Gorro Frigi. via " Opera Prima"

Ja ho deia el Guillem fa uns dies quan va repetir aquesta via que ell mateix va obrir fa força anys. "ho érem uns màquines o uns bocamolls" però segur que no és una via de V.
Jo, que mai he sigut un màquina, i cada dia soc més conscient de les meves limitacions, ahir vaig repetir aquesta via per 3a. vegada i ja em va semblar més difícil que en anteriors ocasions, i es que l'edat no perdona.
Dit tot això, també cal dir que la via es pot escalar amb A0, o si cal amb l'estrep, i que és d'aquelles escalades que et deixa un bon regust de boca, tant per la bona roca com per la línia que segueix.
Jo he penjat una ressenya amb la dificultat que a mi em va semblar que tenia la via, però com sempre aquesta és una opinió molt subjectiva i personal.
La via està ben assegurada en els passos difícils, i cal escalar quan la dificultat baixa.
Els darrers metres de la via es poden substituir per una variant directa a la creu del Gorro, adreçant així la línia i fent una escalada més interessant i elegant. Cal tenir present que no hi ha cap expansió en aquest tram que te uns 15m.

Via molt recomanable.

1a. tirada. passos finets al principi de la tirada que , sense ser massa difícils, et fan cercar les preses petites que et permeten guanyar metres.

2a. tirada. Pas molt fi i difícil a la sortida de la R.1 que es pot superar amb A0 i que, un cop fet,  et porta a gaudir d'una escalada plaent fins la R.2.

3a. tirada. Pas molt explosiu i difícil a la sortida de la R.2. que es pot superar amb A0 i que et porta a gaudir d'una escalada plaent fins la R.3.

4a. tirada. Passos molt difícils de sortida de la R.4 que ens han fet tibar fort de les cintes i pujar en A0.

5a. tirada. Dos passos difícils de sortida del diedre ens faran anar concentrats. Un cop superat aquest tram l'escalada esdevé molt fàcil i la línia directa fins la creu del cim et crida i et convida a deixar la via i fer aquesta variant. Cal tenir present que no hi trobarem cap assegurança, però si portem tricams o algun friend petit els podrem col·locar en algun forat que trobem.

material: 10 cintes i algun friend petit i/o tricams si fem la variant de la darrera tirada.

Descens: Per la via ferrada equipada de la cara Est que coincideix amb la via normal.

La Codolosa. via "La Rampa"

Aquesta vegada el temps ens va respectar i amb el Miquel vam poder escalar la via de la Rampa fins a dalt.
Feia anys que jo havia escalat la part superior de la Rampa i en recordava uns passos primer molt fins i després atlètics a la darrera tirada de la part superior, i certament la cosa es va confirmar !!
Aquesta via et permet escalar un 150m tot fent-ne uns 230 de desnivell ja que uns 80 els farem caminant per enllaçar la part de baix amb la de dalt.
Nosaltres vam enllaçar la 3a. i 4a. tirada i per tant vam fer la via es 5 tirades.
A l'inici de la part superior, la 5a. tirada cal assegurar els primers metres i un tricam rosa i els aliens ens aniran perfectes.
A la darrera tirada a la R. 5 només hi ha un espit però es fa a peu pla. La tirada puja per un diedre i veiem uns parabolts a la placa que nosaltres vam agafar. Segurament la via original continuava pel diedre i flanquejava a la dreta uns metres més amunt ja que hi veurem 2 espits.
El descens el farem pel camí de la drecera del Fra Garí.
Tot i que la via està equipada va bé portar els aliens i els tricams per la 1a. tirada de baix i la 1a. de dalt.
Via recomanable.

 Inici de la via.

 Barallant-me amb el 6a/A0 de la 2a. tirada.

 5a. tirada. un tricam i un parell d'aliens asseguren els primers metres.

Superant el pas del sostre de la darrera tirada.

Magdalenes. Vies: " Rataplan" i " Superfrio"

Aquest divendres, despres de dos dies en que la pluja ens havia esgarrat els plans d'escalar per la tarda, amb el Miquel varem anar a Gorros a cercar vies a on la dificultat no fos massa alta i l'escalada en fos plaent. Li vaig proposar la via "Rataplan" a la Magdalena inferior i cap allí ens dirigiem. D'aquesta via en recordava que te uns primers metres de roca relliscosa i poc agradable però em va sorprendre trobar quasi tota la tirada molt pulida, suposo que és degut a que es repeteix molt. Les latres dues tirades son un regal pels sentits. Roca excel-lent i una placa prou vertical com per fer-te sentir que escalés de veritat però sense patir gens.

1a. tirada. 40m. V. uns 20 parabolts. Tirada de roca relliscosa i de preses petites i arrodonides. molt assegurada, en algun tram els parabolts estan a 1m de distancia entre ells. Podem trobar algun pas una mica més difícil de V.

2a. tirada. IV+. 8 parabolts. Tirada curta, amb roca excel.lent a on trobarem un unic pas més finet a l'entrada de la reunió.

3a. tirada. IV+. 10 parabots. Tirada més llarga del que pugui semblar. Roca excel.lent que ens permet superar algun tram força vertical sense haver de patir gaire.

4a. tirada.II. 2 parabolts. Tirada molt fàcil que es fa caminant per anar a trobar el cim de l'agulla.

Via completament equipada amb parabolts pintats de color groc, tipic de les vies del Guillem.

Per acabar la tarda, i com que la llum del dia ens acompanya fins passades les 9, anem a fer la via "Superfrió" a la Magdalena superior. Una via fàcil que puja per la cara Est assegurada amb parabolts vermells. Es pot pujar al cim de la Magdalena superior enllaçant trams i fent dues tirades de 40m.

Gorros: Vies "Montpart" al Gorro Frigi i "Ulu Apa" al Ullal de la Magdalena.

Aquest diumenge vaig quedar amb el Pere Joan per escalar junts a Gorros i li vaig proposar fer dues vies que encara no havia escalat mai, i això a Gorros comença a ser una mica difícil,
La gran clàssica, la Montpart, encara no l'havia fet perquè en els meus inicis havia pujat per la via de l'Adrià pensant que era la Montpart, i quan vaig saber distingir una mica millor les nombroses línies que pugen pel Gorro, no vaig trobar el moment d'anar-hi.
Fa poc temps que el Joan Prunera i el Quim van restaurar una mica la via posant algun parabolt al costat d'on hi havia burils i vaig pensar que ja era hora d'anar a fer la via.
Acabada la Montpart ens varem dirigir a peu de via de la Ula Apa, que jo havia començat a escalar farà un any, però que la boira i un lleuger plugim ens va fer abandonar.

Montpart. ( Gorro Frigi)

1a. tirada . 40m.  III+  1 o dos pitons (si els trobes). Roca trencada que cal controlar.
2a. tirada. 35m IV+ . 3 parabolts i 1 cap de buril ( si els trobes). Roca bona.
3a. tirada. 30m. IV+. 1 parabolt, i pont de roca i 1 espit.. Tirada que comença amb un flanqueig a la dreta per iniciar una placa molt vertical i amb la roca molt bona que acabarà fent una clara diagonal a l'esquerra.
4a. tirada. 25m. IV+ placa molt vertical i amb roca excel·lent que puja paral·lela a la via del Carles ( parabolts verds)
5a.tirada.30m III. Rapa fàcil sense cap assegurança de via però hi trobes 2 parabolts de la via del Carles.

 Material: 6 cintes, plaquetes recuperables, friends
Aquesta, tot i ser una via que no te grans dificultats, caldrà navegar per trobar la línia i les poques assegurances que te.
Via Recomanable.

Ulu-Apa ( Ulla de la Magdalena)

Aquesta és una via del Guillem que puja molt assegurada amb els ja típics parabolts grocs. Sembla mentida com sent una via que fa poc que es va obrir, alguna femella dels parabolts ja està rovellada.

1a. tirada 35m. III- . 3 parabolts. Tirada fàcil amb roca trencada.
2a. tirada. 20m. IV. 6 parabolts. Roca bona. Es pot enllaçar amb la següent tirada per facilitar que corrin millor les cordes a la 4a. tirada.
3a. tirada. 10m. IV. 4 parabolts. Curta ja que inicialment era l'inici de la tirada d'artificial.
4a. tirada. 20m. Ae.- V.  12 parabolts. Comença amb un flanqueig per anar a buscar uns passos extraplomats que es fan en Ae1 per continuar combinant Ae1 amb A0 i lliure amb xapatges laterals molt incomodes.
5a. tirada. 25m. V. 11 parabolts. Tirada amb un inici molt vertical però amb grans preses que et permeten progressar bé.

Material. 12 cintes exprés.

 1a. tirada de la via Montpart.

 2a. tirada. Al damunt una cordada a la via Stromberg.

 Inici de la 3a tirada.

 

Entrant a la R.3

verticalitat i grans preses a la 4a. tirada

 La fàcil 5a. tirada

 Foto-cim

Ulu Apa

 A la R.3 que va ser la nostra R.2.

 Iniciant la part d'Ae de la 4a.( o 3a.) tirada.

Inici de la vertical i bonica darrera tirada.

Paret de Sant Jeroni. Via Canet-Rosales-Alonso

 

El dissabte volíem anar a buscar l'ombra per escalar i jo tenia una via pendent a la llista que semblava que podia satisfer les nostres necessitats. Amb una aproximació d'una hora i quart des de Santa Cecília, i amb l'esquena ben suada, ens vam plantar a peu de via. Per arribar-hi cal seguir les senyals grogues que porten a Sant Jeroni i poc després  de passar les atalaies, i quan el camí comença a planejar, trobem una torrentera a on el camí ha desaparegut per una esllavissada de les darreres pluges. Cal pujar per aquesta torrentera, al principi per dins i més amunt per la seva dreta, fins a trobar-nos la paret i llavors anirem uns 50metres a la nostra dreta i ja veurem la nostra via.
La via va ser restaurada substituint algun buril per parabolts però encara hi trobarem caps de burils a on ens farà falta alguna plaqueta recuperable. Algun friends petits i mitjans ens ajudaran a assegurar algun tram poc equipat, especialment el de la 4a. tirada.
Jo portava la ressenya que penjo més amunt i que m'havia baixat de la xarxa fa temps ( m'haureu de disculpar però no en recordo l'autor i no el puc citar) i la veritat és que  vaig trobar la via més difícil del que em suposava. He marcat en color groc el grau que jo vaig trobar i que com sempre és una opinió molt personal i subjectiva.

1a tirada. 40m 1 parabolt. Roca trencada que incrementa la dificultat d'aquesta tirada al no deixar-te refiar de les preses que vas trobant . Podrem llaçar un parell d'arbustos abans d'arribar a la R.1

2a. tirada: 30 m. 4 parabolts i 4 burils. La sortida de la reunió és molt fina, però tot i nos estar assegurada, una fissura ens permet col·locar un friend. Més amunt les assegurances costen de veure ja que, un cop superats els 12 primers metres, cal anar clarament a la dreta. Trobarem parabolts i burils vells, amb i sense plaqueta.

3a. tirada.35m. 1 bolt, 1 pitó i 3 burils. Sortim de la Reunió a cercar una fissura que es veu molt desplomada. Trobarem una clau molt vell i dos burils amb un parabolt al costat. El pas t'escup molt enfora i un A0 et permet situar-te i fer un pas que et posa dins la fisura. Cal trobar un bon peu per poder-ne sortir i pujar tot i la sabina que dificulta l'avanç. Més amunt trobem dos burils junts i res més fins arribar la reunió que, tot i ser fàcil, te trams de roca trencada que la fan exposada.

4a. tirada.35m. 2 parabolts i 1 pitó.Sortim amb uns primers metres fàcils fins que arribem al diedre i comença la verticalitat. 1 primer parabolt assegura aquest metres inicials i quan arribem al segon parabolt la dificultat s'incrementa i, alguna presa poc fiable ( que va acabar caient) fan que calgui anar molt concentrat, i en el meu cas pujant amb l'antena i algun pas d'estreps, ajudat per un alien gris que es pot col·locar en un forat de la fissura. Arribar al pitó també costa però amb l'antena el podem caçar. A partir d'aquí el diedre perd verticalitat i dificultat però no trobarem cap més assegurança fins la reunió.

La via acaba a la R.4 des d'on és hi ha una instal.lació per rapelar. Nosaltres vam grimpar fins arribar al cim de l'agulla a on hi ha una petita sabina amb una cinta plana i dos cordinos vells que et permeten fer el rapel de 8m fins la canal i escalar els 15m de la placa / fissura del davant, amb passos finets i relliscosos al seu inici, i a on no hi ha cap assegurança.
Un cop a dalt grimparem per superat dos bonys i poder entrar al bosc que ens deixarà al camí de Sant Jeroni. Nosaltres vam baixar per la canal de Sant Jeroni, que al meu parer és cada cop més perillosa per les roques de les esllavissades que encara s'aguanten a la paret i que poden caure en qualsevol moment.

Una via clàssica més a la llista de vies fetes, que et permet gaudir d'un entorn esplendorós  i que vaig trobar, tot i la restauració amb parabolts, més difícil i exposada del que em pensava.

 Escalant la 1a tirada abans d'arribar a l'únic parabolt que trobarem.

 Vista de la segona tirada des de la R.1

Un dels burils vells que trobem a la segona tirada.

 Inici de la 3a. tirada. Si us hi fixeu la cinta que està xapada en el parabolt que el company te als peus s'ha posat de costat i en cas de caiguda hauria treballat malament......

 Escalant el difícil diedre de la 4a. tirada.

 Els companys fent la 4a. tirada


 La nostra cordada al cim de l'agulla esperant als companys que estan a la R.4

Foto feta des de la R.4 amb un company que ha anat grimpant fins el cim de l'agulla i el Toni, que ja ha fet el rapel, escalant la paret del davant fins el collet. Després vam continuar grimpant pel llom que li queda a la seva esquerra.

Foto feta un cop escalada la que seria la 5a. tirada, amb els companys abans de fer el rapel des de la sabina petita que tenen al darrera.

Grimpant pels ressalts fàcils que ens portaran fins aprop del camí de Sant Jeroni que veiem ple de turistes al darrera

foto-cordada

La Rampa

Aquest dimecres per la tarda amb el Xavi teníem la intenció de fer la via de " La Rampa" fins a dalt, que son 6 tirades, però l'inici de la pluja ens va fer desistir i només vam escalar les 4 primeres tirades i varem deixar les dues tirades de la part de dalt, que son molt maques, per la propera tarda que anem a la Codolosa

1a. tirada. 25 m. 1 espit . Només te una pas molt difícil a l'entrada de la via si comences per una fissura desplomada, ( evitable entrant per l'esquerra) la resta és una rampa de III./IV
2a. tirada 25m. aquesta te els passos més difícils de la via. 6a( Ao/V+). Està molt assegurada i és maca
3a. tirada 20 m. Aquesta puja per un diedre de IV+ assegurat amb 4 espits i amb roca molt bona. És pot enllaçar amb la següent
4a. tirada 15m.3 espits Magnifica placa de Vº amb roca excel·lent. En aquesta hi ha un punt a on els espits allunyen, però es pot posar un alien vermell en una fissura que hi ha.

Via recomanable

El Xavi en els passos de 6a de la 2a. tirada

Roca Narieda. via "Xelo Bam"

Aquest dissabte vaig pujar a l'Alt Urgell amb el Xavi a repetir aquesta via, que ell encara no havia fet, i que jo recordava com a molt maca. La idea era escalar a l'ombra per evitar les fortes temperatures que s'anunciaven, però com que vam arribar a peu de paret ben passades les 9 del matí, el sol ens va tocar a les dues primeres tirades i ja ens va fer suar de valent. Per sort la següents tirades estaven a l'ombra i no va ser fins a la part alta que el sol ens va tornar a picar, però ja ens va acompanyar tota l'estona fins que vam acabar la via, durant el descens i fins arribar al cotxe. La veritat és que vam quedar ben deshidratats!!

 La via és molt maca i la roca sol ser bona en tot el recorregut. Hi ha algun clau de via que ha desaparegut, com ara el de la sortida de la R.2 i que t'obliga a posar un tasconet per assegurar un pas molt difícil.

Jo he posat, a la ressenya que he penjat a sobre, el grau de dificultat que hi vaig trobar, però això és molt personal i subjectiu ja que l'he trobat més difícil que la primera vegada que la vaig escalar... l'edat que no perdona o la calor que em va cremar el motor !!

Com que la primera vegada que vaig fer la via em va tocar fer les tirades sanats, aquesta vegada em vaig demanar les parells i així vaig arribar a la 8a tirada a on un cop superat el clau "ronyós" de la part alta del diedre  no vaig saber fer el pas i vaig baixar perquè acabés la tirada el Xavi i això feu que a mi em tornés a tocar l'artificial de la 9 .

Material: La via esta força equipada per cal portar una mica de tot i segur que ho farem servir.

Descens: un cop a la darrera reunió hem de cercar fites que ens portaran muntanya amunt i, resseguint força aprop la paret de la cara nord, arribarem a un punt a on baixarem per fer una petita pujada final i agafar el corriol que ens portarà a la pista i al cotxe. Total 1hi 15' de retorn un cop acabada la via.

El Xavi iniciant la via encara a l'ombra.

Iniciant la 2a tirada amb el sol que ens feia la gitza !!

Integral a la Codolosa. Indignats -Rampa- Balcó

El divendres per la tarda varem anar amb l'Aina a escalar a l'ombra de la Codolosa. Arribar fins a peu de paret ens va fer suar de valent perquè la calor apretava molt, però un cop allí l'ombra i l'aire fresc que hi passava ens va regalar amb una temperatura fresca que ens va fer gaudir d'alló més de l'escalada.
Aquesta vegada voliem fer una integral de la Codolosa, unint la via dels Indignats i la part alta de la Rampa i del balcó de la Codolosa, i fer una escalada de 140m.

Començo la primera tirada de la via indignats que, tot i que no és difícil, te els 4 parabolts que asseguren la tirada molt separats i et fa escalar amb precaució.
La segona tirada te uns passos molt fins a la sortida i m'ho he de mirar varies vegades abans de fer el pas sense caure en la tentació d'agafar-me a la cinta. Quan l'Aina arriba a la R.2 em comenta que la sortida no l'ha trobat difícil i que no n'hi havia per tant !!!
Amb la moral d'escalador per terra i amb l'orgull de pare pels aires,  la repto a que faci ella la següent tirada que també te una sortida molt fina.
L'Aina tot i patir una mica per arribar al segon parabolt, fa de primera la 3a. tirada i jo pujo al darrera també patint en els primers passos, a on cal refiar-se de l'adherència dels peus.

Caminem uns 80 metres fins a trobar la 1a. tirada de la part superior de la Rampa.
Faig aquesta tirada, que comença fineta i exposada col·locant un tricam i un parell de friends per arribar al primer espit que està a uns 8 o 10m del terra. La continuació ja és més fàcil i trobes dos espits més i una possible reunió que no fem. Continuo caminant i grimpant fins arribar al mur final a on faig reunió a la via del Balcó de la Codolosa, ja que volem acabar per aquesta via.
La darrera tirada te un tram que desploma una mica i que m'obliga a fer un pas d'A0 i un d'estreps. Superat aquest punt la tirada continua vertical però ja més fàcil fins a la reunió cimera.
En aquesta tirada l'Aina, que no està acostumada a fer Ae.,  pateix molt i queda esgotada de braços. Haurem de fer practiques per millorar això !!
Una tarda ben aprofitada i que acabem tot sopant a la Vinya Nova amb la resta de la familia per celebrar que les dues filles ja han acabat el curs i que tot va molt bé.

 Escalant a l'ombra a la primera tirada de la Indignats.

 L'Aina muntant la R.3 després d'haver fet de primera aquesta tirada.

 Iniciant la part superior de la Rampa.

 La darrera moda de com portar el casc !!!

Trilogia de vies a Gorros

Un dimecres més que podem anar a escalar per la tarda, aquesta vegada amb el David, i ell ja  pot dir que  te 3 vies més al sarró.
Comencem per "la Directissima" a la Gorra Marinera, continuem per la via "Apia" a la Magdalena inferior i acabem per la "Garcia Lorca" que puja a la mateixa agulla, al costat del rapel.
Una tarda ben aprofitada, amb una temperatura fresca !! que ens obliga a posar-nos roba per no passar fred i que s'acaba a 2/4 de 10  i per tant ens estalviem de pagar l'aparcament !!

 Iniciant la via "Directissima" a la Gorra Marinera.

 Primera tirada de la via Apia a la Magdalena Inferior.

El mur, aeri i  una mica descompost, de la via "Garcia Lorca" a la Magdalena Inferior.

 

foto-cordada-cim