via ferrada de la serra de les canals

 

Avui hem fet una via ferrada molt interessant i bonica. La ferrada de la serra de les canals, que fa relativament poc que s'ha equipat, i que val la pena de fer per diversos motius.

Te un primer tram molt fàcil ideal per a portar-hi a algú que es vol iniciar en aquesta activitat, o per fer-la en família, apta per a infants. Un cop s'arriba a la cresta, tenim tres opcions: iniciar els descens tot resseguint la cresta, molt fàcil,  pujar al cim pel camí de baixada, fàcil però amb algun tram vertical, o bé anar a cercar el tram atlètic que ens portarà al cim amb passos molt verticals i extra plomats,  aquesta és la part difícil i que no decebrà ni deixarà indiferent als qui cerquen adrenalina.

Moltes combinacions per poder fer l'activitat o arribar tots al cim en funció de la dificultat que es vulgui assumir.

I encara podem tenir una opció més fàcil si portem a persones que no els agraden gaire els riscos, però que volen pujar a veure les vistes, es tracta de pujar pel camí de baixada, a on únicament haurem de tibar de cadenes  sense gens de dificultat.

Molt recomanable.

Primer tram de la via

arribant a la cresta.

Passos extra plomats de l'inici de la part atlètica.

Passant l'espectacular pont tibetà.

foto cim. ella ha gaudit, sense patir, tot pujant pel camí de baixada.

Iniciant la baixada.

Un tram de la baixada que també fa gaudir de la pujada per aquells que trien aquest camí per pujar al cim.

escalant per Panticosa.

 

hem estat un parell de dies a Panticosa per tastar el granet de la zona i les vies equipades que hi ha a sobre el Balneari.

El primer dia ens vàrem quedar a la zona que hi ha darrera mateix  del refugi de la casa de piedra, 

La primera via que vàrem fer fou la 3a. del nano, la que està a l'esquerra de la paret. Aquesta via te una sortida molt difícil, que tot i que la ressenya marca V+, cal tibar d'A0 si no fas un 6a+. després continua fàcil fins la R.1. i aquí es repeteix el mateix, la sortida torna a ser molt difícil i cal fer-la en A0 0 penjar-hi l'estrep. Això em va d3ixar amb mal regust de boca ja que els V+ no son la graduació real.

Continuem amunt i ens adonem que ens hem equivocat de tirada, ja que la via continua per una placa molt vertical de més a la dreta. Continuem amunt i baixem caminant pel corriol de l'esquerra fins a peu de via per fer ara la via del nano. aquesta és molt maca i alhora  d'una dificultat més constant.. Un cop a dalt rapelem per la placa que no havíem escalat de la 3a. del nano, i fem les dues tirades finals. la 2a. tirada es molt maca i difícil, també amb uns metres a on cal fer A0, però que et deixen un bon regust de boca.

Els segon dia decidim començar per la via del nano i continuar pujant a cercar l'espolon Rebollon, una via preciosa de les que et deixen un bon regust de boca amb tres tirades molt bones.

Un cop acabada la via, baixem a buscar el GR-11 i escalem la via Melondro.sl que veiem davant mateix del pont que creua el riu Calderés. Una via de 10 tirades que combina trams bons, de plaques precioses, amb altres de caminar, en total son 4 tirades i mitja bones d'escalada i les altres només de transició.

Nosaltres enllacem les tirades de dues en dues i en poc més d'una hora i mitja arribem al cim. Baixem al Balneari  i donem per acabada la visita a Panticosa.