Després de llegir el bloc del Joan, vaig apuntar aquestes dues vies a la llista de pendents i aquesta setmana el Toni va proposar anar-hi. Com que les previsions anunciaven que la pluja del dissabte començaria per ponent, ens va semblar que quedar-nos al centre del país ens assegurava millor temps, però la veritat és que al final ens varem acabar mullant......
Vam començar per escalar la via del "Mossèn Ramon" que varem trobar fàcilment perquè hi teníem una cordada al davant que ens va fer veure el punt per on puja la via.
La via està equipada amb ferros vells, cordinos i parabolts i no ens caldrà portar material tot i que sempre podem reforçar-ho, especialment els primers metres a on les assegurances son més precàries i la roca et fa dubtar.
La primera tirada la vaig trobar estranya i perdedora i un cop acabada la via, a tots ens va semblar que aquesta tenia passos més difícils que la darrera tirada.... Hi ha una 1a. reunió que val la pena fer si no vols que les cordes t'impedeixin continuar amunt. 10 m per sobre de la R1 n'hi ha una altre (R.1 bis) abans del flaqueig per arribar a la darrera tirada. Nosaltres les vam fer totes.
La darrera tirada és molt bonica i només per fer-la ja val la pena escalar aquesta via. Comença amb uns passos molt verticals amb presa molt bona i acaba amb una placa d'adherència que es deixa fer bé i que està molt ben assegurada.
Per baixar vam fer dos rapels amb una sola corda de 60m, un de 25m i un de 30m però aquest ultim t'obliga a desgrimpar-ne uns 10m més per tant és millor fer el darrer amb les dues cordes.
A continuació varem baixar uns 75 m fins a trobar les fites que ens van portar a l'inici de l'altre via, a on hi tornàvem a tenir la cordada que ens precedia i que ens va mostrar a on començava la via.
La via del Mossèn Tronxo te una primera tirada interessant, una segona de trancisió i una tercera preciosa que, com en l'altre via, només per aquesta tirada ja val la pena anar-hi.
La via està força equipada amb bagues i algun parabolt i la podrem reforçar amb algun friend.
Un cop acabada la via es camina 3' amunt i arribes al camí del santuari de Queralt. Nosaltres, com que havíem d'esperar al Jordi i al Joanet que venien al darrera, encara vam escalar una via més de la zona d'escola que trobes al baixar pel camí, fins que la pluja ens va fer plegar els trastos i esperar als companys al cotxe, a on van arribar ben molls.
En definitiva podem dir que, tot i que la paret no sembla gran cosa i te molta vegetació, l'escalada de les dues vies es mereix una visita i us deixarà un bon regust de boca.
Inici de la via Mossèn Ramon.
Un servidor a la R.2bis després d'haver fet el flanqueig
El Toni fent el mono en el flaqueig per arribar a la darrera tirada.
El Toni penjat després de relliscar en el flanqueig !!!
El Jordi escalant la 1a tirada amb Berga al fons.
Inici de la preciosa darrera tirada.
En els darrers metres de la placa d'adherència de la 3a tirada
Iniciant la via Mossèn Tronxo
En la segona tirada només hi trobarem uns passos interessants al seu inici.
La 3a. tirada, la més maca de la via.
Escalant a la zona d'escola que hi ha al camí del Santuari.
1 comentari:
Celebro que us agradés la via!! Va ser una idea boirosa que va acabar bé!
Publica un comentari a l'entrada