Ahir a la tarda vaig sortir amb el Xavi a fer esportiva als Graus i això em va permetre: tibar fort, acabar amb els braços petats, fer passos difícils, adonar-me que els graus estan molt ajustats i que a mi cada dia em costa més fer "dificultat" (4c, 5c , 6a....) en definitiva que ja no se que pensar ni a que dedicar-me....
Vam començar per la via " Aprop" de l'agulla dels marges, un 4c que ara està molt equipat amb parabolts i que ens va semblar molt més...., però com que era la primera de la tarda penses que encara estàs fred i que la següent anirà millor.
Pugem uns metres i ens instal.lem a la placa Sioux i la cosa no canvia gaire, els 5c semblen més durs i els braços comencen a cremar, els dits a obrir-se i tot i gaudir de l'escalada, la moral cau una mica per terra...
Torno a casa amb la certesa de que m'he de dedicar a via llarga i més fàcil per recuperar la moral perduda. Així que amb el Xavi quedem per anar aquest dissabte a fer l'esperó Xelo Bam a roca Narieda, que ell encara no l'ha fet i que jo ja el vaig escalar fa anys i em va agradar molt.
Carai Joan una mala tarda...haurem de fer més esportiva, je,je.
ResponEliminapplatzNo et deprimeixis Joan! a mí també em passa, i és que l'esportiva s'ha de practicar sinó baixa el grau acceleradament, hores de rocòdrom...i és que la canalla puja molt forta jajaja.
ResponElimina429hereddfu