Pedraforca. Fals Pollegó inferior. Les Llosanques. Via del Mànec

Aquest dissabte, preveient que no faria massa calor i que tampoc plouria, ens vam decidir per anar al Pedraforca i pujar a Prat de Reo per escalar a la zona del fals pollegó inferior. Vam pujar amb 4x4 fins a dalt de tot, a on comença el corriol que pel mig del bosc puja a prat de Reo, passant per la font que porta el seu nom. En 1h i15' de pujada arribem a peu de la paret a on fa temps que jo tenia la intenció d'obrir una via. Mentre el Toni, el Jordi i el Joanet van a la paret de les Llosanques a fer-hi un parell de vies, el Francesc i jo ens preparem per obrir una via de la que ja tenia el nom pensat. Resulta que en una visita anterior em vaig trobar a peu de paret un mànec d'una pala i el vaig entaforar en una fissura per on em va semblar que hi havia de pujar una via d'escalada.
La via comença uns 8 o 10 metres a la dreta de la entrada directa que fa uns anys hom va obrir amb parabolts per accedir a la part superior de la via Bages.
Jo vaig començar obrint la primera tirada, amb una roca molt bona i assegurant amb 3 parabolts els passos més compromesos fins arribar a una lleixa a on vaig muntar la R.1. El "Pany" va sortir a equipar la segona tirada i quan portava uns 30m vaig pujar i al veure que per l'esquerra hi havia una placa més interessant, vam rectificar la tirada per acabar fent una segona tirada de 40 m molt bonica. La R.2 es fa en un arbre i ja només resten uns 20m caminant fins a un gran arbre mort.
Així doncs, la via te dues tirades i acaba fent reunió en un arbre des d'on caminant s'arriba al diedre final de la via Bages o bé es desgrimpa la canal per tornar a peu de via.
Per la primera tirada caldrà portar alguns friends ja que només hi ha 3 parabolts. La segona tirada està equipada amb pitons i parabolts i no caldrà res més.

Un cop feta la via vam desgrimpar per la canal i varem anar a escalar una via de les llosanques per rapelar amb els companys i tornar junts fins el cotxe.

 Aquí trobareu més informació d'aquesta zona

I al bloc del Muntanyenc també

 Refrescant-nos a la font de Prat de Reo.

 Arribats a Prat de Reo, ja veiem les parets a on anem a escalar.

 El " Pany" mirant la línia de la via.

 Els companys que estaven escalant a les Llosanques ens fotografien acabant la via.

Encara estem a temps d'escalar una via a les Llosanques i coincidir amb els companys que començaven a rapelar.

Acabada la feina. El " Pany" a peu de via i el mànec, que dona nom a la via, entaforat en una escletxa 3m per sobre d'ell.

Dades generals.

- Via: “ Via del mànec ” 70 m V/V+,  (V obligat)

- Oberta:  per Joan Baraldés i Francesc Panyella el juny del 2014

- Zona: Pedraforca. Paret del fals pollegó inferior

- Orientació:  Sud

- Equipament:  parabolts i pitons

- Material necessari: 10 cintes exprés. Un joc de friends i els tascons ens seran útils per millorar les assegurances en els trams a on aquestes allunyen.

- Aproximació: Des de la carretera que puja al refugi del Pedraforca prenem un trencall a l’esquerra per una pista força dreta i pedregosa ( millor 4x4) que ens porta al Roget, o més amunt com és el nostre cas. Arribats a la part alta de la pista, a on aquesta comença a davallar, encara podrem pujar uns 500m més per una pista que surt a la nostra dreta i que ens deixa molt a prop del inici del corriol ( pal indicador de Prat de Reo) que per dins el bosc ens portarà en 40’ a la font i en una hora a prat de Reo. Nosaltres encara haurem de continuar més amunt, ara ja veient la zona a on volem anar a escalar, tot seguint unes fites. Total 1h15’.

1a. Tirada. 30 m (V/V+) , El mànec que dona nom a la via ens pot servir com a primer punt d’assegurança i continuem amb tendència a la dreta amb roca molt bona. En aquesta tirada podrem posar força material, i haurem de superar 3 punts força desplomats fins arribar a la reunió. Equipada amb 3 parabolts. R.1 de dos parabolts.

2a. Tirada. 40 m (V/V+), Sortim de la R.1 amb un  flanqueig a l'esquerra per terreny molt fi per anar a cercar una placa vertical i algunes llastres delicades que, amb tendència a l’esquerra ens portarà a un esperonet a on l’escalada esdevindrà més fàcil. Canviem de placa i escalem un metres difícils fins un primer arbre i continuem 5m més fins a la R.2

Trobarem 5 parabolts i  3 pitons. R.2 en un arbre.

3a. Tirada. 20 m (I) aquest tram es fa caminant fins arribar a un arbre sec. En aquest punt es pot desgrimpar la canal de la nostra esquerra o bé continuar escalant per un diedre molt vertical de la via Bages.

Descens: desgrimpar una canal .

Trio d'activitats.

Aquestes festes de Sant Joan amb la Neus hem fet una escapada al Pirineu que ens ha permès fer una ruta en btt pel llac de les Bulloses, una excursió pel Circ de Pessons i una via Ferrada a Ordino ( Segudet).
En total tres activitats ben diferents que hem alternat amb una mica de turisme per la Cerdanya i Andorra.

El diumenge pujàvem a la Cerdanya francesa i aparcàvem el cotxe a l'entrada de la carretera que porta a les Bulloses. Des d'aquest punt agafàvem una pista asfaltada que puja en direcció als Angles i més amunt la deixàvem per fer una volta per pistes forestals i baixar fins a trobar la carretera per on els autocars pugen als turistes a les Bulloses. Un cop deixem endarrere les Bulloses arribem a les pistes d'esquí de Pyrenees 2.000 i aquí, com que havia planificat la ruta amb el Google Earth, vam agafar un corriol no ciclable que ens va fer empènyer la bici durant 1 km fins a trobar una pista que puja a la part alta de l'estació d'esquí on de nou vam tornar a pedalar fins arribar a Bolquère i per un corriol molt maco a Mont Lluís i finalment a on teníem aparcat el cotxe.
Una ruta molt maca de 32 km i uns 700m de desnivell positiu acumulat, amb l'únic però del tram a on varem haver d'empènyer la bici, i que podríem haver estalviat agafant, un cop feta la 1a. baixada del llac de les Bulloses, un camí que pujava molt fort per una pista d'esquí. Trobareu el track a Wikiloc.

 Que fas amagada..... has vist el llop ???

 Arribant a les Bulloses per la carretera asfaltada.

 Una pista en baixarà des de les Bulloses fins a l'estació d'esquí que es veu al fons.

 La pista es converteix en camí....

 De sobte el camí es converteix en corriol de muntanya i em de baixar de la bici.....

 Després d'empènyer la bici durant 1km de pujada, tot i que el camí és molt maco, l'humor se'n comença a ressentir....

 Ja de nou per pista, arribem a l'estació de Pyrennes 2000. Bolquera.

El dilluns pujàvem fins a Grau Roig per aparcar el cotxe al costat del restaurant del Cubil. Haviem fet un tram de pista  força costerut que només es apte de fer amb un 4x4.

Sortim en direcció a la collada de Montmalús i en 1h i 15' ja estem al cim de Montmalús. A partir d'aquí anem carenejant tot el circ de Pessons, passant pel pic de Ribols a on hi veiem una cordada d'escaladors que puja per la via de l'esperó. Seguint el corriol carener passem pel pic de Pessons i arribem a la collada dels Pessons per on baixa el GR.  Com que en aquest punt únicament hauríem fet la meitat del Circ, decidim continuar i, tot seguint unes marques roses d'una cursa de muntanya, arribem al Pic d'Ensagents. A partir d'aquí es va començar a complicar l'excursió ja que la cresta es va fer molt  difícil de seguir i ens va portar a un punt molt penjat i sense possibilitats de continuar. Això ens va obligar a recular i  anar a buscar "les collades baixes d'Emportona" per poder , tot flanquejant per pales de neu, arribar a un coll sota el pic alt de Cubil i així poder baixar, per unes fortes pendents herboses, fins els estanys de la Solana i trobar el GR que ens portava de nou al cotxe.

Excursió molt maca i assequible, però que pot ser força més difícil si hi trobem neu i no portem material adient, ja que en algun punt es travessen pendent molt verticals.

Trobareu el track a Wikiloc

 Pujant al Montmalús unes nuvolades molt amenaçadores ens feien pensar que la sortida acabaria abans del previst.

 Les flors de muntanya !!

 Travessant unes pales de neu per poder retornar a la cresta que havíem hagut de deixar.

Ja de nou a la plana del circ de Pessons, gaudint de la bellesa dels molts llacs que ens envoltaven

El dimarts, festivitat de Sant Joan, com que només disposàvem del matí abans de tornar a casa a preparar el sopar per celebrar el Sant, ens vam decidir per fer un parell de vies ferrades fàcils que hi ha a Ordino (Segudet)

Per arribar-hi cal anar a Ordino i un cop a dins, deixar la carretera que porta a Arcalís i entrar a la part alta del poble. Allí, en una rotonda trobarem un indicador que diu Segudet i en poc més de 500m el camí asfaltat s'acaba i haurem d'aparcar el cotxe en un espai ja previst i senyalitzat per fer-ho. En deu minuts arribarem al inici de les ferrades que alhora és el punt a on acaba el barranc de Segudet i a on també hi ha un parc d'aventura,

Les dues ferrades comencen en el mateix punt. Nosaltres vam començar per la de l'esquerra i un cop acabada, vam baixar de nou al punt d'inici per fer la de la dreta fins a un punt a on s'ajuntava amb l'anterior i allí hi ha un corriol per deixar-la , si no es vol repetir el tram de dalt.

Son unes ferrades fàcils, però no per això poc emocionants i divertides, molt ben equipades.

 A Wikiloc hi trobareu el camí d'aproximació

 El camí d'aproximació molt ben senyalitzat.

 Plataforma de fusta a on acaba el barranc i comencen les ferrades.

 La Neus encara tenia temps per collir plantes per fer la seva fabulosa Ratafia casolana.

Integral al Pas Nou

El dissabte pujàvem a Vilanova de Meià i, pensant que tindríem una bona estona d'ombra, ens dirigíem al Pas Nou per fer una combinació de tres vies que ens permetessin escalar tota la paret.
La veritat és que el sol ens va atrapar ben aviat, però la temperatura va ser prou bona com per gaudir d'una jornada perfecte d'escalada.
Vam començar per una de les moltes vies fàcils que hi ha a la placa inferior, crec que era la via "Cayo Largo" (4b) i un cop a la primera feixa un flanqueig d'uns 50m a la dreta ens porta fins el peu de la via "Pirates" (V+) que en dues tirades molt bones ens va deixar a la segona feixa, i amb un altre flaqueig d'uns 70m , ara a l'esquerra, arribem al peu de la via "Gudaris" (Ae /V+) que en tres tirades molt maques ens deixa al cim de la paret.
Combinació molt maca i recomanable. A destacar la 1a tirada de la via Pirates i tota la via Gudaris, ambdues vies recentment restaurades pel Xavi Díez i companys,
Pel descens nosaltres varem baixar una primera canal a la dreta de la Gudaris i finalment varem  improvisar un rapel des de una sabina per anar a sortir a la primera feixa i desgrimpar/rapelar fins a peu de la primera via. Vam perdre força temps i potser és millor baixar caminant a l'esquerra per anar a trobar la carretera tal i com indica la ressenya del Xavi Díez.

 Iniciant la via Cayo Largo.

 La 1a. tirada de la via Pirates. Molt bona i mantinguda. Roca excel.lent.

 Superant el desploma de la 2a. tirada de la Pirates.

 Una reunió vella....quina por.

 1a. tirada de la Gudaris.

 Superant el pas de 6b ( Ae) de la 2a. tirada. amb una sortida en lliure molt atlètica i espectacular.

 Inici de la 3a. tirada.

foto-cim-cordada

Cara Oest del Serrat del Muntaner.

 Aquest dissabte volíem pujar al Pedraforca a escalar però la previsió de mal temps ens va fer quedar a Montserrat. Com que pel matí el sol apretava de valent, vam cercar una zona a l'ombra, en concret la cara Oest del Serrat del Muntaner.
Mentre el Toni i jo feiem la via Abierto hasta el atardecer, el Jordi i el Joanet feien la via Black Sad que puja a la seva dreta.

Un cop acabada la nostra via, i veient que la lunes al sol estava ocupada per dues cordades, ens varem posar al darrera dels nostres companys per fer la Black Sad que és força més difícil i que vam poder fer a base de molts A0.
Un cop acabada aquesta segona via, ens varem voler donar un descans i fer la via normal del frare baix, que encara no haviem fet mai i que, sense ser difícil,  és molt espectacular pel pas en que cal anar d'una paret a l'altre.
En definitiva una matinal ben aprofitada.

 Inici de la via Abierto hasta el atardecer.

 Inici de la 2a. tirtada.

 Superat el pas clau de la via.

 El Jordi a la via Black Sad.

 El Joanet a la segona tirada de la Black Sad

 Tercera tirada de la via Abierto hasta el atardecer.

 Inici de la Black Sad.

 El Toni a la segona tirada i el Jordi damunt seu.

3a. tirada de la Black Sad, un cop superat el pas clau de la sortida de la R.2.

 Tirada per arribar a la feixa a on comença la Normal del Frare Baix.

 Inici de la normal

Fent el pas espectacular per anar de la placa a l'agulla.

La cordada que feia la via del nostre costat.

 Reunió en el rapel. Els escaladors de l'altre via al nostre darrera assegurant des de la savina del cim.