El primer dia vam fer una ruta en btt per una de les clàssiques de la vall, la que sortint de Salardú puja cap els banys de Tredòs per la vall de l'Aiguamog, continua fins el trencall del refugi de Colomers i, amb una forta pujada final, et permet saltar a la vall paral·lela, la de Valarties, que ens porta a Arties passant aprop de l'aparcament de la Renclusa i tornar travessant uns boscos humits i molt macos.
Nosaltres vam allargar la pedalada fins a Betren tot acompanyant a l'Alex, un xicot de Palafrugell que feia la mateixa ruta que nosaltres, i després vam voler descobrir el camí que puja al costat de la carretera, que és un GR, però algunes fortes rampes de pujada i les destrosses dels aiguats de l'any passat ens van obligar a fer algun tram empenyent la bici.
Passem pel costat de l'hotel balneari dels banys de Tredòs.
La font que hi ha al costat de l'aparcament per pujar al refugi de Colomers.
Ja al final de la pujada ens aturem a parlar una mica amb el bestiar de la contrada ...
La vall d'Aiguamòg per la que hem pujat. I a l'altre costat, la de Bagergue amb el Moubèrme al fons, per on pujarem l'endemà.
A la baixada travessem uns boscos molt bonics.
La Neus fent una foto de record a l'Alex.
També ens vàrem trobar un rovelló al costat del camí.
El camí que ressegueix la vall
Alguna rampa que més val fer de baixada !!!!
Al fons, la llera del riu a on l'any passat els aiguats es van emportar més d'un pont.
El segon dia vam agafar el cotxe (4x4) i sortint de Salardú resseguirem una pista que ens va portar al poble de Bagergue i continua pujant fins aprop de les mines de Liat, allí a 2.050m es pot aparcar el cotxe i començar a caminar per un corriol que aviat enllaça amb el GR i que t'acosta fins el l'estany de Montoliu des d'on ja veiem l'altiu Maubèrme, fita d'aquesta excursió, i que en resulta ser un mirador excepcional de tota aquella zona pirinenca.
Aquesta vegada el temps ens va respectar només fins poc abans d'arribar al cim, ja que una forta pluja acompanyada de pedra ens va deixar ben xops i enfredorats. Però el cim s'ho valia i el fred que vam passar va quedar compensat pels paisatges que vàrem descobrir fent aquesta excursió. Molt recomanable.
Aparquem el cotxe en una corba de la pista abans d'arribar a les mines de Liat
Arribem a l'estany de Montoliu i ja veiem el cim del Moubèrme al fons.
Travessem una congesta de neu encara amb sol.
Dalt del cim, xops i enfredorats, però contents per haver aconseguit aquest cim que feia temps que tenia a la llista de pendents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada