Aquest estiu, quan amb el Jordi Seguí baixàvem de fer el Taillon, després d'haver-lo pujat per l'esperó Nord Oest, ens varem fer una foto amb el Casc del Marboré al fons i vam recordar l'estiu passat, quan amb la Marta varem pujar-hi per aquesta via, que és una manera diferent i molt divertida d'escalar aquest cim de 3.006 m
Material: 1 corda de 60 m. 6 cintes expres, tascons i/o friends
Dificultat: III grau, amb algun pas de IV
Un cop superada la Bretxa de Roland i iniciat el descens pel camí de la via normal, la via s'inicia per una feixa que hi ha uns metres per sobre del pas amb cadenes, que mena al "collado de los sarrios". Cal fer un flanqueig d'uns 60 m que es pot fer resseguint un caminet molt exposat ja que no és possible assegurar-se, o també es pot fer a tocar de la paret, a on s'hi troben 5 o 6 assegurances ( espits i pitons) fins arribar a una gran roca on farem reunió. A continuació s'escala un diedre de 30m, a on hi trobarem algun ferro vell, fins a arribar a l'interior d'una cova, on farem reunió.
La continuació de la via, i per tant la sortida de la cova, cal fer-la enfilant-se a la paret humida i fosca que tenim a l'esquerra on hi ha una assegurança.
Nosaltres per fer el pas ens varem enfilar a una congesta de neu que hi havia a l'interior de la cova.
Un cop estàs a la paret, es pot colocar algun friend, i cal continuar amunt, en la semi-foscor, a cercar
la llum i per tant la sortida uns 30 m. mes amunt ( en anys de molta neu, podria estar obstruïda ).
Els darrers metres son molt estrets i la motxilla és un destorb important ja que s'hi passa molt just.
La Marta sortint de la cova i arribant a la llum !!
Un cop a la part superior, es camina molt proper al precipici que hi ha a la dreta fins que, arribat a un punt a on la paret es posa vertical, cal anar cercat el camí més fàcil tot grimpant per roca solida amb passos de II i algun de III-.
Finalment s'arriba a la cresta i, els darrers metres, es fan seguint el camí de la ruta normal .
La tornada és fa pel camí de la ruta normal.