Aquest dissabte vam tornar a Rubies, després de força temps, un indret preciós i tranquil que potser deixarà de ser-ho ja que hi ha molt moviment de màquines en la pista que ens hi porta.....
Al apropar-nos a la paret vam saludar a una cordada que començava la via " Cita a cegues", eren el Jaume, company habitual del Joan Asín i un amic de Bilbao. Al dir-los que anàvem a la Bernatac el Jaume, que ja l'havia escalat, m'advertia que la primera tirada era força difícil i, amb aquesta recança, arribàvem al peu de via que és a uns 50m a la seva esquerra.
El Toni ja havia escalat aquesta via i en coneixia la dificultat, així que no va tenir inconvenient en començar a escalar i, el Jordi i jo, veient com anava bufant a mesura que feia la primera tirada, ens alegràvem de que fos ells qui hagués començat.
El Joanet no es trobava animat i va decidir quedar-se a peu de via de manera que finalment vam fer una cordada de tres.
Al arribar a la R.1 el Toni ja feia estona que hi estava penjat i, amb l'excusa de no canviar de cordes, li vam proposar que continués de primer per fer la segona tirada que també és força difícil, i a on cal fer un pas de ganxo per superar uns metres en els que hi faltaria un espit per poder progressar.....
Arribats a la R.2 jo vaig prendre el relleu i vaig fer la tercera tirada, ja força més fàcil, però que et fa escalar i et deixa un molt bon regust de boca. La quarta tirada consisteix en fer una sortida força atlètica i anar superant ressalts verticals mentre puges per un terreny fàcil de roca a controlar.
En definitiva que el que havia començat com una via molt difícil i que ens feia dubtar de la nostra capacitat per superar-la, va acabar amb unes tirades molt boniques que ens van deixar un bon regust de boca.
Jo he posat al costat de la ressenya del Joan la dificultat que considero que te la via, sempre tenint en compte que això és molt subjectiu i depèn de la capacitat de cada escalador.
El Toni en els primers metres de la via.
Després de 30m encara n'hi faltaven 15m més !!
El Toni superant el tram a on cal fer el pas de ganxo.
A la 3a. tirada un cop superats el sostre amb un flanqueig molt aeri.
Esperant als companys a la R.3
Sortida atlètica de la R.3.
El Toni i el Jordi arribant a la R.4
Foto-cim de la cordada
Bona via Joan! sort que ha baixat la temperatura que si nó...segur que hi vau estar ben fresquets.
ResponEliminaLa tinc de fa temps a la llista i ara haurà d'esperar una mica.
Joan darrerament això del grau no acaba d'estar clar. No te que ser una preocupació.
ResponEliminaEi Jaume, la veritat és que, quan no hi tocava el sol, hi varem tenir fred i tot.
ResponEliminaSi Joan, cada dia ho tinc menys clar, suposo que deu ser que ens fem grans i que amb l'edat escalem pitjor.... però hi ha trams garduats de Vº que fan riure per no dir por!!