Via inacabada a Alòs de Balaguer

Aquesta via ja està acabada !!

Aquí trobareu la ressenya 

Aquest dissabte les previsions tornen a ser de fort vent i fred i com que la setmana passada vam escalar molt bé a Alòs de Balaguer decidim tornar-hi. El Toni Alarcón, que ha estat engripat tota la setmana, aquesta vegada no ens acompanya però s'hi apunta el Toni Aymamí que ha quedat sense company de cordada.
Quan arribem a l'aparcament el Jordi i el Joanet decideixen anar a escalar la via "Canto por soleares" que te una darrera tirada molt maca, i jo li proposo al Toni anar a descobrir una línia nova que vam veure la setmana passada i que intueixo que almenys te 4 tirades obertes. Aquesta l'ínia, que fa poc que s'ha equipat ja que encara hi ha la pols dels forats dels parabolts a la paret, comença a uns 5m a la dreta de la via "Sordenes mon guef" i puja per un pany de paret sanejat però,  la primera tirada, sense ser massa difícil, la sorra i la molsa humitejada de la pluja del dia anterior, fan que les preses no et donin bones sensacions. Aquesta primera tirada te 2 parabolts. La segona tirada equipada també amb dos parabolts, és més vertical i difícil,però trobem que la paret està més seca i l'escalada esdevé molt maca. Acaba fent reunió a la mateixa R. que la via Sordenes. La tercera tirada no te cap assegurança, fàcil i de transició, comença per la via Sordens fins que, a la meitat de la tirada, cal fer un flanqueig a la dreta per anar a buscar el centre de la placa a on hi trobarem la R.3. La quarta tirada és una placa molt maca, equipada amb un pitó, 4 o 5 parabolts i dos ponts de roca, te unes regletes petites que recorden les de Vilanova i  marxa en diagonal a l'esquerra fins a trobar una R.4 equipada amb anelles per rapelar. En aquest punt no veiem cap traça de que la via continuï, tot i que seria lògic que ho fes, i decidim rapelar. Haurem d'esperar que els autors de la via donin informació de la mateixa i puguem saber si te, o tindrà continuïtat.
Un cop a la R.3 baixem caminant fins a una alzina a on hi muntem un rapel de 60m que ens deixa al peu de la via Olga Frontera i, tot i el vent que ha començat a bufar amb intensitat, decidim escalar les dues primeres tirades d'aquesta via mentre els Jordi i el Joanet acaben la seva via.

 Descobrint la primera tirada d'aquesta nova via a on la molsa i la terra ens tapen una mica les preses. Amb els pas de les cordades serà una tirada molt maca.

 La segona tirada, més vertical, te algun pas que ens farà posar les piles.

La quarta tirada puja per una placa de regletes molt maques i acaba per un diedre que ens porta fins la R.4