Aquest dilluns per la tarda vaig aprofitar per arribar-me a la Codolosa i, amb la col.col·laboració del Joan Asín i del Miquel Haro, obrir una nova via que feia temps que tenia ullada.
La via puja a la dreta del la Via de les Cabres i te una segona tirada que és preciosa i amb una roca molt bona.
La via està equipada amb bolts inox de 8 mm i un pitó. A les 3 reunions existents hi trobareu bolts de 10mm. Serà necessari portar algun friend per complementar les assegurances existents.
Dues de les reunions estan equipades amb anella per rapelar, la 1a. que permet baixar a peu de via amb una sola corda de 60m i la 3a. que permet fer un rapel de 50 m fins a la R1.
Com és natural, cal que les repeticions sanegin la roca de la via, i especialment la de la línia del rapel que baixa a la dreta de la via.
A partir de les 6 de la tarda hi toca l'ombra. ( ideal per l'estiu)
Com que els 3 que varem obrir la via tenim un bloc, el nom fa referència a aquest fet
Aquí teniu la ressenya. Espero que us agradi.
El Joan Asín equipant la 2a. tirada.
El Miquel netejant l'entrada a la R.1
A la R.1.
Els 2 Joans a la còmoda R.2
Felicitats als tres! ja fa dies que ho comentaves que et semblava que aquí hi faries una altra via, ni coix pares!!! quan estiguis recuperatd el tot ja tremolo!!!
ResponEliminaEi Jaume,
ResponEliminaJa torneu a tenir feina a la Codolosa !!
salut i a tibar
... tinc ganes d´anar a tastar aquestes vies. Dos i tres llargs perfectes per disfrutar d´un matí o tarda. Gràcies per la feina ben feta companys !!!
ResponEliminaJoan,Enhorabona pel teu post, t'ha quedat força bé, fa gracia beure que surts al blog d'un altre
ResponEliminaSalut
Miquel
Joan però no estaves lesionat del turmell. Felicitats,ja l'anirem a probar, però em sembla que la deixaré per l'hivern, que aquesta paret és molt agraïda quan fa fred.
ResponEliminaSalut
Veig que la recuperació va per bon camí! anims! ....a veure si algun matí d'aquests m'hi apropo!
ResponEliminaQue, Joan, ja està bé del tot? La via es veu xula, me l'apunto pel retorn a la Codolosa al novembre.... Que s'han de tenir projectes a punt!
ResponEliminaFelicitats per la feina i agrair a gent com vosaltres que obriu vies per a tots els nivells. La via em va agradar si no fos per la tercera tirada que cal anar-hi molt en compte. Jo vaig anaar a parar a dalt i vàrem rapelar per la de Les Cabres.
ResponEliminaemili-CECB ¡¡
Ei Emili,
ResponEliminaGràcies. tens raó, la tercera te una roca delicada i per això i vaig afegir un parell de bolts en la segona repetició. Un cop ets a dalt has d'anar a la dreta i haguessis trobat la R i el rapel.
Salut i a tibar
Ep Joan, aquesta tarda hem anat amb el Toni a la Codolosa i hem fet les teves darreres vies, l'esperó blocaire i la Campions. Comentar-te que, com ja et comenten, el tercer llarg és delicat i cal passar-hi amb molt de compte per no fer baixar llastrots importants...però el pitjor és el ràpel, és molt fàcil que es desprenguin grans blocs inestables i perillosos al baixar, tanmateix el Toni n'ha fet baixar un de grans dimensions que ha fet feredat!! i jo al meu torn he hagut de vigilar molt per no fer-ne caure d'altres...ens ha semblat una línia de baixada molt exposada, el que cau escombra la paret, avui sortòsament érem sols, però no vull pensar que podria haber passat d'haber-hi gent a sota. Potser caldria desmuntar aquest ràpel i que la gent baixés per la veïna via de els Cabres on les plaques són més compactes...ja t'ho miraràs Joan.
ResponEliminaHola Jaume,
ResponEliminaGràcies pels comentaris,
Hi aniré a donar-hi una ullada i si és factible desviaré l'acabament de la via a la darrera reunió de les Cabres per tal d'aprofitar-ne el rapel.
salut i a tibar
Confirmo la opinió del Jaume, el perill no es escalar la via sinó el fer el rappel. La reunió cimera es un lloc on inevitablement tens unes probabilitats de fer caure rocs voluminosos molt altes. Crec que el millor seria fer que la via es decantes cap a la de les cabres i fer la baixada per allà. Els blocs que, de manera voluntària, varem fer caure van anar directes a la segona reunió i a terra just a peu de via, un d’ells (on estàs dret a la reunió cimera) va esmicolar-se com una bomba de fragmentació, l’altre el vaig ajudar a caure, sense massa esforç, quan baixava i va ser espectacular veure una bola de 20 o 25 kg que va arribar a peu de via com un meteorit. De totes maneres gracies Joan per obrir vies, però es important mirar aquets detalls que poden provocar que es prengui mal. Per cert el primer seguro de la tercera tirada han desmuntat la xapa i la plaqueta nomes queda l’espàrrec del 8.
ResponEliminaAntoni Aymamí.
Hola Toni,
ResponEliminaNo entenc com algú pot endur-se una xapa, i més la primera que potser és la més important, però és el que hi ha. Llastima que no li hagi caigut una pedra al cap.
Quan hi vagi miraré de reposar-la.
gracies pels comentari s.
salut i a tibar.