La Carla ha anat a Malanyeu

Avui finalment la Carla ha anat a fer la via que porta el seu nom. De fet hem sigut més colla, ja que la Neus, l'Anna i el Pep ( el propietari del martell percutor ) i els seus fills, l'Alba i el Josep, també han vingut.

Primer hem escalat la via del costat que te 25m fins a la reunió, que també està molt ben assegurada i que te un inici més facil.

El Josep, de 5 anys ho ha volgut provar i ha pujat fins el segon parabolt !!



L'Alba, que te 8 anys, s'ha iniciat en l'escalada, i ha pujat molt bé fins a dalt !!!!

I com que el Pep també havia de pujar, finalment s'ha tret els peus de gat, que li feien molt mal, i ha pujat amb les bambes !!!

El Casc del Marboré. 3.006 m

Aquest estiu, quan amb el Jordi Seguí baixàvem de fer el Taillon, després d'haver-lo pujat per l'esperó Nord Oest, ens varem fer una foto amb el Casc del Marboré al fons i vam recordar l'estiu passat, quan amb la Marta varem pujar-hi per aquesta via, que és una manera diferent i molt divertida d'escalar aquest cim de 3.006 m

Material: 1 corda de 60 m. 6 cintes expres, tascons i/o friends

Dificultat: III grau, amb algun pas de IV

Un cop superada la Bretxa de Roland i iniciat el descens pel camí de la via normal, la via s'inicia per una feixa que hi ha uns metres per sobre del pas amb cadenes, que mena al "collado de los sarrios". Cal fer un flanqueig d'uns 60 m que es pot fer resseguint un caminet molt exposat ja que no és possible assegurar-se, o també es pot fer a tocar de la paret, a on s'hi troben 5 o 6 assegurances ( espits i pitons) fins arribar a una gran roca on farem reunió. A continuació s'escala un diedre de 30m, a on hi trobarem algun ferro vell, fins a arribar a l'interior d'una cova, on farem reunió.

La continuació de la via, i per tant la sortida de la cova, cal fer-la enfilant-se a la paret humida i fosca que tenim a l'esquerra on hi ha una assegurança.





Nosaltres per fer el pas ens varem enfilar a una congesta de neu que hi havia a l'interior de la cova.








Un cop estàs a la paret, es pot colocar algun friend, i cal continuar amunt, en la semi-foscor, a cercar la llum i per tant la sortida uns 30 m. mes amunt ( en anys de molta neu, podria estar obstruïda ).





Els darrers metres son molt estrets i la motxilla és un destorb important ja que s'hi passa molt just.

La Marta sortint de la cova i arribant a la llum !!

Un cop a la part superior, es camina molt proper al precipici que hi ha a la dreta fins que, arribat a un punt a on la paret es posa vertical, cal anar cercat el camí més fàcil tot grimpant per roca solida amb passos de II i algun de III-.
Finalment s'arriba a la cresta i, els darrers metres, es fan seguint el camí de la ruta normal .


La tornada és fa pel camí de la ruta normal.

Petit Vignemale. Esperó Nord

Aquest estiu, amb el Jordi Segui, varem poder fer, entre altres activitats al Pirineu francès, aquesta via a la zona del Vignemale.

En el Refugi d'Oulettes de Gaube hi ha un llibre de ressenyes on hi podreu trobar informació de la via, però quan escales parets d'aquestes dimensions les encigalades poden ser freqüents.

Material. Tascons, friends, bagues llargues, cordinos i un cargol de 8mm amb xapa per un forat d'espit.
Dificultat. IV grau amb algun pas de V, però la dificultat de la via ve més donada per la possibilitat de perdre la línia, que el temps sigui dolent i en la precarietat de la roca.

L'aproximació és millor fer-la pel camí que porta al coll o Hourquette de Ossoue, i uns 50 metres abans d'arribar-hi, fer un flanqueig a la dreta per baixar perdent uns 150m de desnivell fins a peu de via. Si la neu està molt dura, els darrers metres poden ser emprenyadors i els grampons necessaris. Nosaltres ens els varem posar i, un cop a la rimaia, vaig baixar amb l'ajut de la corda a deixar la motxilla amb els grampons i altres coses que, finalment no volíem pujar, uns metres més avall, per tal que a la baixada ho poguéssim recollir fàcilment.

Passar de la rimaia a la roca pot tenir certa dificultat, tant per la distancia que hi ha, com perquè la roca està humida.

El primer llarg comença a la part més baixa de l'espero i és més difícil del que diuen les ressenyes. Va per un diedre de marbre blanc relliscós en el que hi ha dos pitons i a on també hi podrem posar tascons i friends. Amb cordes de 50m, la 1a. reunió és fa en una petita plataforma inclinada a on s'hi troba un pitó.

La continuació va a la dreta d'unes franges negres fins a una reunió intermitja, a sobre de la qual hi ha uns passos dificils on hi trobarem dos ponts de roca podrits.

A la via hi han alguns pitons i espits, però cal portar tascons i friends ja que és molt facil no veure alguns dels ferros de la via.

Quan a la 5º. tirada has de deixar la vira d'ofitia per la que estàs escalant, s'ha de fer un flanqueig molt gran a la dreta, a buscar un espit que nosaltres no varem trobar, i després continuar amunt per roca trencadissa a on hi ha algun clau

La via va alternant trams de roca dolenta amb d'altres de bona i a vegades les reunions les has d'improvitzar

Un cop has escalat l'esperó propiament dit i acabada la cresta molt aeria que hi ha ( 2 tirades), s'entra en una canal amb roca descomposta i trencadissa que, si bé et diuen que es fa en ensamble, nosaltres la varem fer muntant 4 reunions més fins arribar al cim.

Això logicament va fer més llarga l'escalada, però també més segura.

Un cop al cim, tot menjant uns ganyips, varem saludar a un alpinista txec, de 75 anys, que havia pujat sol per la normal i que va resultar que coneixia als responsables del Servei d'Informació de Muntanya de Sabadell, ja que anys endarrera els hi havia demanat informació per preparar expedicions a la serralada del Himàlaia.

La baixada es fa pel camí de la via normal fins al coll o Hourquette de Ossoue, i un cop allí, nosaltres varem baixar per clapes de neu fins al peu de via a recollir la motxilla i fins al refugi a on ens esperava el sopar.

Aquesta via es pot fer en 4 o 5 h però, si et perds per la via i fas reunions fins al cim, com varem fer nosaltres, hi pots estar unes 7 o 8h.

Va ser una escalada maca, en un entorn inmillorable i de les que recordes tota la vida.

El Baell, sector cal Barricó

Tot i la previsió de pluja, aquest diumenge varem tornar al Ripollés.

El sector escullit tornava a ser el de cal Barricó, a la zona del Baell. En aquest enllaç hi trobareu més informació i podreu ampliar les fotos de les ressenyes

http://escaladaripolles.blogspot.com/

Mentre el Jordi P. i la Marta feien la via "Aigua i tabaco" el Jordi S. i Jo en proposavem fer una conbinació de dues vies les nº 14 El Jardi de l'Eden i 15 la xorrera.

El pla va ser pujar pel jardi de l'Eden ( Via plena d'herva en el primer tram i en la que et pots ajudar d'una corda fixe per no relliscar ) fins a l'alçada de la 1a. reunió de la xorrera i flanquejar-hi ( 6b o A1 ). A partir d'alli hi ha una tirada en diedre molt maca i una darrera per l'esperonet que també està bé, però compte amb la roca que hi ha preses que es trenquen !!

Es pot baixar fins el terra amb un sol rapel de 50m, però a nosaltres se'ns va enganxar una de les cordes en una fisura de la tercera tirada i varem haver de tornar a fer la via !!!

Varem acabar la jornada fent la primera tirada de la via de l'Ossel, que te un 5+ força dur i la del diedre, que està al costat mateix i que és un 6a que fa bufar.

El Baell, zona Cal Barricó, Via "aigua i tabacu"

Aquest dissabte varem anar a fer aquesta via. la nº 20 de la fotografia. la llarga que ésta de color groc . Podeu trobar informació en el blog dels autors a http://escaladaripolles.blogspot.com/

i més en concret aquí ( Cal Barrico)

La via puja pel costat esquerra de la ja famosa Cotaca i, alguns dels que les han fet totes dues, opinen que encara és més maca

escalada molt maca i ben assegurada. Del tot recomenable.

Un cop acabada la via, es pot rapelar la darrera tirada i escalar la ultima tirada de la via Cotaca ja que la reunió està a tocar i val realment la pena.

Nova via a Malanyeu

Aproximació
ressenya de la via


El peu de via

“MALANYEU”

Via : “La Carla” se’n va a la selva.

Oberta el juny del 2008 per : Joan Baraldés i Xavier Solà, amb la col·laboració de l’Oriol Pujol i en Martí Baraldés

100 m, IV / V ( amb un pas de V+ no obligat)

Via equipada amb parabolts , 1 pitó i 2 ponts de roca.

Material : 11 cintes expres i reunions.

Accés: Un cop travessat el torrent i 5 metres després de passar pel filat elèctric, surt un camínet poc definit a l’esquerra que, sense pujar al peu de la paret, la va resseguint per sota fins a trobar el peu de via. La via està situada a 15m a l’esquerra de la via Montse Curtó, i puja paral·lela , 5 metres a l’esquerra, d’una via (sense nom ? ) d’un sol llarg

1ª tirada 35 m 10 assegurances dificultat : IV+ / IV
2ª tirada 30 m 2 assegurances dificultat : IV+ / III / II
3ª tirada 35 m 11 assegurances dificultat : IV+ / V / (1 pas de V+ no obligat)
En els darrers 8 m de la via hi ha, per un diedre de la dreta, una variant de sortida més fàcil (IV) per evitar el pas de V+

descens: Per una línia de rapel situada a 8m a l’esquerra de la reunió del cim. Es poden fer 3 rapels de 30 m, o bé un de 55m fins la 1ª reunió i un segon de 30 m fins al peu de via. O bé caminant a la dreta tot remuntant tota l’aresta fins a una casa i baixar a buscar el peu de via en uns 45’.

Notes : La via es rapelable des de totes les reunions (35 m, 55 m ) però no és aconsellable fer-ho per la vegetació existent i per la roca descomposta per on passaria el segon rapel.
També es pot rapelar per la via Montse Curto ( 40 m , 55 m )

Variant Directa rapel
S’ha obert una variant per la línia del rapel. Aquesta variant es separa de la via original a la meitat de la segona tirada i segueix més directe al cim.

1ª tirada 35 m 10 assegurances dificultat : IV+ / IV ( és la mateixa)
2ª tirada 30 m 4 assegurances dificultat : IV+ / III / IV-
3ª tirada 30 m 6 assegurances dificultat : V