Un nou projecte a l'Abella de la Conca

Aquest dissabte les previsions de la meteo eren dolentes i triar un lloc a on anar a escalar era una aposta insegura. Tot i això vam anar a l'Abella de la Conca a on feia dies que amb el Toni teniem ganes d'obrir una via. Durant el viatge ens va ploure i, un cop al poble, el fred era intens i fins i tot nevava una mica. Com que ja estàvem allí vàrem agafar el material i vam anar a peu de paret a cercar el millor lloc a on començar la via.
Aquesta vegada ens acompanyaven el Xermi i el David que tenien intenció de fer la via "Mariquita Pérez", però el fred que feia els va desanimar i ens feien companyia veient les diverses possibilitats per on començar a equipar la nova via. Amb la intenció de marcar l'inici de la via per poder tornar un altre dia ens vàrem penjar d'un 1er. parabolt i vam fer una mica de feina de neteja fins que, en un moment donat, el Toni va decidir tirar amunt i fer la 1a. tirada. Animats perquè semblava que volia sortir el sol, vam continuar pujant i d'aquesta manera vam arribar a muntar una R.2 i a equipar uns 10m de la que serà la 3a. tirada que puja per una placa molt maca. Finalment la neu, que va tornar a caure, ens va fer desistir i vam rapelar fins a peu de via contents d'haver iniciat un nou projecte que pinta prou bé.
Continuarà.

El David netejant els primers metres de la via.

El Toni, tot i el fred, pren la decisió de continuar amunt.

via "Infern"

 Ressenya original de l'Andreu.

La setmana passada vam escalar la via Te verd, una via nova que ha obert l'Andreu aquest mes de desembre, i aquesta setmana hem fet una altra via nova que ha obert el mateix Andreu.
En aquesta via no hi trobarem cap expansió, tot i que personalment crec que en la placa de l'inici de la via n'hi seria necessària una, ja que és de difícil protecció i en resulten uns metres molt exposats pel tipus de roca. Més amunt trobarem dos ponts de roca molt febles que serveixen únicament per marcar el camí.
A la segona tirada ( nosaltres vam unir la 2a i la 3a.) hi vàrem deixar un pont de roca al inici de la tirada i trobarem una baga en l'arbre a on opcionalment es pot fer la R.2.
A la tercera tirada, a on cal arribar desgrimpant uns 40 metres per la canal, hi trobarem un pitó per fer la R.3., i a la part superior de la tirada, que ressegueix l'aresta, hi ha un petit pont de roca.
Per baixar farem una desgrimpada fins la canal i un cop allí podrem fer el senglar i anar baixant avall tot cercant el millor camí per arribar al peu de la paret o bé, com nosaltres, resseguir l'aresta fins a trobar els rapels de la via Aina , uns 100m al Est.

Iniciant la 2a. tirada.

 Al peu de la 3a. tirada hi trobarem una petita cova amb ossos i altres restes...

Arribant al cim de l'agulla que escalarem a la 3a. tirada.

Nova via a Malanyeu. "Te verd"

Aquesta és la ressenya que m'ha fet arribar l'Andreu, un dels escaladors que han obert la via.


Dissabte pugem a Malanyeu a cercar un lloc a recer del vent que han anunciat que farà aquest cap de setmana i l'encertem. No fa vent i a estones el sol ens permet escalar molt bé, només quan els núvols ens el tapen notem el fred que aquests dies està apretant de valent i que ens deixa els dits ben encarcarats.
Anàvem sense cap objectiu pre-definit, amb la intenció de repetir un parell de vies de les moltes que hi ha en aquesta paret, i quan ens situem als peu de la via dels culés, el Toni veu amb sorpresa un espit brillant a una placa a la seva dreta, sembla ser que algú encara ha sabut trobar una nova línia per on fer pujar una via. Sense pensar-nos-ho gaire ens hi posem  i anem descobrint bagues i un clau que ens marquen la línia d'aquesta nova via que amb dues tirades i alguns passatges prou bonics ens porta al cim. Així que sense pensar-ho ens hem trobat que potser hem fet una primera repetició d'aquesta via de la que en desconeixem el nom i els seus autors. Ara ja sabem que es diu "Te verd" i que es va obrir el passat desembre.
Acabada aquesta via i com que va començar a caure una mica de neu, anem a fer la via Carla per la variant rapel i així escalem al costat del Xermi, el David i el Jordi que estaven fent la via Directa Carla Alarcón.

Via " Te verd"
1a. tirada 50m IV+. 1 espit, 3 bagues.

2a. tirada. 45m. V+ 1 pitó i 3 bagues.

Material: Porteu un joc complert de friends i bagues per llaçar sabines.
Descens: un cop al cim, resseguiu la cresta uns 25 metres i trobareu el rapel de la via Aina. Amb una corda de 60m podreu baixar en 3 rapels.

 Escalant la placa de la primera tirada un cop superat l'espit que assegura aquest tram.

El Toni a punt d'arribar al pas clau de la via, un desplom fissurat que caldrà assegurar per arribar a un clau que en protegeix la sortida.

Via inacabada a Alòs de Balaguer

Aquesta via ja està acabada !!

Aquí trobareu la ressenya 

Aquest dissabte les previsions tornen a ser de fort vent i fred i com que la setmana passada vam escalar molt bé a Alòs de Balaguer decidim tornar-hi. El Toni Alarcón, que ha estat engripat tota la setmana, aquesta vegada no ens acompanya però s'hi apunta el Toni Aymamí que ha quedat sense company de cordada.
Quan arribem a l'aparcament el Jordi i el Joanet decideixen anar a escalar la via "Canto por soleares" que te una darrera tirada molt maca, i jo li proposo al Toni anar a descobrir una línia nova que vam veure la setmana passada i que intueixo que almenys te 4 tirades obertes. Aquesta l'ínia, que fa poc que s'ha equipat ja que encara hi ha la pols dels forats dels parabolts a la paret, comença a uns 5m a la dreta de la via "Sordenes mon guef" i puja per un pany de paret sanejat però,  la primera tirada, sense ser massa difícil, la sorra i la molsa humitejada de la pluja del dia anterior, fan que les preses no et donin bones sensacions. Aquesta primera tirada te 2 parabolts. La segona tirada equipada també amb dos parabolts, és més vertical i difícil,però trobem que la paret està més seca i l'escalada esdevé molt maca. Acaba fent reunió a la mateixa R. que la via Sordenes. La tercera tirada no te cap assegurança, fàcil i de transició, comença per la via Sordens fins que, a la meitat de la tirada, cal fer un flanqueig a la dreta per anar a buscar el centre de la placa a on hi trobarem la R.3. La quarta tirada és una placa molt maca, equipada amb un pitó, 4 o 5 parabolts i dos ponts de roca, te unes regletes petites que recorden les de Vilanova i  marxa en diagonal a l'esquerra fins a trobar una R.4 equipada amb anelles per rapelar. En aquest punt no veiem cap traça de que la via continuï, tot i que seria lògic que ho fes, i decidim rapelar. Haurem d'esperar que els autors de la via donin informació de la mateixa i puguem saber si te, o tindrà continuïtat.
Un cop a la R.3 baixem caminant fins a una alzina a on hi muntem un rapel de 60m que ens deixa al peu de la via Olga Frontera i, tot i el vent que ha començat a bufar amb intensitat, decidim escalar les dues primeres tirades d'aquesta via mentre els Jordi i el Joanet acaben la seva via.

 Descobrint la primera tirada d'aquesta nova via a on la molsa i la terra ens tapen una mica les preses. Amb els pas de les cordades serà una tirada molt maca.

 La segona tirada, més vertical, te algun pas que ens farà posar les piles.

La quarta tirada puja per una placa de regletes molt maques i acaba per un diedre que ens porta fins la R.4