El Niu de l'Aliga amb lluna plena

Aquí trobareu el track

Un cop més, i ja en van moltes, aprofitem que hi ha lluna plena per pujar al refugi del Niu de l'Àliga i baixar de nit.
Una vegada més hem quedat impressionats per la llum que desprèn la lluna i que il·lumina el camí sense necessitat d'obrir els frontals, únicament l'hem encès en un petit tram que estava a "l'Ombra" i per por a fer un torta de peu.
Aquesta vegada però hem agafat un camí de pujada diferent a l'habitual ja que hem seguit el camí de les mines de manganès que ens portarà, per un camí a mitja vessant i que puja suau i progressivament, a les runes de les construccions d'unes mines abandonades fins arribar a sota mateix del refugi.
Sortíem a les 6 de coll de pal i arribàvem al refugi quan es ponia el sol darrera la serra del Cadí, un espectacle que mai ens cansarem d'admirar. Aquesta vegada hem pogut veure diversos ramats d'isards, un d'ells de 36 , que ens han acompanyat durant tota l'ascensió. Després de prendre una infusió calenta i xerrar una estona amb el xicot que guarda el refugi, comencem el descens cap el cotxe, ara si pel camí habitual, sota la llum de la lluna i admirant el paisatge Il·luminat de la Cerdanya i el Bergadà.

En 1 hora tornem a ser al cotxe i, una hora més tard ja som a casa sopant i recordant els moments viscuts, tant propers i alhora tan llunyans.
Excursió molt recomanable.

 Al fons  el coll des del que hem començat el llarg flanqueig fins arribar a aquesta construcció minera enrunada que quasi no es veu darrera de la Neus.

 Diversos grups d'Isards ens han acompanyat durant tot el recorregut.

 la lluna plena, que aquí sembla petita, ha sigut el far que ha il·luminat la nostra baixada.