Ressenya dels obridors de la via amb algun retoc del que vam trobar nosaltres.
El dia de reis van anar a l'Abella de la Conca a fer una via relativament nova que ha obert el Nico, el guarda francès del nou refugi de l'Abella. La via està dedicada a una companya i la traducció del nom podria ser "Bon viatge amb els àngels"
Per arribar al peu de via (10') haurem de travessar un sector de vies esportives i un d'iniciació que estan equipant ell i el seu company.
Nosaltres ens vàrem equivocar d'inici i vam fer els primers metres per una via d'esportiva fins que ens vam adonar que calia fer un flanqueig a la dreta per trobar la línia correcte. A la segona tirada, mirant la graduació que marca la ressenya del Nico, no vam creure que aquell primer tram fos només un V (expo) i vam fer una variant més a la dreta a cercar el segon parabolt..... Vaja, que el viatge començava malament.
A la R.2 ens vam trobar amb el Nico que ens va explicar per on anava la via i com hauríem de continuar i com baixar.
La tercera tirada te una passos molt difícils i exposats que nosaltres creiem que son de 6a obligat.
A partir de la R.3 la via es fa més amable i l'escalada esdevé un plaer, amb la cirereta final de passar per sobre del gran arc de pedra.
La R. 6, que es fa en una de les reunions de via esportiva que escalen l'arc per la vessant Est, costa una mica de veure ja que estan penjades a la paret i nosaltres pugem escalant per l'aresta.
La darrera tirada no te cap assegurança, únicament els dos parabolts de la R.7 a la que arribarem fent un descens de 3m
Material: Un joc de friends i bagues llargues per llaçar sabines.
Descens: Baixarem 5 m fins el coll i continuarem baixant caminant per la vessant Oest, per passar per sota de l'arc i anar a buscar un forat molt impressionant ( forat dels lladres). Un cop passat trobarem cordes i la via ferrada. Un cop acabada la via ferrada haurem de pujar uns metres i passar entre dues fites, a tall de porta, que ens indiquen el camí de baixada fins el poble. Seguirem el camí que ens portarà en direcció al turó a on hi ha una estelada i, un cop al seu peu, cal tombar a la dreta en direcció al campanar de l'església.
Acabada l'escalada vam anar a visitar el refugi i a comentar amb el Nico la via.
Pel que fa a la tercera tirada ens va comentar que més d'una cordada li havia fet esment de la dificultat i exposició d'aquell tram i que possiblement hi afegiria una expansió més.
Escalada recomanable.
El camí que va a la via passa pel costat de l'església del poble.
El Toni fent el flanqueig a cercar la línia correcte de la 1a. tirada.
El Toni fent una variant de la 2a. tirada.
Superant els passos d'adherència despres del sostre de la 3a. tirada.
Escalant la placa de la tercera tirada amb preses escadusseres i molsa a la roca que donen poca confiança per arribar al llunya 3er. parabolt.
Inici vertical de la 4a. tirada.
Inici de la R.6
Escalant pel fil de l'aresta, el tram més vertical i difícil de la 6a. tirada.
Foto de la cordada a sota de l'arc que feia uns moments havíem travessat escalant.
Hola Joan,
ResponEliminaMoltes gràcies per l'informació la tenia a la llista de pendents però ara amb la teva informació segur que serà de les properes a fer.
Salutacions
Nosotros le añadimos un par de largos más y llegamos hasta la cima. Próximamente colgaré la reseña.
ResponEliminaJosep, segur que t'agradarà.
ResponEliminaLuichy, el Nico ja ens va comentar que la cordada del Remi havia fet dues tirades més fins arribar a la cresta.
Que tal son les dues tirades afegides ?
Un churrillo, pero llegas arriba.
ResponEliminaA la zona li estan sortint força vies, entre aquesta banda de rierol i la de l'altre banda ja tinc feina ! Es veu interessant la via, vaja plaques mes llises, em recorda Narieda sud.
ResponEliminabon dia,
ResponEliminaquin tipus de martell percutor feu servir per obrir via? tinc els braços reventats de posar espits je, je, je...
bona escalada
http://luichy-lanochedelloro2.blogspot.com.es/2015/01/abella-de-la-conca-bon-voyage-parmis.html
ResponEliminaAndreu,
ResponEliminaNosaltres equipem amb un trepant de la casa Bosch. " Uneo Max" que amb la bateria inclosa només pesa 1,400g.
També hi ha el model antic "Uneo" que no te bateria intercanviable i que únicament pots posar 4-6 parabolts, i que només pesa 1Kg.
Ara ha sortit el nou model de " Uneo" que ja es pot intercanviar les bateries i que només pesa 1,200 kg.
Son una marabella.
Salut i a escalar
Merci. Bona escalada.
ResponElimina