Aquest dissabte volíem acabar d'equipar els darrers metres de la nostra via, el pal de la W, però finalment ens vàrem decidir per escalar aquesta via dels galls de la que n'haviem rebut varies referències, la darrera de l'amic Xavi Díez a qui vàrem poder saludar la setmana passada després de que ell i el Jordi fessin aquesta via.
Per accedir-hi, com que està a la part alta de la paret, s'hi pot anar caminant, tot fent una gran marrada, o bé escalar el sòcol de la paret per alguna de les vies que hi ha. Nosaltres ho vàrem fer així de manera que acabes escalant 6 tirades.
El sòcol ha estat recentment equipat pels mateixos galls i ofereix una nova via d'escalada de tres tirades.
Com ja he apuntat a sota de la ressenya, a mi sortir del primer parabolt de la 1a. tirada em va costar molt, i a la segona tirada també hi vaig trobar algun pas força difícil. En definitiva que jo hi apujaria mig grau a la graduació de la ressenya, però això és tan sols la meva opinió i segur que no serà compartida per altres escaladors que no la trobaran tant difícil com jo.
Pel que fa a la via TATOcao, em va continuar passant el mateix, i la terra que encara hi ha a sobre de les preses m'ho confirmava encara més. La via està equipada per no patir, tot i que els metres anteriors a l'entrada de la R.2 hi ha un tram de roca dubtosa que no te cap assegurança i que caldrà protegir amb algun friend mitjà/gran.
Pel descens, com que a la via hi ha força lleixes i vegetació, jo recomano fer 3 rapels de 30m per evitar que les cordes s'emboliquin tal i com ens va passar a nosaltres.
En definitiva, una escalada molt maca i interessant que segur que serà de les molt repetides de la paret.
El Toni passant el pas de V del inici de l'escalada, que a mi em va semblar de V+
Navegant a la segona tirada per superar un pas molt vertical.
Inici de la 3a. tirada.
TATOcao
Primera tirada. Amb un pas força picant.
El Toni iniciant el tram més difícil de la tirada que a tots dos ens va semblar de 6a.
Fent l'espectacular flanqueig per entrar a la R.3.
Es veu prou neta de vegetació la part de baix oi? a Alòs se m'acumula la feina!
ResponEliminaHola Jaume,
ResponEliminaEls galls hi han fet una bona neteja i no hi trobaràs vegetació ni a baix ni a dalt.
Salut i a escalar
Joan, la via no l'he feta i quan ho vagi ja ho confirmaré, però això que fas d'exagerar el grau de les ressenyes no m'agrada massa. El grau és una referència i ha de ser homogeni, no ha de dependre de si estem més o menys forts. Si trobes que els passos són com els de la xemeneia de la Haus de la Mòmia o clarament més difícils que a la Neusnidó de Malanyeu, posa-hi 6a, si no, és millor ser més humil i reconèixer la pròpia limitació.
ResponEliminaHola Joan,
ResponEliminaPel que fa a la teva opinió al respecte de la graduació, tot i respectar-la, com no pot ser d'una altre manera, jo penso que la graduació d'una via ve donada per les sensacions de qui l'escala i, tanta raó te al graduar-la el que l'obre com el que la repeteix, ja que és una percepció totalment personal i subjectiva. Quan hom gradua una via intenta matenir una línia d'acceptació general però ha de saber que mai serà acceptada per tots els escaladors.
Hi ha qui, al repetir una via li abaixa el grau i hi ha qui li apuja. Dir qui dels tres, (perquè també hi compta l'opnió del que l'ha oberta) te la raó, no deixa de ser una quarta opinió del tot subjectiva.
Jo no borro el grau de la ressenya, el que faig es posar-hi la meva opinió al costat. Quan l'hagis fet podràs opinar i donar la "teva raó" a uns o altres, però sigui quina sigui, hi haura qui estarà d'acord amb tu i qui no hi estarà d'acord.
Els que llegeixen habitualment les meves ressenyes crec que tenen una opinió de com graduo i els hi serveix de "referencia" per pensar si està per sobre o per sota de la seva manera de graduar. Jo no pretenc tenir raó al graduar, unicament opino al respecte i, si a algú no li agrada, que no en faci cas i s'haurà acabat el problema.
salut i a escalar
Tal i com comentes, el grau ha de tenir una acceptació general, encara que no tothom hi estigui d'acord. Però tot això, respectant sempre la teva opinió, només t'ho comentava perquè em dóna la sensació que darrerament ho estàs sobregraduant una mica tot, però també pot ser cosa meva...
ResponEliminaPer això et deia que ho comparessis amb vies on el grau no té discussió o amb vies teves més antigues. El comentari tenia únicament aquesta intenció.
No vull crear cap polemica, no m'agraden, pero voldria dir que quan vam obrir la TATO, ja vam considerar que els graus podien ser una mica mes. Per prudencia i per estat fisic del moment vam considerar deixar-ho tal com surt a la ressenya. De tota manera no trobo gens de malament que cadascu en digui la seva per que ajuda a tenir una percepcio mes ampla de la dificultat. El que pasa es que jo crec que tambe cal coneixer una mica el grau en el que es mou el que opina. Sense anar mes lluny, en LO GALL en tenim uns quants que cuan diuen: "V+ que es fa be", vol dir casi 6a(estan forts), en canvi quan Jo dic V+ es que començo a pasar-les "putes". El meu nivell es mes baix i la meva opinio pot ajudar als que , com jo, no apreten tant. En resum, que segons qui et parli del grau... vigila!!!!
ResponEliminaHola Sergi,
ResponEliminaGràcies pel teu comentari,
Completament d'acord
Joan
Bon dia!!!
ResponEliminaVaja entrada mes triomfant!!!
El 1r paragraf es molt bo!!!!!
Jajaja!!!!!
No sera tant....
Ja som dos al club dels que cada dia nem a pitjor!!!!
Estic a classe i m'estic pijant de riure!!!!
Clar que si, el grau es orientatiu, per exemple l escalatroncs colla q dona gust; has de pensar-hi i pujar tot un grau.....i no passa res
A passar-ho be!!!
Ja estic esperant el proxim post!!!!
Jajaja!!!!
Q bo!!!!