Pedraforca. Cara nord. Cerdà - Vergés

Aquest dissabte amb el Jordi hem anat a la cara Nord del Pedraforca amb la intenció de fer aquestes dues vies, però finalment ens hem hagut de conformar únicament amb la primera. Quan he fet la segona tirada, la del diedre negre he bufat mooooolt, me cansat tant que ja he tingut clar que no faríem les dues vies. El Jordi, al fer la tercera tirada, tot i que l'ha passat molt bé, també m'ha dit que no acabava de tenir bones sensacions amb aquesta roca i hem decidit arribar a la feixa i donar-nos per satisfets amb aquesta primera via.

Aquesta és la R0.Per arribar-hi cal pujar per uns plaques fisurades, i ja te la seva conya, ja que la roca està trencada i val més fer-ho encordat. A la R hi trobarem un bolt amb una gran plaqueta.

La primera tirada surt uns 7 o 8 metres a la dreta i de seguida deixa el diedre per on pujava i guanya verticalitat per anar a buscar un pitó. Aquí ja trobem una pas de 5e que et dona una idea de la veritable dificultat que tindran els 5es. en aquesta via.

La segona tirada és un diedre "negre" vertical, i que en algun pas extraploma. Jo hi he patit força.


Crec que hi he trobat un pitó i dos ponts de roca. La tirada és pot assegurar molt bé amb friends
( que bé que va portar Camelots i Aliens ) Un cop feta és d'aquelles que t'agrada haver fet, però collons com m'hi he cansat !!
M'he equivocat de recorregut ja que he pujat massa pel diedre, hi he arribat fins a la R2 de la via original, 2 pitons llaçats amb cordinos.
Un cop m'he adonat del meu error, l'hi he dit al Jordi que al pujar es desvies a la dreta uns metres per sota meu i anés a cercar el bolt de la R2 ( 1'2m més amunt del bolt, hi ha 1 pitó amagat, que serveix per fer la reunió de dos punts.)

Jo a la R2 antiga o original, vist des de la R2 actual


El Jordi a la R2 actual, vist de de la meva R2

Per retrobar-me amb el Jordi m'he despenjat uns metres i he recuperat la línia actual de la segona tirada.
La tercera tirada comença amb un pas molt finet per arribar al primer pitó i més amunt i trobarem l'únic bolt de progressió que te la via.
L'entrada a la R3 és molt vertical, però el Jordi ha trobat el pas buscant-lo per la dreta.


Jo entrant a la R3

La quarta tirada és fa tota a pel, almenys nosaltres no hi hem trobat cap seguro. Com que flanqueija molt cap a l'esquerra, el rosec de les cordes amb la roca i el seguros que vas posant, ens han fet optar per fer una reunió intermitja en un gran pi que es troba en una repisa abans dels darrers 10 m. finals.
Un cop a dalt de la feixa, no sabíem per a on hi havia els rapels i hem cercat alguna instal.lació amb almenys dues peces. Com que no n'hi hem vist cap, hem decidit fer el rapel per un bolt amb maillon que hi ha a on aterres del rapel que es fa quan vens de la Pany per la feixa.
50 metres més aball, hi uns 15 m a la dreta mirant la paret, hi ha un arbre amb cordinos i aquí hi hem muntat el segon rapel. Quan jo ja baixava han arribat el Joan, el Josep i l'Imma que rapelaven la via del Gran Diedre que acabaven de fer. Ells ens han advertit que baixant directament com ho feia, les cordes no m'arrivarien i que havia de remuntar i anar a buscar un altre arbre, a l'esquerra i molt en diagonal mirant la paret, per on es muntava el tercer rapel que ens deixaria al peu de paret, a un punt a on hi ha una gran placa que recorda a dos escaladors morts fa uns anys.

Un cop a peu de paret, en el punt a on ells havien començat a escalar per arribar a la feixa amb 3 tirades i després fer el gran diedre, un caminet horitzontal que va resseguint la paret, et porta fins l'inici de la via Pany. ( vindria a ser una feixa inferior)

Baixant amb ells fins el refugi, en Joan explicava anècdotes i les vies que juntament amb el Guillem Arias havia obert a Montserrat (Gorros) i el Josep Moragas ens comentava el reequipament ( amb el permís dels que la van obrir ) de la via Carreras-Nicolau, que puja per la xemeneia de l'altre costat de la de la CADE, a la Miranda de la Portella gran ( Agulles) i que es troben a la R2.

Cansats però contents, arribem al cotxe i al remirar-nos de nou la paret, amb el Jordi comentem que, per escalar a la cara Nord del Pedraforca, cal saber molt bé per on van les vies i els rapels, anar bé de coco i portar força material per assegurar, recordar que la roca és trencadissa i a vegades poc adherent, i finalment pensar que un canvi de temps et pot embolicar força l'escalada.
Tenint tot això present, la Nord del Pedra és un lloc màgic a on escalar !!

50 anys fent esport

Celebrant St. Joan i l'aniversari.

Avui, per celebrar Sant Joan i el nostre aniversari, el Joan Calmet i jo hem portat a la colla a dinar al Niu de l'Àligaga. Trobareu el track de la passejada a Wikiloc.

Hem aparcat els cotxes al costat de l'edifici de l'estació d'esquí de coll de Pal i, tot xino xano, hem pujat fins el refugi a on ja ens esperaven per dinar.



Com sempre que hi hem pujat, les vistes del Berguedà i la Cerdanya son extraordinàries, el menjar molt bo i la boira ha fet acte de presencia.

Unes eugues i els seus poltres ens han donat la Benvinguda al peu del refugi.



Un cop a dalt, i després de dinar i fer molta xerinola, la colla ens ha dit que, per continuar amb la celebració, ens esperava una avioneta a l'aeroport de Sabadell per fer un vol d'una hora per sobre Montserrat, Manresa, Fonollosa, Sant Fruitós i els altres pobles que anessin quedant a sota nostre !!!!.



Així que, contents com dos gingols, un cop dinats, ja ens teniu conduint de nou a la colla cap els cotxes i de dret a Sabadell.



El vol ha sigut espectacular i les vistes aèries dels indrets pels que transitem a diari molt maques i interessants. La veritat és que volant, crec que tens una perspectiva encara més maca del territori.

El regal ha valgut realment la pena i ha sigut entranyable, especialment quan al sobrevolar ca l'Escloper ( a Fonollosa) hem vist un 50 dibuixat al pati de la casa, i a la família fent-nos senyals i saludant amb els braços al sobrevolar Fonollosa, Sant Fruitós i les Brucardes !!

Aquí vaig agafar els comandaments, mentres el Joan distreia al pilot i el feia baixar de l'avioneta !!

Passant aprop de Montserrat, amb un mar de núvols baixant per la cara nord.

Manresa...
El Passeig i " l'Insti"
Ca l'Escloper , amb el 50 dibuixat al pati

Coll Baix
El Parc de l'Agulla
Sant Fruitós
El jardí de casa
Cal Joan i Neus, Cal Jordi i Teresa i Cal Miquel i Teresa
La parcela del Màxim i la Conxita a les Brucardes
Rocafort, i cal Rius
El Castell de Talamanca.

Montserrat. Sant Benet. via Boy-Roca a la trompa de l'Elefant

Ressenya que podeu trobar a Onaclimb


Avui diumenge tocava repetir una d'aquelles classiques que feia 32 anys que havia fet, i que d'ença que s'ha reequipat tenia ganes de tornar a fer.
Com que el Jordi i la Marta tenien ganes de practicar l'artificial, em va sembla que la 3a tirada de la Boy-Roca era un lloc idoni per fer-ho.
Com que el Jordi i la Marta venien d'una festa i la via te fama de que el bolts, quan hi son, estan molt lluny, no han dit res quan m'he encordat per fer de primer.
Hem iniciat la via en la part més baixa de la paret, i tot i que he anat pujant amb clara tendencia a la dreta, quan ja portava 50m de corda encara no veia la reunió. Finalment hi he arribat amb els companys sortint en ensamble, el que em fa pensar que haviem d'haver començat més a la dreta, com si volguessim anar a buscar la Nose. En aquesta primera tirada he trobat 3 caps de buril (suposo que d'alguna via de l'esquerra), he posat un friend i llaçat un merlet, però no he vist, fins més tard, el parabolt que hi ha abans de la reunió, que és a on es posa vertical la via. Baja que és una tirada fàcil, però d'aquelles en les que val més no caure !!
La segona tirada és ja més vertical, però amb molt bona presa. 25m amb tant sols 2 parabolts.
La tercera comença en lliure i quan has fet uns 10 m. els parabolts et permeten inicira els A0 i/o A1, Tirada amb uns 15 bolts i a on pots encara veure alguna de les reliquies per les que es pujava abans del reequipament ( quina por)
La quarta tirada és vertical, amb molt bona presa i 3 parabolts.
La 5a tirada es fa molt bé, te dos parabolts de progressió més un, a l'abant cim, per fer reunió.

En resum, una via que cal fer, amb roca molt bona i amb l'equipament just, excepte a la primera tirada que potser hi hauria d'haver alguna cosa més, i que et fa escalar molt a la segona.

En els primers metres de la 3a. tirada abans d'arribar a l'artificial.

A la quarta tirada, amb els bolts moooolt separats, però amb bona presa.


Contents d'alt del cim, amb una temperatura perfecte i un via més al sarró.


El Jordi i la Marta ja poden dir que han pujat a l'Elefant per la Boy-Roca.

Montserrat. Monestir. camping. Monòlit Groc

Avui dissabte hem sortit a la tarda hi hem anat a escalar a sobre del càmping del Monestir. La via Monòlit Groc està ben equipada, la primera part amb espits ( crec que coincideix amb una altre via) i la segona reequipada amb bolts. La roca és bona en general, tot i que en algun lloc cal parar-hi atenció. Els bolts estan a uns 4 o 5 metres i per tant "cal escalar"
El descens es fa repalant per la via. Els rapels de dalt son incomodes ja que es fan en diagonal. A la tarda no hi toca el sol.
Via recomanable, de les d'apuntar a la llista.



Aquesta ressenya la pots trobar a Ona Climb

La via vista des del passeig del Monestir



Recorregut de la via

Situació de la paret i camí d'accés.

Per accedir al peu de via, cal grimpar per la canal que hi ha a la dreta de la paperera i després seguir un caminet que porta a les rampes de la 1a tirada. Trobareu un punt verd pintat a l'inici de la via


El Jordi a la R0, hi ha un senyal de color verd i alguns dels espits de la primera part de la via estan pintats de color verd.

El Jordi en els passos de 6a de la 5a. tirada


Un servidor en la 6a tirada abans d'arribar al pas de 6a

Berga, camí del Santuari de Queralt

Avui he engrescat a la meva filla gran per anar a escalar. Com que l'Aina no ha escalat gaire i només podíem fer una matinal, hem anat a Berga, concretament a sota el santuari de Queralt, a un pany de paret que hi ha a 4' o 5' baixant pel camí que va del Santuari a Berga.
En aquest pany de paret hi ha 6 vies d'entre IV i IV+, i potser amb algun pas de V al inici de les dues vies de més a l'esquerra. La roca és molt bona, les vies estan molt ben assegurades amb químics, i a dalt hi ha cadenes amb mosquetó. Vaja, un lloc perfecte per iniciació i per passar-hi un bona estoneta.
Avui a més hi hem tingut la música del Cercavila de la Patum de fons, que m'ha fet recordar els anys de joventut que pujàvem a fer el salts i a beure barreja !!


L'Aina, després de fer 5 vies en top rope, n'ha pujat un parell de primera amb molta tranquil·litat i bones maneres. A veure si s'engresca més sovint a sortir i ben aviat em treu a escalar a mi.....

Montserrat. Agulla de la Monja, Via Josep Rigol

Ressenya treta d'Onaclimb.com

Avui dissabte, amb la Marta i el Jordi, hem anat a Montserrat a fer aquesta via que feia temps que tenia a la llista.
Com que darrerament altres companys de bloc l'han anat a fer, podreu trobar més informació en els seus blocs. Un d'ells el de l'Eduard.

Com que de comentaris de la via ja en trobareu molts jo us donaré, a aquells que no conegueu bé la zona, informació de com arribar a peu de via sense pèrdua ( nosaltres, que no coneixíem gaire la zona, ens hem passat el trencall, i hem fet 1/2 h més de pujades i baixades buscant la canal que porta a peu de via)

Aproximació:
Es va fins el Refugi d'Agulles i, uns 200m més endavant, es trenca a l'esquerra tot seguint el camí que porta al coll d'Agulles. Després d'uns 15' de pujada i pocs metres abans d'arribar al Coll, s'arriba al peu de l'Agulla Sense Nom. En aquest punt hi ha unes lletres grogues pintades a la roca i també és el lloc a on comença el camí marcat amb punts blaus que haurem de seguir.


El camí de punts blaus surt a la dreta i, després de planejar una mica, comença a pujar durant uns 10' o 12', ( en alguns moments també planeja) i passa pel costat d'un gran pi de tres branques


i arriba a un coll a partir del qual comença a baixar durant 6' o 7'.



Al final d'aquesta baixada hi ha una fita que no cal sobrepassar, ja que pujaríem fins al peu de les agulles del Lloro, El Bisbe i la Monge, sinó que en aquest punt hem de baixar uns 3' o 5' per una canal sense camí gaire definit ( la Marta ho senyala) fins a peu de via.

Al arribar al peu de via, veiem una cabra que imprudentment es passeja per la paret sense corda ni casc !!!



Com que anàvem tres, i la cabra friki no volia fer cordada amb cap de nosaltres, he proposat al Jordi i a la Marta que, per agilitar l'ascensió em deixessin tirar de primer, i com que no han rondinat gaire, he pogut gaudir de primer tota la via.
La primera tirada sempre t'agafa fred, i tot i no ser difícil, la roca està una mica bruta i com que te els espits molt separats, cal anar molt en compte ( no es pot caure).
La segona tirada te una roca molt bona que dona molta confiança.


A la tercera tirada cal fer "el mono" per arribar al primer espit. Els següents passos es fan bé en A0, i te una sortida fina i maca fins el darrer espit abans del flanqueig que et permet entrar a la reunió.
Els primers metres de la quarta tirada son verticals i els passos es fan macos sobre una bona roca, després la via continua més senzilla fins arribar a la reunió.
La darrera tirada es fa en artificial. Jo he anat deixant, un cop passats, alguns seguros sense passar-hi la corda, ja que al final de la tirada, el rosec de la corda hauria sigut força molest.


Els tres a dalt del cim, havent fet una via recomanable i en un entorn immillorable. Gracies als equipadors ( germans Masó)



Per baixar es pot fer un rapel de 40 metres o bé dos ( si vols fer-ho amb una sola corda) un de 15m i un de 25m des d'una sabina.