"Via del Pi"

Foto treta de Kpujo i actualitzada amb les vies noves que hi ha a la Codolosa

Aquest setembre he estat equipant una nova via a la Codolosa a on, tot i que sembli mentida, encara hi havia un pany de paret lliure per on fer-la pujar.
La via creua en els primers metres la via  "la rampa" per anar a buscar unes plaques més verticals de la seva esquerra i continuar per terreny verge fins el cim.
La via te 3 tirades equipades per rapelar i atès que hi ha feixes en el seu recorregut i la via te uns 80 m., si no sortim caminant i la volem rapelar, s'hauran de fer 2, o millor 3 rapels per facilitar la recuperació de les cordes.
Ahir a la tarda, tot i la pluja que ens va agafar tot just començavem a escalar, varem fer la primera repetició.
Jo vaig fer cordada amb el Llorenç ( "Kutrescalador") i el Joan Asín i el Toni van pujar al darrera nostre.
Com sempre passa al repetir la via un cop equipada, t'adones de les coses que no has fet prou bé, i les opinions dels companys faran que, si puc aquesta mateixa setmana, posi algun parabolt més en els llocs a on l'escalada era massa exposada.

Ja he anat a posar algun parabolt més a la 1a i 3a. tirades ( 1 oct. 2012)

La roca, caldrà que es sanegi amb les repeticions i que la terra que encara hi ha en algunes preses, fruit de la neteja, vagi caient arrossegada per la pluja que tots desitgem que arribi.
El nom de la via li ve donat perquè es fa la 2a. reunió en l'únic pi que hi ha a la paret de la Codolosa.

Però com em recordava el Joan, també fa referencia al "partit per la independéncia" PI,  que fa uns anys es va crear per lluitar per alló que ben aviat aconseguirem per Catalunya.
VISCA CATALUNYA LLIURE.

Iniciant la via assegurat pel Llorenç

 El LLorenç atacant el pas de 6a de la segona tirada

El Llorenç a la 3a tirada i el Toni i el Joan al seu darrera

El cel es va enfosquir i ens va ploure deixant la paret una mica mullada

El Llorenç ens els passos de 6a de la tercera tirada

El Joan escalant els darrers metres i el Toni a la R.2

El Toni arribant a la R3.

Foto-cim

Moles de Sant Honorat. via " Retiro Espiritual"

Aquest dissabte amb el Jordi, el Joanet i el Toni vam pujara Oliana per fer la seva primera incursió d'escalada a les Moles de Sant Honorat, un indret preciós que jo coneixia d'haver-hi fet una caminada fa molts anys i d'escalar la via Núria, amb l'Eduard i el Joan Asín.
Vam pujar amb cotxe fins aprop del coll de Mu, a tocar de la mola del Corb i des d'allí un corriol que va resseguint les parets per la cara sud ens porta a peu de via en uns 15' o 20'.
La via la trobarem un cop passada l'Aresta Idíl·lica, en el punt a on el camí gira 180º per travessar una torrentera. El primer parabolt és visible des del peu de via uns 6 o 7 m en diagonal a l'esquerra.
La via es caracteritza per pujar a l'ombra, ja que és una cara Oest, per la seva roca, que tot i que ja està força sanejada, sempre et dona un punt de desconfiança i per estar força assegurada.
1a. tirada: curta i sense massa dificultat et permet tastar la roca i fer-te escalar amb precaució.
2a. tirada: amb uns metres inicials d'artificial extraplomat que et fan tibar molt fort i suar de valent. Te una sortida de les que costa fer i un tram de lliure fàcil et porten a un segon tram d'artificial més fàcil i ara si amb una sortida senzilla fins la R.2
3a. tirada : en lliure fàcil però que segueix una línia que fa fer unes zetes una mica ilogiques.
4a. tirada: pas finet de sortida i ja en lliure fàcil fins la R.4
5a. tirada: te passos més finets i un recorregut que et porta fins el coll i que podria, amb un bolt més, haver pujat més recte per gaudir de la placa vertical que hi ha sobre la R.
6a. tirada: per nosaltres la més maca, comença amb una sortida encaixonada que et fa fer un pas d'A0 per poder agafar l'aresta. Tirada variada a on llaçarem un parell d'arbres i a on trobarem una curta placa vertical ben assegurada que ens va agradar molt.
Descens: la via està equipada per rapelar.

Nosaltres varem optar per baixar a peu i per tant varem continuar pujant fins l'ermita de Sant Honorat i un cop allí agafes el camí que et porta, després de baixar molt i fent una gran volta, fins el camí que passa pel peu de via. Aquesta opció no és recomanable a menys que tinguis moltes ganes de caminar i conèixer la zona o bé que pugin altres cordades per la via.
Via recomanable.

 

El Toni, el Jordi i el Joanet a peu de via.

 El Toni iniciant la via

 Iniciant la 2a tirada Penjat com una" llonganissa"

 A la recerca del parabolt en la 3a tirada

 Sortida fineta al inici de la 4a. tirada

 Sortida de la 5a. tirada . Cal anar a cercar el coll !!

 Un cop superat el 1er. pas de sortida de la R.5 farem la millor tirada de la via

 El Toni arribant a la R.6 amb la Roca del Corb i el coll de Mu al fons.

Agulles. via " CADE " a La miranda de la Portella.

Aquest diumenge vaig anar amb el Joan Asín a repetir una via clàssica, la CADE a la Miranda de la Portella.
Aquesta és una via molt variada en tots els sentits. Amb una primera tirada d'artificial, que te una entrada a la R.1 per una fissura en diagonal amb roca trencada que no es fa gaire agradable.
La segona tirada és una xemeneia angoixant que et fa suar de valent i en la que més val que no portis res a l'esquena.
La tercera tirada és la més maca, puja per un esperó amb bona roca i les assegurances i son les justes.
La 4a. i darrera comença amb un pas d'Ae per acabar per una ressalt fàcil.

En definitiva, una via a on hi trobes de tot.

Escalant en Ae. la 1a tirada.

El Joan empotrat a l'inici de la 2a tirada.

Gaudint de la bona roca de la 3a. tirada

Superada la sortida en Ae. de la 4a. tirada

fotocim

25 anys després.

Tota la colla dalt del cim per celebrar els 25 anys de casats

Aquest dissabte, 25 anys després d'haver pujat al Pedraforca amb amics i familiars per celebrar el nostre casament, amb la Neus varem repetir la convocatòria i, 14 valents, uns quants dels que llavors ja van pujar i alguns que encara no havien nascut, vam tornar a pujar al cim del Pedraforca.
Aquesta vegada vàrem optar per pujar per la banda de Gósol, ja que el camí és més planer i agradable fins arribar al coll del Verdet, i aixó la gent que no surt habitualment a muntanya ho va agrair. La baixada la vam fer per la tartera de Gósol, que també és més agraïda que la de Saldes, però mentre jo estava arreglant el país amb la Pilar, l'Isidre i el Manel a la cua de l'expedició, els que anaven al davant van errar el camí !! Així que vam acabar baixant per un altre indret més directe, però amb el camí més desdibuixat i relliscos, per acabar sortint a la carretera a 1km abans de Gósol !!

A la pujada vam coincidir amb la colla del CE de l'Aliga que celebraven els 60 anys d'un dels seus components i a on hi havia el Joan Asín i la Montse, i a on vaig poder saludar a companys de la "blocesfera" al de la panxa trepadora i al Jesus "el manyo".

L'excursió va ser un èxit i, entre rialles, converses de política i alguna esbofegada durant la grimpada, finalment varem arribar al cim. Allí, amb l'estelada a la ma, varem fer-nos la foto per recordar la trobada.
Després de menjar una mica iniciàvem la baixada i, després del "despiste" esmentat, arribàvem a la carretera a on el Toti, el Manel i el Xavier es van ocupar de "rescatar" als expedicionaris i portar-nos a font Terrers.
A la font el Jordi ja ens hi esperava amb tot el menjar que la Neus " sota la meva estricta supervisió" havia estat preparant durant tota la setmana.
Els 24 que finalment ens varem aplegar a Font Terrers vam poder gaudir d'un dinar molt complert, que va agradar a tots els assistents i que va fer feliç a la Neus, ja que hi havia esmerçat molt de temps i il·lusió en preparar-lo.
El millor de la jornada, ja que no hi va haver res que anés malament, va ser poder retrobar-nos i aplegar al nostre costat a familiars i amics.
Aprofitant l'avinentesa ja vàrem fer la convocatòria per celebrar el 50e. aniversari d'aquí 25 anys, però com va dir el Manel, en farem d'altres abans per no haver d'esperar tant de temps per tornar-nos a veure !!

Moltes gràcies als que vareu venir, i molts records als que, tot i voler-ho fer, no vareu poder ser-hi ( us esperem a la propera !!!!)

Aquest és el recorregut que finalment varem fer

Pujant pels suaus pendents d'aquesta vessant

Al coll del Verdet fem un descans i trobem a coneguts que pugen pel costat de Saldes

La Neus amb les antenes posades per captar tot el que passava !!!

La Teresa i la Neus suant de valent per les fortes pendents de la canal del Verdet

L'Isidre grimpant amb molta solvència !!

Una part de la colla ja han arribat al cim !

Els 4 de casa

La Colla de l'INEF

Amb la família

Baixant per la tartera de Gósol. Amb la Carla al davant.....ens va fer perdre ella ???

A La font Terrers fent el vermut

La Neus i l'Aina preparant el dinar i els altres comentant l'excursió.

La Neus vetllant perquè tots tinguessin de tot !

A l'hora del cafè, amb galetes i xocolata. Tot pensat fins el darrer detall

El Manel, que va ser el Padrí del casament, va tornar a exercir com a tal i ens va regalar amb una poesia que fou molt emotiva.

Fent equilibris amb el Bernat.......... i pensant amb els que haurem de fer per aconseguir la desitjada independència !!!

Montserrat. La Codolosa. via " Punt Verd "

Dit i fet,

La tarda del dimecres vaig acompanyar al Joan Asín a acabar la seva nova via a la que, per cert, algú ja hi havia tret un pitó i un pont de roca. Es veu que la crisis fa estralls a la butxaca d'algun escalador i fins hi tot els ferros i les bagues velles els ajuden a arribar a la fi del mes !!

A la primera tirada hi varem tornar a posar una baga al pont de roca que havia desaparegut i ara hi ha de nou 2 pitons i dos ponts de roca. Es poden llaçar un parell d'arbres i emplaçar algun friend per millorar-ne la seguretat. Tirada fàcil i d'escalada agradable.

La segona tirada ja pica més. En el mur que hi ha a sobre de la R.1 el Joan hi ha clavat una pitonissa i un "bong" que asseguren una placa vertical de roca força bona, tot i que al principi no ho sembla. Passats els passos més difícils hi trobarem un pont de roca, si ningú se l'emporta, i tot seguit arribarem a un arbre que podrem llaçar. A continuació ens queda un mur extraplomat en el que no hi va entrar cap pitó i que va obligar al Joan a anar a la dreta a cercar una fissura a on clavar una escarpa petita a la que hi varem deixar una baga per fer-la més visible. Uns metres més amunt i sempre a l'esquerra dels espits de la via Josep Monistrol, hi ha un darrer pitó que assegura els metres finals abans d'entrar a la R.2.

En definitiva ha quedat una via que puja sense tocar les assegurances de la Josep Monistrol i amb la que hi comparteix els metres inicials i la R.2. El Joan ha volgut obrir-la amb un equipament clàssic, sense posar-hi parabolts.

Ens caldrà portar algun friend i tascons si volem incrementar les assegurances existents, tot i que no fa falta gaire material i es pot fer amb el que hi ha posat.

Via recomanable

Escalant la 1a tirada

El Joan netejant la 1a tirada

Equipant la placa de la sortida de la R.1

"variat" de cap de setmana

Aquest cap de setmana amb la família vam fer un variat d'activitats de muntanya.
El dissabte a la tarda anàvem a Coll de Pal i, amb un vent molt fort i fred, varem pujar a sopar al Niu de l'Àliga per després baixar, sense necessitat de frontals, amb la llum de la lluna plena.
Aquest excursió, que es fa en 1 horeta, la hem fet nombroses vegades i ja és una tradició familiar.
Enguany el vent fred ens va amargar una mica la pujada ja que, tot i anar abrigats, ens va castigar de valent. A la baixada, després d'haver sopat, tot i que el vent bufava igual de fort i la temperatura era de -3ºC, ens ho varem prendre amb més filosofia i l'espectacle de la llum de la lluna ens va fer agradable la tornada al cotxe.
Tot baixant en cotxe a Bagà, 4 llebres i una parella de cabirols van creuar la carretera tot fent més emocionat la nit i la tornada a casa.

Diumenge pel matí amb la Neus varem anar a caminar pels voltants de Gòsol i després de dinar ens varem acostar a Vallcebre per fer una de les vies ferrades de la zona. Roques de l'Empalomar
És una ferrada molt ben equipada i bonica però, la gran quantitat de gent que hi havia i els crits que feien, la van deslluir una mica.

Arribant a Coll del Pal

Arribant a la carena amb les darreres llums del dia

Un bon sopar ens fa oblidar el fred de la pujada i no pensar en el que tindrem a la baixada.

Iniciant la ferrada

A les verticals plaques finals