Malanyeu. Via Salvadora i Integral Infusió de farigola

Aquest dissabte, amb 3 companys de la colla dels Mòmies de Badalona, vam fer una jornada intensiva a Malanyeu.
Amb el José vam començar fent la via Salvadora, mentre el Toni i el Joanet feien la via del Roc.
Tot seguit el Toni i jo ens posava'm a la via Integral farigola indòmita, però veient que era molt dura i que el més difícil encara ens havia d'arribar, vam acabar sortint per la via Monges Mascles i per tant fent una integral diferent que he batejat com a " Integral Infusió de farigola".

La via Salvadora, de la que l'Amadeu Pagés ja me'n havia donat referencies, és una via molt maca i injustament oblidada, segurament perquè està equipada amb burils, i perquè al costat seu hi puja la via Montse Curtó molt ben assegurada.
La via comença amb un tram de roca delicada assegurat amb dos burils visibles des del peu de via, i continua per una feixa que la porta a la dreta per agafar una placa molt maca i llarga assegurada amb burils i un parell de ponts de roca. Jo no hi vaig posar cap assegurança més, tot i que és possible fer-ho. Únicament vam reforçar un dels ponts de roca que estava una mica deteriorat. Ens els últims metres de la tirada es pot xapar el darrer espit de la via Montse Curtó.
Els primers metres de la segona tirada es puja per la mateixa placa que, anys més tard, s'hi va obrir la via Montse Curtó i per tant es poden aprofitar les seves assegurances, i en els metres finals, mentre la Montse Curtó va a la dreta, seguint una fissura, la via Salvadora continua recte per la placa, molt maca i vertical, però no gaire difícil, en la que no hi vam trobar cap assegurança, però que és pot protegir molt bé amb friends i tascons, i que en els darrers metres i vam deixar posat un pont de roca.
Aquesta via va pujant amb una dificultat que està en el Vº, te molt bona roca, excepte els metres inicials, i en la que el fet d'haver d'assegurar els metres finals, que no superen el V-, fa que sigui molt bonica.
Via Molt Recomanable.

A continuació, amb el Toni ens varem posar a la via Farigola indòmita que comença en el mateix punt que la via Stoc de Coc .
La via va en diagonal a l'esquerra a cercar un distant pont de roca fet amb una baga vermella. Els primers metres ja et fan veure que aquesta no serà una via fàcil i que caldrà treballar de valent. Les assegurances estan molt distants i, tot i que la roca és molt bona, el coco fa treballar el braços més del compte. Quan portava uns 30 metres i després d'haver-me assegurat en dos ponts de roca seguits i veure el darrer parabolt abans de la reunió encara molt amunt, vaig dir-li al Toni, que escala millor que jo, que acabés ell la tirada i així ho va fer.
La segona tirada puja encara més vertical i difícil, i te uns darrers metres molt finets abans d'entrar a la R.2 que es fa en un dels arbres que hi trobarem dins del bosc penjat.
Veient la dificultat d'aquesta integral, al meu parer amb un grau superior al que marquen les ressenyes, i que la placa que ens esperava a sobre era encara més difícil, vaig proposar al Toni anar a buscar la via Monges Mascles i relaxar el coco i els braços amb una via més fàcil i assegurada que ambdós ja coneixíem.
Així doncs, vam fer una integral diferent de la que havíem iniciat i, tot i que és molt difícil, no ho és tant com la farigola indòmita.

Per les dues primeres tirades cal portar friends, tascons i bagues per ponts de roca. La darrera tirada està completament equipada amb parabolts.

Via recomanable.

El Jose uns metres abans de la R.1


El Jose escalant la darrera placa de la via.

El Toni a la primera tirada de la Integral infusió de farigola

La segona tirada de la Integral, que correspon a la via Tal faràs, tal trobaràs

Acabant la Integral fent la via Monges Mascles.

Els 3 mòmies i un servidor tornat al cotxe de fosc.