Aquest dissabte, tot i la calor que l'home del temps havia previst que faria, amb el Toni vam pujar a Malanyeu per acabar la via que havíem començat a obrir la setmana passada.
Teníem una 1a. tirada oberta molt maca però no sabíem com continuaria la roca més amunt. Des de la R.1 ens va tocar obrir un tram de canal molt bruta i de roca polida que ens va fer treballar de valent fins arribar al peu d'un esperó a on vaig muntar la R.2. A partir d'aquí en va sortir una tercera tirada també molt maca i de bona roca fins arribar a la feixa superior a on es podria donar per acabada la via.
Nosaltres però, volíem veure si la roca de la part alta era bona i vam continuar caminant fins a les plaques superiors. Allí el cansament i la forta calor ens va fer optar per una placa que semblava bona però que va resultar vertical i difícil obligant-nos a equipar-la en Ae. Més amunt vaig haver de trobar una sortida amb roca no gaire bona a on vaig instal·lar la darrera reunió i vam donar per acabada la via.
Més endavant, quan ja no torni a fer calor, explorarem la gran placa que hi ha a la dreta de la R.2 però això serà una altra descoberta.
La via està equipada amb parabolts, un tascó empotrat, i 2 ponts de roca. Únicament la 3a. tirada està semiequipada ( 1 unic parabolt) i ens caldrà portar un joc de friends, fins el 2 del camalot, per poder-la assegurar. Alguna baga savinera també ens anirà bé.
El descens: Nosaltres vam rapelar la via amb un primer rapel de 30m fins a dins el bosc, des d'allí un rapel de 30m des d'un arbre ens va deixar a la R.3. En aquest punt un rapel de 45m ens deixa a la R.1 i un darrer rapel de 40m ens deixa al peu de via.
Una altra possibilitat un cop arribats a la R.4 intuïm que es pot continuar caminant entre la vegetació fins arribar a la carena i d'allí fins el coll de la creueta, que està relativament aprop, a on trobarem el camí que ens portarà fins la casa moderna que hi ha a la part alta d'aquesta vall, i des d'aquest punt seguirem la pista fins el cotxe.
Aproximació, pujant per la carretera de Malanyeu vam agafar la pista encimentada que a mitja pujada marxa a l'esquerra ( La caseta) i que uns 300m més endavant hem de deixar per agafar la de l'esquerra que baixa fins a trobar una casa. Continuem per aquesta pista i passarem dues cases més fins que arribarem a una esplanada a on podrem aparcar i mirar la paret de l'Altar tot intuint el camí d'aproximació. Fins a peu de paret hi arribarem en 15' però el difícil és encertar el punt d'inici de la via ja que els arbres impedeixen veure la paret.
Atenció: L'Amadeu Pagés ens informa que ell i el Joan Rovira havien pujat per la placa de la primera tirada sense deixar-hi cap assegurança fixe. La seva via la van batejar com a " Fil d'or" i continua recte amunt.
El Toni repetint la primera tirada que havíem oberta la setmana passada i colocant-hi alguna assegurança més.
El Toni obrint la 3a. tirada
Je je triplet que poc ens ho pensàvem, tot i que vam patir dissabte. Escolta Joan per on s'hi va a la paret? De R2 es pot rapelar suposo. Si no es camina massa i es pot baixar rapelant l'apunto. EnhoraBONA per l'apertura.
ResponEliminaHola Mingo,
ResponEliminaSi noi, els de la Juve ens van fer patir però ja tenim el triplet a casa !!!
Si llegeixes tot la ressenya veuràs que hi ha un enllaç que tindica sobre el planol com arribar-hi amb el cotxe. Un cop aparques el cotxe tens la paret davant mateix i hauràs de seguir alguna fita i molta intuició perquè quan entres dins el bosc els arbres no et deixen veure la paret fins que hi ets. La fot t'ajudarà molt a trobar la línia a seguir.
Es millor rapelar de la R.3, de la R2 també però no està equipada amb anella i et perderies una 3a. tirada molt maca.
Salut i a escalar
Se li veuen possibilitats a la zona, segur que encara en caurà alguna altra...enhorabona per l'apertura.
ResponEliminaBé, s'haurà d'anar a provar. Aquesta zona m'agrada molt, enhorabona!!
ResponEliminaHola Joan,quina llàstima!
ResponEliminaTota aquesta rampa del 1er llarg ja estava oberta de fa dos anys. No vareu trobar un pont de roca i els boixos retallats?
Es diu Raig de LLum i em va costar molt pujar sense foradar la roca. La obrirem amb en Joan Rovira en estil tradicional i ja comptava amb un intent anterior d'algú que hi va deixar un excèntric i una expres a 10m de terra.
No dubto que estaràs a l'alçada de les circumstancies i sabràs el que has de fer.
Salut
Hola Joan, rectifico! el nom es Fil d'Or (em vaig equivocar) i aviat tindre la ressenya. Com està el tema pendent?
ResponEliminaSalut
Hola Amadeu,
ResponEliminaJa havia rectificat el nom en el blog fa temps,
Aviat hi anirem