La Pepa ha crescut

Aquest dissabte la previsió de la meteo era dolenta per tot Catalunya encara que a ponent semblava que la cosa aguantaria. Amb l'esperança que a les terres de Lleida hi poguéssim escalar, vam decidir tornar a l'Abella de la Conca a repetir la via que havíem obert feia 15 dies, i a  continuació netejar una línia que volem obrir properament i que pujarà per la seva dreta.
Un cop a peu de paret feia un dia clar i asoleiat de manera que deixem els polars  i comencem a escalar lleugers de roba i sense el pes del trepant i el martell per poder gaudir de l'escalada anant més lleugers que quan vam obrir la via. Pot-ser és amor de pares però trobem que totes les tirades son prou boniques, especialment la tercera.
Algú que ha repetit la via  s'ha endut els maillons que havíem deixat a la R.2 i R.4.
Quan arribem a la R.3, al darrera d'una cordada que havia començat per la via Mariquita Pérez però que es va passar a la nostra via per fer la darrera tirada, comença a bufar un vent fred i gelat que ens fa tremolar de valent. Arribem a la R.4 i deixem un nou maillon per fer el rapel i baixar netejant una fissura per la que volem obrir la propera via. De sobte apareixen un núvols negres i en pocs moments es posa a nevar. Deixem la feina per un altre dia i anem a deixar els estris al cotxe, però de nou surt el sol i la fortuna ens regala unes hores més de bon temps per escalar. Amb aquest finestra de bon temps decidim equipar el mur de la part baixa de la via per afegir així una curta tirada més a la via, i també ho aprofitem per començar a netejar i equipar el que serà l'inici de la propera via, uns 15 m. a la dreta d'aquesta.
Continuarà

 Superant els metres inicials de la primera tirada.

 El Toni a la curta però bonica placa de la segona tirada.

 La bonica placa de la 3a. tirada

 Iniciant la  difícil 4a. tirada.

 De sobte uns núvols tapen el cel i ens cau a sobre una petita nevada.

Amb el cel seré, equipem una placa del peu de la paret i afegim 10 m. més a la via.

Lo Nik Gall-Lastir

Aquest dissabte vàrem tornar a Alòs de Balaguer per tal d'acabar aquesta preciosa via, ara que ja està del tot oberta i equipada.
Aquesta serà, per les seves característiques, una via molt repetida ja que els seus autors han encertat del tot en trobar una línia vertical però de dificultat assequible. Des del dia que la vàrem iniciar a com la vam trobar aquest dissabte ha millorat força. La neteja de blocs inestables i algun parabolt més a on calia han fet que puguis pujar només gaudint de l'escalada i del seu entorn.
Per fer-la, tot i que està força equipada, ens anirà bé portar un joc de friends.
Via molt Recomanable.

Pel descens nosaltres vam fer un primer rapel de 60m i un segon de 30m. Des d'aquest punt es pot marxar caminat però nosaltres vam preferir fer un parell de rapels més i així parlar amb lo Gall pinto que estava netejant (ple de pols i terra per tot el cos) les dues primeres tirades de la nova via que estan obrint els galls a la dreta de la via Olga Frontera.

Un cop a peu de via i després d'haver-ho comentat amb el Joan ( Lo Gall Pinto) vàrem començar a obrir una nova via que pujarà a la dreta de " Lo Nik-Gall-lastir" i que a les plaques de la part superior resseguirà els diedres de la dreta, tot separant-se de la que ells estan obrint,  que lo gall pinto ens va dir que anirà per les plaques del centre d'aquells extraordinària paret.

Un cop oberta la primera tirada deixem la feina per un altra dia i anem al bar del poble a fer la cervesa amb lo gall pinto a qui quasi no reconeixem després de que s'hagués rentat la cara i tret la pols de sobre !!! ja ja ja
Continuarà.

 El Toni iniciant la 1a tirada de la via.

 La verticalitat de la segona tirada està prou amanida amb preses bones com per fer-la de bon escalar !!

 Iniciant la 4a. tirada per una roca fissurada que va regalant petites regletes que et permeten pujar molt bé.

 El Toni en la preciosa 5a. tirada en la que els galls hi han fet una gran feina de neteja.

 Sortint de la R.5 per anar a cercar un diedre amagat .

Arribant al cim de la paret. Aquí caldrà decidir si volem baixar rapelant per la via o bé fer els dos rapels de la via "Sordenes mon Guef" i anar a cercar el camí de baixada per la tartera de l'altra costat de la paret.

El nou projecte

via "La Pepa"

Aquesta setmana hem tornat a l'Abella de la Conca per acabar d'obrir la via començada la setmana passada.
Mentre el Xermi i el David escalaven la via "Mariquita Pérez", el Toni i jo vam obrir el tram final d'aquesta nova via de manera que ara ja hi ha dues vies en aquesta agulla ( La torre xica ) que està lliure de restriccions per nidificació i que combinades ens permetran fer unes bones escalades.
La via està equipada amb parabolts i ponts de roca, tot i això, un joc de friends petits i mitjans ens poden anar bé per millorar la seguretat en algun tram.
La via comença en una feixa, uns 15m per sobre del camí que surt del diposit d'aigues del poble. De fet ens estem plantejant obrir el mur que hi ha a sota per poder iniciar l'escalada des del mateix camí i incrementar en 15m la llargada de la via.

La via te 4 tirades i en totes elles trobarem plaques molt maques, amb una dificultat general de V grau, tot i que la 1a. tirada te un pas de V+ i la tercer uns de 6a+ (Ae).

Dades generals.

- Via: “ La Pepa ”125 m 6a+,  (V obligat)

- Oberta:  per Joan Baraldés i Antoni Alarcón el febrer del 2015

- Zona: Serra de Carreu. La Torre Xica

- Orientació:  Sud

- Equipament:  parabolts i ponts de roca.

- Material necessari: 10 cintes exprés. Un joc de friends i els tascons ens seran útils per millorar les assegurances en els trams a on aquestes allunyen.

- Aproximació: Entrarem al poble de l’Abella i ens dirigim a l’església, pocs metres més amunt hi trobem el dipòsit d’aigües del poble. Ens enfilem al marge de la seva dreta i resseguim la paret uns 50 metres fins que trobem el peu de via.  Des de l’Església  5 minuts.

1a. Tirada. 30 m (V+) , Inici amb una placa llisa que ens farà fer un únic pas difícil  assegurat per un bolt. Continuem per placa que va a l’esquerra. Entrem a la reunió cercant el camí entre la vegetació. Equipada amb  3 parabolts i 2 ponts de roca.

R.1 en dos ponts de roca.

2a. Tirada. 35 m (IV+), Sortim de la R.1 a la dreta a cercar una placa fissurada assegurada amb dos ponts de roca. La resta de la tirada és molt fàcil i només trobem un pas difícil per entrar a la R.2

Trobarem 2 ponts de roca.

R.2 en 2 parabolts.

3a. Tirada. 30 m (V) Aquesta tirada te molt bona roca. Els primers metres pugen per a una placa vertical que ens farà progressar  fins un clar flanqueig a l’esquerra, per colocar-nos sota el desplom i arribar a la R.3. Trobarem 3 parabolts i 2 ponts de roca.

R.3 en 2 parabolts.

4a. Tirada. 30 m (6a+ /Ae)  Els primers metres pugen per a una placa molt vertical i amb poques preses que superarem en lliure molt difícil o en Ae fins que 10m més amunt arribem a una zona més fàcil que ens portarà al cim.

Descens: Podem utilitzar el rapel de la via Mariquita Pérez . 30m  per la cara Oest i desgrimpar  uns metres fins a trobar el camí de baixada que ens portarà a peu de via.

Totes les reunions estan equipades per rapelar.

Obrint la bonica placa de la tercera tirada.

 El Xermi i el David escalant la via Mariquita Pérez.

 E Toni puja netejant la 3a. tirada i instal·lant algun pont de roca més.

 E David en el pas de V+ de sortida de la R.3 de la seva via. Foto feta des de la R.3 de la via  la Pepa.

Obrint la 4a. tirada.

 Contents per aquesta nova via un cop enllestida la feina.

Dos ponts de roca molt bons ens permeten fer la còmoda R.1 

La resta de reunions estan equipades amb dos parabolts.