Aquest dimecres teníem la intenció de fer un parell de vies properes a la zona del Monestir però, com que per trobar la primera ens vam perdre.... finalment només varem escalar aquesta via que, sense ser una meravella, val la pena escalar-la per la facilitat d'accés i descens i per la seva roca, molt especial i més bona del que sembla des del peu de via.
Per arribar a la via pujarem pel camí de Sant Miquel i, quan estiguem davant mateix del totxo del càmping, ( un gran bloc a tocar de la pista uns 300m més amunt del càmping) un corriol molt embrossat ens portarà en 3 minuts al peu de via. 1r. buril a uns 8 m
1a. tirada: 40m V. 3 parabolts, 2 burils i 1 pitó Pujarem per roca dubtosa fins el primer buril. una fissura ens permet continuar guanyant metres i la placa ens portarà fin una aresta a on farem canvi de placa. Un buril assegurarà aquest flaqueig que ens deixa en una placa de roca molt bona i plena de forats.
2a. tirada: 25m V-. 1 buril. Una roca molt especial ens permet una escalada atractiva i fàcil. Haurem de llaçar ponts de roca, merlets i posar algun friend per assegurar aquesta tirada.
3a. tirada: 10m 6a(A0/V+). 1 pito i 1 buril. Una fissura ens permetrà guanya els primers metres per una placa sense gaire presa i arribar a un buril a on hi trobarem una pas molt difícil i obligat.
Descens: podrem baixar fins a peu de via amb un rapel del 55m.
Material: cal portar 6 cintes, friends petits i mitjans i cordinos.
El Toni iniciant la via.
Arribant a la R.1 per un tram de roca molt bona
Escalant la segona tirada per una roca especial i molt bona.
El Toni i el Joan arribant a la 2a. Reunió
El Joan barallant-se amb el pas difícil de la 3a tirada. Finalment va superar el tram fent un flanqueig a l'esquerra molt fi
Placacaca? et veig molt escatològic darrerament Joan jajaja heu triat poc a anar.hi eh? el Toni ja hi havia anat abans que sortís a la noche del loro
ResponEliminaHola Jaume,
ResponEliminaDe fet a la noche del loro no hi ha cap ressenya de la via. Aquesta ha estat restaurada substituint algun buril per parabolts, però han deixat els burils vells xafats a la paret, cosa que crec que no s'hauria de fer mai. Crec que cal treure'ls o bé deixar-los, però no xafar-los. No serveixen de res i fan lleig. També van deixar-hi una baga de reunió vella tallada al mig de la via. Jo la vaig aprofitar per marcar el camí d'accés a la via.
Salut i a tibar
Hola
ResponEliminaLa vem reequipar fa un parell de dies (mira les novetats de Montserrat a lanochedelloro.com
Sí, vem deixar els burins vells per que no portavem escàrpia. I també vem deixar un pitó NOU al darrer llarg (ens vem endur el tros de prestatge que hi havia).
Si vols anar a treure els burins vells (no els deixem mai quan reequipe si no és per força major) et passo una escàrpia i els treus.
Si es repeteix la via pot quedar neta...
PereB
Bon dia PereB
ResponEliminaEn el meu comentari anterior m'he oblidat de donar-vos les gràcies per la restauració de la via, tot i això crec que si no portaveu escarpa per treure el burils, els havíeu de deixar sense xafar.
Salut i a escalar
Estic d'acord però a vegades el que passa és que s'enduen la xapa del bolt i deixen el burí (ho sé per experiència)
ResponEliminaTranquil que ja aniré a treure'ls un dia d'aquests
pereB
Ben pensat Pere, i si cal que et doni un cop de ma, jo també tinc una escarpa i no n'importaria repetir la via amb tu i ajudar-te. Per cert a la placa de la 3a. tirada hi ha un buril vell, uns 3m a sota de la fissura que no entenc que hi fa ja que per sota d'aquest no es veu res... Ens saps alguna cosa ?
ResponEliminaSalut i a escalar
Vaig fer aquesta via amb el meu pare fa més de 25 anys si no recordo malament i guardo un bon record ja que en últim llarg vaig fer un vol de l'hòstia! Hahaha
ResponElimina