Aquest dissabte amb el Toni pugem a Malanyeu amb la intenció de repetir la nostra via, " Adeu Espanya" que ell encara no havia repetit d'ença del dia que la vàrem obrir, i a continuació fer la via 1+1=3 que l'Andreu havia obert a principis d'any i que ens la va ressenyar.
Gràcies a la informació rebuda en el comentari de l'Amadeu resulta que el que varem escalar és una variant de dues vies obertes i una tercera tirada nova i que queda així.
Comencem per la via
"Adeu Espanya" i la primera tirada la trobo més difícil que quan la vaig obrir....cada dia escalo pitjor !!
A la sortida de la segona tirada, que alguna ressenya li posa IV+, i que a la nostra ressenya hi teniem un V+ i trobem el perquè de tot plegat, resulta que si un cop xapat el primer parabolt vas a l'esquerra a cercar un boix, en comptes de continuar per la placa llisa i vertical, el pas és molt més fàcil.
Mentre estic a la R.1 puja una cordada que em comenta que porta la ressenya de l'Escalatroncs i que troba que el grau de la via és més alt del que hi diu aquella ressenya i decideixen abandonar.
La tercera tirada, que en les anteriors ocasions m'havia tocat fer de segon, ara hi faig treballar el coco i la gaudeixo molt més, tot i que les 3 assegurances de dalt son ponts de roca i no toquem els parabolts de la via dels Senzills que estan molt propers.
La quarta tirada és força interessant, tot i que fa un clar flanqueig a l'esquerra per no trepitjar la via Angel Borràs.
Pel descens fem un rapel de 30m des de la nostra R.4 fins la R.3 de la via dels Senzills, un de 25m fins la R.2 de la Via dels Senzills i un de 55m fins a peu de via.
A continuació anem uns metres a la nostra esquerra i trobem la fita i la inscripció que ens marca l'inici de la via 1+1=3.
Uns 5m més amunt hi ha un pont de roca visible i el Toni comença la via. Per sobre del primer pont de roca en troba un altre que no marca la ressenya, i tot seguit veu el primer espit. Uns metres més amunt hi ha el segon espit i després ja no trobem res més fins molt més amunt i, per arribar-hi cal superar un panxa que és el tram més difícil de la tirada. Per sort una petita fissura permet posar-hi un friend petit per assegurar el difícil i obligat pas de 6a. Un cop fet aquest tram, el Toni arriba a l'entrada del bosc penjat i fa la Reunió quan troba una baga en el primer arbre gruixut (havia d'haver continuat uns metres més per dins el bosc fins a trobar la R.1 amb 2 parabolts).
Jo surto de la R.1 (falsa) travesso el bosc i trobo un parabolt i al seu costat la R.1. Dubto per on anar i quan veig uns 5m més amunt un pont de roca tiro en aquella direcció que resulta que no és la bona, ja que la ressenya ens marcava que calia anar a la dreta. Com que no trobo res més, asseguro la tirada amb friends i faig una reunió al segon bosc penjat de la paret. Quan arriba el Toni mirem la ressenya i veiem que la via original la tenim uns 5m a la nostra dreta, però decidim continuar recte amunt i obrir una segona tirada en la que hi deixem 3 ponts de roca.
En definitiva que de la via original només en vàrem fer la 1a. tirada i, per arribar al cim, vam obrir una variant més fàcil que vàrem batejar com a 1+1=2.
El descens el fem amb 3 rapels, 2 de la via Epirimountains que està 3m a la nostra dreta mirant la paret. i el darrer per la via Independència.
Iniciant la via Adeu Espanya.
La segona tirada.
Cercant el primer pont de roca de la 3a. tirada.
El Toni en ple flanqueig de la darrera tirada.
Via 1+1=3
La inscripció al peu de via i el Toni estudiant com fer el pas de 6a. de la 1a. tirada
El Toni un cop superat un desplom de la 3a. tirada de la nostra variant.
