Quan vaig quedar per sortir amb el Miquel aquest dijous a la tarda vaig recordar que per escalar a Malanyeu a l'estiu calia anar-hi a la tarda, quan el sol ja no pica de ple a la paret i l'escalada a l'ombra esdevé un plaer total. Així que en comptes d'anar a Montserrat vàrem agafar els trastos i cap Malanyeu. Només arribar-hi ja vam poder saludar a l'Amadeu Pagès i als seus companys de cordada que es preparaven per anar a fer la via "malalts de roca".
Jo, d'ençà que el mes de gener d'enguany vaig obrir la via " Adeu Espanya" juntament amb el Toni Alarcón, m'havia quedat la sensació que la tercera tirada l'havíem deixat massa exposada i així ho havia reflectit a la ressenya.
3a. Tirada. 30 m (V). 2 parabolts, 2 ponts de
roca i una baga en un arbust. Tram de paret amb molt bona roca i en el que
caldrà escalar concentrat ja que hi ha poques assegurances.
Alhora, els comentaris que havia rebut d'alguns dels escaladors que havien repetit la via també em confirmaven aquesta sensació, ja que els dos minúsculs ponts de roca de la part superior no haurien resistit una caiguda i només servien per marcar el camí. Així que feia dies que tenia al cap tornar a repetir la via i posar-hi algun pont de roca més.
Dit i fet, amb el Miquel ahir varem repetir la via i a la tercera tirada, després que el Miquel sués tinta i acabés xapant un parabolt de la via dels senzills amb els nervis a flor de pell, quan jo vaig pujar vaig fer, a l'alçada d'un dels ponts de roca de 4mm que hi havia, un nou pont de roca amb una baga de 9mm, i 2 metres més amunt un altre. Ara la 3a tirada, conserva la seva dificultat però s'hi ha reduït sensiblement el seu grau d'exposició i els escaladors que la repeteixin no tindran la temptació de xapar els bolts de la via dels Senzills.
3a. Tirada. 30 m (V). 2 parabolts, 3 ponts de
roca i una baga en un arbust.
El Miquel molt concentrat en la bonica placa de la 3a. tirada. Ara ja més segura amb 2 ponts de roca bons.
El Miquel iniciant la via.
Sortint de la fissura de la 2a. tirada, cal fer una clara diagonal a la dreta.
Escalant l'esperonet de la 4a. tirada
4 comentaris:
Llàstima! tant que vaig gaudir tot patint al intentar posar algun alien per reforçar els ponts minimalistes. De fet, res a dir, ja que tots ho hem fet algun cop a la vida això de domesticar vies...
Amadeu
Jo també m'ho vaig estar mirant força estona i no hi vaig trobar cap emplaçament bo...
Per sort la via la vàrem obrir nosaltres i potser no ho criticarà gaire gent je je je
Salut i a escalar
Una pregunta Joan: aquests ponts de roca nous son naturals o els has fet amb el trepant?
Si son artificials crec que s'hauria de fer alguna reflexió al respecte.
Salutacions
Jordi Clop
Bona tarda Jordi,
I quina reflexió faries tu al respecte dels ponts de roca, si son artificials ?
Publica un comentari a l'entrada