Vies "Mingo-Arenas-Sorolla" a la Magdalena inferior i "Dr. Anton" a la Magdalena superior

Foto del bloc de la panxa trepadora

Aquest dimecres amb el David vam pujar a Gorros i com que ell te l'espatlla lesionada vam triar una parell de veis a on no cal tibar gaire. Aquesta vegada em va tocar repetir vies ja que jo ja les havia escalat i en canvi ell en va poder apuntar dues més a la llista de fetes.
La M.A.S. la varem restaurar  i escalar fa uns anys amb el Toni Aymamí. Encara que en realitat la línia que surt a la ressenya que he penjat sembla ser que és una combinació que enllaça  dues vies, la M.A.S. i la "Bi Potens" ja que la M.A.S. possiblement seguia recte per la línia per on anys més tard es va obrir la Sebastià Patiño.
Material: 8 cintes

Els parabolts de la Dr. Anton van ser trencats fa uns mesos però ha estat de nou re-equipada. A mesura que es puja es van trobant els esparracs petats al costat dels nous reposats.
La 1a tirada es fa caminant i és millor enllaçar-la amb la segona que és molt fàcil, però si com va fer el David enllaces la 2a.amb la 3a. les cordes tenen molt fregament i acabes tibant com una mula per entrar a la R.3. La 4a. tirada és la més difícil i maca i la 5a. torna a ser fàcil.
Material: 12 cintes.

Tarda ben aprofitada i escalant amb una temperatura molt fresca que no semblava que estiguéssim a l'estiu.

 El David a la primera tirada de la M.A.S. el 1r. parabolt està a uns 10 m del peu de via i costa de veure des de les escales.

 En el flanqueig de la 2a. tirada. Molt aeri però amb bona presa !!

 El David a la 3a. tirada.

 El David va enllaçar la 2a i la 3a tirades i va patir força per arrossegar les cordes abans d'entrar a la R.3.

 Arribant a la R.3

escalant la 4a. tirada.

 Entrant a la R.4. El tram més vertical i maco de la via.

Inici de la 5a. tirada.

 La vista des de la darrera reunió.

Vallter - Núria - Vallter

 A Wikiloc hi trobareu el track
Per aquest pont de Sant Joan teníem  previst anar a caminar pel Pirineu, però feia de mal decidir el lloc a on anar ja que les fortes pluges podien haver fet malbé alguna de les carreteres d'accés. Finalment ens varem decidir per anar al Pirineu Oriental i fer la travessa de Vallter a Núria d'anada i tornada.
El dissabte ens varem allotjar al refugi  Pastuira, que es troba a tocar de l'estació d'esquí, i un cop sopats vam pujar a caminar a la llum de la lluna plena fins més amunt de la collada de Mantet amb la intenció de veure com encenien la flama al cim del Canigó. Va ser una passejada al·lucinant a on no va caldre obrir els frontals per veure el camí. Per desgracia només vam poder veure els frontals i els flaixos de la gent que pujava al Canigó però a les 11:05, quan vam començar a baixar de tornada al cotxe, no havíem vist la foguera. El guarda del refugi, que també hi va pujar més tard, ens va dir que passades les 12:00 només va poder veure llums de frontals però tampoc "la flama".... No se si no varem coincidir amb l'hora que la van encendre o si des del punt a on estàvem no la podíem veure... però la caminada nocturna, tot i fred que feia, va valer molt la pena.

El diumenge pel matí vam deixar de nou el cotxe a l'aparcament de l'estació d'esquí i van fer la travessa tradicional que, passant pel coll de la Marrana, el coll de Tirapits i el del Nou Creus, ens va portar a Nuria després de trescar unes 4 hores per un paisatge impressionant i per un camí molt fressat.
Un cop a Núria vam baixar a fer el turista i a dormir a Ribes de Freser. Allí finalment vam poder rebre la flama del Canigó i veure el documental " Estan bojos aquests catalans" que denuncia la impossibilitat que tenim a casa nostre de poder viure únicament utilitzant la nostre llengua, ja que l'espanyol hi és tant present que trepitja el català en molts àmbits de la vida quotidiana.
El dilluns tornàvem a pujar a Núria amb el cremallera i amb el telecabina fins a l'alberg del Pic de l'àliga. Allí vam agafar "el camí dels enginyers" que ens va portar fins el refugi de Coma de Vaca i, seguint el GR fins el coll de la Marrana, tornàvem després de caminar unes 5 hores a l'estació de Vallter.
Un cap de setmana molt ben aprofitat !!

 Dissabte, a les 9 del vespre, quan el sol ja s'havia amagat darrera del coll de la Marrana, ens disposàvem a pujar més amunt del coll de Mantet per veure el Canigó.

 Trescant amb les darreres llums del sol i les primeres de la lluna plena.

 La lluna, una far que guiava les nostres passes...

 Esperant per veure la flama del Canigó amb una lluna que presidia la nit però que no escalfava gaire...

 Diumenge pel matí ens preparàvem per fer la travessa cap a Núria.

 Primera parada tècnica abans del coll de la Marrana.

 Passat el coll de Tirapits apareixen els llacs de Carançà encara força glaçats .

 Des de sota el coll del Nou creus i amb Núria al fons de la vall, els núvols ens fan afanyar una mica perquè el temps sembla voler canviar.

Imatges bucòliques aprop de Núria

 Vorejant el llac de Núria.

 Ja a Ribes de Freser ens trobem una ressenya de la via Neusnido que vaig obrir a Malanyeu !!!!

 Arribada a Ribes de la flama del Canigó.

 El dilluns sortim de l'alberg del pic de l'àliga per tornar a Vallter.

 El camí dels enginyers.

 Després de 5 dies sense escalar... ja pujava per la primera agulla que ens trobàvem.

 Arribant al refugi de Coma de Vaca.

Gaudint dels paisatges que ens envoltaven.

Cami de l'Alsina i via Verda

 He manipulat aquestes dues ressenyes per tal de que es vegi per on pugen les dues vies

Aquest dimecres quedo amb el Toni i trobem a faltar al Joan Asín que s'està recuperant del trencament del braç. Li proposo anar a fer la via Verda a l'agulla de la Miranda del pas dels francesos que el Manel i la Hita van ressenyar fa poc al seu blog. De fet li vaig proposar, per tal de no pujar gaires escales, començar per la via "el camí de l'Alsina" i a l'alçada de la R.4 flanquejar a l'esquerra per anar a cercar l'inici d'aquesta via, però un cop arribats a aquesta R.4 vam decidir continuar fins a dalt, baixar caminant per les escales i, un cop passat el pas dels francesos,  entrar pel corriol d'aproximació al peu de via. Així que finalment vam fer les dues vies complertes. Total 8 tirades i més de 200m. d'escalada.

Del camí de l'Alsina en trobareu molts comentaris a la xarxa. Jo ja l'he feta 3 o 4 vegades i cada cop em costa més fer els passos inicials de la 2a. tirada. Finalment els vaig fer amb dues tibades d'A0. Per mi aquell tram és un 6a i no un 5 com diuen les ressenyes. Les altres tirades son molt maques i ben assegurades i la darrera és d'una continuïtat que t'obliga a anar concentrat tota l'estona i que en algun pas jo li donaria 5+.

Pel que fa a la via Verda ha sigut una bona descoberta. És una via curta, te bona roca i està ben assegurada, excepte els 8m inicials que et fan pujar a buscar el primer espit molt concentrat per no caure. Aquesta via es pot fer en 3 tirades curtes o bé empalmant la primera i la segona, o bé la segona i la tercera. Un cop al cim trobarem el camí de Sant Benet a darrera mateix.
Via recomanable.

 Entrem a la via del camí de l'alsina pel diedre. Una tirada força polida i plena de brossa per la pluja.

 El Toni superant el difícil inici de la 2a tirada.

 Gaudint de la 3a. tirada.

 El Toni a la 4a. tirada.

 La llarga i bonica 5a tirada.

 El Toni muntant la 1a reunió de la via verda.

 Superant el tram desplomat de la 2a. tirada.

 El Toni arribant al cim de l'agulla.

 foto-cordada

via " Camí d'en Barberà" 2on. tram

El dissabte no teníem clar a on anar a escalar i al final ens varem decidir per la meva proposta d'acabar aquesta via de la que jo ja havia fet el primer tram, el que puja a la Roca d'en Barberà. feia pocs dies.
Vam passar pel costat del ràpel de la Roca d'en Barberà, al davant mateix d'on comença la via GEDE de la Prenyada i varem baixar la canal fins a trobar l'inici de la via, uns 3 metres a l'esquerra d'una línia d'espits que més tard creuarem a l'alçada de la 1a. reunió.
La via va fent una diagonal a la dreta. De fet aquesta via no para de fer diagonals tot cercant terreny verge i en algun tram més dificultat.
La primera tirada la fem curta, uns 25m de flanqueig amb uns passos molt fins i de presa petita, i arribem a la 1a. reunió que trobem i que deu ser de la via que puja directe.
La segona fem una barreja de vies ja que continuem recte amunt seguint espits i segurament l'original va en diagonal a la dreta a cercar un pitó. Finalment fem la 2a reunió en un gran forat.
La 3a tirada la tornem a fer diferent ja que el Toni prefereix continuar per l'ombra  de la via GEDE i deixar el llarg flanqueig que marca la ressenya per anar a trobar la línia de la via Gómez Chalmet.
La 4a. tirada  recuperem la línia de la via que coincideix amb l'aresta final de la Gómez Chalmet.
Un ràpel de 50 m ens deixa al peu de la paret i hem d'anar a buscar la placa de l'agulla del davant baixant uns metres, no gaires, fins a veure unes bagues velles que asseguren els primers metres. La via te una tirada difícil i una mica exposada a l'hora de superar un desplom ja que la següent assegurança està força amunt i es tracte d'un pitó trencat que te unes bagues també trencades i que no et deixen posar-hi res. Un cop al cim fem un ràpel d'uns 15m i ens trobem el camí que baixa de l'Elefant i davant nostre, a uns 20 m, hi veiem una paret enrunada amb un pals de formigó d'una antiga tanca, l'inici de la següent via que amb una tirada fàcil però amb algun pas de V ens deixa al cim. D'aquesta agulla en baixem caminant/desgrimpant tot fent-li la volta sense pujar al cim.
Tornem a estar al camí  que baixa de l'Elefant. Ara hem de baixar uns metres per a trobar una línia d'espits que flanqueja molt a la dreta sense guanyar gaire alçada. Els passos son molt fins i difícils, aquí farem algun A0 i pujarem concentrats quan veiem que algun espit és molt rovellat o trobem un plom com assegurança.
Amb 30 m arribem a una còmoda reunió. La següent tirada te 25m i es fa grimpant per arribar al peu de la darrera placa que superarem amb una tirada d'uns 30m amb passos de V.

A la via hi trobarem espits nous i de vells, burils, pitons, ponts de roca i un parell de ploms. La via està equipada però com sempre cal portar material variat per complementar les assegurances. Les bagues comencen a ser  velles.
Pel que fa a la graduació de la via, personalment crec que cal afegir-hi mig grau a la de la ressenya original i això fa que, tot i ser una via assequible, ens trobem amb un pas molt difícil i obligat a la 3a tirada de la Roca d'en Barbera i alguns passos també molt difícils a la paret de l'Elefant. Jo diria que la via te uns passos de 6a+ i que en aquell punt la graduació obligada és de 6a/A0. Però això és mot subjectiu i personal.
És una via molt discontinua, que et permet escalar molts metres i que no us deixarà indiferents.

 El Toni a la 1a tirada de la Prenyada.

 Arribant a la R.1 amb el Jordi al darrera 

 Escalant la segona tirada de la prenyada.

 El Toni a la 3a. tirada. Decideix anar a l'esquerra i seguir la GEDE.

 El Joanet a la 2a. reunió i el Jordi apunt d'entrar-hi.

 El Toni a la 5a tirada. La darrera de la Prenyada que coincideix amb la Gómez Chalmet.

 El Toni al cim de la Prenyada i el nostre objectiu final al fons !!

 El Ràpel de la Prenyada.

 en els passos finets i explosius de la 2a agulla.

 El Toni gaudint de l'escalada de la 3a. agulla

1a. tirada del mur  de l'Elefant. llarg flanqueig amb passos fins i difícils. V+A0

Jo hauria fet anar la via més vertical... no m'ha agradat tant flanqueig...

 Darrera tirada abans del cim de l'Elefant.

 Foto-cim de les 2 cordades