L'Últim guerrer

Aquest dissabte hem acabat d'obrir la 8a. via de "la paret de la pluja". Per arribar al peu de la via podem escalar la 1a. tirada de les vies 4 o 5 que surten del peu de la carretera, o bé pujar caminant, ajudats per una corda fixa, per la canal de la dreta. L'inici de la via el trobareu uns 10 m. més a la dreta i amunt de la via nº6.
La via te trams fàcils que combina amb altres de placa que li donen, en totes les tirades, la seva dificultat. Equipada amb bagues i ponts de roca,  també trobareu 2 parabolts a la segona tirada i un a la tercera assegurant els passos més difícils.

Per escalar la via hi tindreu 3 tirades de 30m, 25m, i 25m, amb reunions equipades per rapelar,. Millor fer-ho amb una sola corda de 60m per evitar que s'emboliquin amb la vegetació.

Salut i a escalar

 El Toni escalant la primera tirada, la que ja haviem obert la setmana passada.

 Obrint la 2a. tirada. Un flanqueig aeri i molt bonic amb roca extraordinàriament bona.

 Equipant amb un parabolt el desplom de la 2a. tirada.

 El Toni obrint la primera placa de la 3a. tirada.

Una més a Odèn.

El dissabte vàrem tornar a Odèn per acabar de fer alguns retocs a la via nº 5, varèm escalar la nº 6 "els gossos del call d'Odèn" i degut a uns problemes amb les cordes, que es van quedar  trabades  al rapel i ens van obligar a remuntar la via per poder-les alliberar, vam acabar iniciant l'obertura de la que serà la vuitena via.
Mentrestant, el David i el Xermi escalaven les vies 7, 4 i 6 i el David hi posava el grau en lliure als passos que nosaltres fem en Ae/A0.

 El Toni a la primera tirada de la via 6 un V/V+

 El David superant en lliure l'nici (6b) de la via nº7, "L'ultima de l'any".

 El Toni a la segona tirada encarant el tram de 6a+ /A0.

 Els darrers metres de la via, la 3ª tirada de V+.

 Obrint els primers metres de la que serà la via nº 8

Vies Mossèn Ramon i Mossèn Tronxo

Fa 4 anys ja vàrem escalar aquestes vies. Aquí hi trobareu la ressenya complerta
Però com que el Xermi, El David i el Jordi no les havien fet, ens van demanar tornar-hi.
Les dues vies tenen una tirada preciosa, les darreres, i només per aquestes dues tirades val la pena fer-les.
Pel que fa a la dificultat, a nosaltres ens va semblar que el grau de la darrera tirada de la via Mosssèn Ramon és de V/V+, i la primera tirada de la Mossèn tronxo és de IV/IV+, però com sempre passa, el grau d'una via és totalment subjectiu.

 El Toni en les primeres assegurances, molt precaries i que no suportarien una caiguda.

 En el flanqueig per fer el canvi de paret i trobar la màgnifica darrera tirada.

A la R.2 o la R.3 segons si fas les dues primeres tirades en una de sola.

 Preses molt bones a la darrera tirada.

 Al fer el rapel se'ns va quedar enganxada una corda i el Toni va haver de pujar fins el rapel intermitg obrint la primera tirada del que pot ser la via del rapel.

 1a. tirada de la mossèn tronxo. difícil de seguir-ne la línia ja que costa de veure les bagues que hi ha.

 2ª. tirada, que només te uns metres d'escalada.

La preciosa i llarga 3a. tirada

Raquetes al Port del Comte

Aquest diumenge tota la familia hem anat al Port del Comte a fer una excursió amb raquetes. Hem sortit des del parquing de l'Estivella hi hem anat a fer el Padró dels quatre batlles, però el fort vent i la boira ens han fet girar cua quan ja ens faltaven pocs metres per arribar-hi.
Tot i aquest contratemps, ha sigut una passejada molt maca (quan estavem a raser del vent)

Intensiu a la Codolosa

El dissabte passat haviem de triar a on anar a escalar en funció d'unes previsions de fort vent arreu  i nevades al Pirineu. Finalment vàrem decidir quedar-nos a Montserrat i trobar-nos a Collbató. Al bar Anna hi varem coincidir amb les cordades sabadellenques del Toni i el Jaume i més tard va arribar el Joan Prunera.
Nosaltres varem anar a la Codolsa per escalar a raser del fort vent que bufava. Allí ens vàrem dividir en tres cordades, el Xermi, l'Ernesto i el David feient la via dels Indignats, el Xino i el Jordi la via del Pi i el Toni i jo la Campions. Un cop a dalt varem continuar pujant per fer la via del balcó de la Codolosa  i una d'esportiva del seu costat, i acababem de pujar per la darrera tirada de l'Àtic de la Codolosa. Quan baixavem pel la dracera del fra Garí encara vàrem animar-nos per anar fer les vies "29 de febrer" i "Any de traspas". En definitiva una bona matinal amb 200m d'escalada.
L'endemà tornava a la Codolosa, aquesta vegada acompanyat del Xavi i el Pere Joan, per fer la integral Independència i tornar a gaudir, a raser del vent, d'una bona matinal d'escalada.

El clau de Sant Fèlix que dona nom a la via