Sisbemessanapren: 25 anys després.

Tota la colla dalt del cim per celebrar els 25 anys de casats

Aquest dissabte, 25 anys després d'haver pujat al Pedraforca amb amics i familiars per celebrar el nostre casament, amb la Neus varem repetir la convocatòria i, 14 valents, uns quants dels que llavors ja van pujar i alguns que encara no havien nascut, vam tornar a pujar al cim del Pedraforca.
Aquesta vegada vàrem optar per pujar per la banda de Gósol, ja que el camí és més planer i agradable fins arribar al coll del Verdet, i aixó la gent que no surt habitualment a muntanya ho va agrair. La baixada la vam fer per la tartera de Gósol, que també és més agraïda que la de Saldes, però mentre jo estava arreglant el país amb la Pilar, l'Isidre i el Manel a la cua de l'expedició, els que anaven al davant van errar el camí !! Així que vam acabar baixant per un altre indret més directe, però amb el camí més desdibuixat i relliscos, per acabar sortint a la carretera a 1km abans de Gósol !!

A la pujada vam coincidir amb la colla del CE de l'Aliga que celebraven els 60 anys d'un dels seus components i a on hi havia el Joan Asín i la Montse, i a on vaig poder saludar a companys de la "blocesfera" al de la panxa trepadora i al Jesus "el manyo".

L'excursió va ser un èxit i, entre rialles, converses de política i alguna esbofegada durant la grimpada, finalment varem arribar al cim. Allí, amb l'estelada a la ma, varem fer-nos la foto per recordar la trobada.
Després de menjar una mica iniciàvem la baixada i, després del "despiste" esmentat, arribàvem a la carretera a on el Toti, el Manel i el Xavier es van ocupar de "rescatar" als expedicionaris i portar-nos a font Terrers.
A la font el Jordi ja ens hi esperava amb tot el menjar que la Neus " sota la meva estricta supervisió" havia estat preparant durant tota la setmana.
Els 24 que finalment ens varem aplegar a Font Terrers vam poder gaudir d'un dinar molt complert, que va agradar a tots els assistents i que va fer feliç a la Neus, ja que hi havia esmerçat molt de temps i il·lusió en preparar-lo.
El millor de la jornada, ja que no hi va haver res que anés malament, va ser poder retrobar-nos i aplegar al nostre costat a familiars i amics.
Aprofitant l'avinentesa ja vàrem fer la convocatòria per celebrar el 50e. aniversari d'aquí 25 anys, però com va dir el Manel, en farem d'altres abans per no haver d'esperar tant de temps per tornar-nos a veure !!

Moltes gràcies als que vareu venir, i molts records als que, tot i voler-ho fer, no vareu poder ser-hi ( us esperem a la propera !!!!)