15 de jul. 2013

Paret de Sant Jeroni. Via Canet-Rosales-Alonso

 
El dissabte volíem anar a buscar l'ombra per escalar i jo tenia una via pendent a la llista que semblava que podia satisfer les nostres necessitats. Amb una aproximació d'una hora i quart des de Santa Cecília, i amb l'esquena ben suada, ens vam plantar a peu de via. Per arribar-hi cal seguir les senyals grogues que porten a Sant Jeroni i poc després  de passar les atalaies, i quan el camí comença a planejar, trobem una torrentera a on el camí ha desaparegut per una esllavissada de les darreres pluges. Cal pujar per aquesta torrentera, al principi per dins i més amunt per la seva dreta, fins a trobar-nos la paret i llavors anirem uns 50metres a la nostra dreta i ja veurem la nostra via.
La via va ser restaurada substituint algun buril per parabolts però encara hi trobarem caps de burils a on ens farà falta alguna plaqueta recuperable. Algun friends petits i mitjans ens ajudaran a assegurar algun tram poc equipat, especialment el de la 4a. tirada.
Jo portava la ressenya que penjo més amunt i que m'havia baixat de la xarxa fa temps ( m'haureu de disculpar però no en recordo l'autor i no el puc citar) i la veritat és que  vaig trobar la via més difícil del que em suposava. He marcat en color groc el grau que jo vaig trobar i que com sempre és una opinió molt personal i subjectiva.

1a tirada. 40m 1 parabolt. Roca trencada que incrementa la dificultat d'aquesta tirada al no deixar-te refiar de les preses que vas trobant . Podrem llaçar un parell d'arbustos abans d'arribar a la R.1

2a. tirada: 30 m. 4 parabolts i 4 burils. La sortida de la reunió és molt fina, però tot i nos estar assegurada, una fissura ens permet col·locar un friend. Més amunt les assegurances costen de veure ja que, un cop superats els 12 primers metres, cal anar clarament a la dreta. Trobarem parabolts i burils vells, amb i sense plaqueta.

3a. tirada.35m. 1 bolt, 1 pitó i 3 burils. Sortim de la Reunió a cercar una fissura que es veu molt desplomada. Trobarem una clau molt vell i dos burils amb un parabolt al costat. El pas t'escup molt enfora i un A0 et permet situar-te i fer un pas que et posa dins la fisura. Cal trobar un bon peu per poder-ne sortir i pujar tot i la sabina que dificulta l'avanç. Més amunt trobem dos burils junts i res més fins arribar la reunió que, tot i ser fàcil, te trams de roca trencada que la fan exposada.

4a. tirada.35m. 2 parabolts i 1 pitó.Sortim amb uns primers metres fàcils fins que arribem al diedre i comença la verticalitat. 1 primer parabolt assegura aquest metres inicials i quan arribem al segon parabolt la dificultat s'incrementa i, alguna presa poc fiable ( que va acabar caient) fan que calgui anar molt concentrat, i en el meu cas pujant amb l'antena i algun pas d'estreps, ajudat per un alien gris que es pot col·locar en un forat de la fissura. Arribar al pitó també costa però amb l'antena el podem caçar. A partir d'aquí el diedre perd verticalitat i dificultat però no trobarem cap més assegurança fins la reunió.

La via acaba a la R.4 des d'on és hi ha una instal.lació per rapelar. Nosaltres vam grimpar fins arribar al cim de l'agulla a on hi ha una petita sabina amb una cinta plana i dos cordinos vells que et permeten fer el rapel de 8m fins la canal i escalar els 15m de la placa / fissura del davant, amb passos finets i relliscosos al seu inici, i a on no hi ha cap assegurança.
Un cop a dalt grimparem per superat dos bonys i poder entrar al bosc que ens deixarà al camí de Sant Jeroni. Nosaltres vam baixar per la canal de Sant Jeroni, que al meu parer és cada cop més perillosa per les roques de les esllavissades que encara s'aguanten a la paret i que poden caure en qualsevol moment.

Una via clàssica més a la llista de vies fetes, que et permet gaudir d'un entorn esplendorós  i que vaig trobar, tot i la restauració amb parabolts, més difícil i exposada del que em pensava.

 Escalant la 1a tirada abans d'arribar a l'únic parabolt que trobarem.

 Vista de la segona tirada des de la R.1


Un dels burils vells que trobem a la segona tirada.

 Inici de la 3a. tirada. Si us hi fixeu la cinta que està xapada en el parabolt que el company te als peus s'ha posat de costat i en cas de caiguda hauria treballat malament......

 Escalant el difícil diedre de la 4a. tirada.

 Els companys fent la 4a. tirada


 La nostra cordada al cim de l'agulla esperant als companys que estan a la R.4

Foto feta des de la R.4 amb un company que ha anat grimpant fins el cim de l'agulla i el Toni, que ja ha fet el rapel, escalant la paret del davant fins el collet. Després vam continuar grimpant pel llom que li queda a la seva esquerra.



Foto feta un cop escalada la que seria la 5a. tirada, amb els companys abans de fer el rapel des de la sabina petita que tenen al darrera.

Grimpant pels ressalts fàcils que ens portaran fins aprop del camí de Sant Jeroni que veiem ple de turistes al darrera
foto-cordada

6 comentaris:

  1. Ei Joan què vols canviar d'ofici?, veig què estàs fent moltes pràctiques d'anteniste darrerament, haurem d'anar a fer esportiva. Records

    ResponElimina
  2. Si noi, quan no hi ha prou grau i les les forces flaquegen l'antena sempre és una solució.
    Quan no es porten claus i martell cal emprar el que es te a ma !! je je je

    ResponElimina
  3. Ei Joan! així que aquesta està a l'ombra pel matí? doncs a veure si ens hi arribem, que els autors són coneguts! del grau d'abans mai ten pots refiar!!

    ResponElimina
  4. La ressenya que has fet servir i publiques em sembla que és del Jose Walero, el pots trobar al facebook, almenys és el seu estil.

    Tinc aquesta a la llista de fa dies, des de que vaig tornar a pujar la Talaia, però em sembla que esperaré que passi la calorada!

    ResponElimina
  5. Lluís, si hi vas a primera hora pujaràs per la canal del migdia a l'ombra i escalaràs a l'ombra fins les 2.

    Salut i a escalar

    ResponElimina
  6. Saludos compañeros trepadores!!
    efectivamente esa reseña la hice yo el año pasado para el blog de los puretas climb, (acabo de encontraros chafardeando por google imágenes); al ver la reseña he pinchado extrañado, pues por motivos que no vienen al caso mis piadas ya no están en dicho blog, supongo que la guardarías en su momento, como hacemos todos, y después al no encontrarla ya publicada no sabemos ni de donde la sacamos, es normal... Aunque el tema de la graduación sea muy relativo y cada uno lo percibimos según tengamos el día, siento que se os atragantó un poquillo la vía, que no es tan difícil hombre!!!, jeje, bonita si que la encontré un rato...
    Salud!, y felicidades por el blog!

    ResponElimina