos de V, la segona de V+/A0, i a la darrera de 6a/A0. Però això no deixa de ser la meva opinió i per tant molt discutible. Els que ja l'heu fet podeu triar i opinar entre el que diu la ressenya original o el que a mi em sembla que te.
Video de les dues vies fet pel Josep
El Jaume iniciant la primera tirada

El Jaume després del flanqueig de sortida de la R1.

Inici de la 3a. tirada.
El Jaume fent la 3a. reunió. Aquesta en realitat es conjunta amb la de la via del Lluís.

Tots contents a la R3. i amb una cordada de Lleida que feien la via del Lluís.

És una via ràpida i ben equipada, tot i que alguns espits ja estan força rovellats i, no estaria de més, reforçar els 2 que hi ha a les reunions.

La segona via que vam fer, "la via del curset" va ser una agradable sorpresa. Un cop a peu de via, el Jaume va ser "generós" amb nosaltres, ens va deixar fer-la de primers i varem decidir que el Josep faria la 1a. tirada i jo la segona.




La primera tirada es pot fer per dues línies diferents. A l'esquerra en surt la original amb espits i ponts de roca, i a la dreta, una nova línia amb parabolts.
El Josep es va posar a la de la dreta i va resultar que era més difícil que l'original. Te algun pas de V+ i cal fer passos tècnics i atlètics. Quan portava uns 25m i després de patir una mica en un pas, el Josep va flanquejar a l'esquerra i va anar a cercar els espits de la línia original per arribar a la reunió. ( no sabem si els parabolts continuaven amunt o bé ja era el punt a on s'uneixen les dues línies)
La segona tirada comença anant a cercar un espit i continua amb 7 o 8 ponts de roca que asseguren una espectacular i atlètica xemeneia-diedre molt maca. La via acaba amb un mur molt vertical i un pas de sortida força espectacular.
Via ben assegurada i molt recomanable.
Un cop a dalt observem com a uns 10m a la dreta de la via hi ha uns grans blocs molt inestables que, el dia que caiguin, se'n sentirà a parlar i que millor que no agafin a ningú a peu de via.

El Josep Iniciant la via per la linia de parabolts que va per més a la dreta.

Sortint dels passos verticals de la xemeneia

8 comentaris:

joan asin ha dit...

Ei enhorabona, unes vies força interessants jo la del curset la tinc pendent. Records.

Eduard ha dit...

Epa Joan!!
Una jornada ben amortitzada. Escalar al Montroig té quelcom especial. Nosaltres hi vam ser diumenge i em vaig adonar que feia massa temps que no m'hi deixava caure.

Ara toca la Mariola, més clàssica, però mooooolt guapa!!

Jaumegrimp ha dit...

Ens ho vam passar bé! bon post Joan i molt bones fotos, gràcies per deixar-me barallar amb la Brothers, em va agradar molt i no descarto de tornar-la a fer!

Joan B ha dit...

Joan, la del curset ja veuràs que t'agradarà.
Eduard, la intenció era fer la Mariola després de la Brothers però anavem justos de temps. Hi tornarem.
Jaume, abans de repetir aquesta en tenim encara unes quantes que ens esperen per fer.

Llorenç ha dit...

Bona opció de fer dues vies en un dia en aquesta paret, vies maques i en aquest cas per disfrutar per no patir massa i fer unes rialles junts! apunto la combinació!

Gatsaule ha dit...

Veig que també vas estar buscant el sol.... Unes bones vies per fer damunt de la boira! És una paret on hi tinc molta feina, aquests comentaris em van molt bé.

Mingo ha dit...

Boira al Montroig, poques vegades n'hi ha. Felicitats les dues vies són força maques, jo fa molt de temps que les vaig fer i no recordo la dificultat, però el que recordo és q estaven generosament equipades, com totes les vies del Gutierrez.
No sé si ens veurem abans de Nadal si no ho fem Bon Nadal

Anònim ha dit...

un parell de comentaris:
-la variant d'entrada que apuntes al primer llarg, es en realitat unaltra via, la Psicoclimb.El 1er llarg d'aquesta via (equipat),al final va amb lleugera tendencia a la dreta (no s'ajunta amb la del curset),per anar a petar a una repisa amb arbres. El segon tira recte per una especie de diedre facil (semiequipat).
-el 2on llarg de la via del curset despres del 1er espit i un pont de roca sen va amb tendencia a la dreta (no pas pel diedre xemeneia que es una variant)i gira l'esperonet per sortir per un muret final equipat.
Bon any 2011!