Aquest dissabte, amb el Toni i el Josep, varem decidir pujar a escalar a la Plantació amb la idea de fer una de les vies dels germans Masó, "la via Infinity" a l'agulla dels col.leccionistes.
La via Infinity comença amb una tirada fina i vertical en la que el primer punt d'assegurança, un pont de roca, ha desaparegut, suposem que per trencament de la roca.
La segona tirada comença amb uns metres molt fins, que jo no vaig saber passar en lliure, i que diria que pot ser un 6a perfectament.
La tercera tirada te dos passos d'A0 que si bé es poden intentar en lliure, jo no vaig tenir prou confiança per fer-ho.
La darrera tirada és molt fàcil però alhora molt lletja perquè cal pujar per una pendent de terra que et fa relliscar molt. Caldria posar-hi una corda fixa per facilitar aquest tram, que ja no és d'escalada i que fa de mal pujar.
Per arribar a l'alzina de la que es rapela, que està penjada de la paret, també cal anar en compte i no val a badar.
La via és maca i està ben assegurada.
El Toni fent la 1a tirada
El Josep superant els passos més finets de la sortida de la 2a tirada
El Toni sortint de l'A0 de la 3a tirada.
Un cop feta la via, el Toni va treure un plec de ressenyes de la butxaca i em va proposar fer-ne 3 més tot aprofitant que ja érem a la Plantació i que sovint, pujar fins allà dalt, és el que més costa de fer.
La proposta la vaig trobar força "agosarada" i vaig pensar que la previsió de pluja per la tarda o el cansament i el mal de peus ens farien retirar abans d'aconseguir acabar un programa tant ambiciós.
La següent via va ser la Tomahawk a l'agulla de "la Mamella"
La via és molt maca i fa xalar d'allò mes. Està molt ben assegurada i la segona tirada te uns passos molt verticals i amb bona presa, encara que el Toni potser no opina el mateix que jo, ja que se n'hi va trencar una de peu i va fer una petita volada.
El descens es pot fer amb un únic ràpel de 55m.
Via molt recomanable
Un servidor iniciant la primera 1a
Recorregut de la 1a tirada fins a la R1.
Animats per aquesta escalada ens varem acostar a l'agulla que teníem al costat, "la Mamelleta" per fer una tercera via, aquesta més fàcil i ràpida, tot i que te una primera tirada molt bonica.
El descens es pot fer desgrimpant/rapelant d'una sabina.
El Toni a la 1a tirada. La primera assegurança la trobarem a uns 8 o 10 m del terra.
Finalment, i animats per les tres agulles fetes, ens varem plantar al peu de la que va ser la millor escalada del dia. La via "Territori Dakota" també d'en Joan Vidal, és una via d'aquelles que fa gaudir d'allò més. Està ben assegurada, es vertical i te bona roca.
La primera tirada no és massa difícil, tot i que te passos finets abans d'entrar a la reunió, i et deixa sota un diedre que , vist des del peu de l'agulla, fa la pinta de ser realment difícil.
Tot i la primera impressió, quan et poses a la segona tirada, apareix una fissura brutal i després unes preses molt bones que fan que els metres de 5+ d'aquesta tirada es facin molt bé i et quedi un excel.lent gust de boca.
La tercera tirada te un pas d'A0 però nosaltres l'hem fet en lliure superant el ressalt uns 2 metres més avall d'on hi ha els 2 parabolts.
La instal.lació del rapel està situada un pel avall i cal anar en compte per arribar-hi.
Via 5 estrelles. Molt recomanable
recorregut de la via
El Toni arribant a la R1
El Toni després de superar el sostret de la 3a tirada
Ja aprop del cotxe, cansats i amb els peus adolorits, trucant a casa per dir que arribem tard però molt contents !!
A la primera via, el Toni superant la impressionant xemeneia de la segona tirada de l'agulla de l'Esquelet.
Assegurant des de la R1 de la xemeneia
Fent la via normal de l'Esquelet, que només te 15m, amb un pas de V grau assegurat per un parabolt.
El Toni iniciant la xemeneia del Pingüí, la segona xemeneia del matí !!
Arribant al cim del Pingüí per la via de la xemeneia.
Les dues vies del Pingüí amb la graduació que a mi m'ha semblat que tenien
Fent la primera tirada de l´aresta Brucs.
Vistes de la R1 de l'aresta Brucs.
El Toni entrant a la R1 de l'aresta Brucs.
Escalant la segona tirada.
