Esperó del Fra Garí i Cirereta final !

Aquest dimecres vaig quedar amb el David per anar a Collbató a escalar. A ell li està bé qualsevol proposta i jo en tenia una de pendent a la llista. A l'alçada del camí de les bateries tot-hom parla d'una via de 6a ( via Directissima) que està molt bé i que és la cirereta del pastis si fas la via de l'Esperó del Fra Garí.
Així que fem la via de l'esperó, en la que jo vaig col.laborar a obrir les primeres tirades i que he de reconèixer que, tot i que te algun tram interessant d'escalar, la discontinuïtat de l'escalada li pren molt interès.
Un cop a dalt fem la via esmentada, la Directissima,  que resulta ser molt potent i maca.
La roca és bona i les assegurances ajuden a pujar sense patir més del compte.
Nosaltres ens pensàvem que amb les cordes de 60m podríem pujar i baixar al company,  de manera que tots dos la podríem fer de primer, però finalment varem veure que la via te uns 35 m i per tant la vam escalar pujant tots dos a la reunió i rapelant la via.
Per fer aquesta via necessitarem 15 o 16 cintes exprés.
Via equipada i molt recomanable.

Vies Mossèn Ramon i Mossèn Tronxo

Fotos i ressenya al bloc del Muntanyenc

Després de llegir el bloc del Joan, vaig apuntar aquestes dues vies a la llista de pendents i aquesta setmana el Toni va proposar anar-hi. Com que les previsions anunciaven que la pluja del dissabte començaria per ponent, ens va semblar que quedar-nos al centre del país ens assegurava millor temps, però la veritat és que al final ens varem acabar mullant......

Vam començar per escalar la via del "Mossèn Ramon" que varem trobar fàcilment perquè hi teníem una cordada al davant que ens va fer veure el punt per on puja la via.

La via està equipada amb ferros vells, cordinos i parabolts i no ens caldrà portar material tot i que sempre podem reforçar-ho, especialment els primers metres a on les assegurances son més precàries i la roca et fa dubtar.

La primera tirada la vaig trobar estranya i perdedora i un cop acabada la via, a tots ens va semblar que aquesta tenia passos més difícils que la darrera tirada.... Hi ha una 1a. reunió que val la pena fer si no vols que les cordes t'impedeixin continuar amunt. 10 m per sobre de la R1 n'hi ha una altre (R.1 bis) abans del flaqueig per arribar a la darrera tirada. Nosaltres les vam fer totes.

La darrera tirada és molt bonica i només per fer-la ja val la pena escalar aquesta via. Comença amb uns passos molt verticals amb presa molt bona i acaba amb una placa d'adherència que es deixa fer bé i que està molt ben assegurada.

Per baixar vam fer dos rapels amb una sola corda de 60m, un de 25m i un de 30m però aquest ultim  t'obliga a desgrimpar-ne uns 10m més per tant és millor fer el darrer amb les dues cordes.

A continuació varem baixar uns 75 m fins a trobar les fites que ens van portar a l'inici de l'altre via, a on hi tornàvem a tenir la cordada que ens precedia i que ens va mostrar a on començava la via.

La via del Mossèn Tronxo te una primera tirada interessant, una segona de trancisió i una tercera preciosa que, com en l'altre via, només per aquesta tirada ja val la pena anar-hi.

La via està força equipada amb bagues i algun parabolt i la podrem reforçar amb algun friend.

Un cop acabada la via es camina 3' amunt i arribes al camí del santuari de Queralt. Nosaltres, com que havíem d'esperar al Jordi i al Joanet que venien al darrera, encara vam escalar una via més de la zona d'escola que trobes al baixar pel camí, fins que la pluja ens va fer plegar els trastos i esperar als companys al cotxe, a on van arribar ben molls.

En definitiva podem dir que, tot i que la paret no sembla gran cosa i te molta vegetació, l'escalada de les dues vies es mereix una visita i us deixarà un bon regust de boca.

Inici de la via Mossèn Ramon.

 Un servidor a la R.2bis després d'haver fet el flanqueig

El Toni fent el mono en el flaqueig per arribar a la darrera tirada.

El Toni penjat després de relliscar en el flanqueig !!!

El Jordi escalant la 1a tirada amb Berga al fons.

Inici de la preciosa darrera tirada.

Adherència a la darrera tirada

En els darrers metres de la placa d'adherència de la 3a tirada

Iniciant la via Mossèn Tronxo

En la segona tirada només hi trobarem uns passos interessants al seu inici.

La 3a. tirada, la més maca de la via.

Foto-cordada.
En el camí del santuari amb Berga al fons

Escalant a la zona d'escola que hi ha al camí del Santuari.

Via Mal pas.

 

Ressenya de l'Eduard

Aquest divendres a la tarda vaig anar amb el David a escalar aquesta via que feia molt temps que tenia a la llista de pendents,

Com que volíem aprofitar el temps i fer alguna via més, vam decidir fer la via en dues tirades enllaçant la 1a amb la 2a i la 3a i la 4a.

Jo vaig fer les dues primeres tirades, les més fàcils i assequibles, i el David va fer les dues següents.

Jo les dues darreres les vaig trobar molt dures i vaig tibar d'A0 en els punts  a on la via te els passos més difícils.

 Iniciant la via. Un V+ molt maco.

En els passos de 6a abans d'entrar a la R3.

 En els passos molt verticals de la darrera tirada.

Un cop acabada la via vam rapelar les dues darreres tirades i, sense baixar a peu de via, ens vam posar a la via Esther per fer-ne la ultima tirada.

Jo ja havia escalat aquesta via i no recordo com la vaig fer, però aquesta vegada vaig haver de penjar l'estrep per superar els passos més verticals.

foto i ressenya Esgarrapacrestes

En la ultima tirada de la via Esther

Coll de Nargó: vies "Manelet" i "Cainejo"

Aquest dissabte volíem escalar a Roca Narieda, però veient que la paret semblava estar molt mullada, vam decidir tronar endarrere i anar A Coll de Nargó a on la colla encara no hi havia escalat cap via.
Mentre el Joanet, el Jordi i el "Xermi" feien la via Àfrica, amb el Toni ens posàvem a la via Manelet que puja a la seva esquerra.
Jo ja havia escalat aquestes vies i les recordava com a molt boniques.
Començo la 1a tirada de la Manelet i faig un A0 en el primer bolt i pujo amb un pas atlètic aquest desplom. Continuo amunt i quan ja només em falten uns 5 m per la reunió no veig el pas, tot i que ja havia escalat aquesta via un parell de vegades em falta decisió per fer-lo i baixo, deixant que el faci el Toni. Quan torno a pujar m'adono que no n'hi havia per tant... però calia fer-lo.
La segona tirada continua molt vertical i també te una pas molt finet que, per fer-lo i arribar al bolt, utilitzo l'antena i una bona tibada d'A0. L'entrada a la R.2 també te la seva conya.
La 3a. tirada és potser la més maca i tot i ser igualment molt vertical, es deixa fer molt millor.
Amb un parell de rapels baixem a peu de via.
Via equipada.

El Toni a la 1a. tirada

Segona tirada.

El Toni arribant a la R.2 i els companys a la via Àfrica.

El Vicenç " Xermi" a la darrera tirada de la via Àfrica.

Foto-cim

A continuació resseguim la paret uns 100m i anem a fer la via del Cainejo, que jo també havia fet un parell de vegades i que és força bonica.
El Toni comença fent la primera tirada i tasta les típiques canaleres que donen nom a la via, i jo faig la segona tirada que comença amb uns metres molt verticals i que a mesura que vas pujant va perdent dificultat.
Es pot baixar amb 1 sol rapel de 60m però nosaltres en fem dos per evitar problemes a l'hora de recuperar les cordes.
via equipada.

1. tirda de la via Cainejo

Sortida de la 2a. tirada

via "Un gran dia"

Aquest dissabte amb la colla vam pujar a l'Abella de la Conca. Com que ells ja havien escalat la via " Un gran dia" el Jordi, el Joanet i el Vicenç van anar a la via " Gutiérrez, lo puto amo" i el Toni va em va acompanyar a fer la via " Una gran dia" i així ell va poder fer la 2a tirada de primer i jo escalar aquesta bonica via. La nostra intenció era a continuació fer també l'altre via, però tornar aviat a casa per poder veure el Barça va poder més que quedar-nos. Així que únicament vam fer la 1a tirada de lo puto amo, que és molt maca, i la vam rapelar deixant-la per un altre dia.
Al costat d'aquestes dues vies varem veure-hi varies línies equipades amb bolts i de les que en desconeixem les ressenyes. Haurem de cercar informació i així hi podrem tornar a fer-les, ja que el lloc s'ho val.

" Un gran dia"
L'inici de la 1a. tirada queda una mica amagat , a l'ombra d'una alzina, però una fletxa en marca el punt.
La tirada és molt llarga i unicament hi trobarem un petit pont de roca. La roca és prou bona i ens donarà molt punts d'assegurança.
La segona tirada és més espectacular que difícil. Vista des de la R.1 sembla que ens farà suar molt però, un cop i ets ficat, la gaudeixes de valent i t'agradaria que encara fos més llarga del que ja és. Hi trobarem un pitó i un pont de roca.
La tercera s'assembla a la 1a. però és molt més curta. Al cim haurem de fer reunió aprofitant algun dels blocs que hi ha, i durant el recorregut hi tobarem un pont de roca.
Descens: un rapel de 55m des d'una petita sabina que, tot i semblar resistent, no inspira la confiança que ens donarien un parell de parabolts !!
Material: Un joc de tascons i un de complert de tascons ens permetran assegurar adientment la via.
Via molt recomanable.

 A la R.1

 Inici de la 2a. tirada

Espectacular 2a. tirada

metres finals de la 3a. tirada.

Foto-cim

 La instal.lació del rapel !!

Primera tirada de la via " Gutiérrez  lo puto amo"