Via " Buriles Rojos" i combinació de les vies Stradivarius i Aresta del Violí"

Visió general de Sant Benet amb les dues vies escalades

Aquest diumenge amb el Miquel vam pujar a Sant Benet amb la intenció de fer un parell de vies.
Com que no teníem ganes de suar, varem agafem el funicular de sant Joan i això em va donar la oportunitat  de conèixer i saludar al Francisco Belmonte, un dels escaladors que va obrir la via " Bella Easo" a la Magadalena Superior i que darrerament ha estat motiu de conversa pel fet que va ser desequipada, ja que trepitjava algun tram d'altres vies, i que podria ser restaurada si les parts implicades es posen d'acord.
Un cop arribats a la part superior del funicular prenem el camí de baixada en direcció a la panxa del Bisbe i comencem amb la recentment restaurada via " Buriles Rojos". En trobareu informació de primera ma en el bloc dels Visas que en son els seus autors.
La via te el nom pintat al seu inici i els parabolts inox estan pintats de color vermell, per tant no te pèrdua possible.

1a. tirada. Te uns passos molt finets, de preses petites i poc cantelludes que t'agafen en fred i et fan escalar concentrat. l'entrada en flanqueig a la reunió també te el seu punt. Jo li posaria V/ V+ tot i que la ressenya original només la gradua de 5b
El Miquel a la primera tirada

2a. tirada. És espectacular per la bona roca i la verticalitat de la mateixa. La sortida de la reunió continua tenint el seu punt. Jo hi vaig deixar posat un pont de roca que assegura la sortida fins arribar al primer bolt. A partir d'aquest cal escalar força ja que les assegurances no estan a tocar i cal superar algun pas molt vertical. Tirada molt maca.

3. tirada. Surt de la reunió per l'esquerra amb uns passos de IV fins el primer bolt i per sobre d'aquest es pot llaçar un merlet molt gran i robust, la tirada va perdent verticalitat i esdevé fàcil. La reunió la trobarem a la placa, a la mateixa alçada dels arbres.
El Miquel a la Tercera tirada

4. tirada. Facil de III i II fins arribar a la sabina que hi ha a sota de la berruga final. Amb 10 m més de II arribarem al cim a on no hi ha reunió.

Descens. Amb una corda de 60m es pot fer amb un sol rapel de 31 m, però cal fer atenció perquè és molt just i les cordes no arriben al terra.!!

Via molt recomanable.

Combinació de les vies Stradivarius i Aresta del Violí.


A continuació varem anar a la agulla de la Miranda de Sant Benet, que està al costat mateix de la Panxa del Bisbe, i ens vam enfilar per la via Stradivarius, que jo havia ja escalat feia molt temps i de la que en tenia un record molt bo de la 1a tirada. Un cop a dalt, decidim acabar l'escalada per la 3a. tirada de la via de l'Aresta del Violí, que és més fàcil que la Stradivarius, però que tot i això te uns metres molt finets i que et fan treballar el coco de valent.

1a Tirada. Els primers metres son comuns amb la via de l'aresta del violí. Te 55 m de  Vº i roca excel·lent, amb algun tram extraplomat que jo li posaria de V+. Arribes al bosquet a on es fa reunió en algun arbre.

2a. tirada. avances uns metres per entre els arbres fins arribar a la paret. Si vols fer la 2a. tirada de la via Stradivarius s'haurà de desgrimpar uns metres la canal. Nosaltres optem per sortir per la tercera tirada de la via de l'Aresta del Violí que ens presenta un mur vertical de presa petita i poc cantelluda, que ens fa posar les piles. després del 3r. parabolt cal un pas de decisió i anar a cercar el 4r. que es veu molt lluny. Arribat a aquest la paret perd verticalitat i arriba més facilment a la R.
El Miquel en els passos difícils de la darrera tirada

Descens.
Nosaltres varem deixar dos maillons a la R. superior per poder rapelar fins la canal ( 30m) i desgrimpant una mica, varem fer un segon rapel de 30 m que ens va deixar per sobre de l'inici de la via a on s'hi arriba caminant.
Escalada molt recomanable.